La Mas Colomer a les Roques de Benet.

Diverses vegades he anat als Ports de Beseit però molt poques d'elles a escalar, i a les altives i majestuoses Roques de Benet ha estat el primer cop. Contrariament al que faig moltes vegades, aquest cop hi he anat per fer la més clàssica de totes: la Mas Colomer.

Via d'una bellesa, elegància i estètica fora de serie on ni el pinzell del millor pintor hagués pogut dibuixar un traçat amb tanta lògica. Part inferior enllaçant fissures, la del L3 i L4 molt atlètiques. I part superior molt aeria i espectacular.

La via està restaurada (menys els claus) i més equipada com més amunt. Reunions amb parabolts amb anella una mica mal ubicats. Cal dur alguns tascons, friends fins C1 i alguna baga. Si es vol empalmar el L3+L4 i L6+L7 cal dur un bon grapat de cintes (unes vint almenys). Roca bona en general però amb diverses crostes a controlar.

Pel descens seguir una evident vira a la dreta marcada amb alguna fita (precaució), un cop tombat l'esperó seguir sense guanyar ni perdre massa alçada fins trobar una ampla canal, remontar-la, travessar a l'altre vessant i devallar fins trobar el camí que puja a les roques.

Apa! Fins aviat i per cert... a mig matí ja hi toca el sol, tingueu-ho en compte.

La Incautos a la Roca Gris.

Dia boirós i tapat a Montserrat, però contrariament al que pugui semblar amb una temperatura ben agraïda. Avui hem anat a la Roca Gris a fer una altra via de les que hi ha per allà, i la veritat és que no ha valgut massa la pena.

La Incautos és una via que gasta una mica de mala llet i és per un cúmul de circumstàncies: roca no massa bona, tramets herbosos, grau picantó, assegurances (claus basicament) no massa bons. Tot això fa un cóktel  que demana escalar amb els cinc (o sis) sentits. L3 el més difícil amb diferència (tot en lliure potser 6c).

Nosaltres hem passat amb tascons, friends fins C1, Aliens i alguna baga  o cordinos per escanyar claus (NO hem clavat... bé mentida, hem reubicat un clau del L1 al L3 per poder passar sense fer-ho). R1 a reforçar i molta precaució amb els claus (resistència més que dubtosa). Roca a estudiar i algun tram herbós.

Apa! Fins aviat i descens rapelant per la Urquiza Olmo a l'esquerra o la Kashmir a la dreta.

Mal Beure a Busa.

Avui no teniem massa estona i hem decidit anar a Busa on sempre hi tenim deures pendents. Aquest cop la Mal Beure on hem tingut que apretar de valent per fer-la tota en lliure, uf, uf!!. La combinació d'assejurances justes, grau difícil (per mi) i roca a estudiar és d'infart.

Sigui com sigui, i després de sortejar la brutícia del L1, he disfrutat d'unes bones fissures (que es pugen en diedre) en el L2 i un L3 molt bonic. Destacar la primera meitat del L2: atlètic i tècnic a parts iguals, després ja més amable.

De material, nosaltres em fet servir els tascons, friends fins C4 repetint el C1 pel L2, Aliens i alguna bagua. Les reunions estan montades i són molt còmodes. Roca millorant notablement amb l'alçada, tot i així a estudiar en general.

Apa! Fins aviat i ...per cert! la reunió del cim s'ha de fer anant a buscar un arbre a uns 15m de la punta de la paret (els boixos que hi ha més aprop són molt escarrancits), ja ho veureu.

Els Replicants a la Paret de l'Esperança.

Si m'hi paro a pensar, no m'hen deuen faltar gaires de vies per fer a la zona dels Pollegons a Montserrat. Avui en cordada de tres a la dels Replicants a la Paret de l'Esperança amb un amic que feia bastants anys que no ens encordavem plegats. Que bé!!

Vieta per disfrutar amb una part central ben interessant, un parell de jardins que trenquen la verticalitat i un llarg final ben bonic. De les tres d'aquesta paret potser és la més difícil però tampoc cap cosa de l'altre món. Trobareu informació de sobres per la xarxa.

Està equipada amb reunions montades, no totes rapelables i algunes d'un sol punt (preveure baga si de cas). Si és va justet de grau els Aliens poden anar bé. Roca molt bona amb alguna pedra solta als replans i algun tram una mica brut de terra (L1). Descens recomanat per la Dersu Uzala en quatre rapels (35, 40, 55, 60).

