diumenge, 1 d’octubre de 2023

15 anys de... la Perfomance a les Moles del Pessó.

Clàssica del congost de Collegats i del Pallars en general. La Perfomance de les Moles del Pessó reuneix moltes qualitats que l'han fet pujar en aquest estatus: roca bona, ben assegurada, entorn tranquil, longitud raonable i dificultat baixa excepte l'últim llarg que prou us l'haureu de mirar dues vegades.


Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15anys i recordo el curiós peu de via darrera d'una agulla (a tenir-ho en compte a l'hivern) i també els bonics murs de la part central, de la resta poca cosa.


Apa! Fins aviat i ...a mig L1 no us equivoqueu amb la Creuer Pontiac


dijous, 28 de setembre de 2023

Mirades (que hi són) a Busa

Tenia aquesta via en cartera des de que la van obrir i l'oblit d'un friend per un amic m'ha donat l'empenta definitiva per anar-la a repetir. Tot i així, encara no estan les temperatures com per anar a buscar el sol i sort que he fet mitja via a l'ombra.


La Mirades al vessant sud de Busa és una bona via, ben vertical i ben atlètica (he acabat amb els braços ben enrampants). Escalada variada on només desmereix la sortida al cim, amb aquella mescla tant emprenyadora de roca descomposta, vegetació i terra. L'únic tram on realment s'ha de vigilar. La resta a disfrutar.


Via semiequipada on cal dur alguns tascons, friends fins C4, Aliens i alguna baga. Roca bona en general i menys l'arribada al cim comentada. Ombra fins a mig matí, la suborientació que té, li fa entrar el sol bastant aviat.


Apa! Fins aviat i abans, en aquesta època de l'any, sempre us ensenyava un grapadet de bolets... ara, amb la calor que fa, s'ha imposat un banyet... ves a saber si l'últim de la temporada, jeje!!





dimarts, 26 de setembre de 2023

Via de la Brownie a Narieda Oest.

Segueix la calor i segueix la búsqueda de l'ombra. Avui hem anat a Roca Narieda a fer un parell de vies del vessant oest, primer la Ja et val (feta fa just 9 anys... ja es casualitat) i després la recentment oberta Via de la Brownie: vieta que espera unes abundants pluges per treure tota la terra sobrera (que és molta).


Deixant de banda que és una via fàcil, equipada, ben assegurada i que te la clientela assegurada. La meva pregunta és: cal fer una desforestació tant exagerada? i si cal, val la pena obrir-la? ...no sé... aquí ho deixo.


Sigui com sigui, dur 10 cintes + R. Descens rapelant o caminant. Part inferior lletja amb roca a vigilar i part superior més bonica amb roca bona. Ombra fins a migdia.



Apa! Fins aviat i ...espero i desitjo que el projecte del costat sigui una mica més respectuós i no hi hagi nyaps com aquests.






15 anys de... la Camel a la Roca dels Arcs.

Juntament amb la Necronomicón, la Camel de la Roca dels Arcs potser és la via més popular d'aquest sector de paret. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i en guardo un bon record.


La recordo fàcil però ben atlètica, especialment el L3 que supera un mur ben vertical però amb les típiques i profundes ratlles horitzontals (en aquesta part dreta, una mica inclinades). En tot cas, roca super bona i gastada ja del pas de tantes cordades. 


Apa! Fins aviat i dur friends al gust i segons el nivell de cadascú... potser no colocareu molt però algun encara caurà.


dimarts, 19 de setembre de 2023

Pour une Poignée de Gros Lards a la Paret d'Escalès.

Marxem de Dolomites en busca de temps estable i solet, i les Gourges du Verdon ens reben amb el que nosaltres buscàvem. Territori espectacular que fa tragar saliva quan treus el cap en algun dels nombrosos belvédères que hi ha.


Amb tot per fer, repetim la que ens ha vingut més de gust: ni massa curta ni massa llarga, ni massa fàcil ni massa difícil. Pour une Poignée de Gros Lards (busqueu la traducció que és prou simpàtica) a complert sobradament les expectatives.

