15 anys de... la Lotus a la Paret de l'Aeri.

Les plaques montserratines en general, però especialment les de les grans parets, m'han fet sempre una por terrible. I jo, que sóc un escalador mediocre, em cal buscar companys amb solvència contrastada perque les resolguin. Amb aquesta garantia, fa 15 anys, vaig repetir la Lotus de la Paret de l'Aeri de Montserrat.

Ells van fer-se lo difícil i jo lo fàcil. I, certament, la finura de la via i la incòmoda llunyania de les assegurances fa que s'hagi d'escalar amb els cinc sentits. Molt bona via per això, en guardo un gran record.

Apa! Fins aviat i no aneu justos de grau si la voleu disfrutar.

La Iglesias Casanovas a l'Asiàtica.

Les sensacions en els dia d'avui han estat d'un constant sí però no. Sí, a l'ombra s'estava bé però no et pensis. Sí, la via és prou bona però no del tot. Sí, em fet trams en lliure però no em encadenat res. Sí, a la via hi ha parabolts però no tot està restaurat.

Després de llegir (en diagonal) la informació existent a la xarxa sobre la Igesias Casanovas de l'Asiàtica, no sabria dir-vos amb quina idea preconcebuda afrontava la via. Jo sempre havia pensat que era una pedalada de dalt a baix però en veure 6a's i 6b's a les ressenyes pensava que es deixaria fer. La realitat és que sí, es deixa fer bastant, però cal apretar fort de veritat i ni de poc el grau és amable i ni de poc el canto és generós.

La via està semirestaurada amb peça vella i peça nova (en termes generals) però per l'inici i el final uns Aliens poden anar molt bé. Recomanable també dur un petit mosquetó amb material de fortuna per si de cas. I moltes, moltes cintes express: unes 30 si es vol xapar tot (i unes 20 com a mínim). La roca molt bona menys l'inici i algun curt tram de la part alta, poc cantelluda i poc adherent en general.

Apa! Fins aviat i ambient sí que el té... sense cap no en contra, jeje!!

15 anys de... l'Stae a la Paret de Sta. Cecília.

Fa 15 anys, l'Stae a la Paret de Sta. Cecília de Montserrat era una autèntica desconeguda per mi. Tot el que quedava fora dels grans monuments montserratins del vessant nord era territori inòspit. Així, el company va proposar aquesta via i cap allar vam anar. 

En guardo un bon record, sobretot de la meitat superior, per fisures, xemeneies i plaques ben interessants. Amb tot, via semiequipada de tall clàssic amb roca prou bona en general i algun passet una mica herbós. Cal dur friends fins C3, Aliens i bagues (per assegurar la fisura ampla del L6 potser us caldrà quelcom més gran... vosaltres mateixos).

Apa! Fins aviat i informeu-vos del descens ja que abans es feia per la desapareguda ferrata Teresina desmantellada el 2019... jo diria que ara cal baixar pel vessant oest per un sistema de rapels i flanquejos per replans.

L'Easy Rider a la Paret de l'Aeri.

Doncs sembla mentida que aquestes alçades de la pel.lícula encara em faltin clàssiques tant famoses com l'Easy Rider de l'Aeri, però així són les coses i, no és l'única, encara n'hi ha almenys un parell que esperen el seu torn. Però ara, la trilogia més repetida d'aquest sector ja està complerta (amb aquesta i aquesta altra)

Via molt bonica, elegant, audaç, assequible però (alerta) també exposada. De fet, tot el que jo pugui dir, de ben segur que altres ja ho han dit, així que poc més afegiré. Nosaltres em dut els Aliens i prou han anar bé (sobretot al L1) i potser amb algun tricam (més que tascons) també l'haguessim pogut posar.

Apa! Fins aviat i inici del L4 en diagonal a 30º cap a l'esquerra (respecte la vertical)... possiblement el tram més delicat de la via.

15 anys de... la C.A.D.E. a la Nord d'Agulles.

La C.A.D.E. de la Roca 92 a Montserrat té la fama de ser la millor via de la Nord d'Agulles. I potser és veritat, almenys per elegancia i estètica del recorregut. Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i l'únic record amarg que en guardo és la roca delicada del L1 i especialment a l'inici del L4.  

També recordo que l'objectiu principal, a part de fer la via, era aconseguir treure en lliure el famós offwitch del L3 (la fisura superman) i, certament, n'estic ben orgullós i satisfet, això sí, vaig suar tinta xina per aconseguir-ho, jeje!! Diuen 6b, però jo crec que prou és un bon 6b+.

Apa! Fins aviat i informació extensa per la xarxa.

15 anys de... la Puigmal al Cavall Bernat.

