Després d'obrir la primera via en aquesta paret que encara no té nom, n'obro la segona amb unes característiques molt similars: ponts de roca i flotants a dojo, i les reunions equipades per rapelar. L'Esperó de Sant Jaume, una ben bonica i curteta via amb la idea que sigui combinable amb l'altra.
Apa! Fins aviat i em reservo el secret de la seva localització que encara en tinc una altra de pendent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada