divendres, 17 de setembre de 2021

Desconfinats a la Paret del Doll.

Bastant a plogut des de la darrera visita a la Paret del Doll i, amb aquest final d'estiu, hem repetit una de les tres profundes xemeneies obertes darrerament al vessant oest per no passar mica de calor. Ens hem decidit per la Desconfinats, la del mig, però perfectament podiem haver anar a qualsevol de les altres dos (ja arribarà el seu moment).


D'aquesta, en surto amb la sensació d'haver escalat un rostollet: massa terra, massa herba i massa caca d'ocell per fer-ne una altra valoració (lo de clàssica ho veig lluny). Algun tram bo el té però no sé si compensa la resta (cadascú ja en treurà conclusions).


Semiequipada i les reunions a reforçar. Dur mínim tascons discret, friends fins el C3, Aliens i diverses bagues o cordinos, tot el que porteu de més és opcional. Roca variable, a estudiar en diversos trams i, lo comentat de la terra i tal. L'R opcional per fraccionar el L3 és justeta de reforçar, nosaltres l'hem fet d'una tacada (quedant un senyor llarg) i, el túnel és més aviat passar pel costat de dins d'uns blocs empotrats.

Apa| Fins aviat i una altra regulació per apuntar a la llista ...algun voluntari per fer-ne un recull.





dimarts, 14 de setembre de 2021

La Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent.

Dia insegur en que no hem volgut arriscar gens per si la pluja ens feia fora, així que les parets de Comiols eren el lloc ideal i la Joan Cerdà a l'Agulla de Benavent la via perfecta: ombra (per si feia sol), ben assegurada (per anar ràpid) i rapelable (per si ens atrapava algun ruixat).


Pel que fa a la via, és una escalada ben interessant i disfrutona, amb un L2 on és podrà apurar al gust de cadascú però amb un grau original benèvol, un curt L4 que dóna accés al cim que no hem fet perque és purament de tràmit i per resumir-ho: una via 'plaisir' amb totes les lletres.


Cal dur un bon grapat de cintes (unes 18 de variades per xapar-ho tot). Roca molt bona en general, descens en rapel, ombra fins la una i final comú amb la via veïna (per cert, hi ha un pont de roca vell a l'alçada de l'R2 dreta que no sé pas d'on ve i on va).


Apa! Fins aviat i la nota discordant ha estat l'excessiu soroll de trànsit de la carretera... una autèntica pena.


dissabte, 11 de setembre de 2021

15 anys de... l'Unai a la Paret del Pas Estret.

 La Paret del Pas Estret a La Coma i La Pedra és una perfecta desconeguda de la comarca. Jo, ja us l'he presentat en alguna altra ocasió (amb aquesta via i aquesta altra) però tot i així continua essent ben tranquila. Fa 15 anys, vaig repetir un parell de vietes entre elles la que avui us presento: l'Unai!


Escalada fàcil, equipada, homogènia en el grau que no presenta cap tipus de problema i que us servirà per fugir del sol d'estiu (almenys durant el matí). Aquí us deixo una senzilla ressenya ja que els records són ben escassos.


Apa! Fins aviat i feliç diada... amb el foc latent per quan torni fer falta.


divendres, 10 de setembre de 2021

15 anys de... la Klata Barata Niktó a Busa.

La bonica ShangriLà inaugurava el vessant sud del sector de la presó de Busa. Jo, uns anys després, em vaig fixar en un diedre orientat a l'oest just passades les balmes de l'Areny. Així neixia avui fa 15 anys la Klata Barata Niktó.

La via no crec que s'hagi repetit mai i això que el L1 és ben bonic i vertical amb un forat perfecte per l'Alien groc on haureu de decidir si fer-lo servir de canto o d'assegurança. Tot i així, el L3 i, especialment, la sortida al cim espatlla la via i la relega al col.leccionisme. Llàstima.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya que vaig fer en el seu dia.



dilluns, 6 de setembre de 2021

La JosepMª Cases 'Xuxe' a l'Ag Gran de les Morreres.

Molts dies sense escalar (massa dies) i avui hem aprofitat la tarda per fer-ho en aquesta via de recent obertura al Port del Comte. Estètica i elegant, la Josep Mª Cases 'Xuxe' puja per l'altiva Ag. Gran de les Morreres: un caos de puntes, gendarmes i ag. de variades dimensions en el vessant més sud de la muntanya. 


Vieta prou interessant amb els seus trams bonics i atlètics i els seus trams rostollets (més dels primers que dels segons). Destacar la verticalitat del darrer llarg amb un parabolt estratègicament col.locat que dóna confiança per apretar en lliure (tot i que tampoc és tant dur com diu la ressenya original).


Poques assegurances als llargs i reunions equipades (per rapelar també). Cal dur Aliens, friends fins C2 i millor el C4 que el C3 i diverses bagues. Roca variable on cal estar atent (el punt que li falta a la via per acabar de ser bona del tot) i algun curt tram herbós (L2). Descens en dos rapels (20 i 60).


Apa! Fins aviat i per l'accés des de Coll de Jou recomanable un vehicle tot camí o similar... sinó sumar 30min més de caminada.


dijous, 2 de setembre de 2021

15 anys de... El Vol de l'Aufrany a la Paret del Pessó.

Escriure quatre línies de El Vol de l'Aufrany a la Paret del Pessó a Collegats s'em fa molt complicat perque els records de fa 15 anys són practicament nuls. I sense instantànies d'aquell dia només un 'flash' de l'inici de via em bé a la memòria.

Només recordo que aquest inici era una mica indefinit al final d'un corriolet obert entremig de la vegetació... ni idea de com està actualment. Per saber més coses, haureu de tibar de xarxa que hi ha poques però suficients piades.


Apa! Fins aviat i fixeu-vos en el característic i allargassat sostre del L3.

diumenge, 29 d’agost de 2021

L'estiu s'acaba.

Diuen que a partir de demà arriben les tempestes de tarda i, certament, ja en tenia ganes després d'un estiu tant sec com aquest. Això, a muntanya, vol dir que la fresca arriba i l'estiu s'en va. Un estiu on les escalades es compten amb els dits d'una mà però altres interessos tenia jo.


Molts moments en familia (i parella) que m'omplen de felicitat i em fan sentir viu. Quin estiu més curt s'he m'ha fet, renoi!!! Aviat tornarem a la rutina escolar i a l'horari de papa, només espero que la pandèmia no ens faci confinar una altra vegada.

Apa! Fins aviat i sinó la comarca ens espera... 'again'.

dissabte, 14 d’agost de 2021

15 anys de... la Via de Pasqua a Canalda.

Afrontar la Via de Pasqua de Canalda és començar a picar alt i entrar dintre del grup de vies selectes de la paret. El primer i últim llarg mereixen un punt i apart però sense descuidar la part central que tampoc regala res. Un viot sense cap mena de dubte que mostra el bon fer dels seus oberturistes. Chapeau!!


A mi hem va costar molt decidir-me a fer-la i el L1 m'el mirava i remirava, des de terra, fins que un calfred m'eriçava l'espinada i defugia la perspectiva. Avui fa 15 anys, vaig posar-hi fil a l'agulla i us ben asseguro que fins l'últim metre no va donar treba. Via de Pasqua: de les grans vies de la paret.


Apa! Fins aviat i la imatge és de la repetició d'un bon amic que li he robat... gràcies crack!!

dijous, 12 d’agost de 2021

La Sánchez Galí a la Roca de l'Ordiguer.

Quan en els articles d'escalada llegeixes: -Otra gran clásica...- però no trobes res d'informació ja t'ensumes que hi haurà ratamorta. Tot i així, la Sánchez Galí de la Roca de l'Ordiguer feia molts anys que estava a la llista i, amb ratamorta o no, tenia ganes de repetir-la... i Déu ni do... una bona curtida. 


Com passa em moltes vies del Cadí, el grau importa poc. Aquí el que té més valor és saber gestionar la roca, el material i un bon instint de paret. Nosaltres possiblement NO em sabut trobar l'itinerari cent per cent correcte a la part central però més o menys ens n'em sortit i és el que us he ressenyat.

La via la podem dividir amb tres parts: la inferior per xemeneis i diedres de grans dimensions amb roca delicada, la central indefinida amb diverses variants possibles i amb roca ben bona i compacta i, finalment, la part superior molt vertical, difícil, intimidatòria i amb roca variable bona en general.


Molt poc equipada en general, trobareu quelcom molt de tant en tant (alguns ben amagats). Dur tascons (discret), friends fins C4 repetint fins C2 i opcional repetir el C4, Aliens repetits i 4 clauets per alguna reunió i per equipar un pas en un dels artificial. Graduació original desfassadíssima i en general via més dura del que sembla.


