15 anys de... la Cop de Sort a Canalda.

Com passa el temps, redéu!!! Ja fa 15anys que vaig obrir aquesta via a Canalda just al costadet d'una gran clàssica com és la Directa Estel però que en cap moment la molesta i permet anar-hi en cas d'anar maldades.

La Cop de Sort la vaig obrir en cinc atacs, i és que col.locar els espits al lloc adient em feia suar la gota gorda. Com que l'últim llarg no em va agradar com el vaig deixar, anys més tard vaig redreçar-lo una mica subtituint una grimpada per un boix (prou adrenalítica), per un parell de passos d'Ae (prou llargs).

Ara queda una bonica via semiequipada, difícil (sobretot la sortida de l'Ae del L4) i sobre una roca molt bona. No us oblideu els tascons, els friends fins C2 i un grapat de cordinos i bagues.

Apa! Fins aviat i llàstima que es repeteixi tant poc,jeje!! ...jo prou ho vaig fer (Nov-06).

Nota (del 25 de Març de 2023): El company m'ha dit que folia fer una via meva i jo tenia ganes d'anar a Canalda, així que, 24 anys després de seva obertura i 17 anys després d'haver-la repetit, torno avui a disfrutar i patir d'aquesta bona via injustament oblidada (l'edat no perdona).

Tot a lloc i graduació ajustada. Alguns passatges que recordava difícils no m'han costat tant i altres que no recordava m'han fet pujar els color. Déu ni do de com anava per aquestes contrades.

Aqualum a la Paret de les Bagasses.

Val la pena aprofitar aquests dies amb matins freds i migdies suaus per escalar les parets enclotades de ponent abans no hi hagi boira. Com que l'altre dia al company li va agradar l'escalada de Terradets, hem decidit tornar-hi. Avui l'Aqualum de la Paret de les Bagasses.

Res a dir que no sapigueu del lloc i amb l'escalada d'equilibri, finura extrema i regleta tendinítica d'aquestes vies. Totes gasten la mateixa mala baba i cal anar una mica sobradet per disfrutar-les (alguns trams són obligats i alguns altres amb unes bones volades). De la graduació ja ni en vull parlar, perquè si (per exemple) el L2 és 6b+, "apaga y vámonos".

La via està restaurada d'una manera peculiar i les reunions són rapelables menys l'última (la de la falsa feixa). Jo recomanaria portar les cintes de rigor i algun alien (al final del L7, han tret les xapes dels espits i hi ha una excursió memorable). La roca molt bona i una mica gastada, sobretot en els trams difícils.

Apa! Fins aviat i ...que consti que la via és ben maca.

La Trencacalces a la Palleta.

Ja feia uns quants mesos que no anava a Montserrat i avui fins i tot estava patós escalant la Trencacalces de la Roca de la Palleta.

Vieta més onbrívola del que m'esperava i més interessant com més amunt, arribant al punt màxim en el L4: el més difícil, vertical i bonic de tots, encara que el L2 també està força bé.

Gairebé equipada on només ens farà falta els aliens per alguns punts concrets (sobretot el diedret del L3) i roca bona en general. Descens en rapel per la Tuaregs amb dos o quatre rapels segons la mida de la corda.

Apa! Fins aviat i ...alerta! si aneu amb corda simple que sigui de 80m com a mínim per assegurar la jugada (llegiu comentaris).

Torrente de Flujo a Canalda.

Cada cop em costa més expresar en paraules el que sento quan acabo d'escalar una via que no he fet a Canalda, i si aquesta és com la Torrente de Flujo, en que vaig fracasar una vegada (Nov-98), encara més. Gràcies, de nou, als companys per fer-se els llargs difícils i per assegurar-me tant i tant bé.

La via ni molt menys s'ha de menystenir. En algun article publicat posa: -Ir sobrados en el Vº grado-. Jo més aviat diria en el VIº grado. Diverses panxes són rabiosament atlètiques i obligades. Cap llarg destaca per sobre dels altres ja que tots tenen el seu què. Personalment crec que tots són difícils i sinuosos. Si m'hagués de mullar destacaria la sortida del pas d'Ae: tot i que als companys els ha sortit en lliure (6c+), a mi m'ha costat horrors (amb caiguda inclosa).

Cal que porteu els tascons i els aliens, així com un grapat de bagues. Les reunions són molt justes i cal reforçar-les amb inventiva (normalment boixos). Els llargs estàn força pelats i cal una bona dosi d'intuïció i habilitat per assegurar-los. La roca en general és bona però amb bastants trams de líquen. Jardins verticals sortint de l'R1 i entrant i sortint de l'R4.

Apa! Fins aviat i... o sento bou, però ja has fet tard, jeje!!

Ni Contigo Ni Sin Ti al Tossal de l'Obaga de la Font.

Magnífica jornada d'escalada avui: cel lluminós, sol radiant i temperatura perfecta per escalar una via que estava a la llista des de feia bastants anyets. Ni Contigo Ni Sin Ti al Tossal de l'Obaga de la Font és d'aquelles vies que fan respecte amb tanta vermellor i tant desplom.

