15 anys de... la Novembre Negre a la Paret de l'Extrem.

A la part esquerra de la Paret de l'Extrem, al Montroig, hi ha tot un reguitzell de vies prou interessants i, possiblement la Novembre Negre, repetida avui fa 15 anys, destaqui per sobre les altres.

Si no recordo malament, aquesta va ser la meva segona via a la paret després de la Pensionistes. Mirant les fotos, m'han vingut alguns flaixos però, certament, en recordo ben poca cosa: l'inici de via prou difícil, l'artificial una mica acrobàtic... però a partir d'aquí res més. Ah! i les petxines incrustades a la feixa... ben curioses elles.

Apa! Fins aviat i a la xarxa trobareu informació de sobres.

15 anys de... l'Aresta Cases Garriga al Tossal del Bisbe.

La zona dels Llengots i dels Bastets, al nord de Busa, ofereix un bon regitzell d'arestes orientades d'est a oest i viceversa. L'Aresta Cases Garriga que finalitza al Tossal del Bisbe és (per ara) la més allunyada i salvatge de totes les existents. Jo vaig repetir-la en solitari avui farà 15 anys.

Recordo que l'inici era una bastant indefinit ja que la cresta rocosa baixa i baixa sense un lloc clar on començar. Amb tot, uns mesos més tard, vaig tornar-hi per obrir una entrada directa molt més evident i estalviar tota aquesta part inicial i aprofitar realment la part més bona.

Apa! Fins aviat i amb la seva contraposada, el Tosal del Bisbe, te un parell d'arestes prou interessants.

15 anys de... la Maduritas Calientes al Peladet Oriental.

La Maduritas Calientes va ser de les primeres vies en descobrir les virtuds del Peladet Oriental. I jo, tinc un caos de records, per les vies fetes, que m'es impossible discriminar. Estaria bé repetir-la per refrescar la memòria però com que encara m'en falta alguna, quedarà en el calaix d'algun dia. 

Així que poca cosa us explicaré, a més a més, trobareu extensa informació per la xarxa molt més fiable de la que us pugui donar. L'únic que sí tinc anotat a la llibreta és que era prou interessant. I no estaria de més portar un pla B per si de cas.

Apa! Fins aviat i aquesta és fàcil de trobar pel simbol femení gravat a l'inici.

Bones Festes.

Aquí estem, a punt de tancar el 2022. Un any ple de contrastos...us en recordeu de com el vam començar? Dóna la sensació que allò dels confinaments i la mascareta queda en un temps ja oblidat i en canvi no en fa ni 12 mesos.

Un rellotge, aquest, que mai s'atura i que val la pena aprofitar (carpe diem diuen). Valgui aquest post per desitjar, a tothom, un bon nadal i feliç 2023 ple d'escalades lluminoses.

Apa! Fins aviat i, a la imatge, una pintura feta pel petit de la casa... tot un artista. 

Picantona a la Paret de Riu Lacó.

Dia de boires i bromes que s'arrossegaven per la muntanya. Dia humit i lleig. Però com que a casa no ens hi sabem estar, em anat fins a Riu Lacó a veure que podiem fer i, com que la Picantona va quedar pendent d'un altre dia, doncs em anat cap allà.

La vieta fa honor al nom especialment a l'inici, amb una fisura rabiosa on cal vigilar. La resta de la via, més amable, ens dur fins l'últim desplom ben bonic. Cal dur friends fins C2, Aliens i alguna baga. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats... que aquestes són molt curtes.

L'Aresta Janisa al Dit de Rumbau.

Avui, a la part més oriental del Roc de Rumbau (damunt ja de Castell-llebre) em continuat amb el post-grau d'escalada amb roca mullada a l'Aresta Janisa. No és que m'apasioni massa fer aquest post-grau però vist els temps que corren tampoc ens queixarem massa.

Vieta curta, fàcil i amb la roca acceptable. Destacar que NO s'ha vist afectada per l'incendi d'aquest passat estiu i que tots els vegetals tenen la solidesa i robustesa originals. Només cal dur cintes i algunes bagues (una per abandonar al rapel del cim).

Apa! Fins aviat i en la canal de baixada també ens em examinat... bufa!! com estava tot de moll!!

15 anys de... la Guipa l'Opi i la Cartoixos a la Grallera.

Fa 15 anys poca informació tenia del Montsant i, ves per on, vam anar a parar en dues autèntiques relíquies que no fa ningú. Suposo que vam anar a parar aquí en busca de vies fàcils i ràpides sense tenir en compte la bellesa.

De fet, el record de la Cartoixos encara és prou interessant per l'interior d'unes enormes xemeneies que formen l'Agulla del Salt. Però el record de la Guipa l'Opi és d'un autèntic rostoll envaït per la vegetació i, on possiblement, vam acabar fent alguna variant no degitjada.

He fet una ressenya molt molt esquemàtica de la Cartoixos i, de la Guipa l'Opi prefereixo no fer-ne cap donades les circumstàncies.

Apa! Fins aviat i aquí queda... com un petit rastre en el núvol.

15 anys de... la Supernova a La Proa.

A l'ombra de la mundialment coneguda Siurana, hi ha les altives parets del Montsant. Jo no hi havia estat mai i fa 15 anys vaig anar-hi per primer cop. Sinó recordo malament, l'esportiva en el lloc encara no havia fet el 'boom' i la tranquilitat era molt més accentuada que actualment.

Vam decidir fer l'elegant, estètica i clàssica Supernova a l'anomenda Proa o Sac del Portaler, perfil característic que destaca només contemplar les parets. La via la recordo xula, variada i amb un mínim d'equipament per anar-la fent. Recordo que algun pas era picantó i recordo que la reunió cimera era una mica d'espavilat com puguis.

Apa! Fins aviat i bellíssim descens caminant pel grau de Barrots... tant o més que la via.

Falsa Modèstia a Narieda Sud.

L'última via feta a Narieda Sud ja queda lluny en el temps i, avui, sense encertar en el dia, hi hem tornat per repetir la Falsa Modèstia a l'extrem occidental. Potser ha estat pel fred o per la roca o per les dos coses però quelcom m'ha grinyolat per disfrutar-la.

Via d'una lògica absoluta on tots els llargs són interessants però sempre amb una roca crostosa que et fa dubtar de la seva fermesa i li resta punts... llàstima. Per la resta, tot correcte: L1 picantó, L2 el més difícil, L3 de tràmit, L4 ben estret i L5 on crec que he errat la sortida al cim.

Nosaltres només hem usat cintes (amb alguna excursioneta al L5), però els Aliens i algun friend mitja us pot anar bé. Possibilitat de descens rapelant o caminant cap a l'esquerra. Graduació correcta.

Apa! Fins aviat i compte després de pluges que la cova del L1 pot estar molla.