Deila a la Paret del Devessó.

Preciós dia de tardor amb colors de primavera avui a Malanyeu. Feia caloreta al sol i fresca a l'ombra, així que ben bé no sabia el que volia tot repetint la Deila a la Paret del Devessó. Bé, sí que sabia el que volia: solet a la reunió i ombra en el llarg que prou he apretat.

He apretat en el bonic, mantingut i tècnic L2: ha sortit en lliure que no vol dir encadenat (en solitari és complicat encadenar llargs així). La resta ja més fàcil amb algun tramet una mica més difícil. Tot molt ben equipat per no patir poc ni molt.

Cal dur 14 cintes amb alguna de llarga i les reunions. L'R1 i l'R2 són rapelables, l'R3 i l'R4 en arbres (preveure bagues). Roca molt bona en general amb algun bloc a vigilar i alguna argelaga ben punxenta a evitar (jeje!!!).

Apa! Fins aviat i per cert, pregunta als boletaires: si aneu junts a esmorzar, feu el cafè junts i el viatge junts, perquè quan arribeu al bosc un se'n va per un costat i l'altre se'n va per l'altre?... no podeu continuar junts?

La Bages a la Paret del Devessó.

Avui tocava deixar els friends a casa, i només agafar les cintetes i la corda 'friky' per fer una autèntica escalada comercial a la Bages de Malanyeu.

Part inferior ben xula amb un L2 mantingut i tècnic que, en lliure, prou us deixarà satisfets. La resta és l'excusa per arribar a dalt. Roca molt bona menys els últims metres de via per uns blocs sospitosos que millor no testar.

Apa! Fins aviat i possibilitats d'escalfar motors en alguna vieta esportiva del costat tal i com hem fet nosaltres.

Bonys Benignes a la Paret del Devessó.

Ha costat però finalment i de mica en mica la neu ha arribat a la muntanya. Així, després de la plugeta (i nevada) d'ahir, la incògnita era saber com estaria la roca de la paret del Devessó a Malanyeu, el destí del dia d'avui.

Feia temps que tenia ganes de fer la Bonys Benignes: via amb ben poca informació i quedo gratament sorprès de la qualitat d'aquestes vietes injustament oblidades. Molt bona via oberta d'una forma brillant. He estat una bona estona buscant l'inici (buril poc visible) però un cop en marxa tot anat rodat.

Cal dur friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos per reforçar els existents. Roca excel.lent en tot el recorregut i descens rapelant per l'Any de Neu. Grau ajustat.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

Viatge per la Pura Delícia a la Paret del Devessó.

Qui més, qui menys, segur que aquests dies ha fet, està fent o farà algun viatge. Jo també. He fet el Viatge per la Pura Delícia a Malanyeu, que després de les darreres pluges (i que no s'aturin) estava especialment bonic.

Vieta d'aventura oberta sense expansions però que seguint la lògica m'ha dut fins l'R1 de l'Àngel Borràs. De fet, el poc equipament existent m'ha fet dubtar, en molts moments, de si anava pel camí correcte o no, però crec que més o menys ho he anat endevinant. En general, dir que l'he trobat més difícil i entretinguda del que m'esperava, i que sense ser cap meravella, prou mereix una oportunitat.

Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i un grapadet de cordinos i bagues. Tot s'ha d'equipar i R2 i R3 disposen d'uns ponts de roca tant bons com amagadets, obriu bé la vista. Típica roca 'gruyere' amb un gran bloc al L4 que ni tocar-lo (alerta). També mencionar un tram del L2 especialment herbós i desagradable (precaució), possibles variants tant per un costat com per l'altre.

Apa! Fins aviat i la resta de via... a disfrutar.

