L'Àngel Borràs a la Paret del Devessó.

En els dies d'hivern cal buscar un bon sol i ja sabeu que a Malanyeu, a més de solet, hi ha bona temperatura. Avui hem repetit l'Àngel Borràs a la Paret del Devessó.

Bonica via, sobretot el mur central, i final una mica rebuscat. Tot i l'espai una mica apretat de que disposa, em sembla que no trepitja res però tampoc o tinc gaire clar, vejam si alguna ànima caritativa és curra un bon panoràmic davant del cacau de vies que hi ha a la paret.

La roca m'ha semblat molt bona en general. Ben equipada i ben assegurada encara que podrem posar algun que altre friend per reforçar algun pont de roca o pitó. Tirades curtes, descens rapelant i L2 finet finet si és vol fer en lliure (s'ha de tibar d'un monodit i tot!!).

Apa! Fins aviat i si la via és bonica, la nova companyia ha estat genial... a punt per repetir, jeje!!

La manta blanca hivernal.

Després de passar uns dies fora de combat, estem tornant agafar el ritme, sempre i quan la manta blanca hivernal ens deixi.

Vist com estava tot, igual de bonic que de fred, em decidit posposar l'escalada.

Apa! Fins aviat i aprofiteu esquiadors, aprofiteu.

La Geyper a la Pala Alta.

Tant alarmisme pel temps m'ha fet pensar que no podria escalar avui, però només a estat una altra entrada de nord. Això vol dir, que al Montroig hem tingut un dia esplèndid per escalar la Geyper a la Pala Alta, una via que no sé perque però tenia ganes de fer.

Tot i ser curteta, és força entretinguda. Només el pas d'entrada m'he l'he tingut que mirar dues vegades, quin pas més rabiós, bufa! La resta és una mica més amable però sense ser fàcil del tot. El curt tram d'A1 s'ha d'equipar, porteu algun plàtan i potser alguna falqueta així els claus us quedaran perfectes dins els forats que hi ha.

Roca en general molt bona, sobretot més com més amunt. De material porteu uns 6 claus variats, tascons, friends (fins C3), Aliens i algun cordino.

Apa! Fins aviat i porteu també una xapa d'espit amb cargol que algun il.luminat s'ha endut de l'última reunió.

Hivern Kòsmik a la Paret de l'Ós.

Aprofito que hi ha les muntanyes nevades i l'absència de boira per tornar acostar-me a Sant Llorenç de Montgai. Avui una via que tenia a la llista de les pendents: l'Hivern Kòsmic.

En aquesta paret sempre em passa el mateix: odio el tacte de la roca en els primers llargs, i m'alucina la dels últims, i aquesta via no és l'excepció. Després de passar angúnies en el L1 i L2 i de fer el mico en el L3, he disfrutat d'allò més en el L4, quin llarg més guapo!!!

La via està semiequipada i necessitareu els tascons, friends (fins C2), Aliens i sobretot un cordino prim (màx 4mm) per reforçar un pont de roca de l'artificial. Roca molt bona menys el final del L2 i vigileu amb el girigall de vies que hi ha.

Apa! Fins aviat i queda clar on van els peus, oi?

Nova via. La Morty a Busa.

Fa temps em vaig passejar per sota les parets de Busa i vaig quedar bocabadat mirant l'estètic esperó d'una desapercebuda agulla al vessant sud de Busa. Necessitava posar-m'he fort per poder-lo obrir tal com Déu mana, ja que tenia una estètica fora de mida, però he esperat tant que al final algú m'ha passat al davant. Quina ràbia!!!

La Morty és una bonica i estètica via. La rabiosa arrencada del terra és el preludi d'una escalada que exigirà els cinc sentits al qui la repeteixi. A la meitat del L1 aprofita dues xapes d'una altra via i quan aquesta tira a la dreta, la Morty segueix pel fil de l'esperó.

Equipada en els punts més difícils i roca molt bona en general. Escalada difícil a vista i gats ben esmolats per donar el millor de vosaltres mateixos tal i com vaig fer jo per poder-la obrir.

Apa! Fins aviat i  via dedicada a la meva companya de viatge.

Nota (del 21 de Gener de 2016): Repeteixo aquesta curteta i molt bonica via dos anys després d'haver-la obert. Al company l'hi ha agradat i això ja compensa les crítiques infundades que ha rebut.

Grau correcte, escalada atlètica sense pietat i roca molt bona menys l'arribada al cim.

Keosden Forte al Serrat del Coniller.

La primera imatge que he tingut del Serrat (o Pics) del Coniller a estat fantasmagòrica, tot emergint per damunt la boira. El solet que s'entreveia prometia una jornada lluminosa i radiant, amb una temperatura boníssima. Mmmmh!!... genial!!!

He fet la Keosden Forte, bonica via i grata sorpresa (m'he l'esperava més lletja). M'ha sortit tota en lliure sense massa problemes (màx. 6b). Els dos primers llargs són tombats i de placa nyapera i, els dos últims són més variats amb un parell de desploms que donen la difícultat a la via.

