Al Límit de la Insistència al Pic d'Esquella.

Bonica jornada d'escalada andorrana i pirinenca a la vegada fugint de la calor de la plana. Mica en mica vaig sumant vies a la cara oest del Pic d'Esquella, avui una altra desconeguda amb, de ben segur, poquetes repeticions: Al Límit de la Insistència, via que et deixa un gust difícil de definir.

Per una banda tens una escalada variada, amb trams atlètics, amb esquitxades de parabolts que t'ajuden a seguir bé l'itinerari, reunions còmodes, i un final de via ben xulo i vertical. I per l'altra banda tens alguns trams amb herba que et donen mal rotllo quan després has de fer adherències o algun tram de placa amb alguna excursió que de ben segur agraïries poder treure algun parabolt dels trams fissurats i posar-lo en aquests punts més delicats. Sigui el que sigui, la via és prou interessant.

Està bastant assegurada amb parabolts (de 8mm) i totes les reunions montades i amb maillons i cordinos per rapelar. Tot i que demanen tascons, friends fins el C3 i Aliens, realment NO es col.loca gran cosa (els tascons els podem deixar ...com a molt alguns de petits). Roca en general bona amb algun bloc i crosta més que dubtosa i, alguna herba com ja he comentat.

Apa! Fins aviat i tota en lliure deu rondar el 6b+ al L2 i L7.

L'Itinérance Orlusienne a la Dent d'Orlú.

Una curiosa alineació d'astres ha fet que tornés a la Dent d'Orlú però aquest cop per la seva cara est que feia un munt d'anys que no visitava. Jornada fantàstica i molt ben aprofitada a l'Itinérance Orlusienne, via equipada típica del lloc de xapes i plaques.

Tot i així, les xapes no sobren gens ni mica (amb alguna excursió esporàdica) i algun diedre, fissura i desplom per trencar la monotonia de les plaques. Bonica i llarga via amb el peatge de la sortida per l'Aresta Est que es fa una mica pesada quan ja tens ganes de posar-te les bambes.

Dur 12 cintes variades (només pel llarg que conecta amb l'Aresta, la mitjana és de 8 o 9) i algun Alien opcional per la citada. Reunions totes amb anelles (menys una). Roca molt bona amb alguna crosta o bloc molt puntual i inici a 50m després del rapel (punt vermell i nom practicament il.legibles).

Apa! Fins aviat i molta precaució per la baixada normal de la Dent que està molt rebentada amb pedres, fang i graons de bones dimensions.

Sarabàn a la Roca Gran de Ferrús.

Mica en mica es van sumant (i vaig sumant) vies a la Roca Gran del Ferrús, avui he repetit una de les últimes propostes del lloc amb la incertesa de si la calor ens deixaria rostits o no.

La Sarabàn és una via gairebé a tocar del coll estret amb dues part ben diferenciades: la evident xemeneia de la part inferior i les plaques de la part superior. Destaca el L4 clarament més difícil que els altres amb uns passos d'Ae molt llargs i un mur ben vertical i de presa roma a continuació.

Via gairebé equipada on podrem afegir ben poca cosa (Aliens i bagues) i haurem de passar amb el que hi ha (algun tram fàcil exposat). Roca bona però amb nombroses crostes.  Possible descens rapelant segons la ressenya (60+45+45) o caminant (pujar primer i després l'esquerra).

Apa! Fins aviat i ombra fins a mig matí.

15 anys de... la Cerdà Pokorski al Calderer.

La Cerdà Pokorski al Calderer va ser, avui fa 15 anys, la meva tercera via a la cara nord del Pedraforca. Recordo que vam entrar per les cornises i vam sortir per la Pany quedant una bona integral tot i que, molta gent encara l'allarga més començant per la Cerdà Vergés.

La via la recordo fàcil, evident i semiequipada. De fet, junt amb el Gran Diedre i l'Anglada Guillamón són el trio de clàssiques del Calderer. Dur flotants, roca bona amb algun tram a vigilar i portar pla B per si de cas.

Apa! Fins aviat i ...foc a l'obaga.

Eliminator a la Muralla de Pombie.

Un altre cop posant més cor que seny i un altre cop sortint bé la jugada (algun dia pillarem, segur). Així que entre boires, núvols i sol em fet (que no escalat) aquesta exigent via de la cara sud del Midi d'Ossau (altrament dita muralla de Pombie).

L'Eliminator és una via més díficil i dura del que m'esperava. Tot i no encadenar res he tingut que apretar molt. Per fer-la tota en lliure cal estar moooolt fort i escalar moooolt bé. La meva versió ha estat penjar-me a tot el que passava de 6a i col.locar tants flotants com duia. Això si, és super xula i "en qualsevol moment" pots escapar-te per la Surplombs (lo de qualsevol moment entre cometes, eh?).

Via molt poc equipada on caldrà fer-s'ho tot. Flotants els que vulgueu i més. I segons el nivell que tingueu i l'estrés que vulgueu passar un C6 no us anirà gens gens malament pel L2. En general escalada molt molt atlètica (i graduació molt molt ajustada)... sort!

Apa! Fins aviat i per cert, nosaltres hem trobat alguns trams molls o humits que no ajudaven gens a la poca adherència de la roca... assegureu-vos que estigui ben seca.