Rosa d'Abril al Serrat de les Garrigoses.

Tot i no fer gens de fred hem anat al Serrat de les Garrigoses a disfrutar del solet d'hivern. Potser ha estat pels dies que no escalava a Montserrat o potser pels dies que no escalava una via de veritat, però el cert és que avui he tornat a fer el ridícul més espantós, snif snif!!!

La Rosa d'Abril no és una via fàcil però els 6a's del final del L2 i el del L3 els he trobat super xungos (més que no pas el 6c), a la ressenya que us he fet prou els hi he pujat el grau. Així que ja ho sabeu, apretar fort i disfrutar d'aquesta bonica via que no te gens de desperdici excepte el L1 i la feixa. Destacar el L2 en fissura a equipar, atlètica i desplomada. Chapeau!!

Cal dur els friends fins C3, Aliens, cordinos i bagues (si es va just de grau recomanable els tascons o repetir friends). Roca molt bona en general amb algun tram herbós (L1). Descens en dos rapels (50+60) per la Via del Xavi i després per la feixa.

Apa! Fins aviat i ...em sembla que durant una temporadeta haurem de fer més friki i menys paret, jeje!!!

Jovencitas Viciosas a la Paret de Migjorn.

Avui volíem escalar a Rúbies anant per dalt però la neu i el glaç ens a tirar enrera mai millor dit (el cotxe frenat relliscava camí avall fins que s'ha aturat tot sol, ups!!). Així que mitja volta i per baix.

La Jovencitas Viciosas a la Paret de Migjorn és una atrevida i vertical via que travessa unes plaques xulíssimes a la part central. El peatge a pagar és el mediocre L1 i el més que mediocre L5. Tot i així, la via val molt la pena i millor anar bé de grau per que hi ha trams prou obligats i atlètics.

Semiequipada amb assegurances justes però a lloc. Cal dur alguns tascons més aviat petits, recomanable els friends fins el C3 i els Aliens tots (petits també). Roca amb trams molt bons i trams molts dolents, en general podem dir que el L1 i L5 roca dolenta i L2, L3 i L4 roca bona.

Apa! Fins aviat i els puntets blancs a la foto de la paret sabeu que és?... ...efectivament, bosses de procesonària. Brutal!!

15 anys de... la Pols a l'Era a la Serra Alta.

En aquesta via que vaig obrir ara farà 15 anys a la Serra Alta em va passar una situació del tot curiosa: quan estava espitant l'artificial del L2 se'm va quedar bloquejat l'espitador en el forat sense poder-lo fer voltar, estava completament travat i ni amb el martell podia treure'l. Al final de tant provar-ho vaig trencar la rosca de l'espitador i vaig tenir que deixar-ho estar per aquell dia.

Un cop arreglat vam tornar a la càrrega i, pam! un altre cop trencat. Apa! torna a baixar per arreglar-lo i en tornar-hi, ja per tercer cop, vaig preferir acabar la via d'una vegada. A finals d'any (Des-03) vaig decidir repetir-la amb cordada i vaig tornar agafar l'espitador per provar de treure'l, i res, estava soldat de mala manera, així que allà es va quedar l'espit sense expandir.

Per tant recordeu: a l'artificial del L2 trobareu un espit amb una bagueta negra (ara potser podrida i tot) que marca l'espit rebel. De la resta, escalada treballosa i prou difícil sobre roca del tot variable.

Apa! Fins aviat i qui l'arrenqui li pago una pizza (...que sé que t'agraden molt, jeje!)

La Peti qui Peti a la Paret del Grau.

Avui no estava previst anar a la Paret del Grau de Coll de Nargó però la boira ens a fet sortir rebotats de l'objectiu del dia. No cal passar fred quan a pocs quilòmetres tens un solet preciós i quina enveja fan aquests que s'ho monten tant bé, jeje!

La Peti qui Peti ja l'havia fet però feia tant temps que no la recordava massa (Nov-03 i Gen-09). Vieta fàcil sense complicacions on només un pas atlètic del L3 ens farà apretar fort (màx. 6b).

Amb 9 cintes+R. ja farem. Roca molt bona, cantelluda i sense gens d'herba. Descens recomanable en rapel per la Cainejo tot i que a les reunions hi ha maillons i cordinos, menys a la cimera on només hi ha un parabolt.

Apa! Fins aviat i alerta en triar bé la linia de parabolts que estan obrint moltes vies esportives que poden fer despistar... en aquesta i altres.

Liebe Clàudia al Serrat del Coniller.

Lluminós i fred dia d'hivern, d'aquells que no saps si guanyarà el fred o la llum al Serrat del Coniller de Coll de Nargó. El que si hem pogut fer és la Liebe Clàudia que ens a sabut a poc (encara diria més, a molt poc).

