Rosa del Sur a la Roca dels Arcs.

Feia molts dies que no anava a la Roca dels Arcs i encara que sembli estrany hem anat a repetir una via gairebé equipada amb roca gens gastada, que ja és difícil a aquestes alçades... però és que Vilanova de Meià ja no és el que era (per sort!).

La Rosa del Sur és una bonica via que supera sense contemplacions els murs típics del lloc. Ben trobada i sense molestar res del que ja hi ha (potser una mica la part inicial de la Tàrrega... però res important). Destacar el potent L4 tant si es vol fer en lliure com no, la placa entre desploms s'ha d'escalar si o si.

Nosaltres no hem col.locat gran cosa però alguns Aliens i friends fins el C1 seràn d'utilitat. Roca molt bona en general però atenció a un gendarme potencialment perillós al final del L3 (a la fotografia és veu). No cal que pugeu fins al cim, pel que queda és millor sortir per la feixa.

Apa! Fins aviat i inici al peu del contrafort, petita R grabada.

Via del Gran Escanyall al Puig de Millà.

Damunt les aigües de l'embassament de Canelles hi ha diverses parets feréstegues, salvatges i perdudes de la mà de Déu, on la tranquilitat i el silenci són les autèntiques vetlladores del lloc. Avui m'he deixat enganyar per anar a una d'elles: el Puig de Millà.

Hem repetit la Via del Gran Escanyall amb el seu L1 del tot contundent i molt més difícil que la resta. Recomanaria ser solvent amb les xemeneies i tenir un bon tipet per poder-se arrossegar amb una mica de dignitat ... realment lo fàcil del llarg és el tram de bavaresa de l'entrada. De la resta no cal comentar gran cosa perque és bastant més benèvol.

La via està semiequipada i costa de creure que només demanin tascons i bagues. Amb un joc de friends (fins el C3 almenys) anireu molt millor. Roca molt bona en general (compte amb alguna crosta del L1 i del L5). La vira del L3 està habitada per voltors millor anar-hi a la tardor i ombra fins a migdia.

Apa! Fins aviat i millor no portar res penjat al darrera... no és conya, ja ho veureu.

Estic Atontat a La Corriu.

Estic en un parèntesi en l'activitat del blog però aquesta nova i bonica via que he escalat en l'agradable dia d'avui a La Corriu bé mereix ser comentada.

L'Estic Atontat és l'última proposta del lloc amb un L1 vertical i amb passos ben bonics. El L2 potser és el menys agrait per tornar-se a posar xulo el L3. M'ha sortit tota en lliure i li dono una díficultat màxima de 6a al final del L1 (finet i d'equilibri).

Via equipada amb alguna alegria (9 cintes+R. alguna llarga). Roca en general bona però amb líquen emprenyador, tot i així encara hi ha crostetes per tirar. Descens en rapel per la mateixa via (maillon+cordino) o per la NO Fracking.

Apa! Fins aviat i tranquilitat assegurada... que segueixi així, si us plau.

Nota (del 22 de Desembre de 2018): Torno a repetir i disfrutar d'aquesta via però aquest com en cordada.

Només afegir que l'últim parabolt de L1 queda massa a la dreta i provoca fregament de corda, però és pot anar directament a la reunió amb un trosset de expo suau.