Durant una bona seguida d'anys l'activitat oberturista a la Serra de St. Joan va ser notable i, a mi m'anava perfecte perque el lloc era (i és) tranquil, relativament aprop de casa i ben orientat al sud per disfrutar del solet d'hivern. Amb tot, tancàvem l'any 2006 amb aquesta bonica via de la part més propera al poble de Montanisell.
La Serra de Sant Joan a Montanisell guarda vies mediocres, vies bones i vies molt bones com El Tresor dels Maquis al sector de la 'Planxa Vermella'. Jo vaig escalar-la, suar-la, patir-la i disfrutar-la avui farà 15 anys. L'enhorabona als oberturistes per trobar una línia tant bona i la sort del tresor que no desvetllaré.
Doncs sí, la via és molt bona amb una part inferior difícil i exigent i la superior més amable. Recordo que el final del L1 ensenyava les dents. L'inici del L2 era atlètic, assegurat amb ponts de roca i on no sabies ben bé cap on anar. I el L3, el més difícil, on si es puja un plus a la graduació original crec que ningú es queixarà. Tot i que hi ha bastantes assegurances, els flotants habituals es fan imprescindibles. Roca molt bona i descens cap el coll de la dreta amb un curt però volat rapel.
Quin parell d'anys que portem, mare meva!!! I ja n'estem tombant un altre. Un 2020 que acaba més o menys com el vam començar i a l'expectativa de com continuarà (aquesta pandèmia és més llarga que un dia sense pa). Ressignació, vacunació i anar-ho trampejant. Amb tot, només puc desitjar-vos un bon Nadal i un millor 2022.
En els propers dies us aniré penjant vietes que he anat obrint aquests mesos de pandèmia, totes per la comarca i algunes en sectors nous que alguns companyis ja han degustat. Serà el meu particular regal de Nadal. Estigueu atents.
Apa! Fins aviat i sigueu feliços... i prudents.
Dia d'anticicló total i amb la boira que espiava una miqueta a l'inici de la vall de La Móra Comdal, però a la part alta, a la zona del Camell, el dia era radiant i esplèndit. Mentre repetia El Vol del Fènix no me atrevit a treure'm el forro, però després, a l'Esperó del Sàlzer ja tot fora i amb màniga curta.
Amb l'arribada anunciada de l'anticicló hivernal, aprofito per anar a St. Llorenç de Montgai abans no s'intali la boira a ponent. Així, amb el poquet temps de que disposava, he premut l'accelerador per fer tres vietes a la paret Formiguera.
Primer la Savina Wall, després la Via del Barbes i per acabar La Colá. Totes tres ben boniques, ben equipades, més difícils com més amunt (sobretot la del Barbes on tindreu una bona apretadeta) i roca bona. Res més a destacar, només que vigileu en seguir els parabolts correctes sinó podeu començar per una i acabar per una altra.
Apa! Fins aviat i la ressenya que us devia... combineu-les així o amb altres del costat.
Mentre la majoria disfrutarà d'un esperat pont, jo tanco una bona setmana d'escalades amb aquesta bona proposta al sector de La Guàrdia a Busa: la Salvatgines de Cabell d'Àngel. Potser el cos ja no estava per apretar el que la via demanava però, certament, l'he trobat molt difícil pel grau proposat.