Apa! Fins aviat i atenció amb el monodit del L4... no us lesioneu, jeje!!

15 anys de... la Sui Generis a la Paret del Grau.

Fa 15 anys quan anaves a veure els llibres de piades del bar Tahussà sempre trobaves alguna novetat per anar fer. La Sui Generis a la Paret del Grau feia un temps que l'havien obert i el L1 en intimidava molt però com no podia ser d'una altra manera en hi vam posar.

Des de llavors l'he repetit tres cops més (Març 06, Oct 09 i Juny 10), però l'últim vaig salvar les cames de miracle ja que el gran bolo (tamany meló) que permetia fer un repòs al mig del L1, va arrencar-se-li al company i va anar a impactar a mig metre meu, i per sort va sortir projectat cap el costat contrari d'on estava jo, ...quan ho recordo encara se m'ericen els pèls, uf uf!

Apa! Fins aviat i la veritat ...és que cap ganes de tornar-hi.

Gest de Gestes a Busa.

Aprofitem l'assoleïada jornada d'avui per escalar que segons sembla a partir de demà el temps es gira. He anat a fer una solitària a Busa i m'ha costat molt decidir-m'he però finalment la Gest de Gestes a estat l'escollida.

La via és super evident i aprofita un bon diedre en la seva part central. Bona escalada vertical i atlètica excepte el L1 on hi ha un tram amb molta terra que resulta molt desagradable. El tram més obligat és el primer terç del L2 sobretot si no porteu friends grans: offwitch bastant arrosegat.

Dur alguns tascons, friends fins C4 i Aliens, recomanable portar un C5 o almenys doblar el C4. Roca variable a estudiar en general. Com he dit, tram amb terra i herbós a meitat del L1 (molta precaució). Encara que no ho sembli tindrem ombra fins gairebé migdia.

Apa! Fins aviat i ...per sopar ja en tindrem prou.

L'Escurçó a la Paret del Peladet.

La paret del Peladet del congost de Terradets és un lloc que no tinc massa tirada a anar-hi. Gairebé totes les vies que hi he fet m'han costat o fins hi tot m'hi he baixat. L'Escurçó no ha estat l'excepció hi hem tingut que apretar més del que la ressenya pugui semblar (ja d'entrada us dic que el grau està apretadet).

Via amb dues parts ben diferents: la inferior per unes plaques ratllades super boniques i, la superior per terreny més salvatge amb fissures i diedres. L'artificial està equipat amb peces varies però per arribar-hi s'ha de tibar d'una llastra que no fa massa bona cara, precaució. Per la resta, no hi ha problema.

Semiequipada i restaurada, amb totes les reunions amb parabolts amb anella menys la cimera que és una sabina. Cal dur els friends fins C2, Aliens i cordinos varis per treure palanca a diversos claus. Roca molt bona a baix i mediocre a dalt amb algun pas herbós. Descens en rapel (preveure baga extrallarga per la sabina del cim) i precaució amb les diagonals.

Apa! Fins aviat i ombra màxim fins a migdia.

L'Electric Ladyland a la Paret de l'Aeri.

Cada vegada s'allarguen més les temporades estiuenques, i és que aquestes temperatures conviden a buscar l'ombra (diuen que s'acaba... vejam vejam). Avui hem anat a la clàssica Electric Ladyland de la Paret de l'Aeri de Montserrat on en algunes reunions hi ha un autèntic arsenal de xapes històriques.

Potser tenia masses expectatives creades a la via i per això m'ha decepcionat una mica. L'únic tram que realment m'ha agradat a estat la mítica bavaresa d'infart, extraprima i que desafia la gravetat d'una manera sorprenent. La resta, massa terreta als cantos i massa romos pel que estava acostumat en altres vies de la paret.

Tot i que està gairebé equipada ens caldràn els tascons (discret amb algun de molt prim per escanyar un buril), friends fins el C3, Aliens, algun cordino i una mica de material de fortuna per si de cas. Està practicament restaurada amb totes les reunions amb parabolts. Al sostre caldrà equipar algun pas i vigilar que no peti res del que hi ha. Per damunt del sostre molt ambient, verticalitat i reunions penjades.

Apa! Fins aviat i a qui se l'hi arrenqui la llastra, apart d'un bon "susto" serà la riota de tots els escaladors... que ho sàpigui, jejeje!!