Entrada destacada

dijous, 30 de juny del 2022

Tòtem d'Ànima Desperta a la Paret del Silenci.

Barreja d'excursió escalada avui a Font Ferrera. Podia haver anat a correr, o fer una mica de bici, però he preferit sortir a escalar encara que fos amb el fuet al cul per ser a migdia a casa. I ben bé he estat més estona caminant que fent la Tòtem d'Ànima Desperta a la Paret del Silenci.


Vieta sense pretensions, ràpida i boniqueta. El L1 està gairebé equipat i el L2 és molt fàcil i amb forats per col.locar friends (fins el C2). Roca molt bona menys l'entrada a la reunió. Aquestes es fan en sabines. Recomanable combinar-la amb altres de la zona (hi ha una intal.lació de rapel una mica a l'esquerra i per sota d'on es fa cim).

Apa! Fins aviat i per la suborientació que agafa la paret el L2 el fareu gairebé segur al sol... a tenir en compte per si hi aneu a l'estiu.


dilluns, 27 de juny del 2022

Via del Coix + Aresta Sud al Sentinella dels Tres Ponts

Aquest matí de camí cap a St. Honorat anava veien els melanomes dels incendis en el territori i pensava en l'enorme feina feta i la sort (també) d'haver pogut salvat llocs tant bonics com St. Honorat, avui observats amb un ulls de tendresa infinita. Tristesa per Rumbau i alegria per St. Honorat on la vida continua com si res hagués passat..


Amb el dia ennuvolat que ha fet, m'he atrevit en fer una via no apta per aquesta època de l'any: la Via del Coix i l'Aresta Sud. Bonica i amb assegurances justes i variades. Tram curiós i acrobàtic a l'inici i després per la preciosa aresta fins el cim.


Cal dur un grapadet de cintes, una baga per abandonar en el rapel del cim i un estrep per l'Ae. Roca bona en general i descens en rapel primer fins el coll (30m) i després per la Retiro Espiritual.


Apa! Fins aviat i ...seguim. 


divendres, 24 de juny del 2022

15 anys de... l'Esperonet sense Nom a Canalda

Tot i que al seu oberturista no li agrada, per mi sempre serà la via de l'Axel, però ell, amb la seva modèstia, va preferir batejar aquesta via de la part més oriental de Canalda com l'Esperonet sense Nom i repetida avui fa 15 anys.


Vieta de dos llargs ben llargs que podria tenir sortida pròpia però que actualmant ho fa per la Blau Vellutat. Sinuosa tota ella, va buscant els balmats menys pronunciats en una escalada combinada prou piquent. Recordo que en algun artificial s'havia de col.locar alguna cosa.


Apa! Fins aviat i potser algun dia li buscarem una sortida que vagi en condordança amb la resta.


dilluns, 20 de juny del 2022

Dejà Vu.

Aquets darrers dies han estat com un Dejà Vu de fa 24 anys. Llavors va transcorrer dins l'etapa final de l'adolescència (com la que he vist en colletes de nois i noies aquests dies) amb la il.lusió d'ajudar amb el que fos.

Ara ha estat totalment diferent ja en edat adulta però amb una frase demolidora, dimecres al vespre, per la meva dona: -Marxo. No sé quan tornaré-. Dies difícils en tots els sentits, portant el cos al límit del defalliment, destrucció total acumulada. La meva cara devia ser la mateixa que la vista en molts companys i amics. Ha estat, certament, brutal.

Moltíssimes gràcies per les mostres d'ànims que he rebut, contestades en petits moments de respir. Gratitud eterna a la familia pel patiment i angoixa en molts moments. El millor regal ha estat l'abraçada dels meus dos herois en arribar a casa i la del pal de paller de la meva existència (mil gràcies bonica).


Apa! Fins aviat i tot i algunes declaracions que hagueu pogut escoltar per la radio: hi erem, hi som i hi serem.


dissabte, 18 de juny del 2022

15 anys de... la Murciana al Pisón.

Tal dia com avui de fa 15 anys, la pluja ens va foragitar d'Ordesa i vam acabar a Riglos (primera vegada però no l'única). Davant la fustració pel canvi d'expectatives, vam treure'ns l'espineta amb una de les clàssiques del Pisón, la popularment coneguda Murciana (tot i que els seus oberturistes la van batejar com Alberto Rabadá).


Els records que tinc de la via són els mateixos que en moltes vies fetes a Riglos: grau apretat, escalada gorila, bon ambient i roca bona, blanca i gastada. Res que no sapigueu. Informació extensa per la xarxa.


Apa! Fins aviat i sense un gram de llast i uns bons entrenament de dominades la disfrutareu el doble... segur.


dimarts, 14 de juny del 2022

Canas i Espits a la Dent de Cabirols.

Sí sí, estem al Juny, però amb aquest temps podríem estar perfectament al Juliol i, potser ho preferiria perque així faltaria menys perque s'acabes l'estiu. Resignació i a passar-ho com bonament poguem. Per això nosaltres hem anat al Pedraforca, concretament a la Canas i Espits de la Dent de Cabirols.


