Marià Garriga a la Paret del Silenci.

Amb el bo que fa aquests dies val la pena aprofitar-ho, així que... carretera i a pedalar fins a Font Ferrera. Avui he anat fins a la Paret del Silenci on encara hi tinc quelcom per fer, encara que l'època bona per anar en aquesta paret és durant els matins d'estiu perquè hi toca l'ombra.

La Marià Garriga puja per una prominent proa a la dreta de la paret principal (la frondositat del bosc fa que es vegi amb dificultat). I la via és sorprenentment bonica amb un L2 fàcil, super estètic i amb ambient tot i la modesta alçada.

Cal dur friends fins el C2, Aliens i alguna baga. A la via no hi ha absolutament res però la roca, a més de bona, és generosa en forats. A combinar amb altres del lloc.

Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la... ànims.

Duatló (variant escalada).

Quan erem adolescents, alguns companys ja ho havien fet això, però jo, no n'havia tingut mai necessitat. Tant mateix, amb els temps que corren cal innovar i buscar-se petits (o grans) reptes. Així, per poder escalar una miqueta i no fer res que el confinament no ens deixi fer, he decidit pujar amb bici fins a Font Ferrera (que està dins el municipi veí) i anar a repetir tres vietes fàcils que hem quedaven pendents al Triangle.

Les dades tècniques d'aquesta particular duatló són del tot irrellevants però jo prou he esbufegat una estona i m'he tret el mono de sobre, però el més important de tot és que estic super content de l'activitat feta i amb moltes ganes de tornar-hi, per motivació no serà.

Apa! Fins aviat i certament les rampes de les Fonts de Lladurs són molt dures (per mi és clar, que de ciclista ben poc). Diuen fins el 12% ...jo crec que més, jeje!!

Amb ganes de roca.

Amb moltes, massa, ganes de roca. I només falta trobar un tros de bloc dins al municipi per enfilar-nos-hi. Més fer el tonto que cap altra cosa, jeje!!

Que llarg s'està fent, renoi!!! I els dies que falten. Suposo que contents podem estar que ens deixin sortir a passejar i fer esport. Tot i així, haurem de buscar una solució dins les possibilitats que ens donen, no?

Apa! Fins aviat i ànims a tots.

15 anys de... la Shangri Là a Busa.

Després de la Via del Kiko, va tocar el torn a la Shangri Là a la presó de Busa, així que avui fa 15 anys vam fer la repetició. Ja des del dia de l'obertura, els comentaris eren bons i amb raó. L'accés a peu de paret és recomanable fer-lo per una feixa i les primeres sensacions són una mica agres, però un cop et poses en matèria tot queda enrera.

Certament, la via és un mar de còdols molt bonic i sorprenent, amb trams atlètics i una sortida de l'R1 molt  molt fotogènica (llàstima no ternir fotos). La via està equipada, però la sortida al cim correspon a la seva veïna i val la pena dur el C1 i C2 per acabar-ho d'assegurar. Roca molt bona menys aquesta sortida al cim (últim llarg) i ben cantelluda.

Apa! Fins aviat i en acabar no us perdeu una visita a la presó.

Nevats, congelats ...i confinats.

Els Reis Mags marxen, la neu arriba i la pandèmia continua. Les tres paraules del títol del post resumeixen un fet: millor quedar-se a casa.

He fet una captura de pantalla de les dades dels darrers dies de l'estació metereològica del poble. Déu ni do amb el fred, possiblement des del 2001 que no recordava unes temperatures tant baixes durants tants dies.

I per acomiadar les festes nadalenques la nevadeta: poc important, bonica i que marxarà ràpid (tant debò la Covid fos tant efímera).

Apa! Fins aviat, cuideu-vos i...va! feu bondat que sinó ens tindran tancats al municipi tot l'hivern!

Bosquerola a la Paret de Riu Lacó.

Carbó. Aquest any els reis ens han dut carbó i ben merescut (per carallots). Hem passat de tot com ha societat, doncs apa! ara uns quants dies més tancats als municipi (és que no som més inútils perquè no entrenem). Per sort, amb el fred que fa, tampoc ens perdem gran cosa. Avui he anat a la paret de Riu Lacó a provar però fa fred, molt fred. Em recorda els hiverns de quan era petit.

Volia fer dues vietes però amb la primera, la Bosquerola, ja n'he tingut ben bé prou. Mans gelades, peus gelats i només ganes de plagar trastos i marxar cap al costat del foc. De la via: curta, fàcil i roca bona. Dur flotants al gust. Reunions en bones alzines i poca cosa més a comentar.

Apa! Fins aviat i ara toca esperar la nevada (o no) del cap de setmana i veure la currua de personal (o no) a esquiar.