divendres, 25 de novembre de 2022

Coronaindi a la Paret del Formigó.

Possiblement, la zona de la Valldan, a prop d'Oliana, és el lloc de la comarca que tinc més abandonat, però de vies prou n'hi ha i no marxaran pas. Avui, començant amb un bon sol i acabant amb una bonica plugeta, hem repetit la Coronaindi a la paret del Formigó.


Via molt assegurada, sanejada i de traçat inteligent ens ha brindat una bona escalada. M'ha sorprès gratament la qualitat i quantitat de canto que hi ha (pensava que seria molt més monolític) i això ens ha permès fer-la gairebé tota en lliure menys una part del L3.


Dur 15 cintes + R. amb alguna de llarga. Llargs curts i R3 penjada. Roca molt bona en general i menys un tram del L2. Nosaltres hem baixat rapelant per la mateixa via aprofitant les anelles d'algunes reunions.


Apa! Fins aviat i així anem...





dimarts, 22 de novembre de 2022

Petita Àneu al Sòcol del Montroig.

Després de la necessària i sempre minsa pluja d'ahir, busquem el sol i la roca seca a la bonica Petita Àneu al sòcol del Montroig. Aquest com sí, en un dia ben assoleïat, lluminós i fent cas a les recomanacions del personal.


Clàssica ja del lloc amb molts trams bonics i pocs de lletjos, entre ells les dues inevitables feixes característiques de la paret. Jo destacaria l'últim llarg, potser un 'plus' més difícil que els altres. Trobareu informació suficient per la xarxa.


Dur friends fins C3, Aliens complert i algunes bagues i cordinos. Roca molt bona menys un bloc del L2 que s'ha de tibar amb amor i  poca cosa més a destacar.


Apa! Fins aviat i només voldria donar el meu pèsam als familiars, amics, amigues i tothom qui coneixia al company traspassat en l'accident d'aquest cap de setmana a Vilamala. Vaig quedar profundament trasbalsat. Una abraçada sincera.

dijous, 17 de novembre de 2022

La Pluja d'Idees i la Directa a La Cajoleta.

En allunyem de les multituds i ens endinsem pel, cada dia més trillat, Camí dels Francesos fins al cor de Montserrat per fer un parell de boniques vies a La Cajoleta: primer l'amable Pluja d'Idees i després la més picant Directa.


La Pluja d'Idees és ja una clàssica moderna del lloc i el rastre de magnesi que hi hem trobat així ho assenyala. Només un parell de panxes destacables i la resta a disfrutar. Equipada i ben assegurada.

En canvi la Directa ja és una altra història. L'entrada ja et posa les orelles en alerta (estem parlant tranquilament de 20m) i és ben recomanable dur Aliens per reforçar la jugada. A partir d'aquí, ja amb les assegurances més properes però les justes en qualsevol cas.


Dur una dotzena de cintes amb alguna de llarga, les reunions i els Aliens comentats (si voleu). Roca molt bona i poc sol en aquesta època de l'any. Descens en rapel que segons les cordes que porteu seran dos o tres (possible amb una sola de 70m).


Apa! Fins aviat i a disfrutar-les que valen la pena.


dimarts, 15 de novembre de 2022

Esperó Crust a la Vinya del Solà de l'Ànima.

Més enllà de l'esportiva, Coll de Nargó encara té roca per aborrir. Avui, tot i el dia amenaçador, em decidir descobrir un nou sector que feia anys que em mirava però sempre quedava per un altre dia: sector la Vinya del Solà de l'Ànima.


L'Esperó Crust és una interessant via que puja a l'esquerra del marcat diedre (descompost) de la imatge. Bones plaques perfectament assegurades amb un L2 de continuitat com el més destacat (16 cintes + R.). Roca bona i descens en rapel. Ràpida i tranquila (lluny de les aglomeracions de Coll Piquer).


Apa! Fins aviat i aproximació bastant còmoda en 25min des de Coll Piquer: primer direcció Montanisell per trencar al cap de 200m a la dreta per una antiga pista que es transforma en corriol (fites i marques grogues).





divendres, 11 de novembre de 2022

15 anys de... El Cap i el Passarell amb els Ous al Clatell a la Serra de Carreu.

