Inner a la Serra de Carrànima.

Dissabte de pluja a dojo i avui dilluns es notava i força a les fonts i riuets d'Abella de la Conca. He tornat anar a la Serra de Carrànima a fer la Inner, via que ja vaig intentar fa un parell d'anys en solitari (feb-18) però que la meva consciència naturalista hem va impedir acabar.

La via és ben interessant, sobretot el L2 i el L3. El L2 he intentat fer-lo en lliure però he sucumbit a dos passos d'Ae (6c?). I el L3 es va posant més difícil com més amunt però surt bé. Roca molt bona en general i dur friends fins el C1 (i opcional el C4 o C5 pel darrer llarg). Descens en un llarg rapel de 55m fins la feixa.

Apa! Fins aviat i la ressenya.

Emilio Amor a la Serra de Carrànima.

Tota la setmana escoltant tambors de guerra i finalment ha espategat, encara sort que podrem sortir a fer esport individual als municipis limítrofs (si no vaig errat). Jo, per si de cas, avui ja he fet la meva escaladeta a Abella de la Conca amb un dia perfecte.

L'Emilio Amor a la Serra de Carrànima és una via prou interessant per anar-hi. Part inferior lletjota, però part superior ben bonica i amb ambient. L3 molt ben trobat. Ha sortit tota en lliure sense massa complicacions.

La via està semiequipada amb totes les reunions montades. Dur Aliens, friends fins C1 i diverses bagues i cordinos. Roca molt bona en general amb fulles seques de sabines a la part inferior. Descens en rapel per l'Ull de l'Elefant (60, 30 i 40) o desfent la cresta i un parell de rapels curts (20 i 25).

Apa! Fins aviat i ...oasi de solitud? (bon nom per una via)

Sessió triple a la Torre Xica.

Avui a Abella de la Conca sessió triple en molts aspectes: fent la fotosíntesi completa al solet d'hivern amb una temperatura perfecta, tranquilitat insultant tot i escalar just damunt el poble i repetició de les tres vies que pugen a la Torre Xica. Primer la via La Pepa, seguint per la Mariquita Pérez i acabant amb la Iolanda Cortés.

Totes tres són vies senzilles sense complicacions, amb llurs darrers llargs molt bonics i ben assegurats. Les parts inferiors són més una escalada de resalts entre matolls i d'anar seguint el caminet en algun tram. Possibilitat de fer-les en lliure (6a+, 6a i 6b respectivament) i alguna secció una mica rebuscada.

Semiequipades on cal dur friends fins C1, Aliens i alguns cordinos o bagues per si de cas. Reunions còmodes i roca molt bona en general (menys herba del que sembla gràcies als caminets). Inici a 2 min de l'església i descens en ràpel pel vessant nord (30m).

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

La Venus a la Roca de la Coma.

Jornada esplèndida a Abella de la Conca i amb moltes ganes d'escalar. Com que erem tres i l'estat de forma de cadascú era més que dubtós, no ens hem complicat la vida i hem repetit la Venus, una interessant via a la Roca de la Coma.

La via ofereix uns murs molt bonics i agradables d'escalar i només un pas d'A0 al L4 ens ha privat de fer-la tota en lliure. El canvi de reunió que cal fer a l'R3 i un curt rapel a l'R4 trenquen una mica el ritme però queda compensat per la divertida part superior.

 

Semiequipada amb les reunions montades només cal dur friends fins C2 i Aliens. Roca molt bona amb pedres soltes als replans i poca herba. Descens en rapel per la mateixa via amb alguna desgrimpada al L2 (llegir la ressenya).

Apa! Fins aviat i inici darrera una agulla amb forma de dau amb banyes... 30min des del pàrking.

Kin Pont de Rock a la Roca de la Coma.

Encara que sembli mentida, avui hem escalat a Abella de la Conca i no hem passat gens ni mica de calor... extraodinari!! Així doncs, el meu lamentable estat de forma m'obliga a triar vies fàcils fins que no hagi perdut algun quilo de més i, les vies tombades del  lloc van prou bé.

Tot i així, la Kin Pont de Rock no ha satisfet ni de lluny les ganes que tenia d'escalar. Només l'adrenalític rapel volat per baixar a valgut la pena, la resta... nyeeec: la part inferior amb zero ambient de paret i multitud d'escapatòries per la dreta, i la part superior una mica més interessant però tampoc sense lluiment.

Escalada poc equipada amb reunions montades o facils de montar en arbres o sabines i, de material només hem usat friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Roca bona amb algun bloc dubtós (i alguna xorrera molla que després de tanta pluja no és d'estranyar) i res més.

Apa! Fins aviat i aquí una foto del rapel... volat, volat, jeje!!!

L'Esperó Dellà a la Serra de Carrànima.