Tarannà Domèstic a la Paret del Devessó

Aquest matí, mentre feia una escaladeta a la paret del Devessó a Malanyeu, he tingut la sensació de veure fotogrames encara per venir de la meva vida i, sense dubte, aquest tipus d'escalades encara no m'han arribat. Així que mentre els escaladors de bona vida, els que en parella se senten sols i els que ja necessiten pals per fer les aproximacions menys feixugues anàven cap a la paret, jo he plegat trastos i me n'he tornat cap a casa reflexionant en com endarrerir al màxim aquests esdeveniments.

La Tarannà Domèstic és una vieta fàcil ràpida i poc assegurada amb ponts de roca, bona per practicar amb els flotants i reforçar reunions. M'ha costat localitzar l'inici (una decena de metres a l'esquerra de Malalts de Roca) ja que el primer cordino queda molt amunt, però a partir d'aquí, ja sense problemes. Roca bona en general i flotants al gust i segons nivell.

Apa! Fins aviat i la ressenya, ah! descens recomanat per Aïna.

Any de Neu i la Mona de Pasqua a la Paret del Devessó.

Mica en mica, la tardor va fent-se cada vegada més present amb els seus colors ocres que tant m'agraden i, a Malanyeu, això és especialment bonic. L'altre dia vaig equivocar-me de via i avui, amb les vistes fetes, he anat directe a l'objectiu: primer l'Any de Neu i després la Mona de Pasqua.

Dues curtes vies equipades de forma moooolt diferent. L'Any de Neu és una molt bona via amb les assegurances ben espaïades (on amb certa habilitat pot colocar-se quelcom), escalada genuïnament malanyenca on una bona tila us anarà molt bé. I la Mona de Pasqua és tot el contrari, escalada amb les assegurances molt (massa) juntes però per uns murs prou contundents.

Dur 7 i 14 cintes respectivament +R., roca excelent i descens rapelant. Inici comú amb una R0 de dos ponts de roca a uns 15m a l'esquerra de la piràmide característica d'aquesta part de paret. Atenció a no equivocar-se que, en aquesta curta distància, hi ha 4 vies més.

Apa! Fins aviat i us deixo la ressenya que he fet a veure si us aclara l'embolic de parabolts que si veu.

Malalts de Roca a la Paret del Devessó.

Feia temps que no anava a Malanyeu i, avui, de retorn a casa he fet una fugaç parada per repetir la Malalts de Roca a la Paret del Devessó.

Vieta fàcil, ràpida i amb multitud de cordinos llaçats en sabines, sabinetes, troncs secs, ponts de roca, nusos empotrats a mode de tascó i algun parabolt. Equipada sinó teniu prejudicis i sinó afegiu flotants al gust a l'arnés.

Apa! Fins aviat i roca bona... això sí.

Aromes de Malanyeu a la Paret del Devessó

Tenia ganes de tornar a Malanyeu i avui hem fet una de les bones de Malanyeu, una via amb essència Malanyeu, amb Aromes de Malanyeu. Els aromes d'abans, sense tants parabolts, ni tant magnesi, ni roca gastada. Una bona disfrutada, si senyor!!

L'Aromes de Malanyeu és una via oberta amb destresa i bon gust. Aprofita el màxim les possibilitats de la roca i exprimeix també al màxim el poc espai disponible (sobretot al final del L1). Mantinguda en el Vº/V+ amb algun passet ben bé de 6a.

Jo l'he trobat bastant assegurada basicament amb ponts de roca, però us caldrà dur els friends fins C2 i Aliens, també recomanable un assortit de cordinos variats per si n'heu de canviar algun o alguns. Roca molt bona tota l'estona i practicament gens d'herba. Descens en rapel per la mateixa via.

Apa! Fins aviat i l'enhorabona als oberturistes.

Via de l'Oncle i Fil d'Or a la Paret de l'Altar.

Després de tants dies de pluja i amb l'incògnita de si les parets estarien seques o molles, he posat rumb a Malanyeu (que feia molts mesos que no hi anava) per repetir un parell de vies que han sorgit sobre la marxa. Primer la Via de l'Oncle i després la Fil d'Or a la Paret de l'Altar.

