Dia absolutament meravellós en un entorn increïblement bonic per fer l'última escalada de l'any. Llàstima que la via, Cal Pelat, no hagi estat a l'alçada, tot i que era bastant difícil donades les circumstàncies. Així és, el Cogulló del Turp és un paratge altiu, tranquil i salvatge reservats només als senglars més romàntics que no tenen por d'una punxada d'argelaga o una esgarrinxada de boix.
I de la via, dir-vos que tot i que està ben trobada i ben oberta, té aquell punt de roca a vigilar en tot moment que li treu tota la bellesa,de fet, totes les vies d'aquesta paret tenen el mateix problema: la (mala) roca. Llàstima.
Tant mateix, amb un assortit d'Aliens i bagues prou podeu disfrutar-la sempre i quan sigueu capaços de trobar-la: fer-ho a l'esquerra de la marcada canal vegetal que divideix la paret en dos. (molta) Sort.
Apa! Fins aviat o millor dit... fins l'any vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada