15 anys de... la Santa Coloma a la Paret de la Portella Blanca.

A l'est de les ruïnes del bonic poble de Rúbies i a la dreta de la vistosa Paret de Migjorn hi ha una altra allargada paret anomenada Paret de la Portella Blanca (tot i que queda una mica allunyada d'aquesta). Aquesta paret està composada per un contrafort de bones dimensions a la part inferior, una ampla feixa intermitja i una altiva part superior. La via que us presento avui, la Santa Coloma, només recorrer aquest contrafort a la part inferior.

Així, avui farà 15 anys, vaig aventurar-me per aquells verals a veure si trobava i repetia aquesta autèntica desconeguda via de diedres i fisures amb trams ben atlètics. Certament, poc us puc aportar perque no recordo practicament res, només que cal afinar l'intint per trobar-la. De la resta, 'redere'.

Apa! Fins aviat i sort si decidiu anar-hi... la ressenya potser us anima a provar-ho, jejeje!!

15 anys de... la Xavi Teixidó al Peladet Oriental.

Ja comencen a quedar lluny aquells anys del 'boom' de Rúbies. Nosaltres en fa 15 que vam decidir aventurar-nos pel que alguns en diuen el Peladet Oriental de Baix tot repetint la bonica i sorprenent Xavi Teixidó. Jo prou en guardo uns bons records. Us reprodueixo la piada que vaig fer en el seu dia per internet i que podeu trobar cercant un xic.

Ahir vam repetir amb l'Axel aquesta bona via molt propera a la Canal de la Lloba.

Els dos primers llargs són bastant cutres però la resta són bons amb algun de molt bo. La via no té cap expansió en tot el recorregut (només uns burils en el tram comú amb l'Esperó Therion). Reunions a reforçar (sense cap problema) i llargs a protegir (sense cap problema). Tota la via es segueix molt bé ja sigui pels ponts de roca, els cordinos a les sabines o la poda d'alguna d'aquestes. Vam usar tascons, friends fins el C4 i semàfor d'aliens. Vam sortir per la sortida original del flanqueig (molt bonica).

Menció especial a la sortida directa. Sinó es va moooolt sobrat de grau millor no intentar-ho. Jo ho vaig intentar amb corda per dalt i 6B/A0 ni de conya, mínim 6B/A2 repetint alguns friends mitjans-grans. Tot en lliure pot acostar-se al setè grau tranquilament. Dit d'una altra manera, qui va amb el grau justet per la via que no si fiqui, i qui tingui el grau per la sortida directa s'aburrirà com una ostra la resta de la via. Horari, unes cinc horetes. Atenció a no confrondres amb uns cordinos que hi ha en una fissura molt marcada en el primer llargs a la dreta de la Therion, allgú sap de què es? és una nova via o estar inacabada?

Per acabar. aproximació de 30min entrant per la canal de la Lloba i sortint-n'he cap a l'esquerra a l'indret de la gran llosa (apart de la llosa hi ha un bloc molt gran al mig de la tartera), damunt nostre ens quedarà una agulleta (important aquesta agulleta). Pel descens, tenir controlada l'agulleta per que si ens volem estalviar el rapel hem de passar-la per la dreta, baixar però amb tendència a la dreta. Canal xunga com poques he vist, molta pedra mòbil, embrossada i super empinada. La via és una broma en comparació amb el descens. En resum, bona via, lloc super maco i tranquil, i aproximació i descens d'aventura.

Apa! Fins aviat i ànims.

Mirall Corcat al Peladet Oriental.

Estrenem l'any en el tranquil llogaret de Rúbies i aquesta bastant recent obertura al Peladet Oriental: la Mirall Corcat. Fent cas omís a la minsa plugeta matinal, que (potser) ja ens estava advertint del nostre error començant per la Cita a Cegues, em disfrutat d'una bona jornada hivernal.

Així, tret del L1 que no l'hem fet per on tocava, la resta és una bonica via de plaques ratllades. Destacar els trams de 6b i 6c on caldran uns gats ben esmolats i adherents per poguer-ho fer en lliure (sinó Ae sense complicacions). També, menció especial al darrer llarg: dels més bons de tota la paret, espectacular.

Practicament equipada (nosaltres em col.locat molt poc), cal dur friends fins C2 i Aliens (diria que gairebé tot pel L1). Reunions equipades. Bona roca en general. I tram molt proper a Dos Birres i unes Braves a la part superior.

Apa! Fins aviat i haurem de tornar-hi per fer-la com déu mana i... amb una mica de sort, amb el punt vermell.

La Bomber Cuiner al Peladet Oriental.

Feia dies que no anava a Rúbies i encara hem queden vies per fer, així que felicitat doble en aquest preciós i (un altre cop) tranquil racó de món. Avui, una de les darreres obertes però ja amb algun anyet, la Bomber Cuiner al Peladet Oriental.

