Escalades cantàbriques. Roca, mar ...i núvols.

Tenia moltes expectatives i ganes en aquestes escalades cantàbriques però al final el mal temps ens ha condicionat l'activitat. I com sempre passa en aquests casos, el bon temps arriba quan s'ha de marxar. Mala sort, però tornarem. Tot i així quelcom em fet en llocs realment curiosos.

A part d'esportiva, vam anar un dia a la Peña Fresnidiello a fer la via de Los Buitres, o almenys un tros d'ella per que amb la super ressenya que vam copiar de la guia  i el munt de parabolts que veiem pels voltants en vam acabar equivocant.

Tot i així, via molt bonica amb una roca espectacularment espectacular. Molt abrasiva, amb unes formes curioses i canto a dojo.

La via està bastant equipada però els friends fins el C2, els aliens i algun cordino pot anar molt bé. Per baixar millor fer-ho rapelant.

Apa! Fins aviat i menys mal que la bona companyia en ha fet oblidar el disgust de no poder escalar més.

15 anys de... la Cerdà Riera a la Bandereta.

Avui us presento sense massa pretenció, una altra de les clàssiques montserratines per excel.lència: la Cerdà Riera a la Bandereta (per uns) o la Ven Suri Ven (per uns altres). Ideal per una matinal ràpida d'estiu abans el sol no guanya el seu vessant oest.

Trobareu informació de sobres per la xarxa, així que poca cosa puc afegir d'uns escassos records de fa 15 anys. Recordo especialment el L4 que fent el Tarzan per la xemeneia m'ho vaig passar teta.

Apa! Fins aviat i ...també recordo que just arribar a casa m'en vaig tornar anar a apagar foc a la vora mateix de Solsona, quin estiu aquell!!

Caipirinha i Mojito a la Paret de Zaratrustra.

Seguim amb les matinals a l'ombra i seguim variant de parets per no aborrir-les. Avui la Caipirinha i la Mojito a la Paret de Zaratrustra de Vilanova de Meià. El que si hem aborrit és el moviment de xapar.

Si fem la proporció de metres escalats per número de parabolts, surt a un promig d'un parabolt cada dos metres, per tant no podem dir que siguin vies exposades més aviat tot el contrari, encara que pugueu pensar que estan lluny, realment hi ha trossets que estan a tocar.

Consideracions personals de banda, les dues vies estan equipades (només alguna baga per sabines) i sobre roca bona en general. La Caipirinha té dos trams d'Ae que es poden alliberar (6c aprox. tot i que no els he provat) i la resta és la típica escalada vilanovina de panxeta i mur vertical.

Apa! Fins aviat i cable guia per arribar a l'R0.

15 anys de... FOOOC!!!!!.

La meva comarca, el Solsonès, bonica, lluninosa, verda i boscosa és va convertir durant quatre dies en opaca i negra. El foc s'ho va menjar tot de Solsona cap al sud: boscos, camps, cases, granges, coberts, tot. L'únic que no s'en va endur va ser l'ànima de la gent (menys la d'un pagès que li va venir un atac de cor en veure com el foc deborava el que ell havia cuidat tota la vida).

Podria relatar-vos aquells quatre dies com si fossin avui però intentaré ser breu. Us deixo dues imatges que la meva companya va fer des del balcó de casa seva el dilluns dia 20 de Juliol de 1998. Aquell dia, no va sortir el sol, el foc va arribar a dos quilòmetres de Solsona, plovia cendra i la ciutat va quedar paralitzada i horroritzada: tothom estava bolcat en fer quelcom.

Jo, vaig començar el cap de setmana obrint via en solitari al Llop Blanc (la futura Cagadubtes) i mentre em baixava per culpa d'un ruixat, les columnes de fum s'aixecaven a la plana, i després de dos dies anant ença i enllà, el foc ens va engolir en una casa de pagès on vam salvar la casa però no el cobert i si l'infern pren alguna forma és la que vaig viure allà, sense possibilitat de marxar, sense possibilitat de fugir. Déu vulgui que NO torni mai més.

Apa! Fins aviat i ...s'em posa la pell de gallina cada vegada que hi penso, buf!!

La Salvadó Álava al Setrill.

Aquest Juliol anirà de matinals i el retrobament amb un company fantàstic on sempre surten propostes interessants. Així que matinal a les Agulles de Montserrat, a una via que crec que vaig intentar fa una pila d'anys o al menys vam nomenar-la. Sigui el que sigui, avui hem repetit la Salvadó Álava al Setrill.

Via restaurada i típicament montserratina: escalada fina de pressa petita i trams fàcils on et jugues la galeta. Així que si voleu, podeu portar alguns aliens i el C.75 per fer una miqueta més segura l'ascensió.