Bon temps i caloreta aquests dies i, a les cares sud com les existents a Abella de la Conca encara més. Hem fet l'Esperó Dellà a la Serra de Carrànima, una via que m'ha deixat un regust amarg i no per la via sinó pel descens (que ja comentaré).

Doncs si, esperó ben definit a la part central amb uns passatges prou interessants. El pas d'entrada l'he tret en lliure essent de 6c com a molt (i per que t'agafa totalment en fred). L'últim llarg l'hem dividit en dos tal i com recomana la ressenya original.

De material hem usat ben poca cosa ja que està bastant bastant equipada, amb friends fins C2, Aliens i diversos cordinos (alguns per abandonar) crec que ja fareu. Els friends grans podeu dur-los però són opcionals. La roca bona en general amb alguns blocs a vigilar.

Parlem del descens? La ressenya original diu fer un rapel molt en diagonal (cert però sense problemes) i llavors un rapel de 60m fins la feixa. Bé. Quan surt a la punta de la proa i veus tota la llargada del rapel ja dubtes de si amb seixanta arribes a baix i efectivament a mida que ho fas t'adones que la cosa anirà molt i molt justa, tant justa que a nosaltres (amb les nostres cordes de seixanta) ens n'han faltat uns sis o set per acabar-lo amb seguretat. Els primers dos amb desgrimpada delicada (IVº) per la canal herbosa i els altres cinc ja més suaus.
Jo diria que les nostres cordes no tenien tant "xiclet" com la dels oberturistes, o que les nostres eren més curtes o les seves més llargues (que aquí les marques comercials també et venen gat per llebre) però la recomanació és clara: aprofitar la nombrosa vegetació existent per dividir el rapel en dos o baixar per la pròpia via previ equipament de la reunió opcional (es podria treure un clau del L1 i deixar-lo a la citada).

Apa! Fins aviat i ...ara cadascú que faci el que vulgui, jeje!!

Gutierrez lo Puto Amo i Lo Gall Pinto a la Roca Viella.

No sabem fins quan duraran però mentre ho facin benvingudes seran aquestes temperatures tant suaus que estem tenint. Avui cel blau, solet, caloreta i màniga curta a la Roca de Viella a Abella de la Conca.

Primer hem fet la Gutierrez lo Puto Amo. Vieta semiequipada on només el L4 té un cert interès, la resta ni fu ni fa. Almenys el company a pogut practicar amb els trastos.

I després, hem repetit Lo Gall Pinto. Més equipada i molt més bonica que l'anterior, sobretot la part inferior amb una roca super cantelluda.

Tot i que els posareu de manera discreta, cal dur els flotants habituals i alguna baga. Roca molt bona en tots dos casos i llàstima del jardí inevitable de mitja paret. Graduació amable en tots dos casos.

Apa! Fins aviat i us deixo amb l'enllaç de totes les ressenyes que us devia: Raspinell, Veintegenarios, Central, Toscaneli, Retrobolting, Llunàtic ve de Lluna, Nosferatu, Kashmir i Buenas Vibraciones.

Nova via. Nou Mesos Després a les Roques de Magaró.

Bona i llarga jornada d'escalada i d'obertura a Abella de la Conca. Tot i que això d'obertura em té una mica intrigat ja que he trobat tres pitons i un espit a la part alta sense conexió ni sentit amb alguna altra via (si algú sap quelcom serà d'agraïr).

La Nou Mesos Després és una bonica i variada via... encara diria més, moooolt variada: xemeneies, plaques, fissures, algun tram de diedre i destacant per sobre de tot un offwitch a la sortida de l'R1 del tot selectiu, obligat i difícil (però compte que la placa del L4 també se les porta).

 La via a quedat poc equipada en general però amb tascons, friends (fins C4), Aliens, bagues i cordinos us ho podeu assegurar perfectament (excepte l'offwitch esmentat). Roca molt bona menys l'inici i el final, i molts blocs (algun inestables) en diversos trams. Jardí inevitable a mitja via.

Per baixar val més que tingueu un bon instint i que no us facin por les desgrimpades: primer carenejar uns 100m cap a l'oest i desgrimpar pel vessant nord fins un petit bosc penjat on heu d'acabar trobant una instal.lació de rapel (30m) d'una alzina (preveure baga). Molta molta precaució que és tot molt abrupte i caòtic. I sinó, aneu fent rapels d'arbres (dos o tres ben bé).

Apa! Fins aviat i tingueu en compte aquesta regulació.

Juanjo Garra a la Roca Viella.

Com a bona afició que és, l'escalada serveix per moltes coses entre elles la d'escampar les cabòries i durant una estona només pensar en el que toca: escalar. Avui necessitava fer-ho i he anat a cercar el sol i les temperatures benignes de la Roca Viella d'Abella de la Conca.

La Juanjo Garra és sobre el paper una de les més difícils, tot i així he trobat el grau força benèvol. Bonica escalada en una paret on no se li pot demanar molt més. Els diedres i fissures centrals són els millors trams.

