L'Scavenger a la Paret de l'Esperança.

Matí fred i solet d'hivern. Quan arriben les primeres gelades sempre vas a escalar amb una mica de por per la temperatura que trobaràs, però avui, al final hem tingut una molt bona jornada a la Paret de l'Esperança de Montserrat, tot i que, en els primers metres, l'ombra dels arbres a la roca es notava bastant.

Hem repetit l'Scavenger. El L1 és on es talla el bacallà i sense ser exposat (ni de bon tros), és el més obligat i difícil de la via, amb la típica escalada montserratina que combina finura i força amb forats no sempre positius. La resta és més fàcil i més equipat com més amunt.

La roca és molt bona però totes les reunions estàn en desagradables feixes de terra, herbes i pedres soltes, ideal per que les cordes provoquin bombardejos gratuits. Molt molt de compte que van directes al camí. La via està equipada, podeu portar un friend C3 per la sortida de l'R2 però no us protegeix de res.

Apa! Fins aviat i per baixar millor rapelant per la Dersu Uzala, hi ha menys pedres.

Ni Contigo ni Sintigui al Cap de Carreu.

Carreu. Muntanyes tranquiles de marcades pendents modelades per l'home, cases de pagès on sempre hi ha feina, camps conreats i camps abandonats en els clars i lluminosos vessants sud, i boscos espesos en els vessants nord ombríbols i opacs. Terra on els dies passen a un altre ritme, on la pressa només existeix si es va cara avall.

Avui hem fet la Ni Contigo Ni Sintigui, via que feia molts anys que volia repetir però que sempre quedava en segon pla. Suposo que la modesta alçada de la paret a dalt d'un pendent de tres quarts d'hora de pujada feia molta mandra, així que busqueu una combinació de vies si no se us farà curta.

Molt bonica via sobre roca excel.lent (tot i alguna llastra dubtosa), bastant equipadeta (tot i que haurem de posar algun que altre friend o alien) i passos d'adherència increïbles (tot i alguna bona fissura). Destacar el L3 de placa amb assegurances justes, o possible variant per la bavaresa de l'esquerra, molt xulo es faci per on es faci.

Apa! Fins aviat i ...bon lloc per reflexionar amb el dilema que ens ve a sobre.

La Moby Dick a la Palleta.

Quan m'he llevat aquest matí poc pensava jo que trionfaríem tant avui. Amb el company hem estat que sí que no que sí que no i al final, pam!! sense dir que sí però tampoc sense dir que no ens hem trobat endreçant el material per fer l'extraodinària Moby Dick de la Palleta.

I dic endreçant el material per què NO som prou valents com per afrontar-la només amb les cintes. Realment es van passar tres pobles amb la ressenya original, lo de via equipada encara o puc entendre (hem anat col.locant alguna que altra coseta de més), però lo de 6a... vaja, NI  DE  CONYA!!!!! Ni al company ni ha mi ens ha sortit el L1 i a l'indret del primer espit hi ha una apretada rabiosa amb ganes (algú ho ha fet allò? que li doneu?). I la resta, d'una bellesa sublim a l'abast de les ments tranquiles.

Nosaltres hem dut una mica de ferro i no ens ha fet gens de nosa. Sobretot no us oblideu bagues fines per llaçar merlets. La roca excel.lent, tot i que s'ens ha trencat un parell de petites llenties amb la conseqüent pujada d'adrenalina.

El meu més profund respecte i admiració als obridors per deixar-nos obres mestres com aquesta. Xapeau!!!

Apa! Fins aviat i ...te la reputació ben merescuda.

Trending Topic i la Krak Tak a l'Agulla dels Pelats.

Fa uns dies em van enviar les ressenyes d'unes noves vies obertes al Montroig i avui n'hem anat a repetir una. La boira ens ha donat la benvinguda, la punyetera era tant espesa que no ens deixava veure res però amb alguna indicació hem trobat el peu de via.

Aquesta via nova és la Trending Topic, bonica, ben assegurada als trams difícils i alguna fissura neta per col.locar algun friend. Després n'hem fet un altra per què s'ens ha fet curta, i hem repetit la Krak Tak, aquesta més veterana, desequipada (menys les reunions) i fissures de totes mides per posar material a dojo (si volem).

La roca, de les dues vies, passa de ser dolenta a l'inici (però millorant de seguida) a ser molt bona a la part final. La graduació original de la Trending Topic ens ha semblat una mica sobregraduada i en la ressenya que he fet l'he baixat una mica (màx 6b+ no obligat).