Roca perfecta menys un còdol en el L1 i ombra matinal en el mateix llarg. Per la resta, poc a destacar i informació suficient per la xarxa.

Apa! Fins aviat i amb més cintes la podeu fer en dues llargues tirades.

Cerimònia Cree a Narieda Oest.

Típic dia d'estiu avui: sol, calor i tempesta. I ja hem portem uns quants d'aquests. Així que hem aprofitat el matí per fer una ràpida matinal al vessant oest de Roca Narieda: la Cerimònia Cree.

Suposo que al no esperar gran cosa de la via a fet que m'ho passes força bé. El L3 m'ha sortit en lliure i això també hi ha ajudat. De fet, aquest llarg és molt bo, compacte i amb passos realment sorprenents.

La via està gairebé equipada: hem col.locat alguna coseta però poquet (algun tascó i algun alien). La roca molt bona i més adherent del que pugui semblar. Descens en rapel per la mateixa via i res més a destacar.

Apa! Fins aviat i ...apreteu fort en l'últim llarg que val la pena (màxim 6b+).

15 anys de... la Sant Josep a Canalda

El Ditet. Ai! el Ditet. Exòtica agulla recolzada a la Paret de Canalda, just en aquell punt on aquesta canvia d'orientació, on les vies es fan més curtes i benèvoles: a l'esquerra (oest) gairebé tot és monolític, vertical i llarg, a la dreta (est) les vies agafen formes curioses, amb balmes i forats de somni. I al mateix Ditet, la pionera: la Sant Josep, la primera via oberta a Canalda i de les primeres en tota la comarca.

Amb aquest honor, hauria de ser una clàssica sense cap mena de dubte, però el seu nul equipament i, sobretot, la mediocre qualitat de la roca l'han fet caure en l'oblit més absolut. Tot i així, el seu ombrívol diedre oest mereix una visita, com vam fer ara farà 15 anys, amb l'ajuda dels tascons i els friends.

Apa! Fins aviat i ...ombrívol només fins a migdia.

Club Paraiso a la Paret de Benavent.

Mes de Juliol personalment atípic. Tinc el cap i el cor en altres qüestions però una escaladeta de tant en tant també va bé per tenir la dosi setmanal d'adrenalina. I mai millor dit amb la via que em repetit avui a la Paret de Benavent a Comiols: la Club Paraiso, via que tenia a la llista des de temps inmemorials.

Petita joia enverinada on darrera un grau benèvol, apretat però benèvol, amaga una escalada sinuosa, tècnica i de moviments precissos, sovint amb l'assegurança a can pistraus. Menys l'últim llarg de tràmit, la resta m'ha agradat moltíssim, i més quan el pas d'artificial del L2 m'ha sortit en lliure (de segon).

Roca molt bona, molt compacta però amb una mica de líquen. La ressenya original diu que està equipada... eh! ni cas! Nosaltres hem posat trastos a tots els llargs i poca broma si només es vol fer amb cintes. Jo recomano dur tascons (mitjans i petits), Friends (fins C1), Aliens (semàfor) i cordinos prims. Cintes molt llargues i compte amb el fregament.

Apa! Fins aviat i sortireu llicenciats amb la col.locació de tascons... abstenir-se el que només disposin del nivell bàsic, jeje!!

15 anys de... la via de l'Ignasi a Canalda.

Sempre m'havíen parlat molt bé d'aquesta via, la bonica i curteta via de l'Ignasi. Fa 15 anys vaig decidir repetir-la per primer cop, després n'han vingut dues més (Mar-01 i Des-05) i espero poder-la repetir alguna vegada més per que la via val molt de pena. Quan algú em demana vies per fer a Canalda, aquesta sempre ocupa un lloc primerenc.

El seu oberturista va encertar un bon traçat (com no podia ser d'una altra manera) i la va deixar equipada a l'estil canaldero amb una panxa tremendament rabiosa, només començar la via, tant en lliure (6b) com en artificial (Ae). A la resta no cal patir tant per que és molt més benèvol. Destacar però, el fabulós mur del L4 i L5, perfectament empalmable, on desitjareu que no s'acabi mai.

Apa! Fins aviat i vejam si la podem restaurar aviat.

Nota (del 2 d'Octubre de 2013): Torno a repetir aquesta via per quarta vegada i torno a sortir-n'he ben satisfet i content. A combinar-la amb alguna altra, sempre que hi hagi temps i ganes.

He fet uns retocs a la ressenya, si voleu torneu-vos-la a descarregar.

Nota (del 21 d'Abril de 2017) : Repetició especial el dia d'avui de la Via de l'Ignasi i suposo que per la companya també haurà estat especial. Moltes gràcies.