Anomeno així, Integral del Camell, la suma de tres vies a la zona del Camell de la Móra Comdal. Les tres vies són: l'Esperó de la Martina al Morro (no confondre amb la del Pinacle) i, l'Aresta sud i l'Esperó del Sàlzer al Camell. M'adono de la falta o mescla de toponímia en molts dels accidents topogràfics de la vall, per tant, tocarà investigar i modificar noms a mida que els anem descobrint o consensuant.
Les crítiques que havia escoltat de l'Amanita Moscata a la paret de les Bagasses sempre eren bones i, ja feia anys que tenia ganes d'anar-hi, però pujar fins allà dalt fa una mica de mandra quan encara tens vies per fer a baix al congost. Tot i així, avui fa 15anys vam decidir que ja ni havia prou i que l'havíem de repetir.
De la via recordo poc: el bonic final del L1 (originariament L2), l'atlètica placa del L5 i poquetes coses més. Però com que trobareu informació extensa per la xarxa no tindreu problema. Diuen que ara és millor començar a rapelar per la via Delincuentes, així que vosaltres mateixos.
Apa! Fins aviat i tres rapels fins a la feixa i després ja caminant.
Seguim amb confinament comarcal uns dies més (tot i que alguns se les pensen totes, jeje!!). Per part meva segueixo empapant-me de fragància solsonenca i no m'en canso. Avui, altre cop a la Móra Comdal repetint la Camí de Llàgrimes i l'Aliens on Fire al Gep Inferior dels Torms.
La paret de Riu Lacó sempre té sorpreses amagades i, certament, mai em canso d'escalar-la. Avui he repetit l'Alpinisme de Secà una via molt poc divulgada que m'ha fet ballar una mica el cap per si anava bé o no. Oberta sense expansions i amb bon criteri que tot i la modesta alçada mereix un reconeixement, enhorabona a l'oberturista.
Aquests dies estem de carnaval però, com no podia ser d'una altra manera, adaptat a les circumstàncies. I també seguim adaptant-nos pel que fa a l'escalada, però com que la comarca és generosa ens em tornat a perdre per la Móra Comdal: avui la Nordmal a la Mòmia i l'Esperó de la Martina al Pinacle (sector Mollons).
Això és el que passa quan portes massa dies tancat al municipi sense poder sortir escalar: pillada en tota regla avui a Busa, neu i fred a dojo (sobretot fred, uf uf!). Però ho sabíem. Sabíem que només teníem el matí i que a migdia havíem d'estar fora de la paret però s'ha avançat una horeta i em pillat (ves, que hi farem).
Amb el bo que fa aquests dies val la pena aprofitar-ho, així que... carretera i a pedalar fins a Font Ferrera. Avui he anat fins a la Paret del Silenci on encara hi tinc quelcom per fer, encara que l'època bona per anar en aquesta paret és durant els matins d'estiu perquè hi toca l'ombra.
La Marià Garriga puja per una prominent proa a la dreta de la paret principal (la frondositat del bosc fa que es vegi amb dificultat). I la via és sorprenentment bonica amb un L2 fàcil, super estètic i amb ambient tot i la modesta alçada.
Cal dur friends fins el C2, Aliens i alguna baga. A la via no hi ha absolutament res però la roca, a més de bona, és generosa en forats. A combinar amb altres del lloc.
Apa! Fins aviat i afineu la punteria per localitzar-la... ànims.
Quan erem adolescents, alguns companys ja ho havien fet això, però jo, no n'havia tingut mai necessitat. Tant mateix, amb els temps que corren cal innovar i buscar-se petits (o grans) reptes. Així, per poder escalar una miqueta i no fer res que el confinament no ens deixi fer, he decidit pujar amb bici fins a Font Ferrera (que està dins el municipi veí) i anar a repetir tres vietes fàcils que hem quedaven pendents al Triangle.
Les dades tècniques d'aquesta particular duatló són del tot irrellevants però jo prou he esbufegat una estona i m'he tret el mono de sobre, però el més important de tot és que estic super content de l'activitat feta i amb moltes ganes de tornar-hi, per motivació no serà.
Apa! Fins aviat i certament les rampes de les Fonts de Lladurs són molt dures (per mi és clar, que de ciclista ben poc). Diuen fins el 12% ...jo crec que més, jeje!!
Amb moltes, massa, ganes de roca. I només falta trobar un tros de bloc dins al municipi per enfilar-nos-hi. Més fer el tonto que cap altra cosa, jeje!!
Que llarg s'està fent, renoi!!! I els dies que falten. Suposo que contents podem estar que ens deixin sortir a passejar i fer esport. Tot i així, haurem de buscar una solució dins les possibilitats que ens donen, no?
Apa! Fins aviat i ànims a tots.
Després de la Via del Kiko, va tocar el torn a la Shangri Là a la presó de Busa, així que avui fa 15 anys vam fer la repetició. Ja des del dia de l'obertura, els comentaris eren bons i amb raó. L'accés a peu de paret és recomanable fer-lo per una feixa i les primeres sensacions són una mica agres, però un cop et poses en matèria tot queda enrera.
Els Reis Mags marxen, la neu arriba i la pandèmia continua. Les tres paraules del títol del post resumeixen un fet: millor quedar-se a casa.
He fet una captura de pantalla de les dades dels darrers dies de l'estació metereològica del poble. Déu ni do amb el fred, possiblement des del 2001 que no recordava unes temperatures tant baixes durants tants dies.
I per acomiadar les festes nadalenques la nevadeta: poc important, bonica i que marxarà ràpid (tant debò la Covid fos tant efímera).
Apa! Fins aviat, cuideu-vos i...va! feu bondat que sinó ens tindran tancats al municipi tot l'hivern!
Carbó. Aquest any els reis ens han dut carbó i ben merescut (per carallots). Hem passat de tot com ha societat, doncs apa! ara uns quants dies més tancats als municipi (és que no som més inútils perquè no entrenem). Per sort, amb el fred que fa, tampoc ens perdem gran cosa. Avui he anat a la paret de Riu Lacó a provar però fa fred, molt fred. Em recorda els hiverns de quan era petit.
Volia fer dues vietes però amb la primera, la Bosquerola, ja n'he tingut ben bé prou. Mans gelades, peus gelats i només ganes de plagar trastos i marxar cap al costat del foc. De la via: curta, fàcil i roca bona. Dur flotants al gust. Reunions en bones alzines i poca cosa més a comentar.
Apa! Fins aviat i ara toca esperar la nevada (o no) del cap de setmana i veure la currua de personal (o no) a esquiar.
