Entrada destacada

dimecres, 28 d’octubre del 2015

La Villaverde a la Paret de les Bagasses.

Grandiosa jornada d'escalada avui. Estic super content d'haver fet aquesta mítica via de la Paret de les Bagasses: la Villaverde té la fama ben merescuda i molta història a l'esquena ja que fou la primera via oberta parcialment per dalt. I no m'estranya perque en aquells anys, aventurar-se ha  obrir per baix amb aquestes plaques tant llises i tècniques s'havia de ser molt bo (i molt valent).


La famossísima placa Charter acapara tot el protagonisme de la via i diuen que allí hi havia el buril (o espit) que havia aguantat més caigudes de la península. Tot i així, actualment és el L2 el que s'endú la palma amb només tres claus i un espit i amb poques possibilitats de reforçar, compte!!


Tot i tenir les assegurances justes estan realment on més falta fan, així que podeu portar material flotant divers però potser no el fareu servir massa. La via està restaurada i les reunions tenen anelles i maillons per rapelar. Roca molt bona excepte algun tram del L3 i L4 i, molt poc gastada encara que sembli mentida.


Apa! Fins aviat i per cert... la graduació típica de la zona: apretadeta.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Patxarana a Narieda Sud.

De mica en mica vaig sumant vies a la cara sud de Roca Narieda, i ara feia molts mesos que no hi anava. Avui dins els actes de la Trobada d'Escaladors de Coll de Nargó m'hi he acostat amb un nou company d'aventures tot i que per entrar en concòrdia hem repetit la Patxarana que no en té massa d'aventura.


Via bastant bastant bonica tot i que té quelcom que no m'ha acabat d'agradat (i no sabria definir ben bé que és) . Sense dubte el diedre bavaresa de l'últim llarg és el tram més bonic de tots, però el L2 i L3 també déu ni do de lo xulos que són. Feta tota en lliure evitant  el tram de 7a per l'esquerra (curta variant de 6a+màx.).


Semiequipada amb diverses reunions a reforçar tot i que totes tenen una xapa amb anella, excepte l'R2 que te dues xapes amb anella (compte si és vol rapelar la via) . Amb alguns tasconets, friends fins C2, Aliens i diversos cordinos i bagues sabineres ja fareu. Roca molt bona i compacta en geneal, i herba en alguns punts poc importants.


Apa! Fins aviat i per baixar penseu que s'ha de pujar fins el cim del tossal i... es més llarg del que sembla, jeje!!!

dimarts, 20 d’octubre del 2015

L'Esperó de la Martina a Busa.

Després d'una nit espesa i boirosa (per no dir guerrera i poc romàntica, uf uf!!), ens hem llevat amb un matí igualment espès i boirós. D'aquells dies que no en donaríes ni cinc, però com que havíem quedat per anar a escalar ve ho teníem que provar.


I per no complicar-nos la vida hem anat a la bonica i ràpida Esperó de la Martina al sector del mirador de Busa (el mirador de la cara sud). On destaquen els L2 i L3 com els més mantinguts i d'escalada molt agraïda.


Ben equipada i ben assegurada on amb un grapat de cintes en tindreu de sobres (alguna llarga). Roca molt bona i graduació original excessivament inflada, a la proposta que us faig l'he baixat mínim un grau.


Apa! Fins aviat i "parabolacos" del 12 a les reunions... no perilla que s'arrenquin, no!!

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Nova via. Nou Mesos Després a les Roques de Magaró.

Bona i llarga jornada d'escalada i d'obertura a Abella de la Conca. Tot i que això d'obertura em té una mica intrigat ja que he trobat tres pitons i un espit a la part alta sense conexió ni sentit amb alguna altra via (si algú sap quelcom serà d'agraïr).


La Nou Mesos Després és una bonica i variada via... encara diria més, moooolt variada: xemeneies, plaques, fissures, algun tram de diedre i destacant per sobre de tot un offwitch a la sortida de l'R1 del tot selectiu, obligat i difícil (però compte que la placa del L4 també se les porta).


 La via a quedat poc equipada en general però amb tascons, friends (fins C4), Aliens, bagues i cordinos us ho podeu assegurar perfectament (excepte l'offwitch esmentat). Roca molt bona menys l'inici i el final, i molts blocs (algun inestables) en diversos trams. Jardí inevitable a mitja via.


Per baixar val més que tingueu un bon instint i que no us facin por les desgrimpades: primer carenejar uns 100m cap a l'oest i desgrimpar pel vessant nord fins un petit bosc penjat on heu d'acabar trobant una instal.lació de rapel (30m) d'una alzina (preveure baga). Molta molta precaució que és tot molt abrupte i caòtic. I sinó, aneu fent rapels d'arbres (dos o tres ben bé).

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta regulació.


dilluns, 12 d’octubre del 2015

Feliç com un anís.

Estic content, feliç, emocionat i enormement agraït als que avui han celebrat amb mi aquesta petita efemèrida: moltíssimes gràcies, de tot cor!!!. Avui fa vint anys que em vaig iniciar en el món de la vertical (més de mitja vida, uf uf!) i tenia moltes ganes de celebrar-ho.