Apa! Fins aviat i ...això sí: ombra i aventura assegurada.


divendres, 23 de juliol de 2021

L'Artigas Manel Picazo a la Forcanada.

Quin tros de queixal de roca blanca és aquesta muntanya de la Forcanada!!! Mare meva!!! Sempre en baixo amb la sensació de destrucció total i de corre corre que ens sortiran els puputs. En un dia perfecte hem repetit l'Artigas Manel Picazo, un altre tros de via que fa honors a la muntanya.

Després de tants mesos sense fer metres, la via se m'ha fet llarga (i ho és). La podriem dividir en quatre part: l'inicial, fàcil i amb la vista posada en una cova que domina la vertical. La següent seria la superació d'aquesta cova (per l'esquerra) i fins el balcó panoràmic, difícil i amb roca delicada. Tot el diedre superior seria la tercera part, bonic amb roca bona. I l'última correspon des del collet de la Punta Manel i fins al cim de la Punta Estel, llastres i blocs gegants on sembla que s'hagi d'arrencar o ensorrat tot.


En general, el poc equipament, la roca, la llargada, l'aproximació, el descens i l'ambient fan que sigui una via dura i una activitat llarga de veritat (15h i mitja de cotxe a cotxe, del tot millorable). L'inici l'hem fet a l'esquerra de la part més baixa de la paret i el descens pel sistema de rapels (que aquest cop sí que hem trobat): de la Punta Estel rapel de 30m al coll, desgrimpada de IIº per l'est fins trobar una intalació de claus (de cara al buit a l'esquerra), llavors tres rapels encadenats de claus (30, 55 i 55m), seguir baixant caminant pel llom fins a la vertical del Coll dels Pois i localitzar una intalació de cordinos discreta al terra (petit punt vermell en una pedra), rapel de 50m (encara que no ho sembli) fins al coll i ja caminant cap a peu de via i desfer l'aproximació.


A la via hi ha alguns claus, basicament a les reunions i poca cosa més. Dur tascons, friends fins C3, Aliens (els super petits són molt útils per estalviar-vos algun clau) i 4 pitons plans del tot recomanables (hi ha diverses reunions que no admeten res més). Roca bona a l'inici de via i des del balcó fins al final del diedre, la resta delicada. Molt de compte en els blocs gegants ja comentats.


Apa! Fins aviat i porteu un bon arsenal de cordinos per reposar els dels rapels que alguns comencen a fer pànic... i si voleu posar-hi un espit segur que us ho agraïran.


dimecres, 14 de juliol de 2021

La Bages (per l'entrada directa) a la Sud del Fals Pollegó Inferior.

Feia almenys un parell d'anys que no anava al Pedraforca i algun més que no anava al vessant sud. Amb els companys ens ha fet gràcia repetir una de les boniques raresses que hi ha a la seva part més occidental: la Bages començant per l'entrada diecta.


És bonica? sí. És curta? també. Així que cadascú sabrà si li compensa la pujada fins a Prat de Reo per fer només 150m (a no ser que la combineu amb alguna altra). Destaca el L1 per la seva bellesa i el L4 per la seva dificultat: en l'opció clàssica trobareu algun pas prou piquent i algun pas d'artificial a equipar, en l'opció lliure trindreu unes bones i variades apretades que prou us farà pujar pulsacions (jo he fet un mixte entre els dos).


La via està semiequipada però cal dur friends fins C3, Aliens, dues xapes recuperables i alguna baga (tot basicament pel L4). R1 i R2 rapelables, R3 en un pi sec de bones proporcions o a montar i R4 de parabolts no rapelable. Roca molt bona en general i descens en rapel de 35m equipat per la canal oest i si sou atrevits podeu desgrimpar per una corda fixa que hi ha intal.lada.


Apa! Fins aviat i a la ressenya que us he fet, crec que el L3 correspon a una altra via i no exactament a la Bages... tocarà investigar.


diumenge, 11 de juliol de 2021

Nit de tempesta.

Després d'uns dies desconectat del món només pendent dels que més t'estimes, no hi ha res millor que arribar a casa i que et rebin amb un bonic espectacle nocturn.