Bonica via (semi) directa. Ben trobada amb algun tram vertical i atlètic però amb la bona presa d'aquest calcari estriat tant característic. Ha sortit tota en lliure (de segon) amb una bona remada en el 6c, l'únic tram amb presa menuda (of course).

Gairebé equipada on amb Aliens, alguna baga i una mica de 'gesto' ja fareu. Roca molt bona en general menys algun punt del L4 i els últims 10m de via on uns blocs força grans us farà escalar amb delicadesa.

Apa! Fins aviat i semidirecta per culpa d'una travessia a l'últim llarg... no aneu a la dreta.

15 anys de... la Maduritas Calientes al Peladet Oriental.

La Maduritas Calientes va ser de les primeres vies en descobrir les virtuds del Peladet Oriental. I jo, tinc un caos de records, per les vies fetes, que m'es impossible discriminar. Estaria bé repetir-la per refrescar la memòria però com que encara m'en falta alguna, quedarà en el calaix d'algun dia. 

Així que poca cosa us explicaré, a més a més, trobareu extensa informació per la xarxa molt més fiable de la que us pugui donar. L'únic que sí tinc anotat a la llibreta és que era prou interessant. I no estaria de més portar un pla B per si de cas.

Apa! Fins aviat i aquesta és fàcil de trobar pel simbol femení gravat a l'inici.

15 anys de... la Festival Eròtic al Peladet Oriental.

Si no vaig errat, la Festival Eròtic va ser de la primera via oberta al Peladet Oriental i, en el llogaret de Rúbies les vies es comptàven amb la mà. Jo un any abans ja hi havia obert la meva Via de les D's a la paret de Migjorn i, avui fa 15 anys, vam anar a fer-hi uns retocs i a repetir la citada Festival Eròtic.

Certament, la via és ben maca i prova d'això és l'extensa informació que trobareu per la xarxa. Jo l'únic que recordo és algun passatge molt puntual i poca cosa més (fins i tot, la imatge pensava que era d'una altra via, jeje!).

Apa! Fins aviat i ...a combinar amb alguna altra que actualment les possibilitats són moltes.

15 anys de... la Via de les D's a la Paret de Migjorn.

Des de l'antic poblet de Rúbies, la paret de Migjorn destaca per sobre les altres. I el diedre de la Drapaires destaca al bell mig de la paret. Però com actor secundari o com a zero a l'esquerra també hi ha un altre evident diedre que demanava a crits ser obert. Així que, avui fa 15 anys i després de dos atacs, vaig enllestir la Via de les D's.

És una pena que l'evidència i elegància del diedre no es vegi compensat per una roca de qualitat i, certament aquest és el gran problema de la via (i també el nom i propaganda que en faig, jeje!!) però és el que hi ha i no cal enganyar al personal. El tram més delicat ho vaig reforçar amb dos espits pujant de segon i buscant el lloc on la roca sonava més sòlida (així almenys, pels espits no haureu de patir). També voldria comentar que el L2 i L4 són molt bonics i potser compensen la resta.

Per acabar, afegir que el tac de fusta que marca la ressenya a l'inici ja no hi és i, que possiblement hi hagi algun clau en les proximitats dels projectes que hi ha en marxa (o no).

Apa! Fins aviat i si us animeu a repetir-la ja direu quelcom.

La NAG Trio Band al Peladet Oriental.

Rúbies és un oasi de tranquilitat on sembla que el temps s'aturi i, avui em anat a repetir l'última via oberta a lloc, la NAG Trio Band.

Vieta fàcil sense pretensions on el bonic L2 i L5 no compensen la lletjor del L1 i L3, llàstima. El L2 és un diedre xulo i vertical i, el L5 un flanqueig a dretes ben aeri. Els dos llargs lletjos ho són bàsicament per la roca molt esquarterada i amb pedres soltes.

Cal dur friends fins C3, Aliens i alguna baga. La roca delicada en els llocs comentats i bona a la resta. Possibilitat d'allargar la via per la David Duaigües o la Màquina del Temps.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.

Calma Total al Peladet Oriental.

Dies anticiclònics en tota regla i dies fantàstics per exprimir el Montsec. Avui, i amb el sentit més ampli de les paraules, la Calma Total a Rúbies. Quin goig de sol, tranquilitat i silenci... genial!!

Vieta ben trobada i disfrutona, amb una xemeneia impròpia del lloc i una part superior prou bonica i atlètica. L'R3 és fa en un ampli nínxol del tot acollidor i còmode (el nínxol de la serpent). De la xemeneia comentar que hi ha un parell de trams estrets però en general es passa prou bé.

