Recordo amb intensitat tota la sortida: la llarga pujada de nit al refugi, l'aproximació sense grampons per la moribunda glacera, la rimaia, la via, el ruixat acabant l'aresta intermitja i fer els esquistos vermells molls (a la imatge), el cim, el descens per la glacera d'Ossoue picant graons amb el martell (greu error no dur uns gramponets),retorn al refugi, vivac d'esgotament amb pluja nocturna i baixada final l'endemà al matí destruit però amb una rialla d'orella a orella. Genial.
Us penjo la ressenya que vaig fer amb petits retocs de la que duiem nosaltres i que ja vaig penjar en el seu dia per internet (diria que ara s'utilitza bastant al ser una de les poques que hi ha disponibles).
Apa! Fins aviat i només afegir que la via té un ambient sublim i aspre d'alta muntanya que no s'ha de menystenir... sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada