Eliminator a la Muralla de Pombie.

Un altre cop posant més cor que seny i un altre cop sortint bé la jugada (algun dia pillarem, segur). Així que entre boires, núvols i sol em fet (que no escalat) aquesta exigent via de la cara sud del Midi d'Ossau (altrament dita muralla de Pombie).

L'Eliminator és una via més díficil i dura del que m'esperava. Tot i no encadenar res he tingut que apretar molt. Per fer-la tota en lliure cal estar moooolt fort i escalar moooolt bé. La meva versió ha estat penjar-me a tot el que passava de 6a i col.locar tants flotants com duia. Això si, és super xula i "en qualsevol moment" pots escapar-te per la Surplombs (lo de qualsevol moment entre cometes, eh?).

Via molt poc equipada on caldrà fer-s'ho tot. Flotants els que vulgueu i més. I segons el nivell que tingueu i l'estrés que vulgueu passar un C6 no us anirà gens gens malament pel L2. En general escalada molt molt atlètica (i graduació molt molt ajustada)... sort!

Apa! Fins aviat i per cert, nosaltres hem trobat alguns trams molls o humits que no ajudaven gens a la poca adherència de la roca... assegureu-vos que estigui ben seca.

15 anys de... l'Esperó NW integral i original de la Punta Francesa..

Records intensos em venen a la memòria d'aquesta escalada de fa 15 anys. L'Esperó Nord Oest integral de la Punta Francesa del Midi d'Ossau va costar tres intents per poder-la repetir. En el primer intent (Set-01) anavem tard i vam escapar-nos en el primer terç de via (sort en vam tenir perque sinó la boira en hagués engolit d'una manera dramàtica). El segon va quedar-se al voral del Coll de Monrepós per avaria del cotxe. I a la tercera va ser la vençuda com diu la dita.

L'escalada la recordo llarga i relativament fàcil. Portavem una 'cutreressenya' d'un llibret i en teoria vam fer la original, actualment hi ha una variant per l'esquerra més atractiva i fàcil (que supera la proa groga de la imatge). Crec que vam clavar un parell o tres de claus, potser amb el material actual és passa sense però... mai sé sap. I la roca molt bona en general. La ressenya és una que vaig fer en acabar la via però no li feu massa cas, només que m'ha fet gràcia penjar-la.

Apa! Fins aviat i ambient 100% d'alta muntanya... podriem dir ambient 'Mordor' total.

Esperó Est a la Punta Jean Santé.

Seguim aprofitant al màxim les bones jornades que aquest estiu tant calorós ens està regalant. Així que tornem a visitar el gran Midi d'Ossau per fer sencer l'Esperó Est, i tal com diu el company:
-Només fins l'R7? ja hi pots tornar-.

Doncs així és. Molta gent l'ha fa fins l'R7 però d'allà en amunt encara queda via: ben guapa i ben difícil. El peatge a pagar és el delicat descens per les vires.

Via bonica, llarga i variada. Amb predomini evident de les fissures. La part intermitja és una mica indefinida però la localització en el L9 d'un pont de roca al peu d'una xemeneia i un clau partit a la reunió ens va fer veure que seguiem el camí correcte.

De material duiem els flotants habituals en aquestes vies i repetint els friends mitjans. La roca boníssima sempre menys la sortida a la cresta somital amb diversos blocs inestables. Destacar el L7 per una fissura (mig empotrament) realment excepcional. En general grau típic del Midi (apretadet, jeje!).

Com que gairebé tothom rapela de l'R7, les reunions estan farcides de cordinos que no deixen entrar els mosquetons, tingueu-ho en compte. A partir d'aquí, ja no hi ha gairebé res, només algun clau en els punts més difícils. Si es vol fer fins a dalt, jo recomano dur un tros de corda de metre i mig o dos metres per reforçar el merlet somital des d'on és rapela per anar a buscar les vires.

Apa! Fins aviat i mil disculpes als companys catalans que estaven acabant la S.E. Clàssica i que els vaig explicar una mica malament la baixada per aquestes... l'edat no perdona, jeje!!!

S.E. Clàssica a l'Agulla Jolly.

Ja et pots llevar aviat i matinar tot el que vulguis que sempre hi ha algú que arriba abans, i és que la S. E. Clàssica del Midi d'Ossau possiblement és la via més solicitada, estiu rera estiu, de tot el Pirineu. Imprescindible per qualsevol escalador clàssic.

Té la reputació i la fama ben merescuda: traçat inteligent i evident, llarga i amb bona roca, grau assequible i equipament suficient a base de claus i multitud de friends abandonats. Tot lo que té de bo la via o té de dolent la baixada, però ...anem a pams.

La podem dividir en tres parts diferenciades: la inferior en travessies a la dreta més o menys xafades i on només cal vigilar a no agafar un gran diedre a la dreta de l'R2. La part central molt bonica, vertical i passos atlètics, atenció a no seguir pel diedre en el L9. I la superior per les xemeneies que acaben formant la petita agulla Jolly i el famós pas de la gambada per anar a buscar el primer rapel de baixada.

Amb els tascons, els friends (fins el C4), els Aliens i alguns cordinos i bagues ja fareu. Roca bona i curiosament poc gastada. Algunes reunions s'han de fer on toca però d'altres les podeu improvizar segons si voleu apurar o no la corda, a la ressenya que us penjo és el que hem fet més o menys nosaltres.

Nosaltres hem baixat per les vires en ensamble a 15m. Descens delicat (per no dir xungo) on no val a badar, amb diverses grimpades i desgrimpades de IIIº. Bastants claus amb baga i ponts de roca equipats asseguren la jugada, tot i així caldrà fer tres rapels i estar atents a les fites i trams xafats.

Apa! Fins aviat i molt perillosa si s'ha de fer de nit, amb boira o mullada... tingueu-ho en compte.

Directíssima Sud a la Punta Jean Santé.

L'any passat tenia ganes d'anar al Midi D'Ossau però altres sortides van prendre el protagonisme. Aquest any, tot sortia al revés i pensava que no podria lligar cap sortida amb cara i ulls. Però sí, al final ha estat possible i en una de les parets més llargues i caòtiques del Pirineu, la Punta Jean Santé.

Després de molts dies sense fer res, i més dies encara sense fer res decent, el meu estat de forma era una incògnita. No volia liar-me massa però la dotzena de persones que estaven al peu de la Surest Clàssica ens ha fet canviar de plans a la Directíssima Sud, més llarga, més difícil i sense coneixer la baixada, collonut!!

La via és maca, atlètica i variada amb predomini de diedres i fisures. La roca és molt bona en general, però hi ha nombrosos blocs dubtosos de totes mides i tamanys. Molt de compte en no tirar res avall que hi pot haver gent rapelant, per les viretes o per les vires.

La part inferior (fins les viretes) està semiequipada amb claus en els passos més difícils. Destacar el L6, molt vertical, i el L8 amb fissura positiva de mans però caiguda lletja sobre repisa. Reunions a reforçar.
La part superior està molt poc equipada (menys el L13) i diversos trams indefinits. Destacar el L12, difícil i atlètic. La gambada del L13 és més espectacular que difícil. Reunions a montar.
Material a dojo, mímim dos jocs de friends i aliens (amb un C4), tascons i bagues o cordinos. El martell NO cal.

El descens el farem per darrera baixant al coll i, mirant a la tartera, creuar a la dreta (No pendre la canal principal) de seguida desgrimparem una estreta canal per acabar en una pendent de pedres i els rapels ben visibles per la multitud de bagues existens.

Apa! Fins aviat i ...l'estat de forma és patètic, aprofiteu-vos-en.