Semiequipada amb totes les reunions de parabolts on només cal dur els friends fins C2 i els Aliens. Roca variable amb trams molt bons (L5 i gran part de L1 i L6) i trams a vigilar (inici del L2 i final del L3).

Apa! Fins aviat i ombra gairebé assegurada fins l'R3.

Jovencitas Viciosas a la Paret de Migjorn.

Avui volíem escalar a Rúbies anant per dalt però la neu i el glaç ens a tirar enrera mai millor dit (el cotxe frenat relliscava camí avall fins que s'ha aturat tot sol, ups!!). Així que mitja volta i per baix.

La Jovencitas Viciosas a la Paret de Migjorn és una atrevida i vertical via que travessa unes plaques xulíssimes a la part central. El peatge a pagar és el mediocre L1 i el més que mediocre L5. Tot i així, la via val molt la pena i millor anar bé de grau per que hi ha trams prou obligats i atlètics.

Semiequipada amb assegurances justes però a lloc. Cal dur alguns tascons més aviat petits, recomanable els friends fins el C3 i els Aliens tots (petits també). Roca amb trams molt bons i trams molts dolents, en general podem dir que el L1 i L5 roca dolenta i L2, L3 i L4 roca bona.

Apa! Fins aviat i els puntets blancs a la foto de la paret sabeu que és?... ...efectivament, bosses de procesonària. Brutal!!

Directa al Peladet al Peladet Oriental.

Ja tenia ganes de tornar a fer una mica d'escalada i, anar a respirar la calma (total) de Rúbies sempre és un goig. Avui he fet una via que tenia a la llista des de feia bastant de temps: la Directa al Peladet, de les millors de la paret.

Via vertical i mantinguda on només desmereig el final del L2 (herbós) però la resta és ben bonic i variat. Inici evident pel diedre més marcat de tota la paret i on ja tindreu la primera apretada que en fred es deixa sentir.

Semiequipada amb les reunions equipades o amb alzines de bones proporcions. Cal dur friends fins C3, Aliens i algunes bagues. Roca bona en general però amb diversos trams o blocs a vigilar en tots els llargs.

Apa! Fins aviat i tirades llargues... tingueu-ho en compte.

Carall Trempat al Peladet Oriental.

Poc que escalo i ves per on torno anar a Rúbies, aquest cop a repetir l'última via oberta al lloc havent fet la segona repetició: la Carall Trempat.

Via gairebé equipada amb un recorregut atraient i encertat amb el peatge de la roca per pagar. L'hem feta tota en lliue quedant el L2 de 6a+, el L3 de 6a i el L4 de 6b. L2 molt estètic per un fil d'esperó més dret com més amunt i, L3 el millor de la via amb unes engrunes d'or del tot singulars.

Dur alguns friends fins el C1 i els Aliens. Roca delicada en diversos trams (espero que amb repeticions i pluges es renti una mica i guanyi en qualitat), precaució a l'entrada de l'R4. Reunions equipades i L4 i L5 empalmables.

Apa! Fins aviat i al L3 hi ha un espàrrec de parabolt mal expansionat... seria interesant poder-lo tallar.

Los AmicsAmigues del Rotulador al Peladet Oriental.

Ja no m'en queden gaires de vies per repetir al llogaret de Rúbies, i ara que ja ha passat una mica de moda s'hi tornar estar super tranquil. Avui hem fet la AmicsAmigues del Rotulador al Peladet Oriental.

Vieta semiequipada amb un inici i final super bonics i una part intermitja de vigilar bastant. Tingueu en compte que fa diversos flanquejos i algun d'ells és força delicat (entrada a l'R4), a part d'això, la resta es deixa fer prou bé.

Cal dur els friends fins C3, Aliens i algun tascó opcional. Roca molt bona en L1 i L5 i a estudiar a la resta. Recomanable NO empalmar llargs.

Apa! Fins aviat i a combinar amb alguna altra.

Nova via. Pica a la Paret de Migjorn.

Dos amics van començar a obrir fa molts anys una via a la Paret de Migjorn de Rúbies i no la van acabar. Els anys han passat i l'altre dia vaig engrescar a un d'ells per anar-la acabar avui. En tot aquest trànsit s'ha obert una altra via que n'aprofita un llarg i mig, i alguna altra coseta per allà a la vora.

La Pica és una bona via, molt vertical en tot el recorregut, amb trams fisurats i plaques amb ratlles horitzontals a equipar. El peatge a pagar és la roca a estudiar en algun tram però bastant bona en general i excel.lent en l'últim. Menció especial per aquest últim llarg: una petita obra d'art que no us deixarà indiferents.

