Entrada destacada

dimecres, 31 de gener del 2024

Verd de Jade a la Paret de Riu Lacó.

Aprofito aquest fantàstic matí de sol hivernal, en que les obligacions familiars donen un marge ben curt de temps, per repetir la Verd de Jade a Riu Lacó. La darrera que em faltava a la part més occidental de la paret.


Curteta via amb dificultat 'in crescendo' amb l'alçada. Escalada amb trams tècnics (especialment de peus) i un desplom final amb pressa vertical gens menyspreable. Molt assegurada amb material divers, només caldrà dur els Aliens i algunes bagues. Roca molt bona.

Apa! Fins aviat i... en A1 podem solucionar-ho tranquilament.

dissabte, 27 de gener del 2024

15 anys de... la Jordi Andreu a la Paret de l'Ós.

Quan vaig començar a escalar, ja vaig sentir a parlar d'una paret de bones dimensins al costat de Camarasa però la meva informació del lloc era moooolt minsa, així que va quedar aparcada en el temps. Fa poc més de 15 anys, una visita amb un amic va despertar les virtuds del lloc i calia tornar-hi ben aviat per no perdre els coneixements adquirits. 

Així va ser com vam decidir-nos a repetir la clàssica Jordi Andreu a la Paret de l'Ós de St. Llorenç de Montgai. Una paret i una via que d'ençà de l'enrenou dels treballs de sanejament perque no caiguessin pedres a la carretera, no sé com estarà. Per tant, busqueu informació més recent de l'aquí ressenyada, sigueu previnguts i sort.


Apa! Fins aviat i ...s'agrairà aportacions i actualitzacions que pogueu fer, gràcies.

dijous, 25 de gener del 2024

Nova via. A Contracorrent a (una paret sense nom).

La tardor passada va captivar-me la visió d'una petita paret esquitxada de sabines, a 10min del cotxe, que inexplicablement encara restava verge (tot i que potser estic errat). De seguida va apareixer la línia màgica d'una possible nova via i ja vaig perdre el cul per anar-hi.


I certament, ha quedat una via preciosa oberta només amb flotants i ponts de roca, algun d'ells m'ha costat més de mitja hora poder-lo llaçar, però el resultat ha estat fantàstic. M'ho he passat francament bé obrint-la: A Contracorrent de tot el que hi ha pels verals.

Apa! Fins aviat i de moment no us dono més detalls per poder-vos oferir alguna altra entrega... que de línies màgiques n'ha aparegut més d'una, jeje!!

Nota (del 10 de Maig de 2024)Via llesta per ser repetida. Aquí teniu la ressenya.



15 anys de... la Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica.

La coneguda, freqüentada i ja clàssica Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica d'Oliana és la veïna fàcil de la també coneguda, freqüentada i clàssica Balsam del Tigre. Només pel cantellut desplom del L2 ja val la pena fer-la.


Jo vaig fer la meva repetició avui fa 15 anys i, certament, l'únic record que en guardo és el d'aquest desplom i el concepte general d'una via fàcil i agradable. Trobareu informació extensa per la xarxa i prou us recomanaria portar un pla B per si de cas, que d'oferta prou n'hi ha.

Apa! Fins aviat i... una ressenya més de les moltes que trobareu, jeje!


dimarts, 23 de gener del 2024

Tots tenim un Mestre a la Roca Alta.

Hi ha dies de rauxa i dies de seny. Tot i el radiant dia d'avui, el costipat (i malastrugança) que arrossego no m'aconsellava que fos dia de rauxa i, certament, la proposta del company no la veia gens clara. Així que, el seny a prevalgut i hem anat a la Roca Alta de Vilanova de Meià a fer aquesta desconeguda via: Tots tenim un Mestre.


Via interesant en conjunt però amb un parell de trams molt delicats en lliure (l'enhorabona al company) però perfectament assegurats per fer en artificial (en dono fe). El L2 és el més xulo i l'inici del L4 no és molt difícil però sí cal assegurar-se convenientment.


Llargs semiequipats amb les reunions montades (menys la cimera). Cal dur algun tascó, friends fins C3 i Aliens. Roca bona en general menys un tram del L1, el flanqueig del L3 i l'esperonet final del L5 (una autèntica pena).


Apa! Fins aviat i R3 penjada... guindola recomanable.

 


dilluns, 22 de gener del 2024

L'Art de Procrastinar a la Paret de Riu Lacó.

Una proposta més en aquesta joventut eterna de la paret de Riu Lacó. L'Art de Procrastinar és una vieta oberta de fa molts anys i avui, en aquest radiant dia d'hivern, l'hem repetit per treure-la del pou de l'anonimat.


Bonica i interesant via amb dos llargs ben diferents: el L1 per una fisura més difícil com més amunt i, el L2 amb un desplom prou rabiós a l'inici i una placa final ben xula (coincident amb la clàssica Via d'en Xuxe). Surt tota en lliure però no l'hem encadenat (graduació a confirmar entre parèntesi), sinó curts tramets en artificial.


Cal dur algun tascó petit, friends fins C3, Aliens i un remenat de cordinos i bagues. Està bastant semiequipada. Roca molt bona en general amb alguna herbeta anecdòtica.

Apa! Fins aviat i ...ànims en el L1.


dijous, 18 de gener del 2024

El Cant del Gamarús a la Paret de Riu Lacó.

