L'Iris a la Paret de l'Ós.

Última escalada de l'any en aquests dies de fred nocturn i solet diürn. Avui en una escalada sense complicacions (que no ens convenen) a l'Iris de la Paret de l'Ós de Sant Llorenç de Montgai.

En aquesta via l'únic lloc en que s'ha de vigilar és en la travessia del L1, la resta és una bona escalada amb trams difícils i atlètics però en cap moment exposada. Tot i així, algun punt us farà estirar el coll per saber si la següent presa és bona o no.

Equipada i roca molt bona (una mica gastada en la part inferior). Reunions còmodes menys l'R1 i equipades per rapelar segons la ressenya que us he fet.

Apa! Fins aviat i us deixo amb l'enllaç de les tres ressenyes que us devia: una, dos i tres.

Bones Festes.

No ho sembla, però ja tornem a tenir un altre any a la butxaca. Així que bon Nadal, bona entrada d'any i feliç 2015 a tots.

Pel que fa a mi (i els meus), si tot va bé, segur que serà feliç i distret.

Apa! Fins aviat i distret per dir-ho d'alguna manera, jeje!

La Pepe Rubianes a l'Agulla Perfilada.

Feia dies que no anava per la bonica, tranquila i apartada vall de la Móra Comdal, i com que el company no hi havia escalat mai, m'ha demanat que li portés. Així que en aquest preciós dia anticiclònic d'hivern hem anar a repetir (i possible primera repetició) de la Pepe Rubianes a l'Agulla Perfilada.

Via molt estètica i bonica on la baixa qualitat de la roca és el preu a pagar. Ens a sortit tota en lliure (màx 6b) i sense clavar, essent justament el punt més difícil el que té millor roca (sort!!!). Desctacar l'aspecte de la roca, on cal estar atent en tot moment i fa que l'escalada sigui lenta i meticulosa.

Apart d'això, cal dur els tascons, friends (fins C4), Aliens i unes quantes bagues sabineres. Reunions a reforçar.
Inici en el coll que separa aquesta agulla de la "Ha llegado tu hora" (forat/pont de roca característic). Descens en rapel (25m.) fins la canal nord, remontar fins el coll i baixar per la seguent canal cap a l'oest (sobretot NO baixeu per la canal que feu el rapel).

Apa! Fins aviat i heu vist mai una flor de friends?... aquí en teniu una, per reforçar l'R3, jeje!!

15 anys de... l'Aresta Brucs de la Vespa i l'Ag. SenseNom.

Recordo que el 19 de Desembre de 1999 feia un dia lleig amb ganes: fred, humit, enboirat, etç. I suposo que vaig anar a parar a Montserrat perque per la meva terra encara devia ser pitjor. Així que vaig decidir fer les meves primeres Arestes Brucs, la de la Vespa en solitari i la de l'Agulla SenseNom amb una cordada de tres (motivats com jo) que em vaig trobar.

A la Vespa vaig flipar en colors amb l'escalada fina i les poques assegurances de la via o de la variant, perque la via original puja una miqueta més a l'esquerra. I de l'Agulla SenseNom com que és molt fàcil, les assegurances no es troben tant a faltar però no us penseu que n'hi hagi moltes més.

Apa! Fins aviat i... així que alerta, que són exposades les dues.

Nota (del 18 de Març de 2016): Avui he repetit l'Aresta Brucs de la Vespa pel recorregut original però montant la reunió a la variant.

Anotar que aquest L1 original no és molt difícil i si molt exposat, la variant tampoc és que sigui molt diferent però els dos o tres parabolts que hi ha donen més 'vidilla'.

Que Bonica Boira a la Paret de l'Extrem.

Quins dos dies més bons per escalar. Ahir repetint dues vies que vaig obrir a començament d'any i avui a la Paret de l'Extrem disfrutant de la Que Bonica Boira (sense boira i amb un solet espectacular).

Via millorant notablement amb l'alçada, amb alguns trams francament molt bons. Llàstima que la part inferior no m'hagi acabat de convèncer. Personalment el L4 és el que més m'ha agradat.

Nosaltres no hem col.locat res en tota la via, però els aliens pel L5 us poden anar força bé. Roca molt bona menys en el L1 i herba i terra en el L2 (que inevitablement cau de la feixa intermitja).

I finalment, per acabar de rematar la jornada hem repetit l'Straiker. Vieta de 50m on l'equipament, la dificultat i la roca millora amb l'alçada. Porteu flotants.

Apa! Fins aviat i alerta! ...grau apretat en aquesta darrera.

15 anys de... la Cagadubtes a la Paret del Llop Blanc.

Aquesta és l'eterna via pendent. Normalment, quan acabo d'obrir una via en solitari sempre m'agrada repetir-la amb cordada per veure com a quedat i fer-li algun retoc final si convé. Però a la Cagadubtes de la paret del Llop Blanc fa 15 anys que espera aquesta repetició i fa 15 anys que espera aquests retocs (intentats una vegada però no finalitzats).

La via està poc equipada i és difícil, on t'has de buscar la vida en les reunions i els llargs. La roca bona en general però amb els seus blocs i llastretes dubtoses. Destacar la sortida al cim: el punt que recordo més exigent, suposo que el cansament també va fer de les seves.

Apa! Fins aviat i... vejam si no espero 15 anys més en arreglar-la, ja us ho faré saber.

Stress a la Roca Gris.

Després de la llevantada d'aquest cap de setmana, que no deu haver deixat escalar ningú, avui tocava fer-ho una mica, aquest cop a l'Stress de la Roca Gris de Montserrat i estrenant company amb moltes coses en comú. Genial!!!

Així que la via ha estat el de menys i que no hem tingut cap problema en repetir un cop hem sabut trobat l'inici. Només dues coses a destacar: el lleig L2 i el bonic L3 (tot i que la sortida de llur R tampoc acompanya massa).

Via practicament equipada on només caldrà portar algun cordino per escanyar algun clau o alguns aliens per reforçar-los. Roca bona però amb algun tram dolent, sobretot el L2, i la reunió del cim cal anar-la a fer en algun arbret del cim, alerta!

Apa! Fins aviat i ...si no feu massa soroll potser les cabres no us apedregaran.