La Exceso a la Roca del Diable.

Definitivament si vols escapar de la calor estival s'ha d'anar a la muntanya. Pensava que a la Roca del Diable de Collegats ens correria una mica de ventet però no. No corria ventet i hem suat de valent repetint la clàssica Exceso.

Quina via més bona i que fluix estic, i això que la presa és boníssima (gastada però bona). Ho he donat tot però la verticalitat no perdona: L2 de continuïtat on val la pena reservar forces pel final i, L3 atlètic de veritat  però super super xulo.

Equipada i restaurada per no patir on només caldrà cintes (unes 16 amb alguna de llarga). Roca molt bona amb alguna llastra dubtosa o més que dubtosa i sobada (com he dit) en els trams difícils (L2 i L3). Aproximació emocionant per la doble tirolina de davant la roca i descens en rapel per la dreta del tot, possible en dos o en tres, depen de les instalacions que escolliu, ah! i afineu la punteria que costa una mica de localitzar la primera (fites).

Apa! Fins aviat i guindola recomanable per l'R2.

15 anys de... la Via de la Cabrota a la Paret de les Cabres.

Ja és sabut de diverses entrades, que el llogaret de Font Ferrera disposa d'un ampli ventall de vies. I en un dels racons, la Via de la Cabrota puja per una bonica proa rocosa a la part alta de la cascada i font que dóna nom a l'indret.

Un dels seus oberturistes em va proposar d'anar-hi ja que des de la seva obertura encara no s'havia repetit, així que fa 15 anys vam seguir l'indefinit inici de via i el fantàstic mur final, més difícil del que pot semblar.

Apa! Fins aviat i ...poques repeticions.

Wolf Pirate a la Sud del Pedraforca.

Mare de Déu Senyor!!! Encara estic flipant!!! Em penso que torno a ser creïent. D'entrada i perquè quedi clar, he de dir que sense un company com el d'avui mai a la vida se m'hagués passat pel cap anar a fer la Wolf Pirate (Llop Pirata) a la Sud del Pedraforca, així que moltíssimes gràcies per fer-ho possible i per la paciència dipositada en aquest paquet.

Viot atrevit, aeri, difícil i obligat. Viot impressionant, increïble, magistralment obert on ni un sol buril n'és sobrer (tot el contrari). Per resumir-ho: moooolt bona i enverinada via. Fins aquí la part bonica, ara la lletja. Toca escalar (i molt) tan al de primer com al de segon, moltes de les potencials caigudes són en pèndol i l'any vinent els burils faran 30 anys (estan en bones condicions però l'edat no perdona).

Resta semiequipada i caldrà dur els tascons, friends (fins C2), aliens, alguns cordinos i cintes ben llargues per completar-ho. Llargs curts però intensos, no n'hi ha cap de fàcil i la roca és molt bona, adherent i compacta. Moltíssims passos de fe. Tot i que no he encadenat res, la graduació de la ressenya original és una broma de mal gust, no us deixeu enganyar. Us n'he fet una amb graus proposats per un dels pocs que l'han fet. "Chapeau" els qui l'hagin tret o treguin en lliure.

Apa! Fins aviat i ...ara sí que em mereixo unes bones vacances.

Via Badalona a Cabirols.

Fa un parell d'anys vam fer un intent a la via Badalona del Pedraforca però la ressenya que dúiem era molt indefinida, imprecisa i poc fiable. El resultat va ser una ascensió buscant la lògica i enganxant de tant en tant amb l'itinerari correcte. D'allí en va sortir una ressenya i ganes de conèixer una mica més aquest, injustament abandonat, racó de muntanya.

La via, sense ser cap meravella és prou bonica, sobretot la part final, on serpenteja amb la seva veïna podent apretar al gust. Feta tota en lliure (màx 6b) i sense clavar (la ressenya original demana vuit claus!!!). Existeixen algunes variants en diversos trams, que no sé si realment són variants, altres vies o projectes abandonats. S'haurà d'investigar.

Semiequipada amb reunions equipades (i còmodes), de material: tascons, friends fins C3, aliens i diverses bagues. Roca bona millorant notablement amb l'alçada, precaució al final del L1, a l'inici del L4 i en els replans.

Apa! Fins aviat i fixeu-vos quines relíquies ...tres vegades hi he passat i fins la darrera no l'he vist, hehe!!!

La Cosmo's Factory al Pollegó Est.

Canviem d'aires però no canviem de muntanya. Tornem a Montserrat buscant les ombres del vessant sud, on si no t'espaviles,  t'acaba tocant el sol, com ens ha passat avui a la cara oest del Pollegó Est (el caos matinal també hi ha ajudat, jeje!!).

La Cosmo's Factory és una via que m'ha agradat, potser és que no n'esperava gran cosa i m'ha sorprès. He trobat el grau apretat en alguns trams de la part superior, sobretot el L5: desfassadíssim per ser 6a. Per la resta, força variada amb plaques equipades i fissuretes per equipar.

Per tant, millor portar alguns tascons, Friends fins C1 i Aliens. Roca bona en general però a vigilar en les entrades als replans. Reunions gairebé totes rapelables i la del cim en una minúscula sabina. Tot i així, millor rapelar per la Son de la Llarga (2x55m). Precaució amb la corda fixa d'entrada a l'R4.

Apa! Fins aviat i ombra fins les 14h.

15 anys de... la Via del Guarda a la Dent de Cabirols.

Grans records guardo d'aquesta bonica via del Pedraforca que ara farà 15 anys vaig repetir. Jo crec que la Via del Guarda la podríem posar entre les cinc vies més clàssiques del massís. Molt ben trobada i molt ben resolta.

Val la pena anar bé de grau per fer-la tota en lliure, i val la pena anar bé de grau per no passar angúnies en la llisa bavaresa del L2, possiblement el tram més delicat de la via. La recordo força equipada amb claus, sobretot el L3 que és la cirereta del pastís, però els tascons i els friends (fins el C2) no us els descuideu. La roca bona i amb bona presa que s'agraeix en els diversos trams atlètics que trobareu.

Apa! Fins aviat i informeu-vos de l'estat actual que pot haver patit variacions.

15 anys de... la Cobo Pamplona a la Paret de Patriarques.

Per mi, el mes de Juliol significava moltes coses: que s'havien acabat els exàmens, que començava l'estiu i sobretot sobretot que podia tornar escalar. I Montserrat estava en el camí de retorn a casa, així que avui fa 15 anys vam anar a repetir en solitari la Cobo Pamplona de la Paret de Patriarques.

Recordo que m'hi vaig posar molt aviat i a mig matí ja estava al petit nínxol de l'R5 esbufegant de calor després d'haver fet el llarg més complicat de la via. D'allí en amunt tot era més benèvol però el sol i la calor me les van fer passar magres, sort que a migdia ja estava a dalt.

En aquells dies tot era vell i precari, actualment crec que li han fet una semirestauració per anar tirant, tot i així, us donarà guerra en més d'un punt.

Apa! Fins aviat i ...l'enhorabona els qui la facin en lliure (7a semiequipat).