Poc equipada en general i reunions montades. Amb els flotants habituals (sense repetir res) ja fareu, no us oblideu algunes bagues. Roca molt bona amb algun bloc aquí i allà que cal vigilar. Tot i que nosaltres hem fet tots els llargs i totes les reunions, crec que el L2 - L3 i L4 - L5 és poden empalmar si vigilem amb el fregament i amb el material.

Apa! Fins aviat i fletxa a l'inici.

Amenaces i coaccions.

És curiós la diversitat de punts de vista que la gent pot tenir, i no deixa d'encuriosir-m'he la mentalitat tancada, gelosa i retrograda d'alguns individus. Talment sembla com si volguessin amagar un preüat tresor (o alguna cosa mal feta, ves a saber). La qüestió és que fa poc vaig rebre un fantàstic missatge de mail amb amenaces i coaccions inclòs.

Després de consultar-ho amb el coixí i donat que sóc persona poc amiga del conflicte (i que se m'enfot tres pitus, per que no dir-ho), accediré a la seva petició amb matisos: qui vulgui informació de la via m'he la pot demanar així com la ressenya, però com que aquest blog, a més a més, de voler oferir informació al qui la vulgui, és un diari/recull de vivències personals, la piada continuarà penjada si cliqueu aquí.

El mail:

Senyor, 

Com a propietari de la muntanya de la Casa Vella, li escric aquesta carta en referència a una entrada del seu bloc Romàntic Guerrer, en concret a la de la Nova via. Aresta d'Abella a la Roca de la Casa Vella.

La seguent muntanya de la que parla i de la que estas oferint a diferents escaladors amb una via creada per tu, forma part d'una finca privada. L'informo per darrer cop que es ilegal escalar-hi. M'agradaria que treigues l'entrada del seu bloc el més aviat possible, ja que en cas que no vulgui arreglar-ho a bones podria arriabr a denunciar-lo. Si no saps les consequencies que podries arribar a tindre, informat. Crec que ja el vaig avisar quan estava escalan. No m'agradaria fer-ho una tercera vegada. 

Enllaç del bloc: http://romanticguerrer.blogspot.com.es/search/label/Abella%20de%20la%20Conca. 

Dimecres, 26 de març del 2014.

Josep Maria Cirera Codina

Propietari de la finca. 

Per acabar unes puntualitzacions: aquest home no el conec de res, no he parlat mai amb ell, és la primera vegada que em diu quelcom i dubto que sigui ilegal escalar allí. Suposo que es deu confondre de persona i va tirant trets a l'aire vejam si pilla algú.

Apa! Fins aviat i ...quin mal viure, redéu!!!! Sempre pendent dels escaladors.

Nova via. Aresta d'Abella a la Roca de la Casa Vella.

Farà una mica més d'un mes vam anar a escalar a Abella de la Conca i em vaig quedar amb la mirada imantada per aquesta vistosa aresta i després de més contratemps del que hagués volgut, a partir d'avui s'anomenarà l'Aresta d'Abella a la Roca de Casa Vella.

Via amb trams bons i trams dolents, però crec que en general està força bé. Un pagès dels verals m'ha dit que NO hi deixen escalar però no m'ha sabut dir per què, així que si hi aneu no feu massa soroll per si de cas, per part meva us ho he deixat fàcil per si us criden l'atenció, i si algú té més informació ja dirà quelcom.

L'he deixat poc equipada però amb les reunions montades i rapelables (preveure algun cordino). La roca molt bona en general però amb algun tram dubtós en L3 i L4, i els trams fàcils amb pedres soltes. Tascons, friends (fins el C3), els Aliens i cordinos per alguns ponts de roca. L1 el més difícil, bonic i llarg, la resta més benèvol.

Apa! Fins aviat i ...eviteu els dies de vent.

La Placa Base a la Roca Viella.

Després del fred de l'última escalada, avui buscava sol a dojo i temperatura confortable (no calia engreixar més el costipat de campionat que m'en vaig endur de premi). Així que hem anat a Abella de la Conca a disfrutar d'unes boniques vies llargues que hi ha per allí.

Hem repetit la Placa Base, sobre ressenya la més difícil. Bonica via desequipada amb bones possibilitats d'autoprotecció però que s'han de saber trobar enmig d'una placa amb fissuretes i on cal anar ençà i enllà buscant el pas més fàcil, tot i així, graduació bastant regalada.

Nosaltres duiem el trastos habituals però alguns els hem passejat i d'altres són prescindibles, així que amb tascons, friends fins el C1, aliens i bagues ja fareu... sobretot els tascons que queden molt millor que els friends.



Apa! Fins aviat i al bar Edelweis d'Isona trobareu un llibre de piades super nou... fotem-li canya, genteta! que gairebé no hi ha piades.