dijous, 21 de març de 2013

15 anys de... el Diedre Gris a la Paret de Catalunya.

Segons l'activitat que un vol fer i la disponibilitat horària de que es disposa, hom ha d'aprofitar fins i tot els divendres al vespre per desplaçar-se al lloc i poder tenir l'endemà la jornada complerta, això és el que ens va passar en aquesta via. Vam posar-nos a dormir a les tantes de la nit del divendres per poder fer la via el dissabte, en una època de l'any en que la nit dura el mateix que el dia.


El Diedre Gris de Montrebei (originariament s'anomena Gritos y Susurros) és una via fantàstica de diedres i fissures. Molt vertical, aèria i espectacular. Recordo que les antigues ressenyes només li donàven Vº amb algun pas de V+... realment pujava flipant i tibant com una bèstia per que no ens pilles el negre. Quina jornada!! Buff!!! Recordo que hi ha alguns passos a mitja via on escales endarrera: escales en diedre, d'esquena al patí però per comptes de pujar vas endarrera, cap enfora... increïble, jeje!!


De material... tot el que sigui flotant treballa a fondo, fins i tot, si repetiu alguna cosa mitjana no us sobrarà. El martell en principi no cal però pot anar bé encara que només sigui per repicar algun clau de la via.

Apa! Fins aviat... i bona manera de donar la benvinguda a la primavera del 1998.

2 comentaris:

josep i laura ha dit...

Quines ganes que tinc d'escalar-la!!! merci per la ressenya crack.

salut, tàpia i alegria

Parce ha dit...

Va va!! Espereu un mes i foc a l'obaga, jeje!!! Només una cosa: sigueu ràpids.

Sort.