Així, via molt xula, vertical, atlètica i ben assegurada (només una decena de cintes més reunió). Roca molt bona, cantelluda (en general) i un xic gastada (més com més difícil).

Apa! Fins aviat i accés rapelant ...naturalment.

diumenge, 17 de setembre de 2023

Dolomites. Per la ruta 66.

Ja feia temps que ansiava un viatge a Dolomites i, finalment, gairebé tots els astres s'han alineat per seguir les passes dels grans a traves del que en diuen la ruta dolomítica, que ben bé podria assemblar-se a la mítica ruta 66 estadaunidenca.


Així, començant a les populars Torres del Sella i acabant a les massificades Tres Cime de Lavaredo, em fet molts quilòmetres jugant amb una meteo del tot incerta que ens ha condicionat una activitat del tot prudencial.


Primer contacte dolomític a la via Kasnapoff a la segona Torre del Sella, amb boira per començar i pluja per acabar. Bonica via amb diverses variants possibles i que no sé ben bé si vam endevinar el camí correcte.

L'Spigollo Giallo a la Cima Piccola del gran Comici (si us plau, una reverència), va ser la nostra activitat estrella sota una boira que venia més que anava i que ens va fer escalar amb l'ai al cor (vist el dia abans). Al final, disfrutada màxima per una via atlètica, amb ambient i molt pitonada en els trams difícils.

I ja per despedir-nos, abans de l'arribada del diluvi universal, la Torre Gran de Falzarego ens va regalar una jornada de solet preciós tot repetint la clàssica i freqüentada Dibona (reverència altre cop, si us plau). Bonica, fàcil i amb un final espectacular.

Bonic i curt viatge a l'essència més pura de l'escalada tot repetint aquestes tres vies centenàries. Moltes vies imprescindibles guarda aquest impresionant (i massificat) indret. Tot i la llunyania i una meteo sempre capritxosa, espero i desitjo poder-hi tornar.

Apa! Fins aviat i seguim.

dimarts, 12 de setembre de 2023

La Rampa i La Senzilla a la Roca de l'Ermita.

Amb un ull posat al cel, m'he acostat a St. Honorat per fer les dues vies que em faltaven al vessant nord de la Roca de l'Ermita, ara que el sol ja va més baix en l'horitzó. La Rampa i La Senzilla completen la trilogia de vies fàcils d'aquest costat de la roca juntament amb la ja popular Diagonal del Corb.


Vietes fàcils i ràpides on haureu d'afinar la vista per trobar algun dels parabolts existents i no començar per una i acabar per l'altra. Roca força bona en general amb alguna pedra solta en els replans i poca cosa més a destacar.


Apa! Fins aviat i això va així, no? ... ... que n'estem d'atontats, jejeje!!





dijous, 7 de setembre de 2023

L'Aresta Est al Peó i la Xemeneia Nord al Soldadet.

Seguim amb aquests dies estiuencs i seguim buscant raconets amb ombra (i una mica fins el monyo ja, amb la calor). Avui a la Móra Comdal, més o menys ho he aconseguit a l'agulleta del Peó i a la del Soldadet en el sector dels Mollons.


Vietes molt curtes i fàcils on l'únic handicap és la pèssima qualitat de la roca. Vies purament de col.leccionista que val la pena combinar amb altres de la zona, com aquesta, aquesta, aquesta o aquesta altra, màxim a cinc minuts caminant les unes de les altres.


Apa! Fins aviat i la ressenya per acabar.





dimarts, 5 de setembre de 2023

Sunset Paradise a la Creu del Codó.

Semblava que l'estiu s'havia acabat però no, la refrescada de la setmana passada va ser un miratge profundament desitjat. Així, que intentem aprofitar la fresca matinal en les parets altes i ventilades de la comarca, avui la Sunset Paradise a la Creu del Codó.


Vieta curta i atlètica que aprofita el desnivell de terrasses d'aquest bonic indret. L1 amb dos possibles entrades, L2 exigen amb cantell petit i un final molt desagradable i una extensió en forma de L3 per les vies esportives del sector del mirador (per allò d'acabar d'arrodonir la matinal). Poc equipada menys les reunions, cal dur friends fins C3 i Aliens. Roca bona menys el final del L2.


Apa! Fins aviat i una miqueta de ressenya per acabar.





dimarts, 29 d’agost de 2023

Incerta Glòria a Busa.

L'estiu s'acaba i les tardes es van escurçant però encara hi ha marge per aprofitar-les. I avui prou ho hem fet al vessant sud de Busa tot repetint la Incerta Glòria. Via amb segell d'autor i que no m'han quedat pas ganes de tornar-hi.


Tot i que la via està semiequipada, hi ha alguns trams on millor escalar amb calma i no fallar. L1 exigent, difícil i amb alguna travessia que fa posar els pèls de punta (molta precaució). El L2 comença amb un muret en factor dos per seguir amb un artificial i un pitó d'infart clavat en roca descomposta, després la roca millora i el 6c és ben xulo (sense dubte, el millor tram de la via). I el llarguíssim L3 amb roca delicada tot ell, pot partir-se montant la reunió en un bon arbre que hi ha a la meitat.



Apa! Fins aviat i Rcim a montar amb el que quedi... no hi ha cap arbre en les proximitats.


dimarts, 22 d’agost de 2023

Escalar relaxa molt a la Paret dels Heretges.

Aquests dies torna a fer una calor que per ser finals d'Agost apreta de veritat i, certament, tot i buscar l'ombra, la cosa ja venia calenta d'una nit gens refrescant. Així, l'última via oberta per les contrades l'hem disfrutat a mitges.


Bona via aquesta de Escalar relaxa molt encara que està una mica tendra. Els tres llargs són prou xulos, destacar el desplom del L3 que li dóna grau i el posterior diedre cec força tècnic. L2 amb un primer xapatge llunyà però correcte i L1 fàcil i on posarem la majoria de friends.


Roca bona i poc tocada. Una decena de cintes variades, a més a més, dels friends fins C2 i els Aliens (no els posareu pas tots) i poca cosa més a comentar. A combinar amb altres de la zona.


Apa! Fins aviat i descens en rapel.




dijous, 17 d’agost de 2023

15 anys de... l'Estimball a la Sud del Pedraforca.

La meva primera experiència a la Sud del Pedraforca vaig sortir-ne ben escaldat i em va costar molt temps tornar-hi anar. Per sort, el company coneixia el camí bo per pujar-hi i avui farà 15 anys me'l va ensenyar per repetir la ultraclàssica i mítica via Estimball.


Recordo que en aquesta via el cor va tibar més que el seny, però el poc que va quedar, va ser per dir-li al company que als llargs més complicats els fes ell de primer. Així, la meva escalada va ser completament plaent.


Molt bona via amb alguns trams de placa on cal mirar-s'ho bé perque surtin en lliure (i deixant de banda els curts trams de setè grau que em semblen impossibles). El diedre superior li dóna el toc de varietat que després de tanta placa s'agraeix. En general, convé no infravalorar la via que tot i ser clàssica demana atenció.


Apa! Fins aviat i recomanable portar pla B ...que d'oferta no en falta.


dimarts, 15 d’agost de 2023

El Perfil a la Roca del Corb.

Aquest estiu estic fent una bona campanya a Sant Honorat: mentre sigui a l'ombra per evitar la calor, ja va bé. Avui, la via El Perfil a la Roca del Corb, una via super estètica buscant l'esperó on canvia d'orientació la paret.


Vieta curta, airejada i ben assegurada (com ens tenen massa ben acostumats els autors), amb bon ambient en el desplom del L2 i balconet panoràmic a la respectiva R. He apurat en lliure alguns passos d'artificial i algun altre que els dóna en lliure no he pogut... coses de la vida. Recomanaria allargar el L1 fins la R de la Travessa Oest del Corb per evitar fregament en el L2 original, vosaltres mateixos.



Dur un bon grapat de cintes (unes 17 de variades) i algun friend mitja opcional. Roca dolenta els primers 10m de via i força bona (per ser St. Honorat) a la resta, arenisca curiosa i sòlida a l'inici del L2. Ombra pel matí i sol assegurat en els últims metres de via.


Apa!! Fins aviat i actualment falta les dues primeres xapes del L1... preveure quelcom de fortuna.