Cal dur els tascons, friends fins C3, Aliens i bagues (potser seria recomanable repetir els Aliens). Tal i com està ara ja pot repetir-se,però la idea que tinc és obrir una variant d'entrada i sortida per donar-li una mica més de cos i personalitat. De moment, aquí teniu una ressenya ràpida.

Apa! Fins aviat i us m'antindré informats.

La Drapaires a la Paret de Migjorn.

Ja em fet una altra via de la llista: la Drapaires a la Paret de Migjorn de Rúbies. Tot i no sé una via maca, té quelcom que la fa atraient... és una via díficil de catalogar ...igual que els dos nous companys de cordada que he estrenat avui. Quin parell d'animals, jeje!!

Aventura total seria una bona manera de definir-la, però segurament em quedaré curt. Via en que cal dominar l'autoprotecció sobre roca dubtosa (i no és broma!!), menys mal que les fissures són grans i fondes per agafar-se i assegurar-se ben endins. Compte amb el pupurri de vies i projectes en el L1 i en l'R3 hem deixat un clau, ara crec que la via pot fer-se bé sense clavar (L1 potser el més justet), la resta flotants a dojo.

Friends fins el C4, repetint el C3 i el C4, Aliens i tascons mínim, ah! i dues xapes recuperables per l'R2. Les reunions en general s'han de reforçar i els llargs estan gairebé nets. NO recomenable per cordada de tres (no feu com nosaltres). Roca en general dolenta menys el L5 que és molt bona.

Apa! Fins aviat i ...mireu quin pepino hem trobat (mai millor dit).

Estat Lliure al Peladet Orinetal.

Aprofito aquests magnífics dies de primavera per perdrem en el preciós llogaret de Rúbies. Avui m'he descidit per l'Estat Lliure (vejam si arriba) al Peladet Oriental. He de confesar que m'ha sorprès gratament la via, segurament per què m'ha sortit tota en lliure i sense clavar, però té alguns llargs realment bonics (L4, L5 i L11), llàstima de les feixes, això si.

En general els espits costen de veure i m'ha costat trobar la continuació de l'últim mur (just darrera un grup d'alzines). En l'últim llarg (L11), des de la reunió NO es veu l'espit i seguint l'instint he obert una variant en lliure per l'esquerra (sabina seca) i sense clavar. Si es vol fer per la variant no cal portar claus, si es vol fer per l'artificial SI que cal clavar. Tingueu-ho en compte.

La roca variable en general: molt bona en els trams escalables i pedra solta a les feixes i trams fàcils, només cal vigilar en l'entrada i sortida de l'R10 (blocs). Jo he passat amb tascons, friends (fins C2) i aliens, els claus els duia però no els he usat i no us oblideu un grapat de bagues sabineres. Fletxa a l'inici i a mitja via.

Apa! Fins aviat i ...llegiu bé la roca sinó ho podeu trobar més difícil del que és (L4).

L'Esperó Mohicà al Peladet Oriental.

Nevadeta aquesta nit i solet fred durant el dia. Avui es pot dir que hem escalat amb les millors hores del dia, quan la boira ha marxat i el vent encara no ha entrat amb la ràbia que ho fa mentre escric aquestes paraules.

La veritat és que quan hem marxat de casa, no teníem gens clar on anar, però de mica en mica ens hem anat descidint per Rúbies, el Peladet Oriental i l'Esperit Mohicà. Tot i que la via NO és especialment bonica, però tampoc lletja, ja en sumem una altra en aquest bonic racó de món.

El problema és la roca que no acaba de ser bona del tot i sempre has d'estar atent. Duiem un munt de trastos i al final hem posat poca cosa, jo crec que amb tascons n'hi ha de sobres ja que està gairebé equipada amb parabolts i pitons casolans.

Apa! Fins aviat i ...aquest cop si, aquest cop l'han endevinat (fluixet fluixet donem-los l'enhorabona!). 

Nino Nino al Peladet Oriental.

Després de tants dies amb la metereología revolucionada uns quants dies d'anticicló no aniran gens malament. Avui, al cim del Peladet Oriental es veia un Pirineu que feia goig, de neu i de visibilitat, absolutament net radiant. M'atraveixo a dir que es veia fins i tot el Moncayo i amb la boca petita petita la Ibèrica Riojana, espectacular!

Després d'alguns contratemps a la pista, hem repetit la bonica Nino Nino. Aquesta via (amb alguna altra) té tots els ingredients per convertir-se en una clàssica a nivell català: traçat atractiu i encertat, roca bona, ben assegurada però que caldrà reforçar amb alguna cosa més, dificultat acceptable. Només li manca una mica més de longitud, amb un llarg més ja seria la bomba.

Trobareu informació de sobres per la xarxa. Nosaltres només hem col.locat friends i aliens, els tascons els hem passejat.

Apa! Fins aviat i ...el L2 d'exposat NO et te res.