15 anys de... el Clan de los Chamanes a la Roca dels Arcs.

El Clan de los Chamanes a Vilanova de Meià, repetida fa 15 anys, és de les vies frikis més assegurades de la Roca dels Arcs. Tot i que sabíem que no la faríem en lliure, confiàvem en poder-la escalar bastant, sobretot la part superior.

Però suposo que els excessos nadalencs van fer de les seves i ens vam pillar a tot el que passava de 6a. La part inferior la recordo de plaques super fines i la superior amb murs del tot atlètics, però com que la xapa sempre estava allà doncs... 'raca'!!!

Apa! Fins aviat i sostre ratllat super fotogènic... no us podeu pas equivocar.

15 anys de... la Wild Planet a la Roca dels Arcs.

Possiblement la Wild Planet sigui la via més lògica de la Roca dels Arcs. Ja des del primer dia que vaig anar a Vilanova de Meià els ulls van identificar-la i un intent fustrat per la pluja en va donar el primer tastet (Mai-96). Així, en aquesta vigilia de Nadal de fa 15 anys vam tornar a intentar-ho.

Exemple perfecte de via clàssica i diria que restaurada però mantenint l'essència. Suposo que trobareu informació extensa per la xarxa. Tot i així, recordo el grau apretat i trams prou picants, tant de primer com de segon.

Apa! Fins aviat i no us oblideu la càmara.

Bones Festes.

Doncs aquí estem, a punt de tancar un altre any ben intens, variat i que s'ha fet curt (com sempre).

Desitjar-vos a tots un bon Nadal i un bon any 2019, i amb una bona escapçada a la llista de vies pendents.

Apa! Fins aviat i... de propòsits que no en faltin, jeje!

Calaix de Sastre i Somiatruites a Busa.

Busa és molt gran i amb moltes vies, i encara que la cinglera sud hi hagi una moratòria d'escalada des del Desembre fins el Febrer, queda molta paret per escalar. Així que avui ens hem decidit a fer-ne dues a la part de la Moreria que queda fora de la zona afectada.

Primer la Calaix de Sastre: via bastant lletja amb un L1 clarament més difícil que la resta i on la roca no acompanya gens per apretar en lliure, precaució. Només la part final del L2 es bonic però una mica exposat (vaja que per una cosa o per l'altra acabes pillant). Dur friends fins C3 (C4 opcional), Aliens i alguna baga en quan a material.

I després la Somiatruites: vieta curta amb un L1 molt bo i una part final on cal apretar fort. L2 molt més fàcil gairebé integrament per La Morty. Amb els Aliens i alguna baga en tindreu prou.

La roca només és bona al final del L2 de la Calaix i el L1 de la Somiatruitres, la resta entre acceptable i dolenta. Reunions equipades menys les cimeres amb sabines una mica escarrancides.

Apa! Fins aviat i començament fent el mico per llurs arbres inicials... tracteu-los amb amor.

15 anys de... l'Alba Artigas al Cap del Ras.

Fa 15 anys, l'Alba Artigas al Cap del Ras era de les poques vies semiequipades que hi havia en aquest sector de Montsec, així que quan els vents van ser favorables vam anar a repetir-la.

I la veritat és que la recordo com una via ben xula i variada. Potser l'inici del L4 el recordo com una mica tens on s'havia de vigilar, però les sensacions de la resta van ser prou bones.

Apa! Fins aviat i diria que gairebé la podem considerar clàssica.

15 anys de... la Safari Calcari a la Serra de Sant Joan.

La Serra de Sant Joan durant la primera dècada del 2000 era un constant de noves obertures, algunes ben afortunades i d'altres no tant. La Safari Calcari feta fa 15 anys era una d'aquestes no tant afortunades i és que el nom ja ho diu tot.

Excepte el L2 que era prou bonic i l'últim llarg ben interessant, la resta era bastant salvatge en tots els sentits. No crec que tingui gaires repeticions. Així que ja ho sabeu: escalada romàntica on segur no trobareu cua.

Apa! Fins aviat i descens cap a l'esquerra per una canal on s'havia de fer algun rapel... crec recordar.

Calma Total al Peladet Oriental.

Dies anticiclònics en tota regla i dies fantàstics per exprimir el Montsec. Avui, i amb el sentit més ampli de les paraules, la Calma Total a Rúbies. Quin goig de sol, tranquilitat i silenci... genial!!

Vieta ben trobada i disfrutona, amb una xemeneia impròpia del lloc i una part superior prou bonica i atlètica. L'R3 és fa en un ampli nínxol del tot acollidor i còmode (el nínxol de la serpent). De la xemeneia comentar que hi ha un parell de trams estrets però en general es passa prou bé.

Semiequipada amb totes les reunions de parabolts on només cal dur els friends fins C2 i els Aliens. Roca variable amb trams molt bons (L5 i gran part de L1 i L6) i trams a vigilar (inici del L2 i final del L3).

Apa! Fins aviat i ombra gairebé assegurada fins l'R3.

15 anys de... la Santa Espina al Serrat de les Garrigoses.

No sé massa bé com vam anar a parar en aquesta via, suposo que la baga penjant d'un espit en el pas més díficil de la via alimentava el desig d'afrontar-lo. Sigui com sigui, avui fa 15 anys vaig repetir la Santa Espina del Serrat de les Garrigoses de Montserrat.

De la via recordo poquetes coses: recordo que el L2 era bastant trencat i que la part de dalt era una mica indefinida amb tirades molt llargues. Jo diria que actualment no cal fer sencer l'últim llarg fins la Via de l'Aranya, ja que trobareu instal.lacions de rapel abans (Via del Xavi). En tot cas és una aresta fàcil.

Apa! Fins aviat i ... el L1 és clarament el més xulo.

15 anys de... la Caprichos de Invierno a la Roca Gris.

La Roca Gris i la seva prolongació cap a la dreta (els anomenats Plecs de la VinyaNova) són una font esgotable de vies i la Caprichos de Invierno feta fa 15 anys era unes de les primeres en explorar les columnes amagades de la contrada. Avui dia, hem sembla que les tinc totes fetes...

De la via només recordo una apretada que sabia de fer a la part alta quan ja semblava que ho tenies tot fet i que de segon (com em va tocar) no li vaig donar la més mínima importància. Llegint per internet la consideren una mica exposada però com que tampoc m'en recordo no ho puc ni afirmar ni desmentir.

Apa! Fins aviat i aquí queda la piada com a constància que la vaig repetir.

Via del Markitos a la Paret d'Aragó.

Jornada bipolar espectacular a Montrebei. A baix: boira, fred, excursionistes i soroll. A dalt: solet, caloreta, escaladors i tranquilitat. Oh! Quin encant de dia! i més després de tants dies de no anar-hi i a la Paret d'Aragó encara més... ben mirat des del 'cumplevias'.

Hem fet la repetida Via del Markitos (anava a posar fàcil però potser algú sé m'enfada). Sigui com sigui, la via és bonica i el L3 espectacularment espectacular, de lo millor que he escalat a Montrebei i de lo millor que he escalat mai... només per aquest llarg ja val la pena. La resta amb trams interessant i trams no tant però en general bé.

Semiequipada amb les reunions montades o en sabines. Demanen molt material però amb friends fins C3 i Aliens n'hi ha de sobres (com a molt repetir algun Alien). Roca molt bona amb pedra solta als replans (sobretot a la part final).

Apa! Fins aviat i el grau l'he trobat benèvol... per això lo de fàcil.