Entrada destacada

dimecres, 27 de març del 2024

Viatge per la Pura Delícia a la Paret del Devessó.

Qui més, qui menys, segur que aquests dies ha fet, està fent o farà algun viatge. Jo també. He fet el Viatge per la Pura Delícia a Malanyeu, que després de les darreres pluges (i que no s'aturin) estava especialment bonic.


Vieta d'aventura oberta sense expansions però que seguint la lògica m'ha dut fins l'R1 de l'Àngel Borràs. De fet, el poc equipament existent m'ha fet dubtar, en molts moments, de si anava pel camí correcte o no, però crec que més o menys ho he anat endevinant. En general, dir que l'he trobat més difícil i entretinguda del que m'esperava, i que sense ser cap meravella, prou mereix una oportunitat.


Cal dur tascons, friends fins C3, Aliens i un grapadet de cordinos i bagues. Tot s'ha d'equipar i R2 i R3 disposen d'uns ponts de roca tant bons com amagadets, obriu bé la vista. Típica roca 'gruyere' amb un gran bloc al L4 que ni tocar-lo (alerta). També mencionar un tram del L2 especialment herbós i desagradable (precaució), possibles variants tant per un costat com per l'altre.


Apa! Fins aviat i la resta de via... a disfrutar.



dijous, 21 de març del 2024

Represaliats a Canalda.

Fa unes setmanes vaig rebre un missatge amb la ressenya d'aquesta darrera obertura a la paret de Canalda: Represaliats. I des del minut zero ja vaig tenir el dilema de si anar-hi o no, i avui, amb la primavera que tot ho altera, he anat a provar. I provant, provant, patapam! He acabat sortint per dalt, tibant més d'ofici (i tasconets) que no pas de braços.


I és que el grau que proposa l'oberturista està totalment fora del meu abast (d'aquí el dilema)  però mica en mica  la cosa anat sortint. Amb tot, via força obligada i directa: ataca murs desplomats sense cap tipus de mirament (L1 i L3), pel meu gust una mica massa propera a la Via de l'Ignasi, però clar, l'espai disponible és finit.


Semiequipada i ben obligada (6b o més, mínim). Dur friends fins C1, Aliens i alguna baga o cordino, jo recomanaria dur uns tasconetss per fer alguna trampa (o algun A1). R2 comuna amb la via citada i roca bona en general.



Apa! Fins aviat i ...arribar a xapar el primer bolt ja t'ensenya de que va l'assumpte.


15 anys de... la Innominata a la Serra de St. Joan.

Actualment el tinc una mica abandonat, però durant una bona temporada la Serra de Sant Joan a Montanisell va ser un terreny de joc excelent per escalar-hi, avui fa 15anys vam anar-hi a repetir la injustament oblidada Innominata.


Reprodueixo la piada que vaig fer en el seu dia per internet:

Aquest dissabte vam repetir la via Innominata a la serra de St Joan.
Potser sóc jo que estic en baixa forma però em va semblar una via díficil díficil amb el grau moooolt ajustat, roca molt bona menys a l'inici i al final de la via i trams excepcionals. Seguros contats i reunions equipades.

L1 de tràmit en flanqueig a la dreta, fita petita a peu de via (V).
L2 moooolt atlètic amb seguros justos, molt xulo (6b+++).
L3 de fissures diedre una mica herbós al final (6a)
L4 al.lucinant, un llarg de pel.licula per placa primer i fissura després, tot corall, brutat (6b).
L5 d'artifo desplomat fàcil d'equipar, molt bon ambient (A2 Ae).
L6 amb ganes que s'acabin els mur desplomats i final una mica trencat-herbós (6a).

Felicitats als obridors, potser no és massa evident a primera vista però un cop t'hi poses el camí es veu amb molta claredat.

Apa! Fins aviat i una mica de ressenya per acabar.




dilluns, 18 de març del 2024

Nova via. Revolta Pagesa a (una paret sense nom).

Fet. Ja he obert la trilogia de vies que volia obrir en aquesta paret sense nom on, ara sí, n'hi haurem de buscar un. Després de la A Contracorrent i de l'Esperó de St. Jaume, la Revolta Pagesa suma tres llargs més de fisures i diedres (amb el permís d'una placa inicial ben compacta).


