15 anys de... la Via d'Esquerres al Roc d'en Solà.

El potencial rocós de la part occidental del Roc d'en Solà a Perles és ben notori. Fa 15 anys vaig posar la mirada en una enllaçada de plaques a l'esquerra de La Balena Blanca i el Petit Príncep. Territori que pensava que estava sense explotar i no va ser exactament així.

Estic prou satisfet de com va quedar la Via d'Esquerres, oberta en solitari i repetida en cordada un parell de mesos després (Mar-10). Gairebé equipada amb els parabolts a lloc, promet una bonica escalada de placa amb una roca molt bona. Us penjo la ressenya original que vaig fer en el seu dia.

Apa! Fins aviat i L4 i L5 amb possibilitat d'empalmar-los i coincidents (poc o molt) amb la Via dels Ganduls. 

15 anys de... la Gota Fria al Roc d'en Solà.

Molt poques vies havia fet jo a la part central del Roc d'en Solà fa 15 anys, i suposo que el company em va engatussar per anar a fer aquesta via, que tant ara com aleshores, se m'escapa de grau. Personalment, no recordo absolutament res, però havent fet les de la vora m'ho puc imaginar (la Cent Heretjies i la El Traïdor).

Tot i així, La Gota Fria és una bona via però també molt difícil, especialment el L1. Petit retall verdonià a Perles que si anem bé de grau s'ens farà curta però que si anem justos s'ens farà eterna. Recomanable lo primer, evidentment.

 

Apa! Fins aviat i ...si algú en pot donar més detalls, ja deixarà un comentari.

15 anys de... la Via dels Sense Papers al Roc d'en Solà.

Feia un parell de setmanes haviem escalat La Balena Blanca i el Petit Príncep i, la mirada ja s'em perdia observant la xemeneia de la dreta (única en tot Perles). Així que fa 15 anys, vam donar forma a aquesta nova via del Roc d'en Solà.

La Via dels Sense Papers va ser el preludi del que després fariem a la Diament en Brut: obrir-la sense expansions, sense clavar i sense deixar cap rastre de pas. Aquí, però, se'ns va escapar un pont de roca en el pas clau de la via, que a més d'assegurar mínimament la jugada, marcava el camí a seguir.

Apa! Fins aviat i aquí teniu una mostra del material que duiem. Tot i el martell... no el vam desenfundar i encara que a la ressenya digui lo dels claus.

15 anys de... La Balena Blanca i el Petit Príncep al Roc d'en Solà.

Durant molts anys, la Fragua de Vulcano i la Morsa Chuan eren les vies més occidentals del Roc d'en Solà a Perles. Des de llavors, tot aquest sector a quedar ben farcit de vies però segurament La Balena Blanca i el Petit Príncep segueix essent la més bonica.

Jo vaig fer-li la meva primera repetició avui farà 15 anys i la segona al cap d'un any (Mai-09). Sempre l'he trobat molt bonica però amb alguns parabolts ubicats massa a la dreta al final del L3 i un inici de L4 molt rabiós que li trenca la homogeneïtat en el grau.

Apa! Fins aviat i a combinar amb aquesta o aquesta altra per tenir una jornada rodona.

15 anys de... la Diagonal Mar al Roc d'en Solà.

La Diagonal Mar va ser pionera en descobrir les virtuds de la part més occidental del Roc d'en Solà, a partir d'ella tot un regitzell de vies van anar sorgit però, tot i així, continua essent la més occidental de totes. Possiblement l'aproximació i descens pugui fer-se des del poble (s'hauria de valorar).

La via, ben interessant, recorrer una marcada diagonal a dretes evitant un enorme sostre. Recordo que guanyava dificultat amb l'alçada i que en una posterior repetició (Nov-07) vam aconseguir fer alguns passos en lliure i altres en lliure de segon, entre parèntesi. Us penjo la ressenya original amb les anotacions a llapis d'aquesta repetició.

Apa! Fins aviat i inici en un curiós roc blanc envoltat de roca negra.

Via Fora! al Roc d'en Solà.

Jornada fantàstica avui al Roc d'en Solà de Perles, tot i que el sol comença a notar-se al clatell encara s'està super bé. He anat a fer una via de la part més occidental de la paret: la Via Fora!. Ben bonica i ben trobada amb l'espai just i suficient.

Certament amb l'espai mínim de que disposa, entre la Morsa Chuan i la Tashunke Witko, manté personalitat pròpia i recorregut sinuós però elegant. El pas més difícil de la via és un curt muret desplomat, ben assegurat, i amb un parell de bons cantells per fer un bon cop de gas.

Semiequipada amb reunió cimera d'una sabina. Cal dur friends fins C2, Aliens i un remenat de cordinos i bagues per si convé reposar-ne o reforçar-ne algun dels existens. Roca molt bona i cantelluda en tot el recorregut.

Apa! Fins aviat i grau benèvol... el 6c també, jeje!!

Nit de Perles al Roc d'en Solà.

El temps passa que vola i no m'esperava, ni de bon tros, que hagués passat tant anys des de la darrera visita al Roc d'en Solà a Perles. Així que avui hem repetit una de les últimes obertures del lloc: la bonica Nit de Perles.

Bonica, ben trobada i ben resolta. Una altra bona opció per disfrutar del sector occidental de la paret. Cap llarg destaca i cap llarg desmereix. Assegurada al llocs clau la fan poc obligada, tot i així cal dur friends fins C2, Aliens i algunes bagues o cordinos. Roca molt bona en general.

Apa! Fins aviat i L4 molt més fàcil del que diu la ressenya original.

15 anys de... la Tonerre de Brest al Roc d'en Solà.

En Roc d'en Solà a Perles ofereix unes curtes però boniques vies de placa, tot i així, n'hi ha algunes que s'escapen de les plaques i pugen per bonics sistemes fissurats o elegants diedres. I una d'aquestes és la Tornerre de Brest.

Sencera sencera, només l'he repetit un cop, l'ha d'avui fa 15 anys, i dos cops més m'he baixat del L1 per fred i per pluja (Des-07 i Mar-11), així que el record de la part de dalt és practicament inexistent però el poquet que queda és bo.

Apa! Fins aviat i haurem de tornar-hi... ara que estem fluixos ens servirà per tornar a entrenar.

Nota (del 12 de Novembre de 2020): Repeteixo de nou aquesta bonica via i refresquem la memòria de la part superior que tenia ben oblidada.

Inflada de braços en el L1, sobretot a l'inici. Placa ben fina al L2, després a disfrutar. Igual que el L3, ben maco i per disfrutar tot ell.

15 anys de... la Vella Sirena al Cor de Perles.

No recordo res de res d'aquesta escalada de fa 15 anys a Perles però segons les anotacions de la llibreta vam fer les tres vies que hi ha al Sector del Cor: la Furgi del Pasti, la Vella Sirena i la via esportiva de més a l'esquerra.

Així que poca cosa us puc aportar. Tot i així no crec que sigui massa diferent de la seva veïna, almenys comparant les ressenyes.

Apa! Fins aviat i foc a l'obaga.

Nota (del 8 d'Abril de 2021): Repeteixo després de gairebé dues aquesta bonica via de Perles. Al no recordar res a estat com fer-la de nou.

L1 amb passos estranys (40m) i L2 vertical amb pocs peus (30m). Ben assegurada i equipada per rapelar (dur 10 cintes + R.). Roca espectacular. Quan pugui refaré la ressenya que la disponible és molt pobra.

La Central al Roc d'en Solà.

Després d'una setmana força tupida aprofitem el dia d'avui per estrenar company i fer-lo apretar una mica a la via Central del Roc d'en Solà (espero no haver-m'he passat, jeje!!). Via feta en una ocasió (Des-08) però on no recordava practicament res.

No recordava la placa d'adherència a l'entrada de l'R1. Els passos llargs del L2 amb el forat clau ple d'herbes. I el rabiós primer terç del L3, descaradament més de 6a. Déu ni do tot plegat.

Equipada amb els Aliens opcionals (15 cintes variades + R.), reunions rapelables, ben assegurada menys l'últim llarg on els espits hi són ben justos i contats. roca molt bona i poc més a destacar.

Apa! Fins aviat i mireu com estan els pins de la imatge... ni que fossin roures.

Via del Màstil al Roc d'en Solà.

Ja el tenim aquí! No és que pugui dir que hagi tardat gaire en arribar el primer costipat de la tardor... cagon l'ou!!! Així que amb l'escalada d'avui al Roc d'en Solà no estava per gaires alegries.

Hem fet la Via del Màstil amb més pena que glòria: homologació de xapes en el L1, patiment infernal en el L2 i una mica de gaudi en el L3. Llegint això pensareu que és una via difícil però res més lluny de la realitat.

Via equipada on serà del tot imprescindible un ganxo de punta o una antena en el L1. Reunions còmodes i roca molt bona en tot el recorregut.

Apa! Fins aviat i  si no vaig errat, diuen que el L1 en lliure és 7a+... de totes maneres: molt difícil a vista.

Paraimara al Roc d'en Solà.

Després del caloret (de maig) de la setmana passada que ens va deixar a tots garrativats (i alguns acollonits), tornem a les temperatures normals i exprimint les parets soleïes al màxim com el Roc d'en Solà a Perles.

Hem repetit la molt bonica Paraimara, tota en lliure sense massa problemes però amb unes bones apretades en els dos últims llargs. Quines bavareses més atlètiques, redéu!! Els dos primers ja el vaig fer fa uns anyets (Jun-09) però un ruixat primaveral va fer que ens baixesim.

Via semiequipada on amb Friends fins C2 i Aliens ja fareu (alguns tascons opcionals). Reunions equipades. Bona roca amb un parell de llastres delicades i L1 una mica herbós (res important).

Apa! Fins aviat i ...força barça.

15 anys de... la Furgo del Pasti al Cor de Perles.

