Crepúscul dels Ídols a la Paret del Llop Blanc.

Feia massa dies que estava a la zona de confort i calia sortir-ne, així que avui he tornat a fer una via guerrera del mestre Xuxe, redéu que n'escalava de bé aquest home i vies, com la Crepúscul dels Ídols a la Paret del Llop Blanc, en són  una bona mostra. Chapeau i la meva enhorabona des d'allà on siguis.

La via l'he trobat dura i entretinguda, el poc rastre de pas (tot i l'evidència) i l'equipament antic fa que hagis d'anar xino xano. Tots els llargs tenen el seu rotllo però destacaria especialment el L3: fisura vertical i atlètica que fa apretar de valent. He deixat un pitó en el L1 que segur no li fareu cap lleig.

Està semiequipada amb material divers: burils i espits de xapa petita que demanen una restauració. Cal dur 5 pitonets variats, tascons, friends fins C3, Aliens i un remenat de cordinos i bagues. Roca variable: molt bona i compacta a les plaques i esquarterada i a vigilar a les fisures. Alguna herba emprenyadora també hi és per les poques repeticions que deu tenir.

Apa! Fins aviat i crec que amb aquesta ja he fet totes les vies importants del mestre... després d'haver-la intentat fa més d'una dècada (Feb-13).

15 anys de... l'Esperó dels Cardonins a la Paret del Llop Blanc.

De vegades, hi ha vies que semblen haver entrat en una dinàmica de malastrugança que costa un munt de capgirar (com per exemple aquesta i aquesta altra) i això, més o menys, és el que em va passar a l'Esperó dels Cardonins de la Paret del Llop Blanc: el primer intent avortat per pluja (Set-01) i el segon avortat pel fred... molt fred (Abr-03), finalment, avui fa 15 anys vam aconseguir treure l'espineta.

La recordo molt xula, atlètica i vertical. Possiblement sigui la més bona de la paret (tot i que encara me'n falten un parell). També recordo que estava bastant arregladeta però que sabia d'equipar bastants trams inclòs algun d'artificial, de fet, crec recordar que ens vam estalviar clavar la 'V' que demanen per un pas de ganxo, però certament no n'estic segur.

Apa! Fins aviat i... haurem de tornar-hi per poder-ho confirmar, jeje!!.

15 anys de... la via C.E.B.A. a la Paret del Llop Blanc.

A la Paret del Llop Blanc hi va poqueta gent a escalar i un bon dia vam veure que hi havien obert una via nova: la C.E.B.A., així, com que no es veia molt difícil vam decidir anar-hi avui farà 15 anys. A mesura que exprimeixo la memòria em van venint records. Recordo que el L1 seguia un gran diedre vertical i prou difícil a la part final, recordo diferents passos de diversos llargs i també l'esperó final aeri i amb ambient. Aquests són els records bons.

El no tant bons fan referència a la qualitat dels claus (alguns fets de trossos d'estanteria metàl.lica) i als blocs on estaven clavats que feien molt mala pinta... dubto que aguantin una caiguda. Tot i així, també hi ha espits i les reunions no les recordo pas dolentes. Cal dur els flotants habituals i la roca bona però amb diversos trams a estudiar.

Apa! Fins viat i millor que sigueu solvents en l'autoprotecció... per si de cas.

15 anys de... la Cagadubtes a la Paret del Llop Blanc.

Aquesta és l'eterna via pendent. Normalment, quan acabo d'obrir una via en solitari sempre m'agrada repetir-la amb cordada per veure com a quedat i fer-li algun retoc final si convé. Però a la Cagadubtes de la paret del Llop Blanc fa 15 anys que espera aquesta repetició i fa 15 anys que espera aquests retocs (intentats una vegada però no finalitzats).

La via està poc equipada i és difícil, on t'has de buscar la vida en les reunions i els llargs. La roca bona en general però amb els seus blocs i llastretes dubtoses. Destacar la sortida al cim: el punt que recordo més exigent, suposo que el cansament també va fer de les seves.

Apa! Fins aviat i... vejam si no espero 15 anys més en arreglar-la, ja us ho faré saber.

15 anys de... l'Acción Mutante a la Paret del Llop Blanc.

Vam coincidir, de casualitat, amb els oberturistes el dia que la van obrir. Ho van fer d'una tacada, arribar i moldre, en una llarga jornada d'escalada. Els seus rostres reflexaven esgotament i en veure la ressenya ho vaig entendre tot. Coneixent la paret com coneixia, la via és veia aèria, vertical, dura i difícil, tot un repte pel meu modest nivell.

L'Acción Mutante és una bellissíma via, d'una lògica insultant, molt poc equipada, de les difícils de la paret. L5 en diedre espectacular. Es poden empalmar els L3 i L4 vigilant amb el material i, probablement puguin alliberar-se nombrosos trams d'artificial però compte que la via s'ha repetit poquíssim.

Per si de cas, porteu el que posa la ressenya. Roca bona en general però amb una sortida el cim trencada (llàstima) i alguna que altra herba.

Apa! Fins aviat i ...tot un viot, enhorabona!!

Realitat Separada i Curt Curtet a la Paret del Llop Blanc.

Ben bé a la Paret del Llop Blanc, no. Més aviat al seu contrafort. Un contrafort de pedra blanca, plena de fissures verticals i algun que altre sostre per treure's el barret.

Fa uns anys (Set-05) vaig anar per obrir-lo i, el més increïble de tot és que va sortir en lliure (brutal!!). L'any següent hi vaig tornar per obrir una de les multiples fissures que hi ha a la dreta. Com que avui teniem poc temps hem descidit anar-les a repetir i hem disfrutat com mens d'un parell de vies curtes però molt xules.

La Realitat Separada necessita els tascons per poder reforçar el L1 i l'R, i el L2 està equipat. En la Curt Curtet posarem més trastos però sense excés (algun tascó i friends des d'aliens fins el C3).

Apa! Fins aviat i moltes possibilitats de noves però curtes obertures.

15 anys de... la Gran Manitú a la Paret del Llop Blanc

Encara recordo aquesta jornada com si fos ahir. Vam disfrutar i patir com uns nens i... és que el Llop Blanc és molt llop i molt blanc, i la Gran Manitú molt gran, jeje!

Vaig afrontar la preciosa bavaresa del L1 amb el cor en un puny, 20m curts però intensos. Treura-la en lliure em va donar molta moral pels diedres superiors que ens esperàven. Suposo que per això no ens vam baixar quan se'ns va posar a nevar en el L5. Entre lo vertical que és, el fred i la nevada, recordo que em va costar un ou.

Apa! Fins aviat i... la primera gran apretada.

Nota (del 28 d'Abril de 2022): 25 anys després torno a repetir aquesta bona via del Llop Blanc... records molt llunyans ja, jeje!!!! Tot i així, la via continua inperturbable en el temps: dura, atlètica i exigent.

He refet la ressenya perque la que hi havia estava plena d'errors, així que ara la teniu actualitzada amb una petita modificació dels graus originals. Anotar que l'A1 del darrer llarg podria sortir en lliure de 6b aproximadament.