Tot i que té característiques similars a les altres dues, en aquesta hi he deixat tres claus (casolans) per fer-la una miqueta menys exposada. La resta amb ponts de roca i alguna sabina llaçada. També cal dur el mateix: friends fins C3, Aliens i alguna baga o cordino. Roca molt bona amb algun bloc a vigilar i descens en rapel.

Apa! Fins aviat i quan pugui fer-li una repetició us les presentaré com deu mana... que encara hi he de fer un retoc a l'R1.

Nota (del 10 de Maig de 2024): Via llesta per ser repetida. Tots els retocs estan acabats. L2 curt però intens. Aquí teniu la ressenya.




divendres, 15 de març del 2024

Fent companyia als mestres.

Avui, l'escalada ha quedat en segon terme. Poder fer companyia als mestres i veure com ells ho fan, és un autèntic privilegi. Qui diu que mirant no se n'apren?


Així que mentre jo feia un projecte inacabat, ell estava ben enfeinat en el seu. Déu ni do del bullici que hi ha per la contrada i semblava que la paret havia de ser inescalable.

Apa! Fins aviat i amb ganes de veuren els resultats... per babajar una estona, jeje!


dimarts, 12 de març del 2024

Nova via. Diedre Central al Sòcol del Montroig.

Després de la bonica pluja d'aquest cap de setmana i que ho ha deixat tot nevat per sobre de 1200m. calia buscar una paret a cotes més baixes i llavors s'ha m'ha encès la llum que tenia aquest projecte a mig acabar. Un diedre espatarrant al Sòcol del Montroig que encara no entenc com no estava obert (tot i que una fletxa gravada a la roca em fa venir dubtes).


El Diedre Central ha estat obert sense expansions i les úniques que aprofita són de les vies veïnes (La Matamala i la Perla Negra). Encara li cal una altra tongada de pluges per netejar la terra en algun punt (especialment al L1 i on uns blocs que hi havia ja no hi són, ups!!). Escalada no massa dífícil en general però amb un inici de l'últim llarg ben obligat.


Cal dur tascons (petits), friends fins C4 ben bé, Aliens i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquens i reunions a reforçar (menys les parabolades). Bona via per ments clàssiques.

Apa! Fins aviat i resta fer la ressenya i una repetició per veure com a quedat de net (o brut) el L1... que avui he pujat per la vora, jeje!!

Nota (del 16 d'Abril de 2024): Repeteixo i prou disfruto de la via i de com a quedat. El L1 que em preocupava, a quedat més xulo de quan hi havia els blocs i la terra que encara hi queda s'anirà rentant amb la pluja.


Aprofito per recomanar dur el C5: en aquest L1 us quedarà més bé que el C4, en el L2 també i en el L3 molt probablement també. Per acabar, us penjo la ressenya que us he fet. Que la disfruteu.




 


divendres, 8 de març del 2024

15 anys de... la Niltina al Cap del Ras.

Crec recordar que feia relativament poc que havien obert la Niltina a Àger quan vam veure la ressenya, tot i així encara vam tardar un any en anar-la a repetir. Així que, avui farà 15 anys, va ser el dia indicat.


De la via recordo poques coses: recordo que ens va sortir tota en lliure (en algun lloc marcava algun pas d'Ae) i recordo les fantàstiques plaques ratllades de la part superior. De la resta, res de res, però guapa via.


Apa! Fins aviat i ...tranquils, trobareu informació amplia per la xarxa. 


dimarts, 5 de març del 2024

Laia a la Paret del Tamok o la Rentisclera de la Maçana.

Feia una eternitat que no anava en aquesta paret que ja no sé com anomenar (tot i que per mi sempre serà la paret del Tamok). Em escollit la Laia ja que teniem ganes de no complicar-nos i disfrutar de l'escalada. Lo primer ho hem aconseguit, lo segon a mitges.


I dic a mitges perque, excepte el L1 que és molt xulo i algun que altre curt tram, la resta (que és molt) deixa bastant que desitjar: massa terra, massa replà, massa herba... especialment el L2. Amb una mica de neteja i una mica d'esporgada la cosa milloraria una mica.


Tot i que diuen via equipada, per mi és més que recomanable dur friends fins C2. La part de dalt està menys equipada. Roca bona quan n'hi ha però el comentat (massa terra i massa herba). Diversos replans i feixes trenquen la continuitat i l'ambient (res a veure amb la part dreta de la paret).

Apa! Fins aviat i segur que no tardaré tres decàdes en tornar-hi, jejeje!!