Cal Pelat al Cogulló del Turp.

Dia absolutament meravellós en un entorn increïblement bonic per fer l'última escalada de l'any. Llàstima que la via, Cal Pelat, no hagi estat a l'alçada, tot i que era bastant difícil donades les circumstàncies. Així és, el Cogulló del Turp és un paratge altiu, tranquil i salvatge reservats només als senglars més romàntics que no tenen por d'una punxada d'argelaga o una esgarrinxada de boix.

I de la via, dir-vos que tot i que està ben trobada i ben oberta, té aquell punt de roca a vigilar en tot moment que li treu tota la bellesa,de fet, totes les vies d'aquesta paret tenen el mateix problema: la (mala) roca. Llàstima.

Tant mateix, amb un assortit d'Aliens i bagues prou podeu disfrutar-la sempre i quan sigueu capaços de trobar-la: fer-ho a l'esquerra de la marcada canal vegetal que divideix la paret en dos. (molta) Sort.

Apa! Fins aviat o millor dit... fins l'any vinent.

Bones festes.

Companyis, com qui no vol la cosa, ja tenim el 2024 gairebé liquidat. Un any amb diversos objectius aconseguits (no tots d'escalada) i amb ganes de seguir-ne sumant més.

Desitjar a tothom un Bon Nadal i un millor 2025, amb una llista de (bons) propòsits ben ambiciosa (després sortirà el que sortirà, jeje!!)

Apa! Fins aviat i sigueu felicis... 

Chiky Boom a la Paret de Sta. Lis.

Dissabte perfecte per escalar a Àger: solet i bona temperatura. Lo no tant perfecte ha estat la via escollida: la Chiky Boom, massa replà pel meu gust. I sort de la (bona) companyia retrobada després d'alguns anyets que ha fet mooolt més divertida l'ascensió.

Doncs això, vieta amb tant replà com trams escalables. Almenys els trams escalables són xulos, sobretot de la meitat cap a dalt. Ambient de paret i compromís zero, ja que en totes les feixes ets pots escapar cap a la dreta. Menció especial al piquent inici del L4 (alerta) i al bonic L8.

Està bastant semiequipada i gairebé tots els flotants són pel diedre del L8 (friends fins C2 i Aliens). Roca bona en general i pedra solta als replans. Reunions comodíssimes a les feixes (alguna cosa havien de tenir de bo).

Apa! Fins aviat i descens sense complicacions per la canal de la dreta.

Bona Confitura als Esquerps d'Odèn.

Matinal ultraràpida als Esquerps d'Odèn abans de tornar a les obligacions paternals tant freqüents en aquestes dates (mínim un o dos cops per temporada, snif snif!!!).

La Bona Confitura és una altra de les vietes fàcils i sense expansions oberta en aquest retall de calcari sota la carretera d'Odèn on, unes petites obres, han deixat ben bruta de terra i pedres soltes tots els replans de la paret, precaució.

Apa! Fins aviat i esperarem una temporada a veure si la pluja ho neteja.

15 anys de... la Combinat Sorpresa a la Paret de Riu Lacó.

Normalment a Riu Lacó i fa un solet que enamora, però si enganxes el dia dolent hi pots arribar a passar molt fred. I avui fa 15 anys va ser un dia dolent tot repetint la Combinat Sorpresa.

La via va pels sostres de l'esquerra, just damunt de la carretera i allunyat de la paret sud. No en recordo gran cosa, només que sense ser una gran via tampoc estava malament.

Apa! Fins aviat i us adjunto la ressenya que vaig fer un cop repetida.

Bonys Benignes a la Paret del Devessó.

Ha costat però finalment i de mica en mica la neu ha arribat a la muntanya. Així, després de la plugeta (i nevada) d'ahir, la incògnita era saber com estaria la roca de la paret del Devessó a Malanyeu, el destí del dia d'avui.

Feia temps que tenia ganes de fer la Bonys Benignes: via amb ben poca informació i quedo gratament sorprès de la qualitat d'aquestes vietes injustament oblidades. Molt bona via oberta d'una forma brillant. He estat una bona estona buscant l'inici (buril poc visible) però un cop en marxa tot anat rodat.

Cal dur friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos per reforçar els existents. Roca excel.lent en tot el recorregut i descens rapelant per l'Any de Neu. Grau ajustat.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

15 anys de... la Xics Antirobo a la Serra de St. Joan.

Les virtuds de la Montanisell per gaudir del sol d'hivern són ben conegudes. Nosaltres així ho vam fer avui fa 15 anys tot repetint la Xics Antirobo a la Serra de St. Joan.

No recordo gran cosa de la via, només dues cosetes: concepte general de bona via i L5 molt guapo. Per tant, busqueu informació per la xarxa que prou en trobareu.

Apa! Fins aviat i... tot i el nom a l'inici, millor no fallar en l'aproximació.

L'Hita Picazo a la Torre del Mig.

Dia d'excursió per la tranquila Móra Comdal amb una mini escalada per donar-li un toc de severitat a l'activitat. He repetit l'única via coneguda a la Torre del Mig, al Serrat de les Amoroses: l'Hita Picazo.

Vieta ben bonica que ressegueix l'esperó sud (sudoest) a través d'un L1 de tràmit que li fa guanyar ambient. Feta tota en lliure amb un parell de passos on prou cal apretar. Cal dur unes 11 cintes variades + R. i una baga per l'única sabina que hi ha. Roca amb un tram central boníssima i la resta a vigilar. Descens en rapel amb anelles.

Apa! Fins aviat i solitud garantida.

Los 50 del Guti a la Paret Formiguera.

Matí fred on feia mandra sortir del bar però un cel blau i el sol lluminós prometia una temperatura suficientment bona per escalar. Per si de cas, no ens hem volgut complicar la vida i hem apostat per Los 50 del Guti a la Paret Formiguera de St. Llorenç de Montgai.

Vieta sense massa història en que (només) l'inici prou rabiós ens farà mirar-nos-ho una mica. En lliure diuen 6b, personalment crec que és més i per les xarxes no he llegit pas que ningú ho hagi fet. L3 de tràmit i L4 molt xulo.

Dur 8 cintes + R. totes rapelables i còmodes. Roca molt bona en general. Ha combinar amb altres del sector, nosaltres ho hem fet amb la Joe Bonamassa, molt bona també.

Apa! Fins aviat i a veure aquest hivern com serà... de moment prou ha arribat de cop. 

L'Africa a la Paret del Grau.

I jo pensava que l'Africa de Coll de Nargó ja la tenia feta però veig que no. Així, en aquest fred dia d'hivern, en que no es veia ni la Paret del Grau quan hem arribat, decidim no complicar-nos la vida fent aquesta vieta.

Restaurada de fa uns quants anyets on amb algunes cintes i alguna baga o cordino per llaçar algun pont de roca ben massís ja en tindreu prou. La roca és bona i amb algun cantell ja una mica gastat. Recomanable dur pla B per si les mosques.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Llunàtica a la Paret de Riu Lacó.

Jornada incerta amb una boira del tot juganera amb el sol, i escalada incerta on havia de jugar (molt bé) amb els flotants, tot repetint la Llunàtica a la Paret de Riu Lacó, l'última via oberta al lloc amb l'espai just però suficient.

Bona via on tot i la modesta alçada, cap llarg desmereix. El L1 en fred, ja us farà serrar les dents i la resta, sense ser fàcil, dóna una mica més de respir. Escalada per fisures bastant tècniques de peus i algun tram ben atlètic. Menció especial a diverses sabines clau, que ajuden (i molt) a poder-la fer en lliure.

Cal dur mínim friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos i bagues. Les reunions s'han de reforçar. Roca molt bona menys uns blocs sospitosos al L2 (precaució).

Apa! Fins aviat i R2 en una sabina digna d'admirar ...i ben còmoda.