Apa! Fins aviat i descens NO recomanable per la canal de l'esquerra.

La Zoe del Mecanoscrit al Faraó i el Tràfic de Silenci a l'Ag. Zanini.

Fantàstica jornada d'escalada en un indret on feia almenys set anys que no hi anava. El Faraó i les seves agulles properes és dels pocs llocs de Montserrat on encara tens assegurada la tranquilitat, sense escaladors, sense excursionistes i sense els crits d'altres indrets.

Hem fet cordada de tres a la Zoe del Mecanoscrit a la cara est del Faraó i a la Tràfic de Silenci a l'Agulla Zanini, tot i que algú a abandonat el vaixell a mitja via, jeje!!

De la primera destacar l'escalada d'equilibri físic que recorda més a la d'Agulles i, de la segona destacar l'escalada d'equilibri mental que recorda més a les Arestes Brucs de la mateixa regió.

En tots dos casos roca molt bona amb alguna que altra crosteta a la Zoe i algun que altre còdol dubtós al final de la Tràfic. Totes dues equipades, la Zoe restaurada i ben assegurada, i la Tràfic amb espits (petits petits) i molt més a pèl.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Sajolida a la Paret del Devessó.

De per sí, Malanyeu és un lloc maquíssim però si afegim un cel blau radiant, un solet que escalfa per no passar fred i un bosc on cada arbre té un color diferent, el resultat és espectacular, i per acabar de ser un dia rodó, hem de sumar-hi la via... espatarrant.

Hem fet la Sajolida. Via bonica, poc equipada, atrevida, oberta amb caràcter... una petita obra mestra. Llàstima que els parabolts de diverses vies l'asfixiin en excés. S'ha de tenir més respecte per aquest tipus de vies, no cal que els parabolts ho parasitin tot.

Amb tascons, friends (fins el C3), els Aliens i cordinos prims, a més d'una bona dosi d'intuïció, sang freda i bona vista, en tindreu prou per repetir la via. Conteu amb tirades llargues i roca excepcional. Si el coco diu prou al final del L2 o L3 tindreu els parabolts just a la vora per acabar amb l'histèria.

Apa! Fins aviat i ... vejam si amb aquesta ressenya no navegueu tant com he fet jo.

La Viking a l'Agulla del Sol Ponent.

Ni que sigui una tarda, una estoneta, un ratet, una mica mica, però avui necessitava escalar com l'aire que respiro per què per variar, i ja he perdut el compte de les setmanes, tornen anunciar mal temps per demà i demapassat.

Així que hem anat al vessant oest d'agulles a fer una ultrarapidíssima via, la Viking a l'Agulla del Sol Ponent, avui més ponent que mai, jeje!!

Vieta equipada sense masses pretensions. Bastant artificial equipat ideal pels novells en la matèria i un lliure finet en el L1 per variar una mica.

Apa! Fins aviat i hem arribat al cotxe sense encendre els frontals... tot un èxit!!

La Primavera a la Falconera.

Dins d'aquest pont de Tot Sants em pogut gaudir d'un dels indrets que més em va robar el cor el primer dia que el vaig visitar. Entre núvols i clarianes, entre vent i pluja i entre castanyes i panellets, hem caminat, hem passejat, hem descansat i no podia marxar sense escalar-hi.

La Serra Major del Montsant és una talaïa fabulosa de les terres del Priorat... paisatge sublim, bellíssim, fabulós i tots els adjectius que se li puguin otorgar. Si la talaïa és maca, els camins per arribar-hi són la cirereta del pastís: feixes altives, balmes de somni, graus ferrats que emanen l'astúcia dels ancestres.

La via que he fet és una clàssica del Montsant, la Primavera a la Roca de la Falconera. Semirestaurada amb un criteri estrany però suficient. Trams molt bonics i trams no tant (pocs). Els L2 i el L3 és poden empalmar sense problemes i compte en el L4, hi ha una sortideta en lliure entre xapes on cal apretar (ganxo ample recomenable per si de cas), ah! i en travessia, en lliure diuen 6b... ni se m'ha passat pel cap provar-ho.

 He passat amb tascons i friends (fins el C2 i aliens opcionals).  Totes les reunions (menys la del cim) amb parabolts i esquitxades d'ells en els llargs. Roca força dolenta al final del L3 i al final del L4, la resta entre molt bona i excel.lent amb uns forats increïbles (típics de la zona).

Apa! Fins aviat i l'aproximació per Barrots i el descens per Agnet.