Via curta però piquent. Ben bonica però amb un regust amarg per la (mala) colocació de diversos espits que forcen execivament el traçat per les plaques. He fet el L1 en lliure i ni de conya és la graduació que diuen les ressenyes de que disposo (pel cap baix 6b). En el L2 has d'anar ençà i enllà amb algun xapatge molt a desmà. L3 amb un trosset d'Ae inapurable en lliure i L4 fàcil i empalmable amb l'anterior.


Nosaltres duiem alguns flotants i quelcom em col.locat, si més no per reforçar alguna reunió. En general NO és molt obligada però algun passet de tant en tant hi ha. Roca molt bona i compacta en general. Possible descens en dos llargs rapels equipats. Presteu atenció a no equivocar-se per uns parabolts antics que no sé si són d'una via desconeguda o d'alguna variant (si sabeu quelcom ja direu).


Apa! Fins aviat i guardeu-vos de la calor.


dijous, 9 de juny del 2022

El Cèrvol Salvatge a l'Elefant.

Ombreta matinal a El Cèrvol Salvatge de l'Elefant de la Móra Comdal, ideal per aquest estiu instaurat en tota regla. Tot i que el més preocupant és la sequera brutal acumulada (ai ai aquest estiu... tots els del gremi estem en '6b expo').

Vieta de consum sense pretencions i molt més fàcil del que m'esperava menys un passet del L2. Agradable, disfrutona i cantelluda amb forats amagats i sanejats. Realment poquetes coses a destacar.

Practicament equipada on només ens caldrà (si voleu) algun friend pel darrer llarg (C1 i Alien vermell). Roca bona en general en la línia de la via però amb crostetes i algun bolo pels voltants que ens farà vigilar en els rapels.

Apa! Fins aviat i sobretot NO jugueu amb foc.

dissabte, 4 de juny del 2022

Carboners als Contraforts de la Llosa del Cavall.

L'encaració sudoest dels contraforts de la Llosa del Cavall permet escalar a l'ombra si ens llevem ben d'hora. Així que, dit i fet, sortida del cau a punta de dia per tornar-hi quan la calor ja comença apretar. Avui la ben oberta i ben resolta Carboners .


Bonica via vertical i variada: trams atlètics, trams fins, trams fàcilment assegurables i trams ben obligats. Una petita perla perduda en l'inmensitat de la comarca. Menció especial al tram final del L1, per mi lo més tens de la via.


Cal dur friends fins C4, Aliens i alguna baga o cordino. Recomanable algun mosquetó petit per xapar algun clau complicat. Roca molt bona en general. Aproximació i descens per corriol minimament fresat que val la pena no perdre'l.


Apa! Fins aviat i ...l'enhorabona a l'oberturista.



divendres, 3 de juny del 2022

15 anys de... l'Eva Petrel al Serrat del Moro.

Al Serrat del Moro de Montserrat hi ha un munt de vies però només unes poques són repetides amb certa freqüència. A l'altre extrem, n'hi ha algunes practicament perdudes en la memòria col.lectiva i algunes altres que naveguen entre aquestes dues tendències. L'Eva Petrel, feta avui fa 15 anys, està com a mínim en aquest últim grup.


D'aquesta via només en guardo records generals. Recordo que les tirades eren molt llargues i especialment el L4 es feia etern. Recordo que els passos d'artificial eren molt llargs també, d'aquells que no saps si sortir en lliure, col.locar una altra peça o pujar a ultíssims d'estreps. I en general, no la recordo una via especialment bonica a excepció del final que sí val la pena.

Apa! Fins aviat i crec que les restriccions ja s'han aixecat... però millor consulteu-ho al altíssim patronat.


dijous, 2 de juny del 2022

Amagatall de Fantasia a la Paret del Doll.

Doncs sí, Amagatall de Fantasia per poder escalar a l'ombra que no vol dir escalar a la fresca amb aquesta calor de ple estiu i en un lloc com el Doll. Aquesta via és una clara mostra de xemeneia en tres dimensions on els conceptes dreta esquerra i davant darrera prenen tot el seu significat.

La via és ben interessant a excepció del L2 (original) i un tram amb merda del L3 (original). La xemeneia al ser tant gran pot portar a confusió de si seguir subdiedres interiors, de si passar per sobre o per sota de diversos blocs encastats però en general si anem buscant lo més fàcil és va seguint prou bé. Nosaltres l'hem fet amb tres llargs i encara ens n'hem sortit sense massa fregament (L1+L2, L3+L4 i L5).


Dur friends fins C4, Aliens i cordinos i bagues. Roca bona menys l'inici i el final de via, terra i brutícia en diverses seccions. Ombra garantida. La ressenya no sé si reflecteix el tortuós camí que s'ha de seguir, així que ho he acompanyat d'una breu explicació. El punt més crític és un diedre a l'esquerra (que NO s'ha de seguir) després d'un petit bloc triangular encastat.


Apa! Fins aviat i la baga de pèrdua que podeu llegir en algun lloc ja no hi és.