Apa! Fins aviat i a veure si podem fer alguna pirineiada que ja toca, jeje!!

dilluns, 28 de juny de 2021

L'Alicorn i el Diedre Joan Colet a Coll Roig.

En arribar a Montgrony aquest matí, una tempesta entremaliada ha deixat la roca ben molla. Per uns moments he pensat que hauria de canviar de plans però les canaleres de la via Alicorn s'han eixugat ràpid i això m'ha permès continuar amb el pla inicial. Després, una alineació ben curiosa d'astres fruit de la tempesta, m'ha permès enrolar-me amb una cordada de veterans (gràcies per la generositat Josep i Pere) per repetir l'última via del lloc: el Diedre Joan Colet.


La clàssica Alicorn és super bonica i curiosa: les profundes canaleres inferiors van tornant-se amb l'alçada en ondulacions de la roca. Una mostra perfecta de l'erosió de la pluja.

El Diedre Joan Colet també ben bonic, és una mostra de la feinada que comporta netejar una via perque quedi ben plaent. Wow!!! Jo, sóc incapaç de deixar les meves vies amb aquesta pulcritud, jeje!!


Totes dues podríem dir que estan equipades, potser a l'Alicorn (amb assegurances més separades) pot anar bé algun Alien i pel Diedre dur algun cordino o baga per llaçar ponts de roca de l'última tirada. Roca perfecta en general i reunions hiper segures i rapelables, tot i que baixar caminant és un moment.



Apa! Fins aviat i després de pluges descarteu el Diedre... el L3 i L4 poden estar molls.


dissabte, 26 de juny de 2021

15 anys de... la Capricciosa al Solar d'Enclar.

Quan pujavem a comprar material d'escalada a Andorra, la mirada se'ns perdia en el caos de roca i vegetació del Solar d'Enclar. No teniem ressenyes i només d'oïda sabiem que hi havia vies d'escalada. Va passar bastants anys fins que en vaig aconseguir alguna gràcies a la xarxa. Així, avui farà 15 anys, vam repetir la Capricciosa.


El nostre objectiu era una de les vies veïnes però la calor sufocant que feia i les adherències impossibles amb aquelles condicions ens va fer canviar d'objectiu a aquest, més fàcil i ràpid. Recordo que la via era ben xula però els replans i el bosc intermig li treien tot l'ambient de paret.


Apa! Fins aviat i descens rapelant o caminant per la canal del darrera... vosaltres mateixos.

divendres, 25 de juny de 2021

15 anys de... l'Esperó N.E. al Pic de la Valleta.

La primera vegada que vaig passar pel Coll del Pimorens va ser per motius laborals i vaig pensar: -Quin lloc més bonic, llàstima d'aquest hotel ruinós d'aquí al costat-. Poc temps després aquell hotel hem servia d'aixopluc en la nit de tempesta posterior a la repetició de l'Esperó N.E. al Pic de la Valleta, avui farà 15 anys.


En guardo un bon record de la via i això que trobar-la ens va costar una mica ja que no teniem ni idea de quin era el Pic de la Valleta i sort d'uns que estaven per allà fent no sé què, que ens van dir quin era. La resta ja va ser pa sucat amb oli (fins la nit, grrrrr!!!).



Apa! Fins aviat i trobareu informació extensa per la xarxa... per part meva res més.


dilluns, 21 de juny de 2021

Nova via. Econòmica a l'Agulla Smeagol.

Retrobar-se amb els companys d'escalada després de tants mesos és un plaer immens. Fer-ho en un lloc tant bonic com Sant Honorat, en un dia de temperatura perfecta i obrint una via d'una lògica absoluta ja és aconseguir una jornada rodona. Ho hem fet a l'agulla Smeagol i certament ens ha sortit una vieta ben Econòmica.

Sis parabolts (dos en reunió) i dos ponts de roca és tot el que hi ha en 90m. A més a més, de dues boniques tirades seguint un fugiser diedre al que vindria ser l'esperó sudest de la citada agulla. Escalada curta, fàcil i bonica.


Cal dur friends fins C2, Aliens i algun cordino o baga. Reunions equipades. Roca bona per ser St. Honorat però amb alguns còdols que caldrà tirar amb el pas de cordades. Descens pel vessant nord en un ràpel de 25m (o desgrimpada delicada). A combinar amb altres de la zona.