No he posat gran cosa perque els pasos difícils estan ben assegurats, però els friends i algunes bagues us aniran bé. Les reunions també estan equipades. La roca és molt bona menys algun bloc anecdòtic. Excursió preciosa tant de pujada com de baixada (menys d'una horeta) i vistes fabuloses de 360º.

Apa! Fins aviat i ...voleu dir que no podem aprofitar més els recursos que ens ofereix la roca?

La Rosa d'Abril a la Pala de Coll.

Rosa d'Abril en un desagradable dia de Gener, jeje!! Tot i així, encara s'escalava prou bé, suposo que hi ha ajudat el fet que anant en solitari no pares ni un moment, sempre estas amunt i avall.

Bona i bonica via, llàstima que sigui tant curteta, no m'extranya que sigui una clàssica del Montroig. Agraïdes fissures, agraïts diedres i agraïts desploms.

Roca molt bona i canto positiu. Gairebé equipada (friends i aliens) i reunions a reforçar, llargs curtets i poca cosa més a destacar.

Apa! Fins aviat i llegiu-vos bé el que posa a la imatge.

La Repicatruges a la Paret de Sta. Lis.

La setmana que bé diuen que baixaran fort les temperatures i no sé si alegrar-m'en o no. Però el que és ben cert, és que avui a les parets d'Àger he fotut una suada com al mig de l'estiu.

Hem fet la Repicatruges a Sta. Lis i com molt bé a dit el company a l'última reunió: -Aquesta és una via clàssica de tota la vida-. Qui es consideri clàssic ja entendrà aquestes paraules i qui no ...doncs potser no l'ha de repetir.

Nosaltres per fer-ho, hem fet servir el de sempre i hem passat perfectament sense martell. Roca bona en general però amb diversos trams a vigilar.

Apa! Fins aviat i cinquena repetició segons el pot registre de l'R5.

L'Aresta Bellver als Plecs del Llibre.

Com es nota que han començat les restriccions en algunes zones de Montserrat. Però bé ...als Plecs del Llibre sempre si està bé, i si la via escollida és com la d'avui, llavors segur que no tens problemes (en tindràs d'altres, jeje!!!).

L'Aresta Bellver potser és el més semblant a pujar una paret en solo integral però encordat. Si voleu un altre comparació seria com travesar el desert amb un litre d'aigua o el mar amb una patera. Així que ja ho sabeu, exposició garantida per molts invents que vulgueu posar (especialment el L1).

Amb això, el material que podeu posar i la fiabilitat d'aquest és més que escàs. Amb tascons i aliens podeu arreglar-ho una miqueta però poc. No us oblideu 2 xapes recuperables (per l'R2 i l'R4), bagues fines per merlets (pocs) i una dosi extra de sang freda. Roca en general bona però amb alguna llastra dubtosa que permet assegurar-s'hi una xic.

Apa! Fins aviat i ...una til.la abans de sortir de casa també us pot anar bé.

15 anys de... la Via de la Sara i l'Expedient X a la Punta de l'Alba.

El raconet de Font Ferrera és un lloc màgic amb un munt de vies repartides per gairebé tot arreu. Jo també tenia ganes d'aportar-hi el meu granet de sorra i ara farà 15 anys vaig encaminar-m'he en una punta rocosa on em pensava que no hi havia res obert: la Punta de l'Alba.

Dic em pensava perque algú molt anys abans que jo, ja va mirar-se la mateixa roca i va començar obrir el que jo acabaria, davant la incògnita vaig posar-li a la via: Expedient X. Però com que tenia temps, encara vaig obrir-ne una altra amb un pas final una mica picantó: la Via de la Sara.

Tot i així, són vies fàcils sobre bona roca en general. De material, fareu amb cintes i algun friend, algunes reunions estàn montades i altres en sabines.

Apa! Fins aviat i descens per l'esperó de l'esquerra on també trobareu un parell de burils d'alguna altra antiga aventura.

Nova via. La Millor a Busa.

La paret sud de Busa està farcida de fissures, diedres i xemeneies. Però també d'agulles més o menys marcades. Aquesta via puja a una desapercebuda agulla tot i estar en una de les proes rocoses més marcades de la paret.

La Millor és una bona via de dos llargs: el primer per un exitant mur lleugerament desplomat amb més forats que parabolts on cap pas us deixarà indiferents. I el segon llarg amb una sortida de reunió atlètica però ben assegurada i la part final més benèvola on ja tomba d'una manera definitiva.

Roca molt bona en general. Friends fins el C1, alguna baga sabinera i algunes cintes ben llargues per evitar el fregament. Compte amb l'arrencada del terra (millor si us portegen) i descens en rapel per una via desconeguda que puja per l'esquerra (preveure algun cordino).

Apa! Fins aviat i he tingut agulletes als avantbraços durant dos dies!!!

Nota (del 4 de Febrer de 2014): Repeteixo aquesta via en cordada per alliberar tots els passos i deixar-la llesta per les futures repeticions.

Pels qui ho facin, hauran d'anar concienciats de gestionar la força, el coco i les cordes a parts iguals. Sort!!