Durant uns quants anys, les parets de Montanisell i Carreu van viure una explosió d'itineraris de tot tipus. Avui fa 15 anys, vaig repetir un dels fàcil i assequibles del repertori: El Cap i el Passarell amb els Ous al Clatell (no confondre amb altres de nom similar que també estan per la zona).


El record global que guardo de la via és d'una escalada de resalts amb poc ambient de paret i algun tram interessant. L'únic que val la pena és la tranquilitat de l'entorn i l'altiu ambient de la cresta.


Apa! Fins aviat i alerta que en aquestes parets assoleïades i pot fer molt fred a l'hivern degut a l'altitud (cim a 1800m).


dijous, 10 de novembre de 2022

Què bé que em vas a la Punta Sorpresa.

Hi ha dies en que les coses surten al revés, i avui a Camarasa ha estat un d'aquests dies. El pla inicial no l'he vist del tot clar i em improvitzat sobre la marxa escalant aquesta vieta oberta de fa pocs mesos (i pensant-me que estava en una altra). Així que, nom premonitori per salvar la jornada: Què bé que em vas.


Vieta interessant on només desmereix la part final del L2 i la resta per bones fisures o plaques 'gruyere' tant característiques de la zona. L'R1 l'he trobat a mitges, faltant una xapa en aquest parabolt (n'hi ha un altre) i la part final del L3 podeu triar la fisura que més us vingui de gust (a la imatge).


Dur friends fins C3, Aliens i alguna baga. Roca molt bona en general i descens en rapel amb aterratge a la selva camarasenca (25m+50m). Ombra al matí.


Apa! Fins aviat i ah... porteu una xapa pel bolt sinó haureu de reforçar la reunió amb algun flotant.


divendres, 4 de novembre de 2022

La Ventafocs a la Roca de Ponent.

Des de poc abans de la pandèmia que no anava per la zona dels Pollegons de Montserrat. Avui, amb aquest molest dia de vent, una de la llista que un bon amic m'ha fet recuperar de l'oblit: la Ventafocs a la Roca de Ponent, una molt bonica via i ja clàssica amb cert prestigi de la zona.


La via la podem dividir en dues definides meitats. La inferior per plaques fines gairebé equipades i, la superior per una arrogant, atlètica i gairebé desequipada fisura. Tota ella, dreta com una mala cosa i on el famós 'off witch' del L4 és el que menys m'ha costat. Per mi, el L3 és on es talla el bacallà.


Cal dur un bon joc d'Aliens i els friends fins el C4 (repetir al gust). Roca molt bona menys el final del L3. Les assegurances són espits amb xapa de buril (no estaria de més començar a pensar en una semirestauració en els punts clau i especialment la reunió cimera que només n'hi ha dos). Recomanable fer l'R2 i l'Rcim a la veïna Tierra i Libertad.


Apa! Fins aviat i per cert, l'aproximació en aquesta paret està reventada tant per un costat com per l'altre ...i no crec que sigui per culpa dels escaladors...


dimecres, 2 de novembre de 2022

Nova via. La Castanyada a Busa.

Després d'uns quants anys aturada, li dono l'impuls definitiu en aquesta via de la cara sud de Busa abans no entri la moratòria el mes vinent. Tot i que encara falta fer-hi alguns retocs i confirmar el grau en un parell de seccions, pot repetir-se amb suficients garanties.


L1 molt molt xulo per un mur lleugerament desplomat de pura pila (30m). L2 amb un inici enverinat obert amb molta sang freda i la resta més benèvol però on no val a badar (45m). I L3 fàcil i ajagut sense problemes si s'ha sigut capaç de fer lo d'abans (45m). Dur friends fins C2, Aliens, algun tascó i algunes bagues. Roca molt bona al L1 i bona a la resta amb algun còdol a controlar. Reunions a reforçar.

Apa! Fins aviat i haurem de fer esportiva per poder encadenar aquest L1... llavors farem la ressenya oficial, jeje!!