Bones Festes.

Ja hi tornem a ser... acabant l'any i a punt per començar-n'he un altre que promet ser molt intens (per variar). Així que tingueu un bon Nadal i un feliç 2017 ple d'escalades i d'encadenaments gloriosos.

Per part meva, faré el que pugui donades les circumstàncies per no deixar-lo en blanc i millor no fer-se gaires il.lusions per si de cas.

Apa! Fins aviat i seguirem informant.

La Nenuco a Canalda.

Jornada de sol espatarrant a Canalda amb una inversió tèrmica brutal que ens ha permés  escalar amb màniga curta i gairebé suant la gota... potser part de la culpa també l'hen tenia la via que hem fet: la Nenuco, nom tendre per una via que no ho és.

Tres llargs piquents que et deixen ben curtit. L1 aparentment fàcil però on la roca no acompanya gaire. L2 en diedre fissura molt i molt bo. I L3 amb una super panxa inicial que ens farà apretar de valent tant el de primer com el de segon, i sort de l'espit de rigor perque arribar-hi ja té lo seu.

A partir de l'R3 enllaça amb la Via de Pasqua amb dos llargs més d'apretar, sobretot l'últim, però com que ja n'he tingut prou hem baixat amb dos rapels per aquesta.

La via està molt molt molt poc equipada i cal assegurar-se convenientment. Reunions molt justes (només un espit) i difícils de reforçar (fins i tot amb claus). Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i alguns cordinos. Tot i que demanen claus, nosaltres no hem clavat, i s'ha de reconeixer que en algun punt pot anat bé. Roca dolenta al L1 i final del L3, molt bona al L2 i gran part del L3.

Apa! Fins aviat i deu ser la segona o tercera repetició com a molt... menys de cinc segur, jeje!!

15 anys de... La Noia de Cal Rial a Busa.

Actualment a Busa hi ha vies per tot arreu però La Noia de Cal Rial va ser la primera en obrir-se fora de les zones més habituals (la cara sud i la cara nord). En un primer moment ens vam quedar una mica descolocats i ens va costar ubicar-la però ja de seguida que la van repetir ens va quedar clar que seria una clàssica equipada.

Jo encara vaig tardar uns anyets en anar-hi (fins el 2001, fa 15 anys ja), i al cap d'uns quants anys més (Mai - 08) vam tornar-hi per fer-la tota en lliure i disfrutant de l'elegància i estètica del traçat (i també de les excursionetes del L2). Bona roca en general, cintes i a escalar.

Apa! Fins aviat i m'he pres la llibertat d'anomenar aquest pany de paret com el sector de la Moreria per la construcció de tàpia que hi ha a la base de la paret.

ViaCrisis a la Paret de l'Ós.

 Torno anar a St. Llorenç de Montgai aquests dies que no em puc liar fent coses molt lluny del cotxe. Avui una via bastant nova de la dreta de la Paret de l'Ós: la via Crisis, ben encaixada entre les vies veïnes i potser parasitant en excés l'oblidada Trifolls.

Sigui el que sigui, és una bonica via on val la pena anar una mica fort per treure-la el màxim possible en lliure. Personalment l'inici del L2 m'ha semblat molt més de 6b i la resta més o menys correcte. L3 boníssim i pas de ganxo ben pinxo allà al mig de l'artificial.

Està bastant equipada i amb alguns flotants (i el ganxo de punta) ja fareu. Roca molt bona i cantelluda en general. R2 i R3 rapelables i... poc més a destacar.

Apa! Fins aviat i ja m'en queden poques per fer en aquesta paret.

Holocausto al Cilindre.

Després de la tempesta torna la calma i el rastre de regalims per les parets denota que la tempesta a estat severa. Avui tornem anar al Cilindre de St. Llorenç de Montgai a fer una via que m'ha agradat moltíssim i que l'he disfrutat de valent: la Holocausto.

Curteta però interesent via on tots tres llargs tenen el seu passet picant. El L1 amb una entrada rabiosa  en fred. El L2 amb un tram inicial difícil i obligat. I el L3 amb un desplomet final del tot espectacular. Atrevida, vertical i amb bon ambient. Crec que el L1 no l'hem fet ben bé per on tocava, hem anat massa recte i teniem que haver travessat una mica més a l'esquerra per després tornar. La resta ja sense problemes.

Semiequipada amb material divers i vellet que va aguantant. Cal dur els tascons, friends fins C2 (C3 opcional), Aliens i dues xapes recuperables per l'R1. Roca molt bona però cal vigilar a l'entrada i sortida de l'R1 i algun que altre còdol o crosta dubtosa.

Apa! Fins aviat i graduació original apretadeta... l'he pujat una mica a la ressenya que us he fet.

Vies sense nom per una paret sense nom.

Quan un surt escalar sempre és motiu d'alegria i quan hi vas amb bona companyia encara més. Tot i anar concienciat que avui no fariem unes grans vies (la nº1 i nº3), fins hi tot la companya a notat com la mala llet m'anava aflorant a mida que feiem metres en un parell de vies que encara no tenen nom en una pseudo paret que tampoc en té.

Més que mala llet el que m'aflorava era un sentiment de tristesa i pena en vers a l'escalada i el rumb que està prenent aquesta. Mai he estat partidari d'expresar les meves opinions en el blog tot i que de vegades en vaig deixant anar alguna, però crec que aquesta a estat la gota que a fet vessar el got. Només escriuré un comentari que a sorgit durant l'escalada i que pot resumir-ho tot plegat: -Això fa brut!!-.

 

Només hem posat cintes i hem baixat en rapel. La roca variable i trams herbosos. Em fa mandra fins hi tot fer la ressenya així que de moment res de res.

Apa! Fins aviat i estimats oberturistes (i escaladors en general) puc recomanar-vos vies fàcils molt boniques al Solsonès... si voleu, naturalment.

Nota (del 20 de Desembre de 2016): Repeteixo una altra via d'aquesta pseudoparet (la nº 6) i refermar el meu rebuig a aquesta manera de deixar les vies un cop finalitzades. Feta tota en lliure sense complicacions (V+, 6a+ i V+).

Nota (del 31 de Gener de 2017): Repetim una altra via (la nº 4), tota en lliure (IV+, 6a 1pas, IVº), en aquesta hem posat algun tascó.

Nota (del 4 d'Abril de 2017): Tornem a repetim una altra via (la n°5) en lliure i sense problemes (només un pas de 6a a l'inici). Algun tascó o Alien pot ser útil.

Nota (del 4 de Maig de 2017): Un altra (la nº7) en aquesta pseudoparet a tocar de la carretera. Pas d'entrada de 6b i la resta fàcil amb un tram al L3 de V+.

Nota (del 5 de Setembre de 2017): Avui en fem una altra (la nº2) que juntament amb la de l'esquerra (nº1) i la de la dreta(nº3) són les més fàcils i menys agraïdes. Algun tascó i friends pot ser útil.

Nota (del6 de Novembre de 2017): Repetim l'última via oberta (nº8) i, en conjunt val a dir que és la més bonica de tot el repertori però amb alguna assegurança maldestre, compte.. Dur friends fins C2 i Aliens. Màx. V+.

Directa Sagitario als Plecs del Llibre.

Després d'una setmana de pluja, compromisos varis i alguna que altra nit al lloro (i no per culpa del nen sinó de la panxa), tornem a escalar amb unes ganes boges de tocar roca i aquest cop a una paret  emblemàtica de Montserrat: la cara est del Plec del Llibre Superior per la Directa Sagitario.

Atrevida via que a cop d'expansió va serpentenjant cap aquí i cap allà buscant les debilitats d'aquesta increïble placa amb els seus curiosos forats per montar-hi les reunions. Gran clàssica i molt bonica via. Si la volem fer en lliure cal escalar molt bé i estar molt més fort del que el grau aparenta. Per escalar-la en concepció clàssica tenir en compte que diversos trams s'han d'escalar si o si i no sempre amb l'assegurança aprop.

Recenment li han fet una bona semirestauració amb parabolts (més escassos com més amunt) així que ja no és pateix tant com abans. Nosaltres no hem col.locat res però alguna coseta molt puntual potser posareu. Dur una xapa recuperable (un cordino prim o un cable de microtascó) per un parell de passos que se us poden entravesar en el L1 i L5. Roca molt bona amb alguna crosta i reunions còmodes dins les baumes i incòmodes a fora d'elles.

Apa! Fins aviat i ...deixeu-m'ho aprofitar que el temps s'acaba ( felicitats company i amic!!! A tu ja t'ha arribat el regal de reis, jeje!!)

15 anys de... Matar el Cuc a la Punta de l'Alba.

La Matar el Cuc és una vieta que ompla l'espai entre dues altres que vaig obrir l'any 1999 a la Punta de l'Alba de Font Ferrera. Poc a comentar d'elles que no pogueu trobar a la ressenya, aquí teniu l'enllaç.

