Any de Neu i la Mona de Pasqua a la Paret del Devessó.

Mica en mica, la tardor va fent-se cada vegada més present amb els seus colors ocres que tant m'agraden i, a Malanyeu, això és especialment bonic. L'altre dia vaig equivocar-me de via i avui, amb les vistes fetes, he anat directe a l'objectiu: primer l'Any de Neu i després la Mona de Pasqua.

Dues curtes vies equipades de forma moooolt diferent. L'Any de Neu és una molt bona via amb les assegurances ben espaïades (on amb certa habilitat pot colocar-se quelcom), escalada genuïnament malanyenca on una bona tila us anarà molt bé. I la Mona de Pasqua és tot el contrari, escalada amb les assegurances molt (massa) juntes però per uns murs prou contundents.

Dur 7 i 14 cintes respectivament +R., roca excelent i descens rapelant. Inici comú amb una R0 de dos ponts de roca a uns 15m a l'esquerra de la piràmide característica d'aquesta part de paret. Atenció a no equivocar-se que, en aquesta curta distància, hi ha 4 vies més.

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya que he fet a veure si us aclara l'embolic de parabolts que si veu.

El Saltamarges a Busa.

Dia preciós de tardor avui a Busa en que la temperatura ja comença a demanar un canvi de vestuari (i semblava que no havia d'arribar mai). I sort que el dia a estat bo i ha contrarrestat la decepció de la via escollida: El Saltamarges, clar exemple del que seria una via per col.leccionistes.

Més o menys ja m'ho esperava però tenia l'esperança que hi hagués alguna sorpresa, i no. Sinó és per la roca, és per la terra i sinó per la fullaraca. Així que, pujar amb precaució i anar fent. Menció especial a l'últim mini llarg i a la Rcim en que no hi ha res de res per montar-la (de fet sí: una escarranssida mata de boix menjada per la papallona), així que alerta.

Dur friends fins el C4 (opcional repetir algun dels grans), Aliens i unes bones bagues. Reunions (menys la comentada) en unes alzines de bones proporcions. Roca a estudiar i nombrosos passos herbosos.

Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la ...a mi prou m'ha costat.

Via de l'Aplec i la Ositos a la Paret del Grau.

Matinal de pim pam pum a Coll de Nargó abans no arribi el gruix de la pluja aquesta tarda i nit (amb la prèvia del migdia ja ni ha hagut prou per fer-nos fora). Hem repetit la via de l'Aplec i la Ositos a la Paret del Grau, dues vietes que encara no havia fet i que pugen flanquejades per la Pet qui Peti (PQP) a l'esquerra i la Si fa sol a la dreta.

Doncs això, vies equipades, ben assegurades i amb roca perfecta per disfrutar una estoneta. Els dos desploms que donen el grau màxim en lliure poden fer-se tranquilament en artificial. Descens rapelant per Ositos.

Apa! Fins aviat i aquí teniu una mica de ressenya.

L'Esperó dels Núvols al Dumbo.

Ja era hora de que arribés la tardor i després de la plugeta d'ahir, Montserrat, estava tot ben humit. Per sort, hi ha tanta sequera acumulada que les roques s'eixuguen en un tres i no res. El meu objectiu d'avui era fer alguna vieta al Dumbo, agulla que encara no havia escalat mai i després de mirar-m'ho una mica he decidit ser conservador i fer l'Esperó dels Núvols (amb aquest parell d'ulls espiant).

Doncs, sort que he sigut conservador per que la vieta prou se les porta, suposo que la llunyana última escalada a Agulles tampoc hi ha ajudat. Tot i així, l'he trobat amb el grau ben ajustat (l'arrencada de terra, ni de conya és 6a) i les assegurances molt justes (pot colocar-se quelcom flotant de pura artesania i resistència psicològica).

Així, dur un grapadet de cintes, flotants al gust i segons nivell. Restaurada amb parabolets de 8mm. Roca bona en general amb alguna crosteta a vigilar i... a navegar.

Apa! Fins aviat i l'Rcim recomanable a la via del costat... que la sabina original està ben seca.

15 anys de... El Camí del Tro a la sud del Pedraforca.

Després de descobrir el camí d'aproximació a la sud del Pedraforca i els encants de la seva escalada, tocava assentar tots aquests coneixements fent una altra via al lloc i, la clàssica i agradable Camí del Tro va acomplir els objectius.

Bonica escalada en placa amb les típiques fisuretes del lloc. Tot i ser Octubre, recordo una temperatura prou agradable. De la resta, poca cosa.

Apa! Fins aviat i crec que vam baixar caminant fent la costeruda pujada fins les Costes d'en Dou... potser és més còmode rapelar.

The Rollings a la Paret del Montnou.

Dies per continuar escalant a l'ombra amb aquesta calor que sembla no tenir fi, però avui m'he encantat una mica més del compte i quan he arribat a peu de paret ja hi havia entrat el sol. Mala sort per un costat, i bona sort per l'altra ja que la via ha estat prou fàcil com per poder escalar ràpid.

The Rollings és una vieta, de recent obertura, que aprofita l'única debilitat fisurada que presenta la part central de la Paret del Montnou. Escalada evident i poc equipada (menys les reunions que sí n'estan), amb una roca bastant bona tot i algunes crostes i llastres que cal tractar amb amor.

Apa! Fins aviat i de material ...porteu lo habitual en aquestes vies.

15 anys de... la Perfomance a les Moles del Pessó.

Clàssica del congost de Collegats i del Pallars en general. La Perfomance de les Moles del Pessó reuneix moltes qualitats que l'han fet pujar en aquest estatus: roca bona, ben assegurada, entorn tranquil, longitud raonable i dificultat baixa excepte l'últim llarg que prou us l'haureu de mirar dues vegades.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15anys i recordo el curiós peu de via darrera d'una agulla (a tenir-ho en compte a l'hivern) i també els bonics murs de la part central, de la resta poca cosa.

Apa! Fins aviat i ...a mig L1 no us equivoqueu amb la Creuer Pontiac.