L'elecció no ha pogut ser més desafortunada: de la primera... jo que sé... de lo més desagraït que he escalat mai, pffff!!!... mal aguanyats de claus i parabolts. I la segona trepitjada per la Triplet 2015 on han intentat arreglar-ho però tampoc se n'han acabat de sortir.

Dur algun tascó, friends (fins C3), Aliens i algunes bagues. Roca en general dolenta a la primera i bona a la segona. La primera gens recomanable i la segona xula amb el 'handicap' ja comentat.

Apa! Fins aviat i res... a veure si a la propera tenim més sort.

La Neusnidó a la Paret del Devessó.

Avui no tenia massa temps per escalar i he decidit de fer quelcom ràpid, fàcil i a prop del cotxe. I com que el company no havia estat mai a Malanyeu, doncs hem dit: -Cap allà!-.

La Neusnidó és una d'aquestes vies de la nova fornada que no saps massa bé si aprofita, trepitja o esquiva vies ja obertes. Sigui el que sigui, és una via prou bonica i ràpida per disfrutar i no patir gens ni mica.

Equipada amb material divers, amb clar predomini dels parabolts (de 8mm!!!). Amb unes quantes cintes (16 + R.) ja fareu. Roca bona i poca herba. Descens en rapel per la mateixa via fent l'últim des de la via veïna.

Apa! Fins aviat i nom escrit a peu de paret per no confondres.

Adéu Espanya i Badalona a la Paret del Devessó.

Comencem l'Octubre amb un parell de vies tranquiles a Malanyeu, primer l'Adéu Espanya (i fins mai més) i després la Badalona.

El més complicat per poder fer aquestes vies és localitzar-les, però un cop ho has fet ja no tenen problema: anar xapant i anar seguint.

Fàcils, ràpides, equipadetes, bona roca, descens en rapel i poca cosa més a destacar. Si de cas, per l'Adéu Espanya (i fins mai més) podeu portar alguna baga i algun cordino per les sabines i ponts de roca.

Apa! Fins aviat i aquí us deixo la ressenya.

Cordat l'Espardenya + la via del Ferran a la Paret del Devessó.

Em sembla que és la primera vegada que vaig a la Paret del Devessó a Malanyeu i no m'enfango els peus. I és que el dia d'avui a tornat a ser esplèndit com els de l'última setmana com a mínim i sinó fixeu-vos com està el rierol de peu de paret.

He repetit la Cordat l'Espardenya i la Via del Ferran, a tocar mateix de l'Stoc de Coc, on tens que resistir la temptació de no xapar els parabolts ja que estàn molt a tocar. De fet, m'he estresat bastant ja que no sabia cap on tirar: tot és veia igual, sense cap mena de rastre i quan ja pensava que estava encigalat... pam! un pontet de roca minúscul i ronyós davant del morros. I apa tornem-hi... metres i metres i pam! un altre. I per acabar-ho d'adobar ...fixeu-vos que hi ha en el forat... jejeje!!!

De material: tascons, friends (fins C2), Aliens i cordinos variats. Aniria molt bé que es restauressin per que els que hi ha no serveixen ni de clauer. Roca espectacular, no cal dir-ho. I descens en rapel.

Apa! Fins aviat i compte a la sortida de l'R1... no tinc clar haver anat per on toca.

L'Àngel Borràs a la Paret del Devessó.

En els dies d'hivern cal buscar un bon sol i ja sabeu que a Malanyeu, a més de solet, hi ha bona temperatura. Avui hem repetit l'Àngel Borràs a la Paret del Devessó.

Bonica via, sobretot el mur central, i final una mica rebuscat. Tot i l'espai una mica apretat de que disposa, em sembla que no trepitja res però tampoc o tinc gaire clar, vejam si alguna ànima caritativa és curra un bon panoràmic davant del cacau de vies que hi ha a la paret.