Val la pena anar-hi fort per fer en lliure tot el que es pugui i disfrutar de les fissures que hi ha en diversos trams, sobretot sobretot la del L4, boníssima tota ella on cap pas és difícil però de mica en mica va carregant els braços de mala manera.

La via està semiequipada i cal un joc dicret de tascons, els friends fins el C4, els Aliens i cordinos i bagues per si cal deixar-n'he algun en els rapels. La roca és bona però en algun punt hi ha llastres i blocs que cal tibar amb delicadesa.

El descens en rapels molt verticals i volats on cal estar alerta en tornar-se enganxar a les reunions. Podeu baixar en 4 o 5 rapels segons les reunions que utilitzeu i segons la mida de les cordes (60's no imprescindibles).

Apa! Fins aviat i ...fan impressió, oi?

Penso, per tant existeixo.

Sàvies paraules les de Descartes. I SÍ. Penso. Penso i no em poden prohibir de fer-ho, per això és tant important expresar-ho. Sigui blanc, negre o gris.

Apa! Fins aviat i jo ja ho he fet, i tu?

Culebra Bastarda i Genollets de Vellut als Picons del Pla d'Auberó.

Els Picons del Pla d'Auberó és un d'aquells indrets on voldries que el temps s'atures, on voldries que el sol sempre estigues al seu punt més alt, on tanta natura et fa tornar una mica salvatge i el silenci...ai! el silenci. Silenci, pau i tranquilitat tres coses que no és paguen amb diners.

Hem escalat dues vies, primer la Culebra Bastarda: bonica via amb un L3 boníssim. i després la Genollets de Vellut: boníssima de baix a dalt.

Però el que realment fa aquest indret tant especial, és la roca: calcari arenós (semblant al de Roca Regina) de molt bona qualitat en general i un tacte aspre fantàstic. Cantos romos, cantos positius, algun forat, alguna regleta, tot difícil de veure fins que no li agafes una mica el moviment.

No em col.locat res en cap de les dues vies (potser en els trams fàcils de la Culebra podeu posar algun tasconet opcional), això si, porteu un bon grapat de cintes (unes 15 variades+R.). La Genollets està equipada per rapelar.

Us explico una mica l'aproximació: aparcar entre l'Alzina i Beniure (direcció St. Esteve de la Sarga) en un cobert que hi ha al peu de la carretera asfaltada. Travessar els camps recte a sac en baixada fins trobar una pista horitzontal, seguir-la a l'est fins trobar un pal d'una ruta senderista (marques vermelles), deixar la pista i seguir el corriol fins uns camps abandonats, aquí el corriol fa un gir a l'oest i nosaltres hem de deixar-lo direcció als camps citats (ruïnes d'una barraca), travessar els camps i seguir pel costat del torrent (tot aquest tram segueix la fondalada del torrent). Prestar atenció a les fites, travessar el torrent i guanyar alçada d'una manera molt lleugera, traces de corriol i fites, estar molt alerta aquest és el punt més delicat. El corriol es va marcant cada vegada més (ja enmig del bosc) i guanyant alçada d'una manera progressiva fins un fals coll i després un coll (creus gravades a la roca). Seguir el corriol sense pèrdua fins veure la paret i ja evident. Nota important: tota l'estona hi ha camí més o menys marcat, si heu de fer un tram de senglar us heu equivocat. Màxim una horeta.

Ara el descens, també molt fàcil: el cim de la muntanya queda dominat per una característica proa rocosa que mira a l'est (visible des de Moror i Alzina). Des de la bonica cresta somital de la paret hem d'anar a buscar la base de dita proa, per tant, travessar el bosc amb tendència a l'est (únic tram on cal fer una mica el porc fe) i de mica en mica va definint-se la franja rocosa. Donar la volta a la proa (des del vessant sud al vessant nord) i gaudir de l'impresionant balmat, de mica en mica va definint-se un corriol que va reseguint la franja rocosa i va baixant cada vegada d'una manera més decidida (enmig del bosc) fins a trobar el camí de l'aproximació. Si ho hem fet bé ens hem de trobar molt a prop del fals coll de l'aproximació. i ja desfer el camí fet aquest cop costa amunt. Màxim una horeta també.

Apa! Fins aviat i disfruteu de l'indret que val molt la pena.

Via del Llons a la Pala Alta.

Ja tenia ganes d'estrenar les cares assoleïades de l'hivern, ara que sí sembla que entrarà la tardor d'una manera definitiva. Doncs ganes de sol i ganes de picar però això al final no ho hem fet ja que la Via del Llons a la Pala Alta l'hem fet sense clavar ni un sol pitó.

I això que anàvem carregats fins les orelles, però, ja us dic, ni un sol clau. La via m'ha agradat molt i m'he divertit de valent en els trams d'artificial (pensava que serien més complicats). I dic artificial perque amb tota la ferralla, no hi ha hagut manera de fer res en lliure que no ho fos ja: atlètic de veritat.

Nosaltres hem fet servir un bon joc de tascons, friends fins el C3 repetits, aliens (millor algun de repetit), cordinos i bagues. La roca és bona amb una mica de pols a baix però millorant amb l'alçada. Reunions a reforçar i sortida original per la feixa però la variant del sostre final és molt xula.

Apa! Fins aviat i ...tot i ser curteta, té molt bon ambient.