Sempre que mirava els llibres de piades de l'Alt Urgell em seduia la ressenya d'una bella sirena, i en un dia fred o molt fred d'hivern de fa 15 anys, vam decidir repetir una de les vies que allí i sortia: la Furgo del Pasti al Sector del Cor a Perles.

Via bonica, equipada i ben assegurada que vam fer al límit de la sensiblitat dels dits. Però com que calia aprofitar el dia, encara vam rematar-ho amb una mica d'escalada esportiva al Sector Cristine.

Apa! Fins aviat i ...divina juventud!!!

15 anys de... la Putes Mosques al Roc d'en Solà.

Una altra de les clàssiques, classiquíssimes, del Roc d'en Solà a Perles. Tant famosa com la seva veïna. Cita imprescindible del lloc. Repetida i piada fins la sacietat.

Fa 15 anys la vaig fer primer cop, després n'han vingut dues més (Gen-01 i Feb-06) i només la darrera vegada em va sortir tota en lliure per què el L1 sempre s'em resistia.

Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

Nota (del 3 d'Octubre de 2014): Repetim aquesta bonica via per quarta vegada, disfrutant del solet, la bona companyia i dels moviments... de la roca però no massa, que cada dia està més gastada.

Per cert. Han obert una via esportiva just a l'esquerra d'un sol llarg (fins l'R2), estigueu al cas de no colar-vos.

15 anys de... l'Amistades Pelirojas al Roc d'en Solà.

Avui ho faig diferent, però fa 15 anys, aquesta era la millor manera que tenia de celebrar la Diada: anant a Perles a fer l'Amistades Pelirrojas, gran clàssica i molt repetida via, fins i tot jo ho he fet en dues ocasions més (Feb-06 i Oct-10).

Amb les dues anotacions que he fet abans ja us podeu imaginar que és una via imprescindible de l'Alt Urgell i de Catalunya, l'únic problema és la seva modesta longitud, així que combineu-la amb alguna altra per amortitzar la jornada.

Apa! Fins aviat i ...només cintes.

Nota (del 10 de Març de 2019): Després de tants anys hem venia de gust tornar-la repetir i com que no teníem massa temps ho hem fet en dues llargues tirades.

Es nota que és una clàssica perque la roca ja comença estar gastada en alguns punts, sobretot del L1. 

Makhpiuta Luta i Torí Torí al Roc del Solà.

Tornem a l'inesgotable racó de Perles a fer les primeres repeticions d'aquest parell de boniques vies: primer la Torí Torí i després la Makhpiuta Luta, totes dues a la part esquerra del Roc d'en Solà.

La Torí Torí és una petita joia de la paret. Escalada exigent però a la vegada molt bella, amb passatges i roca sorprenents amb només dos pasos d'Ae que trenquen el rot punk de l'ascensió, una autèntica pena pels qui facin més de 6b i menys de 7c (més o menys), i compte que el de segon també li tocarà apretar.

La Makhpiuta Luta és una altra història. També molt bonica però ben assegurada. Roca molt bona i pensar que amb un rapel de 60m s'arriba de l'R3 al terra. Amb el material de la ressenya ja fareu.

Apa! Fins aviat i prepareu-vos.

Tashunke Witko al Roc d'en Solà.

De mica en mica em vaig treient el mono i es que feia molts dies que no podia gaudir d'un solet com el d'avui. Després de les darreres pluges, pensava que estaria més moll del que finalment ho hem trobat.   La part esquerra del Roc d'en Solà a Perles oferia unes condicions magnífiques per escalar.

Hem fet la Tashunke Witko, una de les últimes vies obertes al lloc. Via bonica i ben assegurada. L'hem fet en dues llargues tirades i descens rapelant. La roca és molt bona (amb alguna llastreta i alguna herbeta anecdòtica).

 De material, amb friends fins el C1 i alguna cinta i bagues llargues ja fareu (tascons purament opcionals igual que els aliens).

Després hem fet camí a Coll de Nargó a la Trobada d'Escaladors, a la multitudinària trobada, desafiant el fred i el vent però amb el caliu del foc i dels amics.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als organitzadors.

La Fragua de Vulcano al Roc d'en Solà.

A Perles no tot el que hi ha és apretar en lliure. A l'altre extrem del Roc d'en Solà hi ha una via d'artificial, com si d'un mal de ventre o un virus es tractés. Allà està, allunyada de tot, sort que aquests últims anys s'han obert noves vies en aquest pany i li fan companyia.

La Fragua de Vulcano vam intentar-la fa anys (Nov-01) però ens vam baixar de l'última tirada per falta d'un bong. Va caure en l'oblit, però ahir se'm va encendre la llum i amb el bong, falques i un bon grapat de claus em anat a treure el rovell del martell.

Al final, només n'he fet servir uns 5 o 6, entre ells el bong, els tascons i pocs friends. Els aliens els he passejat, igual que les falques, tot i així, hi ha forats que comencen estar bastant rebentats i les falques poden treurens d'algun mal de cap.

Apa! Fins aviat i ...no us oblideu els cordinos per escanyar-los.