La Zenit a la Paret Formiguera.

Després de molts dies d'absència, tornem a St. Llorenç de Montgai donades les pèsimes prediccions metereològiques d'avui, però per sort, la jornada ha estat prou bona i profitosa. Jo volia fer un parell de vietes a la Paret Formiguera, però amb la Zenit n'he tingut ben bé prou. Redéu quina via més folla!!!!

El refranyer popular és ben merescut i jo ja m'ho pensava que hi hauria 'ratamorta' però no m'esperava que tant. Dit això, la via necessita d'una escalada atenta i metòdica amb una molt bona apretada en el L3. Jo m'he perdut en un parell d'ocasions i prou he suat tinta xina per tornar a la via (espero que la ressenya us ajudi a evitar-ho). No l'infravaloreu que en podeu sortir escaldats.

Està semiequipada amb material que mostra el pas del temps. Cal dur alguns tascons, friends fins C2, els Aliens i un grapadet ben variat de cordinos. La roca és bona (a seques) però molt bruta de líquens i herbetes que denota la seva escassíssima freqüentació (a la xarxa no he sabut trobar cap referència).

Apa! Fins aviat i després els crítics diuen que els meus ponts de roca són una m..da....

Noves vies a la Paret dels Hortons, Coll de Nargó.

Aquest hivern passat he estat obrint unes vies a Coll de Nargó a una paret esquitxada de sabines però molt a prop del cotxe. Després de mirar els topònims dels verals i de diversos candidats m'he decidit per aquest nom: Paret dels Hortons.

Així, avui hem repetit les tres vies que hi he obert. Totes tres prou boniques i només amb parabolts a les reunions (i amb anelles per poder rapelar). Estic ben content de com han quedat i de l'estil d'obertura: llargs sense expansions i aprofitant al màxim els abundants ponts de roca.

D'esquerra a dreta tenim: A Contracorrent, Revolta Pagesa i Esperó de St. Jaume. Us poso les ressenyes però si voleu tenir més detalls de les vies, cliqueu sobre llurs enllaços.  

Per accedir-hi heu d'agafar la pista que surt de Coll de Nargó direcció a Coll Piquer i Montanisell. Després de tota la pujada per l'obaga (compte amb el fang a l'hivern) trobareu un trencall a l'esquerra direcció a la casa El Pui (caretell indicatiu) i un tros més endevant ja veureu la paret a la dreta. L'aproximació es fa per un corriol evident que passa per sota la paret (10min). Descens rapelant (compte amb les possibles enganxades de corda).

Apa! Fins aviat i que les disfruteu tant com he fet jo... el company de cordada ja ho ha fet (moltes gràcies per acompanyar-me, crack).

15 anys de... l'Escabroni Escapullini a la Miranda de Can Jorba.

Igual m'equivoco, però la Miranda de Can Jorba va ser dels primers llocs on el terme 'love climb' va començar a sonar amb força, i moltíssimes eren les cordades que anaven a fer l'Escabroni Escapullini i les seves plaents veïnes. Jo vaig fer-ho avui farà 15 anys, mentre uns feien esportiva, altres feiem 'big wall' (jeje!!).

De la vieta recordo que darrera nostre pujava un munt de gent que s'apilotonava com podia a les reunions (sort que nosaltres ens escapàvem cap amunt quan arribaven) i recordo que el darrer llarg era prou bonic. De la resta, res de res.

Apa! Fins aviat i... suposo que ara ja ha passat una mica de moda però, per si de cas, porteu pla B.

La Baserritarra al Dit Xic.

Dia radiant i lluminós avui al vessant sud de Frares a Montserrat, sinó hagués estat pel vent hauria sigut perfecte. Així que, junt amb la fresca matinal, hem hagut de modificar els plans sobre la marxa i ens hem decidit per la Baserritarra al Dit Xic (després em anat a la Maia a l'Escut però com que no l'hem acabat d'encertar no us comentaré res).

Jo ja sé que últimament les escalades montserratines em costen i les trobo més difícils del que són, però crec que encara puc diferenciar els cinquens dels sisens, i certament, avui prou he fer sisens (ressenya segons apreciacions personals). En general és una escalada fina, de presa menuda i amb els còdols més romos del que semblen. Vieta curta però que no cal infravalorar.

Resta equipada amb un rovell prou digne i menys el L1 restaurat. Inici marcat amb un buril i nom illegible, L2 obligat i molt bonic i, finalment, un L3 a triar: recte amb un sol buril (Aresta Brucs) o per la dreta amb tres o quatre (Metzina).

Apa! Fins aviat i descens en rapel pel vessant nord... preveieu cordino per abandonar.

El Pilar Marx a la Paret de les Dues.

Quin goig de dia, quin goig de natura i quin goig de verdor esclatant per tot arreu! Sense dubte, l'aigua és vida i, amb les abundants pluges d'aquests darrers dies tot està preciós. Avui, no tenia massa temps ni massa ganes de conduir, així que m'he quedat a prop de casa, concretament al sector Bestioles de la Paret de les Dues a Peramola.

Diuen que el Pilar Marx és la més bonica del sector. Jo tinc poc currículum al lloc per confirmar-ho però SÍ, la vieta no està malament. En general fàcil, roca prou bona i arregladeta per passar només amb cintes i algun Alien (trams puntuals).

Apa! Fins aviat i descens caminant cap a la dreta o a buscar els rapels de l'esquerra (via Moix)... vosaltres mateixos.

L'Aresta Brucs i El Baicon del Dàtil al Dàtil.

Fem els honors a la patrona del país en la vigília de la seva festivitat tot escalant El Dàtil a la regió d'Agulles. Com ja he dit en altres ocasions, totes les Arestes Brucs tenen el seu encant i, avui, a més a més, li he sumat la seva (massa) propera veïna, El Baicon del Dàtil.

Així la primera, és un veritable retorn al passat amb les seves relíquies de museu, no sé si originals o no. Que en feia de dies que no havia de llaçar tants burils sense xapa (12 pel cap baix i, evidentment he fet curt de xapes recuperables, tingueu-ho en compte).

De la segona, ja és una altra història. Material modern i poc espai disponible que s'el va fent a cop d'anar d'aquí cap allà (malauradament vist en més d'una ocasió). L1 amb un tram molt rabiós a l'inici i després més amable sense perdre la continuitat (perfectament factible en Ae).

Només cal dur un bon grapat de cintes (i xapes recuperables per la primera), roca bona i una bona vista per trobar -ho tot. Descens en rapel de 25m pel vessant oposat, preveure una baga per deixar a l'arbre si convé.

Apa! Fins aviat i disfruteu dels boixos que quan hi arribi la papallona els deixarà ben rostits.

Ben Contenta a Els Esquerps d'Odèn.

Quin vent més gelat aquest matí a Odèn per repetir (crec) aquesta nova via acabada de sortir del forn, i perque feia un bon sol que sinó hagués tornat a casa Ben Contenta. Mirant mirant, he vist que a tota aquesta franja l'anomenen Els Esquerps, per tant ,així queda.

De la via dir que he tirar la corda des de la carretera i l'he pujat en 'top rope'. M'ha semblat prou boniqueta, prou sanejada i prou semiequipada. No estic massa segur d'haver fet la via correctament perque la ressenya que duia era una mica esquemàtica, així que tornaré algun altre dia (que no faci tant vent) a treuren l'aigua clara.

Apa! Fins aviat i ...potser us faré esperar fins l'hivern vinent que això és ideal pels dies de inversió tèrmica. 

Tarzan a la Roca Llarga de Mu.

Avui el dia prestava per exprimir-lo al màxim, i realment ho he fet, però no escalant. Així que he tornat a fer una d'aquelles vies que ni de lluny et treuen de la zona de confort: la Tarzan a la Roca Llarga de Mu a St. Honorat (si mai la feu entendreu perfectament el nom).

Per tant, vieta equipada sense complicacions on només un pitó que belluga (i molt) us farà prestar atenció. Roca acceptable i millorant amb l'alçada. A combinar amb la seva veïna, via de l'Aina, i descens rapelant per aquesta.

Apa! Fins aviat i per acabar una mica de ressenya.

L'Eva Solans a les Roques del Pelat.

En aquest preciós i radiant dia de primavera no tenia ganes de patir poc ni molt, i per això he anat a repetir l'Eva Solans a Vilanova de Meià. Per no tenir, no tenia ni ganes de suar, així que amb molta calma he fet la curta aproximació fins les Roques del Pelat.

La via és una absoluta escalada 'love climb' amb una mica de grau. Realment no presenta cap tipus de problema, fins i tot, la línia està super ben trobada i és ben bonica (sembla mentida que encara no estigues oberta). Llargs molt curts i possibilitat d'empalmar-los al gust. La graduació l'he trobat benèvola i només un pas (romo) del L1 necessita una apretadeta. Últim llarg espectacular.

Perfectament equipada (massa i tot) i roca molt bona. Ombra al matí,  descens per la ferrata de l'esquerra i res més a dir.

Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas... te la clientela assegurada.

La K36 a Canalda (treballant-hi)

Assalt a la Fortalesa

Dia 3, L3.

Dia 1, L1.

Dia 2, L2.

Dia 4, L4.

Apa! Fins aviat i uns dies de descans sempre van bé.

Itziar a la Paret del Temps.

Després de la tempesta ve la calma i, després de la mona ve el mono. Així, que amb reserves suficients per passar una setmana, he anat a la tranquila paret del Temps a Vilanova de Meià a cremar una mica de matèria blanca. La via escollida, la Itziar, una altra de la llista de pendents.

Vieta molt bonica, atlètica i amb les assegurances ben escadusseres. Realment, la graduació original vistos els desploms existents, la trobo una miqueta desfasada, així que conteu tibar més del que aparenta. L'inici de via el podeu fer per dos llocs diferents: l'original té el peu de via mooolt herbós, recomanable la variant.

Poc equipada però amb les reunions montades, cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Roca molt bona i cantelluda en molts trams i només cal vigilar a l'inici i al final. Ombra a primera hora del matí i descens per la dreta.

Apa fins aviat i ...per ser la primera vegada que vaig en aquesta paret n'he sortit prou satisfet.

Viatge per la Pura Delícia a la Paret del Devessó.

Qui més, qui menys, segur que aquests dies ha fet, està fent o farà algun viatge. Jo també. He fet el Viatge per la Pura Delícia a Malanyeu, que després de les darreres pluges (i que no s'aturin) estava especialment bonic.

Vieta d'aventura oberta sense expansions però que seguint la lògica m'ha dut fins l'R1 de l'Àngel Borràs. De fet, el poc equipament existent m'ha fet dubtar, en molts moments, de si anava pel camí correcte o no, però crec que més o menys ho he anat endevinant. En general, dir que l'he trobat més difícil i entretinguda del que m'esperava, i que sense ser cap meravella, prou mereix una oportunitat.

Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i un grapadet de cordinos i bagues. Tot s'ha d'equipar i R2 i R3 disposen d'uns ponts de roca tant bons com amagadets, obriu bé la vista. Típica roca 'gruyere' amb un gran bloc al L4 que ni tocar-lo (alerta). També mencionar un tram del L2 especialment herbós i desagradable (precaució), possibles variants tant per un costat com per l'altre.

Apa! Fins aviat i la resta de via... a disfrutar.

Represaliats a Canalda.

Fa unes setmanes vaig rebre un missatge amb la ressenya d'aquesta darrera obertura a la paret de Canalda: Represaliats. I des del minut zero ja vaig tenir el dilema de si anar-hi o no, i avui, amb la primavera que tot ho altera, he anat a provar. I provant, provant, patapam! He acabat sortint per dalt, tibant més d'ofici (i tasconets) que no pas de braços.

I és que el grau que proposa l'oberturista està totalment fora del meu abast (d'aquí el dilema)  però mica en mica  la cosa anat sortint. Amb tot, via força obligada i directa: ataca murs desplomats sense cap tipus de mirament (L1 i L3), pel meu gust una mica massa propera a la Via de l'Ignasi, però clar, l'espai disponible és finit.

Semiequipada i ben obligada (6b o més, mínim). Dur friends fins C1, Aliens i alguna baga o cordino, jo recomanaria dur uns tasconetss per fer alguna trampa (o algun A1). R2 comuna amb la via citada i roca bona en general.

Apa! Fins aviat i ...arribar a xapar el primer bolt ja t'ensenya de que va l'assumpte.

15 anys de... la Innominata a la Serra de St. Joan.

Actualment el tinc una mica abandonat, però durant una bona temporada la Serra de Sant Joan a Montanisell va ser un terreny de joc excelent per escalar-hi, avui fa 15anys vam anar-hi a repetir la injustament oblidada Innominata.

Reprodueixo la piada que vaig fer en el seu dia per internet:

Aquest dissabte vam repetir la via Innominata a la serra de St Joan.
Potser sóc jo que estic en baixa forma però em va semblar una via díficil díficil amb el grau moooolt ajustat, roca molt bona menys a l'inici i al final de la via i trams excepcionals. Seguros contats i reunions equipades.

L1 de tràmit en flanqueig a la dreta, fita petita a peu de via (V).
L2 moooolt atlètic amb seguros justos, molt xulo (6b+++).
L3 de fissures diedre una mica herbós al final (6a)
L4 al.lucinant, un llarg de pel.licula per placa primer i fissura després, tot corall, brutat (6b).
L5 d'artifo desplomat fàcil d'equipar, molt bon ambient (A2 Ae).
L6 amb ganes que s'acabin els mur desplomats i final una mica trencat-herbós (6a).

Felicitats als obridors, potser no és massa evident a primera vista però un cop t'hi poses el camí es veu amb molta claredat.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.

Nova via. Revolta Pagesa a (una paret sense nom).

Fet. Ja he obert la trilogia de vies que volia obrir en aquesta paret sense nom on, ara sí, n'hi haurem de buscar un. Després de la A Contracorrent i de l'Esperó de St. Jaume, la Revolta Pagesa suma tres llargs més de fisures i diedres (amb el permís d'una placa inicial ben compacta).

Tot i que té característiques similars a les altres dues, en aquesta hi he deixat tres claus (casolans) per fer-la una miqueta menys exposada. La resta amb ponts de roca i alguna sabina llaçada. També cal dur el mateix: friends fins C3, Aliens i alguna baga o cordino. Roca molt bona amb algun bloc a vigilar i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i quan pugui fer-li una repetició us les presentaré com deu mana... que encara hi he de fer un retoc a l'R1.

Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Tots els retocs estan acabats. L2 curt però intens. Aquí teniu la ressenya.

Fent companyia als mestres.

Avui, l'escalada ha quedat en segon terme. Poder fer companyia als mestres i veure com ells ho fan, és un autèntic privilegi. Qui diu que mirant no se n'apren?

Així que mentre jo feia un projecte inacabat, ell estava ben enfeinat en el seu. Déu ni do del bullici que hi ha per la contrada i semblava que la paret havia de ser inescalable.

Apa! Fins aviat i amb ganes de veuren els resultats... per babajar una estona, jeje!