La roca m'ha semblat molt bona en general. Ben equipada i ben assegurada encara que podrem posar algun que altre friend per reforçar algun pont de roca o pitó. Tirades curtes, descens rapelant i L2 finet finet si és vol fer en lliure (s'ha de tibar d'un monodit i tot!!).

Apa! Fins aviat i si la via és bonica, la nova companyia ha estat genial... a punt per repetir, jeje!!

El Dia de la Mona i la Via dels Catalans a la Paret de l'Altar.

Anar a Malanyeu durant la tardor (tot i que sembli hivern) és un goig per la vista. El company tenia ganes d'anar a la Paret de l'Altar i a mi m'ha anat perfecte ja que no hi havia escalat mai. Hem fet dues vies: primer la dels Catalans i després El Dia de la Mona.

La primera totalment en lliure, amb burils al L1 i L2 i després parabolts i espits. Moviments curiosos sobre una roca curiosa. Escalada vertical i llargs molt curts (de l'R3 al terra 60m justos de rapel).

La segona té una primera meitat gairebé tota d'Ae i després la mateixa tònica que l'altra. Curiós tram en el flanqueig, llàstima que la roca no acompanyi massa en tot aquest tram inferior.

Les dues vies són boniques i estan molt assegurades. En tots els trams en lliure, val la pena apretar fort perque la roca és molt bona. Tot i que les tirades són curtes, les reunions són penjades. Gairebé totes tenen cordinos i maillons per rapelar (preveure recanvi), nosaltres hem rapelat segons us indico a la ressenya.

Apa! Fins aviat i ...tant costa deixar les reunions decents si hem de rapelar des d'elles (inox, anelles i dos punts).

La Montse Curtó, Salvadora, Amics de Malanyeu i Francesc Sunyol a la Paret del Devessó.

Després de veure durant tot el dia d'ahir com plovia, avui pensava que estaria tot ben moll però per sort meva a Malanyeu no ho va fer gaire. Així que amb unes ganes tremendes d'estirar la carcanada he fet quatre vietes a la Paret del Devessó.

La Montse Curtó, la Salvadora, l'Amics de Malanyeu i la Francesc Sunyol. Totes elles ben xules i ideals per iniciació: ben assegurades (menys la Salvadora i l'Amics on posarem alguna coseta), roca molt bona, grau benèvol, rapelables i fàcils de seguir.

L'única pega és que les dues primeres potser estan massa juntes i com sempre passa, la més equipada és la darrera en obrir-se i la menys respectuosa.

A part d'això, poc més a destacar. Si aneu sobrats col.locareu poc ferro i si aneu més justets haureu d'afegir-hi els friends per acompanyar els tascons.

Apa! Fins aviat i... aigua que de vi ja en venen.

Sajolida a la Paret del Devessó.

De per sí, Malanyeu és un lloc maquíssim però si afegim un cel blau radiant, un solet que escalfa per no passar fred i un bosc on cada arbre té un color diferent, el resultat és espectacular, i per acabar de ser un dia rodó, hem de sumar-hi la via... espatarrant.

Hem fet la Sajolida. Via bonica, poc equipada, atrevida, oberta amb caràcter... una petita obra mestra. Llàstima que els parabolts de diverses vies l'asfixiin en excés. S'ha de tenir més respecte per aquest tipus de vies, no cal que els parabolts ho parasitin tot.

Amb tascons, friends (fins el C3), els Aliens i cordinos prims, a més d'una bona dosi d'intuïció, sang freda i bona vista, en tindreu prou per repetir la via. Conteu amb tirades llargues i roca excepcional. Si el coco diu prou al final del L2 o L3 tindreu els parabolts just a la vora per acabar amb l'histèria.

Apa! Fins aviat i ... vejam si amb aquesta ressenya no navegueu tant com he fet jo.