15 anys de... l'Spigolo Sur a l'Agulla Petita d'Ansabére.

Molt bons records tinc d'aquesta escalada d'avui fa 15 anys. L'Spigolo Sur de l'Agulla Petita d'Ansabére és una preuada via per qualsevol escalador clàssic. La boira, que sovint inunda aquestes muntanyes, ens va gastar una mala passada en l'aproximació, però per contra, ens va regalar una visió de postal quan vam emergir pel damunt.

Trobareu informació extensa per la xarxa i només vull comentar dues cosetes. No infravalorar la via i el seu equipament (modern) en els llargs centrals, el L8 (després del flanqueig) és difícil i obligat (compte). I després quatre pincellades del descens: des del cim de l'agulla no té massa pèrdua, baixar en rapel o desgrimpant fins al collet (molt aèri) anar a buscar unes vires de l'altre costat i grimpar per una canal, però sigueu cautelosos, hi ha molta pedra solta i el terreny és molt abrupte.

Apa! Fins aviat i si la voleu fer tota en lliure, prepareu-vos apretar fort... el grau està ben ajustat, jeje!!

15 anys de... l'Aresta Larrangus al Grand Billare.

De vegades, arriben ressenyes a les mans d'un que no tens ni idea d'on són ni com anar-hi. Això és el que em va passar ara farà 15 anys amb l'Aresta Larrangus del Gran Billare a la bonica vall de Lescun: la via es veia molt llaminera però vam pagar la "novetada" de no coneixer l'entorn ni la muntanya.

En general, recordo que ens va fer un dia de molta calor i dos o tres ingredients imprevistos va fer que ens sortis una jornada d'aquelles que et deixen ben curtit: vam errar en l'aproximació fent-la el doble de llarga, a la paret li tocava el sol de ple tota l'estona i també recordo que no bufava ni un bri d'aire. En resum, que després del rapel i amb les ganes que teniem de sortir vam fer un ensamble memorable pel corredor de l'esquerra.

Apa! Fins aviat i tot i així en guardo un bon record... i crec que aquesta va ser l'última aventura pirinenca feta amb el Marià després d'almenys una, dos, tres, quatre i cinc sortides extraodinàries.