Umami a la Serra de Sant Joan.

La primera vegada que vaig anar al costat est de la gorja del Pitarell, just damunt del poble de Montanisell, va ser fa una pila d'anys, per equivocació, cercant una via amb poquíssima informació i vam acabar pujant per ves a saber on. Avui, repetint la via Umami, i amb una foto ressenya, la cosa a estat molt més senzilla.

La via, oberta recentment, on encara li cal una bona rentada (d'una pluja que no arriba mai) és bastant directa i fàcil de seguir. Jo l'he fet tota en lliure essent l'inici del L3 el tram més difícil (màxim 6a+), la resta ja més fàcil: llargs inicials per un diedre, intermitjos indefinits i finals per un tènue esperó.

 

Resta semiequipada amb material divers. Cal dur Aliens, friends fins C3 i alguns cordinos o bagues. Roca molt bona en general (precaució al final del L3), terra encara en algun punt i bastantes rames xerracades per poder passar més bé. Aproximació per un corriolet de punts blaus per desviar-nos a la dreta al final.

Apa! Fins aviat i NO a la guerra... ni aquesta ni cap.

L'Esperó del Titànic a la Roca Alta de Medes.

Magnífica jornada d'escalada avui a la Móra Comdal i magnífica via aquesta de l'Esperó del Titànic. Certament he disfrutat molt, potser pel meu gust, amb massa xapa però, malauradament, la vanalització de l'escalada ens porta per aquest camí.

Via totalment equipada amb un bonic mur inicial, una part intermitjà de tràmit i, finalment, l'estètic esperó que li dóna la bellesa. Feta tota en lliure amb un 6b tècnic al L1, panxeta de 6a al L2 i un 6c difícil a vista en el L4. Possibilitat d'escapar-se des d'R2 o R3. L'R3 queda molt a l'esquerra, millor fer-la al fil de l'esperó amb parabolt i sabina. Roca molt bona, sanejada i on encara li calen repeticions i pluja per acabar-se de rentar.

Apa! Fins aviat i sobretot respecteu l'entorn... aparcament en el pas formigonat del riu, així el pagès no s'emprenyarà.

Trio de vies a Coll Roig.

Al Coll Roig de Montgrony ja hi comença haver un bon pupurri de vies. Cal organitzar una atenta recerca per la xarxa per saber que és cada cosa. Jo, avui, m'he decidit a fer tres vies a la proa central del que és veu a la imatge. primer, el Ball de la Filomena, després l'Oest de la Filomena i per acabar El Forat de les Bruixes.

Vietes d'escola on l'abundant equipament i la roca especialment bona són una disfrutada. Tot i així, algun friend a la part final del Ball potser us pot fer falta (o no). Grau més que regalat, algun sisè convé decotar-lo un o dos plus (a la ressenya ja ho he fet).

Apa! Fins aviat i netejant, netejant sortirà més paret de la que hi ha, jeje!!

Llums d'Hivern a la Paret de Riu Lacó.

Matinal ràpida a la part més occidental de la Paret de Riu Lacó on l'accés i descens és de lo més curt i còmode de la comarca. Avui, Llums d'Hivern, començada amb les mans glaçades i acabada amb màniga curta.

Vieta curta, practicament equipada amb ponts de roca, que supera unes plaques amb alguna esquitxada de fisura. Destaca el tram de 6b ben difícil (amb les mans com fustes) i amb les preses contades. Roca molt bona d'aquella que mossega els dits i fa mal. Dur friends, Aliens i cordinos al gust.

Apa! Fins aviat i després he provat amb corda per dalt la Mà de Trumfos i no he rascat canto... jo diria que més grau del que proposen.

Aresta Peramola a la Punta Vobis.

Poques ganes de conduir tenia avui però el dia cridava per ser aprofitat, així que he anat a Sant Honorat a fer una escaladeta (més excursió que escalada però conformat em quedo). He anat a fer un esperó d'estètica innegable i que recorda a altres llocs que tots coneixem.

L'Aresta Peramola és una vieta fàcil i ràpida de fer. Les assegurances i són ben espaïades en els trams fàcils i només l'inici de via ens farà apretar una miqueta. La resta, d'excursió per l'esperó a la troballa del que queda. Roca bastant bona però on cal estar atents.

Apa! Fins aviat i descens per la canal o fer una bonica volta pel camí normal.

Neurona Disidente a la Paret de les Bagasses.

Potser a estat per la via o potser per la calor, però avui a Terradets he suat més del que m'esperava. La Neurona Disidente feia temps que li'n tenia ganes i, el poc que hi ha per internet, la deixaven prou bé: picantona però bé.

Doncs, dec estar molt fluix perquè més que picantona, l'he trobat difícil, entretinguda i amb grau vuitantero (pujar-lo un grau o dos arreu, a la ressenya que us he fet prou ho he fet així). Escalada típica del congost on, en alguns llocs, el traçat està excecivament forçat per les plaques, tot i així, és ben interessant. Inici ja apretant i després amb adherències no massa habituals per ser Terradets.

Diuen que equipada: jo prou recomanaria portar uns Aliens i friends fins C2 per reforçar algun buril o escurçar les excursions entre xapes. Semirestaurada amb espits i reunions equipades i rapelables. Roca molt bona i gens gastada. Alguna herba en algun punt.

Apa! Fins aviat i possibilitat de seguir per l'Anglada (afegir més flotants).

Via del Totoro al Cap del Ras.

Tenia ganes de tornar a gaudir de les parets del Cap del Ras perquè ara ja feia una bona colla de mesos que no hi anava i la feina s'anava acumulant. Avui, sota un dia esplèndid (o no, segons es miri) em fet la Via del Totoro.

Vieta bastant directa amb dues parts diferenciades: l'inferior no massa agraïda i la superior bastant més maca. Tirades curtes en general que poden empalmar-se al gust i alguns artificials (diuen que) poden alliberar-se (cosa que no he fet) i color si veia. Sortida de l'R2 estranya i piquent. L4 el millor.

Tot i estar bastant assegurada (reunions equipades), cal dur friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca en general bona menys en els replans i alguna que altra crosta del L3. La via NO acaba al cim i no cal anar-hi, es pot baixar tranquilament per la feixa de l'última reunió.

Apa! Fins aviat i ...ull que ja corren a tota pastilla.

Escaladors Bucòlics a la Paret de la Batalla.

Escaladors Bucòlics... i un bè negre. Escaldors mal educats és el que som. Racó de món salvatge i feréstec fins el 2021, a partir d'aquí la desgràcia s'apodera de la Paret de la Batalla de Vilamala i comença arribar la merda en tots els sentits. Es que no tenim remei: on arriba la persona, arriba la merda. I després tot són lamentacions.

Pel que fa a la via, RES, un altre 'callet' sense cap tipus d'alicient. Per donar-li una mica de salsa l'hem fet en solo integral. Abans us hagués dit tranquilitat assegurada, ara ja no, tot i així, els escaladors que estaven en les vies equipades de l'altre costat de paret ni s'han enterat de la meva presència (ells si que han gaudit de tranquilitat).

Apa! Fins aviat i estic profundament emprenyat i espero que la cosa NO vagi a més... segons tinc entès alguna cosa ja s'ha fet (o desfet) i no he estat jo (tot i que per ganes no serà).