Només recordo que vaig repetir-la, fa 15 anys, amb un company que tenia ganes de saber que era això d'escalar i vaig pensar en aquesta: fàcil,curteta i aprop de casa.

Apa! Fins aviat i ...de fet, aquí va quedar la cosa: ell no va insistir per tornar-hi i jo no el vaig perseguir perque hi tornés. No s'ho devia passar bé, jeje!.

Cotaca i La Xorrera a les Plaques de Cal Barricó.

Les valls del Ripollès a la tardor són un contrast de colors que dificilment puc trobar a casa meva, i és que cada cop m'agrada més escalar envoltat del grocs i ocres d'aquestes dates. Avui les Plaques de Cal Barricó més sol que la una.

He fet dues vies. Primer la Cotaca, la clàssica del lloc i més guapa com més amunt.  I després La Xorrera amb un L1 brutal per una xorrera desplomada que sembla impossible que només sigui 7a (llàstima que en solitari no l'hagi pogut encadenar).

Vies perfectament equipades (amb 11 o 12 cintes +R. i alguna baga ja fareu), reunions rapelables. Roca excel.lent amb cantos increïbles i alguna herba. Bonica excursioneta vall amunt fins les ruïnes de la casa i després localitzar un corriolet fitat 20 metres per sobre del de  les marques vermelles, total 45min.

Apa! Fins aviat i segur que hi tornarem que el lloc val la pena.

T'hauré d'aplicar un correctiu serio al Roc Galliner.

Encara en queden de llocs tranquils amb un silenci que fa mal a les orelles. Avui el dia s'ha llevat lleig i semblava que no ens deixaria escalar però al final hem disfrutat d'una assoleïada jornada d'escalada al Roc Galliner.

T'hauré d'aplicar un correctiu serio és una molt bona via perduda en les altives valls prepirinenques de l'Alt Urgell. Grata sorpresa i lloc preciós on el preu a pagar és un bon tros de pista estreta on cal anar xino xano si no teniu un auto amb condicions. Per mi, el L6 és el millor.

 

Semiequipada amb totes les reunions montades menys la cimera. Cal dur algun tascó, friends fins C2, Aliens i bagues. Roca excel.lent i amb bona presa en general. Possible empalmar L1 i L2. Aproximació en baixada seguint el corriol cap a Perles i deixant-lo a sota la font per anar a trobar una corda fixa, després ja bastant evident però sense camí fins a peu de paret (alguna fita). I retorn al cotxe remontant tota l'aresta fins al final. Uns 30min per anar i el mateix per tornar, més o menys. 

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya d'una via que us devia que també és molt bona.

La Pitonuda al Serrat dels Monjos.

De mica en mica va arribant el fred tot i que al Serrat dels Monjos a Montserrat no sé si n'arriba a fer mai. Avui hem anat a fer una autèntica via perduda en el temps: la Pitonuda. I és que em sembla que aviat n'hauré de començar a repetir.

Doncs això, via perduda en el temps on l'herba, la terra, el líquen i els garrics a mig creixer se n'estant apoderant de nou. Una ullada des del camí enganya poc i és una autèntica llàstima perque hi ha passatges de diedre i fissura ben bonics. Destacar el L1 com el més difícil.

Semiquipada amb pitons (alguns costen de veure) i reunions a reforçar (la cimera una mica precària). Cal els tascons, friends fins C3 (C4 opcional pel L1), Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general però bruta de líquen, terra i herba com he comentat.

Apa! Fins aviat i ...sort amb les esgarrinxades, jeje!!!

40 vies per 40 anys.

Amb els anys és inevitable haver escalat moltes vies a tot arreu i la primera vegada que vaig sentir fer el 'cumplevias' a Montrebei em va fer gràcia i vaig pensar que seria un bon objectiu. I consisteix en fer tantes vies al congost com anys té la persona.

En el meu cas,  vaig posar-me a contar i el veia perfectament realitzable. Tot i així li vaig donar mitja volta a la rosca i vaig pensar en celebrar-lo dues vegades en el mateix any aprofitant que faig l'aniversari a l'estiu. Per tant, 39 vies a la primavera per 39 anys repetint la CADE (la més gran de totes) i 40 vies a la tardor per 40 anys repetint la dels Quarentons (evidentment).