Magnífic dia de sol i d'impàs entre la plugeta d'ahir i la de demà. I com sempre, en els casos de  dubte entre roca seca o roca molla, la paret de Riu Lacó és aposta segura. Avui una de les últimes obertes, que no l'última (i la feina s'acumula...).


El Cant del Gamarús, a la part central de la paret, és una vieta molt interesant, ben trobada i ben resolta. Aprofita l'últim diedre evident en la seva part inferior (L1) i una netejada fisura que ratlla, practicament de dalt a baix, tota la part superior (L2). Oberta sense expasions a l'estil de la veïna Ponts de Diàleg.


Semiequipada amb ponts de roca llaçats i cordinos en diverses sabines. Cal dur friends fins C2, Aliens i un bon remenat de cordinos i bagues per si els existents demanen un recanvi. Roca molt bona menys algun tramet molt puntual i poca herba, feixa (de la Sufi) inclosa.



Apa! Fins aviat i ...la variant del L2 (que proposa l'oberturista) pot quedar-se com a tram de via sense cap tipus de problema.
 


dilluns, 15 de gener del 2024

Nova Via. Cresta Narieda a Narieda Sud.

Roca Narieda la tinc vista des de tots els angles però, ves per on, un dia va apareixer el que semblava havia de ser una cresta a prop del cantell entre la cara oest i la cara sud: calia anar a investigar. I així, com del no res, ha sortit aquesta inadvertida via als peus de la gran muntanya.


Vieta molt fàcil, evident, d'escalada agradable i amb algun tram prou aeri i afilat. Oberta sense expansions i sense pitons. Reunions en ponts de roca (a reforçar) i alguna sabina. La roca és bona en general amb alguna pedra solta i algun bloc en equilibri a vigilar (a les crestes ja se sap). Dur flotants al gust i un variat de cordinos i bagues.


L'aproximació es fa deixant el cotxe al primer trencat a l'esquerra després del Pont d'Espia, direcció Perles. D'allí surt una traça de corriolet a un sector d'esportiva en construcció i després bosc a través fins el coll que domina la petita vall (cresta visible entre els arbres). 30min en total.
Descens per la canal oest per tornar a peu de via. Precaució que hi ha algun tobogan punyatero.


Apa! Fins aviat i ...aquest quins són, els darrers de la temporada 2023 o els primers de la 2024?



 


dilluns, 8 de gener del 2024

Mowgli als Cingles d'Oriola.

En aquesta ventosa jornada hivernal i a l'espera de la llevantada que diuen ha de venir, torno al lloc origen de la meva malastrugança que m'ha acompanyat el darrer mes. He anat als Cingles d'Oriola a trencat el malefici i desitjant que la febrada del petit de la casa sigui l'últim fet advers en una bona temporada.


La Mowgli a estat la meva redempció: una bona via d'escalada fina al L1 i un diedre ben difícil al L2. Jo duia tot l'arsenal de friends (fins el C5) però els més grans no els he fet servir tot i que poden ser força recomanables. Roca bona en general i algun tram on prou fareu honor al nom de la via.

Apa! Fins aviat i res... entre una cosa i l'altra, uns quants dies més tancat a casa, snif snif!!!


dijous, 4 de gener del 2024

L'Apatxe Rebel a la Paret Bucòlica.

A l'espera de la desitjada arribada dels Reis d'Orient i de la més que necessària pluja (i neu) de demà, estreno company de cordada en aquesta ja repetida i futura clàssica de la Paret Bucòlica d'Oliana. La molt ben trobada Apatxe Rebel, quina sort ha tingut l'oberturista, enhorabona.



En dies tant senyalats com els actuals, no ve gens de gust passar angúnies, i vies com aquesta compleixen sobradament amb les necessitats escalatòries: assegurances a dojo, roca bona, canto generós i algun desplom o mur mantingut per tenir la dosi de gimnàs pertinent. Destacar per la seva bellesa el L3 i el L5, els millors de la via.


Dur un bon grapat de cintes variades, especialment pel L4 (Aliens no cal). Roca bona en general, reunions còmodes i fletxa a l'inici (les inicials s'han borrat). L'Ae del L4 ni l'he provat i el del L5 encara se m'escapa (ben bé 6c de bloc).


Apa! Fins aviat i porteu pla B per si de cas.


dimecres, 3 de gener del 2024

Mirall Corcat al Peladet Oriental.

Estrenem l'any en el tranquil llogaret de Rúbies i aquesta bastant recent obertura al Peladet Oriental: la Mirall Corcat. Fent cas omís a la minsa plugeta matinal, que (potser) ja ens estava advertint del nostre error començant per la Cita a Cegues, em disfrutat d'una bona jornada hivernal.



Així, tret del L1 que no l'hem fet per on tocava, la resta és una bonica via de plaques ratllades. Destacar els trams de 6b i 6c on caldran uns gats ben esmolats i adherents per poguer-ho fer en lliure (sinó Ae sense complicacions). També, menció especial al darrer llarg: dels més bons de tota la paret, espectacular.


Practicament equipada (nosaltres em col.locat molt poc), cal dur friends fins C2 i Aliens (diria que gairebé tot pel L1). Reunions equipades. Bona roca en general. I tram molt proper a Dos Birres i unes Braves a la part superior.


Apa! Fins aviat i haurem de tornar-hi per fer-la com déu mana i... amb una mica de sort, amb el punt vermell.