Apa! Fins aviat i tinc més vies noves per publicar però ja ho farem quan estigui tot en òptimes condicions... que tant confinament comarcal a donat molt de si.


divendres, 11 de juny de 2021

Flor de Tardor a la Roca del Corb.

Tot i ser primavera, està fent el típic temps d'estiu: sol i calor al matí i, tempesta i refrescada a la tarda. Jo, m'adapto a les circumstàncies com bonament puc, no només les metereològiques i vaig fent les meves escalades de supervivència. Avui a la Roca del Corb a St. Honorat novament.


La Flor de Tardor és una vieta curta, fàcil i a l'ombra que és el més important. Escalada sense pretensions on els desploms es superen en Ae i el lliure restant està perfectament assegurat. Boniques vistes i molta tranquilitat per alliberar-vos de l'estrés. A canvi haurem de dur una dotzena de cintes + R. i tractar amb una roca força bona en general.


Apa! Fins aviat i descens per la via Molla amb menys assegurances però perfectament combinables.




15 anys de... la Via dels Jubilats a Canalda.

Possiblement sigui la via més fàcil de tota la paret i també la més rostoll. La Via dels Jubilats a Canalda va seguint les típiques feixes i jardins penjats de la part dreta de la paret amb curts murs d'escalada. A la ressenya original posa: 200m de recorregut, 60m d'escalada efectiva.

Amb aquesta premisa podeu imaginar-vos que l'herba és abundant i que molts trams els podeu fer caminant. Jo, els records que en tinc d'avui fa 15 anys són aquests: feixes, herba i només el mur del L5 que valgués la pena.

Apa! Fins aviat i uns guants i unes tisores de podar també us poden anar bé, jeje!!

dimecres, 9 de juny de 2021

Racons als Contraforts de la Llosa del Cavall.

Encara queden parets per descobrir a la comarca i això sempre és un goig. Avui, ben d'hora (ben d'hora) per aprofitar l'ombra i la fresca matinal m'acosto fins els contraforts de la Llosa del Cavall per fer la via pionera d'aquesta talaïa privilagiada de la vall del Cardener.


La Racons és una línia d'una lògica absoluta que no dóna possibilitat a perdres. L1 d'agradable progressió i L2 més vertical on cal mirar-s'ho més bé. Bonica excursió per un corrilet recuperat (bona feina) que en algun punt és ben dret però que amb menys del que un espera et porta a peu de paret (30min). Flotants al gust, alguna baga i roca bona.


Apa! Fins aviat i precaució amb el filat de pues a l'inici del corrilet... ja té delicte posar aquest tipus de filat avui dia, grrrrrrr!!!






divendres, 4 de juny de 2021

15 anys de... la Quim Egozcue a les Roques d'en Minguell.

Les Roques d'en Minguell és un caos de petits espadats, agulles i puntes rocoses damunt el poble de La Pedra a la Vall de Lord. L'agulla Geperuda és la més notòria de tot l'indret i on un bon amic hi va obrir la Quim Egozcue repetida avui fa 15 anys.


De la via no recordo absolutament res i només aquesta instantània m'aporta quelcom de llum: magnífic dia de primavera amb una companyia que enyoro amb malenconia (nyapa amb esquerra i pas llarg a la dreta, jeje!! ves a saber de quina via parlàvem...)

Apa! Fins aviat i la ressenya ...conteu que poques repeticions deu tenir.

dilluns, 31 de maig de 2021

Diverses arestes a Sant Honorat.

Talment com si d'Arestes Brucs és tractessin, avui he anat a Sant Honorat a fer les arestes sud de diverses agulles, sumant metres de roca i molt pocs de caminar. Tranquilitat, paisatge i verdor després de l'abundant pluja d'ahir que val tot l'or del món.


Hem començat per la més baixa: l'Aresta Sud a l'Agulla del Camí, després l'Aresta Smeago a l'Agulla Smeagol i, finalment, la Cecile Amli a l'Agulla del Manguito. Totes tres fàcils però amb algun passet més pujat de to.


Trobarem quelcom de tant en tant però cal completar amb friends fins C2, Aliens i bagues. Roca bona en general però que demana sempre un punt d'atenció. Descensos des de sabines per equipar (preveure baga per abandonar) o alguna curta desgrimpada.


Apa! Fins aviat i només els més sensibles seràn capaços de valorar-les... per la resta serà pur col.leccionisme.