L'Alicorn i el Diedre Joan Colet a Coll Roig.

En arribar a Montgrony aquest matí, una tempesta entremaliada ha deixat la roca ben molla. Per uns moments he pensat que hauria de canviar de plans però les canaleres de la via Alicorn s'han eixugat ràpid i això m'ha permès continuar amb el pla inicial. Després, una alineació ben curiosa d'astres fruit de la tempesta, m'ha permès enrolar-me amb una cordada de veterans (gràcies per la generositat Josep i Pere) per repetir l'última via del lloc: el Diedre Joan Colet.

La clàssica Alicorn és super bonica i curiosa: les profundes canaleres inferiors van tornant-se amb l'alçada en ondulacions de la roca. Una mostra perfecta de l'erosió de la pluja.

El Diedre Joan Colet també ben bonic, és una mostra de la feinada que comporta netejar una via perque quedi ben plaent. Wow!!! Jo, sóc incapaç de deixar les meves vies amb aquesta pulcritud, jeje!!

Totes dues podríem dir que estan equipades, potser a l'Alicorn (amb assegurances més separades) pot anar bé algun Alien i pel Diedre dur algun cordino o baga per llaçar ponts de roca de l'última tirada. Roca perfecta en general i reunions hiper segures i rapelables, tot i que baixar caminant és un moment.

Apa! Fins aviat i després de pluges descarteu el Diedre... el L3 i L4 poden estar molls.

15 anys de... la Capricciosa al Solar d'Enclar.

Quan pujavem a comprar material d'escalada a Andorra, la mirada se'ns perdia en el caos de roca i vegetació del Solar d'Enclar. No teniem ressenyes i només d'oïda sabiem que hi havia vies d'escalada. Va passar bastants anys fins que en vaig aconseguir alguna gràcies a la xarxa. Així, avui farà 15 anys, vam repetir la Capricciosa.

El nostre objectiu era una de les vies veïnes però la calor sufocant que feia i les adherències impossibles amb aquelles condicions ens va fer canviar d'objectiu a aquest, més fàcil i ràpid. Recordo que la via era ben xula però els replans i el bosc intermig li treien tot l'ambient de paret.

Apa! Fins aviat i descens rapelant o caminant per la canal del darrera... vosaltres mateixos.

15 anys de... l'Esperó N.E. al Pic de la Valleta.

La primera vegada que vaig passar pel Coll del Pimorens va ser per motius laborals i vaig pensar: -Quin lloc més bonic, llàstima d'aquest hotel ruinós d'aquí al costat-. Poc temps després aquell hotel hem servia d'aixopluc en la nit de tempesta posterior a la repetició de l'Esperó N.E. al Pic de la Valleta, avui farà 15 anys.

En guardo un bon record de la via i això que trobar-la ens va costar una mica ja que no teniem ni idea de quin era el Pic de la Valleta i sort d'uns que estaven per allà fent no sé què, que ens van dir quin era. La resta ja va ser pa sucat amb oli (fins la nit, grrrrr!!!).

Apa! Fins aviat i trobareu informació extensa per la xarxa... per part meva res més.

Nova via. Econòmica a l'Agulla Smeagol.

Retrobar-se amb els companys d'escalada després de tants mesos és un plaer immens. Fer-ho en un lloc tant bonic com Sant Honorat, en un dia de temperatura perfecta i obrint una via d'una lògica absoluta ja és aconseguir una jornada rodona. Ho hem fet a l'agulla Smeagol i certament ens ha sortit una vieta ben Econòmica.

Sis parabolts (dos en reunió) i dos ponts de roca és tot el que hi ha en 90m. A més a més, de dues boniques tirades seguint un fugiser diedre al que vindria ser l'esperó sudest de la citada agulla. Escalada curta, fàcil i bonica.

Cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Reunions equipades. Roca bona per ser St. Honorat però amb alguns còdols que caldrà tirar amb el pas de cordades. Descens pel vessant nord en un ràpel de 25m (o desgrimpada delicada). A combinar amb altres de la zona.

Apa! Fins aviat i tinc més vies noves per publicar però ja ho farem quan estigui tot en òptimes condicions... que tant confinament comarcal a donat molt de si.

Flor de Tardor a la Roca del Corb.

Tot i ser primavera, està fent el típic temps d'estiu: sol i calor al matí i, tempesta i refrescada a la tarda. Jo, m'adapto a les circumstàncies com bonament puc, no només les metereològiques i vaig fent les meves escalades de supervivència. Avui a la Roca del Corb a St. Honorat novament.

La Flor de Tardor és una vieta curta, fàcil i a l'ombra que és el més important. Escalada sense pretensions on els desploms es superen en Ae i el lliure restant està perfectament assegurat. Boniques vistes i molta tranquilitat per alliberar-vos de l'estrés. A canvi haurem de dur una dotzena de cintes + R. i tractar amb una roca força bona en general.

Apa! Fins aviat i descens per la via Molla amb menys assegurances però perfectament combinables.

15 anys de... la Via dels Jubilats a Canalda.

Possiblement sigui la via més fàcil de tota la paret i també la més rostoll. La Via dels Jubilats a Canalda va seguint les típiques feixes i jardins penjats de la part dreta de la paret amb curts murs d'escalada. A la ressenya original posa: 200m de recorregut, 60m d'escalada efectiva.

Amb aquesta premisa podeu imaginar-vos que l'herba és abundant i que molts trams els podeu fer caminant. Jo, els records que en tinc d'avui fa 15 anys són aquests: feixes, herba i només el mur del L5 que valgués la pena.

Apa! Fins aviat i uns guants i unes tisores de podar també us poden anar bé, jeje!!

Racons als Contraforts de la Llosa del Cavall.

Encara queden parets per descobrir a la comarca i això sempre és un goig. Avui, ben d'hora (ben d'hora) per aprofitar l'ombra i la fresca matinal m'acosto fins els contraforts de la Llosa del Cavall per fer la via pionera d'aquesta talaïa privilagiada de la vall del Cardener.

La Racons és una línia d'una lògica absoluta que no dóna possibilitat a perdres. L1 d'agradable progressió i L2 més vertical on cal mirar-s'ho més bé. Bonica excursió per un corrilet recuperat (bona feina) que en algun punt és ben dret però que amb menys del que un espera et porta a peu de paret (30min). Flotants al gust, alguna baga i roca bona.

Apa! Fins aviat i precaució amb el filat de pues a l'inici del corrilet... ja té delicte posar aquest tipus de filat avui dia, grrrrrrr!!!

15 anys de... la Quim Egozcue a l'Agulla Geperuda.

Les Roques d'en Minguell és un caos de petits espadats, agulles i puntes rocoses damunt el poble de La Pedra a la Vall de Lord. L'agulla Geperuda és la més notòria de tot l'indret i on un bon amic hi va obrir la Quim Egozcue repetida avui fa 15 anys.

De la via no recordo absolutament res i només aquesta instantània m'aporta quelcom de llum: magnífic dia de primavera amb una companyia que enyoro amb malenconia (nyapa amb esquerra i pas llarg a la dreta, jeje!! ves a saber de quina via parlàvem...)

Apa! Fins aviat i la ressenya ...conteu que poques repeticions deu tenir.