Entrada destacada

dimarts, 31 de març del 2015

L'Anna Rubió a l'Esperó de les Orenetes.

Primer dia de calor (caloret faller) i això ens ha amargat una mica l'escalada a l'Esperó de les Orenetes d'Oliana però tot i així la via era tant bona que he sortit super content de la paret. Feia molts dies que no disfrutava tant.


L'Anna Rubió és una via sorprenentment bona bona i molt bona on cap llarg té desperdici  (felicitats a l'oberturista) i llàstima de la feixa del mig. Destacar la sortida de l'R2 i sobretot l'inici del L5, més punyatero del que sembla, la resta del llarg també és picant però amb més canto, compte.


Via gairebé gairebé equipada (només aliens i amb una mica de nivell, ni això). Roca molt bona en tot el recorregut i amb canto!!!!! (menys els punts més difícils, naturalment). Les primeres reunions són una mica penjades i algunes equipades per rapelar (dues anelles). Val la pena anar una mica bé de grau per disfrutar-la. Possible començar per la UES o pujar pel sistema de feixes de l'esquerra.


Apa! Fins aviat i ...vejam si agafeu una bona tèrmica en el sostre de l'últim llarg, jeje!!!

dijous, 26 de març del 2015

15 anys de... la Balsam del Tigre a la Paret Bucòlica.

Molt bonica via la Balsam del Tigre a la paret Bucòlica, de fet, crec que no hi ha cap altre llarg com el segon d'aquesta via: un llarg molt i molt bo on vist des de sota costa de creure que et trobis el cantells que van sortint a posteriori.


Aquesta via l'he repetit un parell de vegades més (set-01 i mar-03) i només en una ocasió he aconseguit fer en lliure el 6a+ del L4: quin desplom més punyatero. Per la resta i, a excepció d'aquests dos llargs (L2 i L4), és molt agradable d'escalar.


Apa! Fins aviat i atenció on aparqueu, en el pàrking de tota la vida hi deixen accedir però...

dimecres, 25 de març del 2015

Carnaval Rock a la Paret de l'Ós.

Després de tots aquests dies de pluja (i molta pluja en alguns llocs) tornem a disfrutar de la vertical en un dia primaveral extraodinari. Tot i així, estava dubtós de si la roca estaria prou seca i la veritat és que la Paret de l'Ós a St. Llorenç de Montgai estava en òptimes condicions.


Ens hem decidit per la Carnaval Rock, bonica i agradable via excepte dos trams: el primer, el pas d'entrada, atlètic i rabiós però amb bona presa i, el segon, és un curt tram de flanqueig en el L2, compte. A part d'això, cap problema per la resta.


Via equipada i restaurada (dur 14 cintes variades i les R's). Roca molt bona de baix a dalt i les tres primeres reunions són rapelables.


Apa! Fins aviat i  ...alerta amb els creuaments amb la JordiAndreu i la Pol.

dilluns, 16 de març del 2015

15 anys de... la Peluts al Serrat dels Monjos.

No crec que tingui gaires repeticions la Peluts del Serrat dels Monjos, però ara farà 15 anys teniem ganes de fer artificial i aquesta via complia amb les expectatives: aproximació còmoda, descens ràpid, grau piquentó per donar adrenalina al cos i sostre impresionant per fer unes bones fotos.


L'única pega: les reunions, penjades de collons i on vam acabar amb els ronyons fet caldo (sort que estaven equipades i burros de nosaltres per no portar guíndola). Pel demès, destacar l'impresionant rapel de baixada: 60m completament volats des de l'R3 i anant aterrar just a sobre d'un gran bloc caigut. Brutal!!!


Apa! Fins aviat i ara no recordo si el L4 el vam acabar fent...???

divendres, 13 de març del 2015

Black Sabbath a la Roca dels Arcs.

Feia dies que no tallavem tant just, i és que també feia dies que no feiem una via de categoria. Avui la Black Sabbath a la Roca dels Arcs amb molt poca informació disponible i tota una incògnita del que ens trobaríem.