Així que aquí teniu el meu llistat de vies. No hi ha grans vies però algunes són ben interesants:

  1)  Delfos -------------------- 28 març 97

  2)  Nazgul --------------------- 1 maig 97

  3)  Diedre Gris -------------- 21 març 98

  4)  Fil d’Ariadne ------------- 29 maig 04

  5)  Latin Brothers ------------- 30 abril 06

  6)  Santiago Domingo -------- 29 Abril 07

  7)  Pilastra dels Voltors ------- 30 Abril 07

  8)  Via del Corb -------------- 14 juny 08

  9)  Torrades amb All --- 19 Novembre 09

10)  Torreón ------------------- 6 Maig 10

11)  Tempesta Nocturna ------- 19 juny 10

12)  Nirvana ------------------- 26 juny 10

13)  Cistus Albidus ------------ 26 març 11

14)  Corredos de las Aguilas --- 11 abril 11

15)  KimGil Walk -------------- 12 abril 11

16)  Diedre Adoubert ---------- 10 maig 11

17)  Trànsit de Venus ----------- 23 juny 11

18)  Antiparkes --------------- 28 març 12

19)  Directa Idyl --------------- 25 abril 12

20)  Marquises ---------------- 23 maig 12

21)  El Cau del Sioux ---------- 24 maig 12

22)  Todo bien, Agente -------- 29 març 13

23)  Tapia Jover --------------- 14 març 13

24)  Femme Fatale ------------ 15 març 13

25)  Fisura Caracol ------------ 15 abril 13

26)  Caos Rampant ------------ 24 abril 13

27)  Spaghetti ------------------- 9 maig 13

28)  Existencialisme -------------- 3 juny 13

29)  Otros Mundos -------------- 4 juny 13

30)  Dret a Decidir ------------ 13 març 14

31)  Sopa de Caracoles ------- 14 març 14

32)  Barrufet Pirata -------------- 7 abril 14

33)  Voltor Feroç --------------- 8 Abril 14

34)  Náufragos de la Soledad -- 17 maig 14

35)  No Future ------------------ 7 març 15

36)  Congrés dels Solitaris ------- 9 abril 15

37)  Divendres de Resurrecció - 29 març 16

38)  Els Gegants Adormits ------- 7 abril 16

39)  CADE -------------------- 26 Abril 16

40)  Quarentons ------------ 2 novembre 16

  

Estar clar que aquesta llista no hagués estat possible sense els companys de cordada. Moltíssimes moltíssimes gràcies. No us nombraré (per que no ho faig mai) però m'en recordo de tots vosaltres i el que més ràbia em fa és no tenir fotos de tots ni de totes les vies (llàstima), però aquí us en deixo algunes de les que m'heu fet.

De la que en tinc un record més intens segurament és amb la Nazgul feta de molt jove. La major tensió amb la Latin Brothers feta abans de la restauració i horari maratonià. Les vivències més intenses a la Directa Idyl en solitari i difícil decidir amb quina m'ho vaig passar més bé... potser Existencialisme. Evidentment les més especials les dues últimes, CADE i Quarentons. I un ritual que no ha fallat mai sempre que hi he passat: el meu granet de pedra per fer-la més gran.

Apa! Fins aviat i ...a per 40 més si puc, jeje!! Per ganes no quedarà. Gràcies de nou companys!!

Via dels Quarentons a la Paret d'Aragó.

Reservada tenia aquesta via des de feia almenys tres anys però ja no he pogut esperar més i sota un sol de tardor prou càlid hi hem posat remei. Jornada rodona per tancar aquest pont de Tot Sants on el que venia menys de gust era menjar castanyes i panellets.

La via dels Quarentons és una molt bona via on tots els llargs tenen el seu puntet de gràcia. Entrada comuna per la Pilastra i travessar 20m més a la dreta, a partir d'aquí festival fins a dalt. Menció especial al famós llarg d'Ae on cal treures el barret pels qui el poden fer en lliure, per part meva he aconseguit passar amb només dos passos de ganxo (no seguits) i sense antena (que també té el seu mèrit).

La via està semiequipda amb alguns llargs gairebé equipats. Cal dur alguns tascons, Friends fins C2 (C3 opcional), Aliens, algun cordino i alguna baga, un (o dos) ganxos de punta i 20 cintes per anar bé. Roca excel.lent menys algun tram dels dos últims llargs i totes les reunions equipades.

Apa! Fins aviat i objectiu de l'any aconseguit i ...moltes gràcies baduina dels meus somnis per fer-lo realitat!!!

La Mas Colomer a les Roques de Benet.

Diverses vegades he anat als Ports de Beseit però molt poques d'elles a escalar, i a les altives i majestuoses Roques de Benet ha estat el primer cop. Contrariament al que faig moltes vegades, aquest cop hi he anat per fer la més clàssica de totes: la Mas Colomer.

Via d'una bellesa, elegància i estètica fora de serie on ni el pinzell del millor pintor hagués pogut dibuixar un traçat amb tanta lògica. Part inferior enllaçant fissures, la del L3 i L4 molt atlètiques. I part superior molt aeria i espectacular.

La via està restaurada (menys els claus) i més equipada com més amunt. Reunions amb parabolts amb anella una mica mal ubicats. Cal dur alguns tascons, friends fins C1 i alguna baga. Si es vol empalmar el L3+L4 i L6+L7 cal dur un bon grapat de cintes (unes vint almenys). Roca bona en general però amb diverses crostes a controlar.

Pel descens seguir una evident vira a la dreta marcada amb alguna fita (precaució), un cop tombat l'esperó seguir sense guanyar ni perdre massa alçada fins trobar una ampla canal, remontar-la, travessar a l'altre vessant i devallar fins trobar el camí que puja a les roques.

Apa! Fins aviat i per cert... a mig matí ja hi toca el sol, tingueu-ho en compte.

La Incautos a la Roca Gris.

Dia boirós i tapat a Montserrat, però contrariament al que pugui semblar amb una temperatura ben agraïda. Avui hem anat a la Roca Gris a fer una altra via de les que hi ha per allà, i la veritat és que no ha valgut massa la pena.

La Incautos és una via que gasta una mica de mala llet i és per un cúmul de circumstàncies: roca no massa bona, tramets herbosos, grau picantó, assegurances (claus basicament) no massa bons. Tot això fa un cóktel  que demana escalar amb els cinc (o sis) sentits. L3 el més difícil amb diferència (tot en lliure potser 6c).

Nosaltres hem passat amb tascons, friends fins C1, Aliens i alguna baga  o cordinos per escanyar claus (NO hem clavat... bé mentida, hem reubicat un clau del L1 al L3 per poder passar sense fer-ho). R1 a reforçar i molta precaució amb els claus (resistència més que dubtosa). Roca a estudiar i algun tram herbós.

Apa! Fins aviat i descens rapelant per la Urquiza Olmo a l'esquerra o la Kashmir a la dreta.

Mal Beure a Busa.

Avui no teniem massa estona i hem decidit anar a Busa on sempre hi tenim deures pendents. Aquest cop la Mal Beure on hem tingut que apretar de valent per fer-la tota en lliure, uf, uf!!. La combinació d'assejurances justes, grau difícil (per mi) i roca a estudiar és d'infart.

Sigui com sigui, i després de sortejar la brutícia del L1, he disfrutat d'unes bones fissures (que es pugen en diedre) en el L2 i un L3 molt bonic. Destacar la primera meitat del L2: atlètic i tècnic a parts iguals, després ja més amable.

De material, nosaltres em fet servir els tascons, friends fins C4 repetint el C1 pel L2, Aliens i alguna bagua. Les reunions estan montades i són molt còmodes. Roca millorant notablement amb l'alçada, tot i així a estudiar en general.

Apa! Fins aviat i ...per cert! la reunió del cim s'ha de fer anant a buscar un arbre a uns 15m de la punta de la paret (els boixos que hi ha més aprop són molt escarrancits), ja ho veureu.

Els Replicants a la Paret de l'Esperança.

Si m'hi paro a pensar, no m'hen deuen faltar gaires de vies per fer a la zona dels Pollegons a Montserrat. Avui en cordada de tres a la dels Replicants a la Paret de l'Esperança amb un amic que feia bastants anys que no ens encordavem plegats. Que bé!!

Vieta per disfrutar amb una part central ben interessant, un parell de jardins que trenquen la verticalitat i un llarg final ben bonic. De les tres d'aquesta paret potser és la més difícil però tampoc cap cosa de l'altre món. Trobareu informació de sobres per la xarxa.

Està equipada amb reunions montades, no totes rapelables i algunes d'un sol punt (preveure baga si de cas). Si és va justet de grau els Aliens poden anar bé. Roca molt bona amb alguna pedra solta als replans i algun tram una mica brut de terra (L1). Descens recomanat per la Dersu Uzala en quatre rapels (35, 40, 55, 60).

Apa! Fins aviat i atenció amb el monodit del L4... no us lesioneu, jeje!!