I quina millor manera de fer-ho que seguint les passes d'aquell 12 d'Octubre del 1995: que lluny queda i tant de bo segueixi allunyant-se ...amb salut, força i alegria.

Apa! Fins aviat i felicitar-vos també a vosaltres que el blog a fet cinc anyets ...amb més de 160.000 visites (Déu ni do!!).

dimecres, 7 d’octubre del 2015

Demasiado lejos para ir andando a la Paret de les Bagasses.

Bona jornada d'escalada a Terradets on pensava que passaria calor però la temperatura a estat perfecta. I per estrenar la temporada del Montsec, una bonica via a les Bagasses: la Demasiado lejos para ir andando.


Tot i que diuen: -Muy equipada y divertida-, jo més aviat diria: - Bien equipada y agradable-. Tot i que els L4 i L5 també són difícils, el L2 és el que s'endú la palma amb dos o tres metres obligats, fins i tècnics. Diuen 6b... jo crec que més.


Amb 11 cintes + R. (alguna de llarga) ja fareu. Roca molt bona amb alguna crosta o bloc anecdòtic, i poc gastada excepte els passos més difícils del L2 i L5. Per mi, lo millor de la via és el L4. Nom a peu de paret.


Apa! Fins aviat i a la reunió de la falsa feixa hi ha un buril sense xapa, tingueu-ho en compte... les altres amb quatre espits.

15 anys de... la Carnestoltes a la Bruixa.

La Carnestoltes a la paret de la Bruixa de Font Ferrera era de les últimes vies que em faltaven per tenir-les totes repetides i fa 15 anys vaig posar-hi fil a l'agulla. Suposo que l'exigent inici de via sempre m'havia fet respecte i per això l'anava deixant i deixant.


Al final, va complir amb les expectatives i vaig suar de valent. La resta ja és més tranquil però amb una sortida de l'R2 que torna a posar-te en atenció.

Apa! Fins aviat i ...hauria de tornar-la a repetir... algun voluntari.

Nota (del 18 de Novembre de 2016): Torno a repetir aquesta bonica via de la Paret de la Bruixa i res ha afegir que no hagi comentat.
 

Actualitzo la ressenya, així que si voleu us la podeu tornar a descarregar.

divendres, 2 d’octubre del 2015

L'Integral del Tabac (Mal Tabac + El Filtre) als Cingles del Tabac.

Que segur que aguantarà. Que no, que són molt negres aquells núvols d'allà. Tranquil que no serà res. Que si que està plovent, que millor que ens amaguem sota un roure que ara el ruixat és més fort. Que ja podem sortir que no fa res. Que la roca deu estar molla, etç... aquesta a estat la tònica, avui al matí, en l'aproximació als Cingles del Tabac del Montroig. Però al final ha escampat i hem pogut fer el que teniem previst.


L'anomenada Integral del Tabac formada per la Mal Tabac entrant per una variant del sòcol batejada com el Filtre. Variada i completa via: des de les xemeneies espectaculars del sòcol, passant pels diedres i plaques del mig, per acabar amb unes bones fissures, bavareses i algun desplom a dalt de tot. Menció especial a l'últim llarg on cal fer alguna apretada nyapera ben obligada.


Roca en general bona però amb diversos trams repartits al llarg de la via on cal vigilar. La variant d'entrada està practicament desequipada i la reunió respectiva és delicada de montar (jo he preferit tirar fins a dalt amb un marcat fregament de cordes però almenys montant una bona reunió d'un arbre). I la via en si, està semiequipada, essent els trams de placa els més assegurats. De material, els flotants habituals fins el C3 i alguna baga sabinera.


Apa! Fins aviat i fins aquí les bones paraules... ara toca renegar una mica.

(moltes gràcies al mal parit que m'ha robat la motxilla (i la guia del Montroig que estava a dins) a l'encreuament del camí de baixada. Mal llamp et parteixi l'espinada cada cop que te la fiquis a l'esquena. I a l'anònim que està a punt d'escriure i que ja sé que diràs, que també s'et parteixi...cagon l'ou!!!).

dijous, 1 d’octubre del 2015

El Trabucaire a Busa.

La tardor avança d'una manera imparable i lluny queden les escalades d'estiu. Així que tornem a rescatar les paret soleïes tot i que avui no ha estat el cas per culpa dels abundants núvols. Hem fet la bonica Trabucaire (grata sorpresa la d'aquesta via) a la cara sud de Busa.

Trams verticals i atlètics combinats amb el inevitables trams bruts i herbosos típics del lloc. Destacaria la qualitat de gran part del L1 i gran part del L3, realment molt bons i per si sols compensen la resta. Feta tota en lliure trobant el grau bastant correcte (només el pujaria un plus al L3 per la continuitat).


Gairebé equipada on només hem col.locat friends fins el C1. Roca bona en general, amb trams molt bons (diversos) i trams més delicats (pocs). Reunions rapelables però que caldrà (a la llarga) canviar alguna baga, així com la del roure del cim.


Apa! Fins aviat i per acabar d'arrodonir la jornada, pam!... delicatesen!!!!