En surto amb un regust agradolç i amb unes sensacions estranyes (suposo que per això no s'ha convertit en clàssica). Hi ha dos trams especialment complexes: el primer, l'A2 del L2 per culpa dels forats reventats del pitonatge (amb dos burils més es podria passar sense clavar), i segon, el 6c del L5 excessivament obligat (fins i tot amb ganxo) i amb una sensació de mal rotllo al només està assegurat amb un buril doble i això que es va obrir per dalt (amb un altre buril canviaria a millor descaradament). La resta, difícil però sense tants problemes, això si: entretingut, vertical i amb bon ambient.


Semiequipada amb reunións farcides de burils (entre 4 i 7). Llargs també amb força burils (a la part inferior relativament propers i a la superior molt escassos). Dur 4 o 5 claus variats (sobretot curts i gordos), tascons, friends fins C3, Aliens, moltes cintes i ganxo de punta, un plom, algun cordino fi i falques opcionals recomanables. Roca molt bona en general, trencada a l'entrada de l'R2.


Apa! Fins aviat i ...per cert. Els burils estan bastant bastant bé menys aquest i un altre com aquest, tot dos al L3 (i que no cal tocar).


dilluns, 9 de març del 2015

15 anys de... la Tormenta de Verano a l'Agulla Jordi Solé i Massip.

D'entrada, i per que quedi clar, aquesta escalada va fer-se ara farà 15 anys quan les regulacions d'escalada a Montserrat no existien i podies fer qualsevol via en qualsevol època de l'any. Així que, transcorria l'any 2000 quan vam encaminar-nos a l'Agulla Jordi Solé i Massip a fer la Tormenta de Verano.


Via equipada molt molt bonica, sobre una roca perfecta i un grau apretadet per deixar-hi totes les forces que un pugui tenir. Escalada de placa de continuitat, molt vertical sobretot en els dos primers llargs. Ideal per combinar-la amb alguna altra de la zona.


Apa! Fins aviat i ombra fins a mig matí... penseu-hi.



dissabte, 7 de març del 2015

No Future a la Paret de Catalunya.

Quin dia més bo per estrenar la temporada montrebiana i amb aquesta bona via, fantàstic!! L'any passat ens vam despedir amb una de bona i aquest l'any l'encetem amb amb un altra: la No Future, petit regal amagat han tingut els seus oberturistes.


Com dic, bona via de fissures i diedres amb un inici per placa molt xula (per trencar la dinàmica). Només té dolent la feixa del L2, el final del L3 i l'últim llarg (L7). Dues cosetes a comentar del L3, per mi el més compromés: primer de tot buscar el segon parabolt a la placa de l'esquerra, costa de veure (vas tant capficat en el diedre que no t'esperes trobar-lo fora d'aquest) i segon, atenció en tot el que ve després la roca és més que dubtosa i no és fàcil.


La via està semiequipada però és pot catxarrejar amb facilitat: mínim els Friends fins C4 repetint el C2 i C3, els aliens, alguns tascons i alguna baga. Reunions a reforçar o en arbres. La roca molt bona en general menys el trams comentats i algun altre curt tram sense importància.


Apa! Fins aviat i té molts números de convertir-se en clàssica.

dijous, 5 de març del 2015

La Santasavina a Busa.

Feia dies que no anava a Busa, que no anava a gaudir de la tranquilitat, l'aire net i els càntics dels ocells. Avui he anat a repetir aquesta bona via de la darrera fornada de vies de la paret i no crec pas que els seus oberturistes vulguin aturar-se aquí (així que tinc feina per dies, jeje!!).


La Santasavina és una via atrevida, ben trobada i ben resolta. Molt vertical a partir de l'R1 i amb bon ambient. Destacar el L2 com el més delicat i difícil (jo prou li hagués posat quelcom més) i sobretot el boníssim L3, millor com més amunt. A la ressenya oficial demanen un munt de material, nosaltres hem passat amb menys (C5 opcional) així que vosaltres mateixos.


Mínim els friends fins C4 (repetint C3 i C4), aliens, bagues i si voleu alguns tascons. Via poc equipada però amb les reunions muntades. Roca a estudiar: bastant justa en diversos punts del L1 i L2, la resta bona i molt bona a la segona meitat del L3. Corda fixa a l'inici.


Apa! Fins aviat i suposo amb amb la pluja i les repeticions la roca anirà millorant.