Així com l'altra via que hi he fet em va agradat, aquesta m'ha semblat bastant descafeinada i això que la gent la deixa molt bé (contra gustos, colors). L1 acceptable i L2 per placa nyapera amb passos no massa elegants. La resta molt fàcil fins el cim.

Gairebé equipada on amb pocs friends ja fareu (crec que hem posat un C2 i un Alien verd). Roca molt bona però una mica bruta de fulles de sabines i terra. Reunions equipades algunes d'elles amb anelles per rapelar.

Apa! Fins aviat i el clau del L3 ja no hi es.

Sangre Azul a la Roca dels Arcs.

Abans, anar a la Roca dels Arcs de Vilanova de Meià en dissabte era com anar al mercat, però avui ja sigui per l'esquí, pel dia apagat que a fet o per que ens n'hem anat a la Sangre Azul que està a l'altra punta de paret, la veritat és que hem estat super tranquils i super bé.

 I la via, tot i les discontinuitats i el poc ambient de paret, puja per uns murs ben bonics, ben assegurats i amb una roca fantàstica. Escalada tipíca del lloc amb bon canto i bona verticalitat que fa aflorar les febleses dels braços.

Amb 13 cintes i reunions ja fareu. Roca molt bona en genral i possible descens en rapel o per la feixa o seguir fins dalt buscant-vos la vida, el que us vingui més en ganes.

Apa! Fins aviat i feta en un parell d'ocasions però a trossos, sino recordo malament, jeje!! (Feb-05 i Nov-08).

15 anys de... la Vella Sirena al Cor de Perles.

No recordo res de res d'aquesta escalada de fa 15 anys a Perles però segons les anotacions de la llibreta vam fer les tres vies que hi ha al Sector del Cor: la Furgi del Pasti, la Vella Sirena i la via esportiva de més a l'esquerra.

Així que poca cosa us puc aportar. Tot i així no crec que sigui massa diferent de la seva veïna, almenys comparant les ressenyes.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Nota (del 8 d'Abril de 2021): Repeteixo després de gairebé dues aquesta bonica via de Perles. Al no recordar res a estat com fer-la de nou.

L1 amb passos estranys (40m) i L2 vertical amb pocs peus (30m). Ben assegurada i equipada per rapelar (dur 10 cintes + R.). Roca espectacular. Quan pugui refaré la ressenya que la disponible és molt pobra.

15 anys de... l'Aurora a la Paret del Racó

La Paret del Racó és una petita o molt petita paret de Font Ferrera que sobresurt entre La Bruixa i la Punta de l'Alba, i buscant les debilitats del balmat transcorre la desconeguda i romàntica Aurora.

Jo la vaig fer abans no arribessin els reis d'orient de l'any 2003 en solo integral i recordo que la sortida cap a l'esperó m'ho vaig tenir que mirar dues vegades abans de decidir-me (amb corda o sense tampoc hi ha massa diferència, diria).

Apa! Fins aviat i el que no recordo és si em van portar carbó o no per les trapelleries fetes... 

La Martinetti Ros i l'Excalibur al Cilindre.

Primera escalada de l'any i ho hem fet per partida doble en dues curtetes vies de la part esquerra del Cilindre de St. Llorenç de Montgai. Primer la bonica Martinetti Ros i després l'encara més bonica Excalibur.

La Martinetti i el seu retroequipament s'ha recuperat de l'oblit en que havia caigut, i de ben segur ara a perdut la rabia que devia tenir originariament. Sort que al costat encara hi ha l'Excalibur que conserva l'essència de les vies autèntiques.

Amb friends fins el C3, Aliens i bagues en tindreu prou per fer les dues vies, col.locant més flotants a la segona que a la primera. Roca molt bona però amb diversos blocs que sonen a buit, precaució.

Apa! Fins aviat i ...nosaltres hem baixat rapelant amb un sol rapel de 55m per poder-les combinar.

15 anys de... la Directa Marta a les Agulles de Riu Lacó.

Poc abans d'arribar a la font del Vermell i just per sobre de la carretera s'enlairen les Agulles de Riu Lacó. Ja a l'estiu del 2002 vaig obrir-hi una via sense massa pretensions però avui farà 15 anys vaig obrir-ne una altra per la vertical façana que mira a la vall: la Directa Marta.

Via curteta amb algun tram prou exigent i obligat sobretot l'inici del L2 (a la imatge i sense casc, quin dement!!!) però prou bonica. Al final del mateix llarg haureu de vigilar amb un bloc en equilibri precari i a la roca que és bastant trencada (crec que hi vaig deixar un tros de corda fixa, a saber com deu estar). La resta molt bona i abrasiva.

Apa! Fins aviat i la vaig repetir al cap de poc (Mar-03) per fer-hi aquests petits retocs.