Bonica, elegant i ultraclàssica via montserratina. Històrica i imprescindible. Evidentment, trobareu informació extensa per la xarxa on podreu trobar una definició amplia dels adjectius amb que us l'he definit. Jo no afegiré pas res més.

Repetida avui fa 15 anys, no sabiem ben bé com la trobariem després de la polèmica restauració. Fins i tot, en l'actualitat, millor portar un bon mosquetó d'invents per si de cas. Un autèntica llàstima haver tret els burils originals: per mi, es podien haber deixat com un museu a l'aire lliure per les generacions futures.

Apa! Fins aviat i possible tota en lliure, 7b+... déu ni do!! 

La Fragel Rock a la Paret de l'Aeri.

La grandiosa Paret de l'Aeri de Montserrat per nosaltres sols... com es nota que és Agost, jeje!! Dia ideal (sinó fos per la calor en algun moment) per tatxar una clàssica magistralment oberta com la Fragel Rock i degustada de formes ben diferents: jo amb l'agre gust de quatre A0's i un mal de peus horrorós i, el company amb la dolça victoria del 'rotpunkt' (enhorabona crack!).

Dic magistralment oberta perque obrir en solitari, en lliure, a vista i sense penjar-se de res per colocar els parabolts és molt fàcil d'escriure però un com a lloc i fent la via, t'adones de l'abast del l'assumpte, chapeau per l'oberturista. 

De la via, escrit lo escrit, no cal dir res més. Informació extensa per la xarxa i només un dubte de quina és la sortida original de l'última R: si per la dreta (lo lògic) o per l'esquerra (a buscar la  A Dónde Hostias Putas Vas).

Dur 15 cintes variades + R. (només per l'últim llarg en que podeu xapar algun buril de més), roca molt bona amb alguna crosta anecdòtica i bon ambient a la part superior. Descens en rapel fins el collet (15m) i després grimpadeta (amb corda fixa d'acompanyament), precaució. Ah! i també precaució per arribar a l'R0, 10m de IIIº també els fareu (i sense corda fixa els primers metres).

Apa! Fins aviat i després d'una bona suada, això és glòria divina...

...fins que...

15 anys de... la Joan Armengol al Serrat del Moro.

Ben bé no sé perquè la Joan Armengol del Serrat del Moro de Montserrat no s'ha convertit en clàssica, ja que el traçat, equipament, graduació és de la clàssica de manual. Potser la roca, no massa bona en algun tram i, el jardi intermig li resten punts. 

Jo vaig repetir-la fa 15 anys i en general en tinc un bon record. Recordo la part inferior bastant fina i la part superior més difícil del que semblava. De la resta, res de res. Així que haureu de tirar de xarxa.

Apa! Fins aviat i vigileu amb el sol... que pel que recordo ens va tocar bastant.

15 anys de... l'Eva Petrel al Serrat del Moro.

Al Serrat del Moro de Montserrat hi ha un munt de vies però només unes poques són repetides amb certa freqüència. A l'altre extrem, n'hi ha algunes practicament perdudes en la memòria col.lectiva i algunes altres que naveguen entre aquestes dues tendències. L'Eva Petrel, feta avui fa 15 anys, està com a mínim en aquest últim grup.

D'aquesta via només en guardo records generals. Recordo que les tirades eren molt llargues i especialment el L4 es feia etern. Recordo que els passos d'artificial eren molt llargs també, d'aquells que no saps si sortir en lliure, col.locar una altra peça o pujar a ultíssims d'estreps. I en general, no la recordo una via especialment bonica a excepció del final que sí val la pena.

Apa! Fins aviat i crec que les restriccions ja s'han aixecat... però millor consulteu-ho al altíssim patronat.

La Peter Pan a la Roca d'en Guillot.

L'estiu ja és aquí amb tota la seva contundència (i estem al Maig). És evident que encara tindrà (espero) les seves refrescades i les seves pluges però vaja... la búsqueda de l'ombra o del ventet ja serà una constant. Avui, nosaltres ho hem fet a la Peter Pan a la Roca d'en Guillot de Montserrat.

Via ben interessant que és fa curta. Després d'un L1 desagraït per l'entrada original i millorable per una variant a la dreta més difícil, venen dos llarg super xulos i un tercer fàcil fins el cim. La variant d'entrada és una fisura ben vertical i fineta ben assegurada amb tres claus. Potser és una via nova que puja per la dreta però ho desconèc completament (si algú sap quelcom ja ho dirà).

Dur friends fins C3 (opcional el C4 pel L2), Aliens i diverses bagues. Roca molt bona menys el L1 i grau original apretat. Descens per l'est en una curta desgrimpada (evident) i després buscant les clarianes fins trobar el camí alt d'Ecos (marques blaves) que passa per sota.

Apa! Fins aviat i recomanable combinar-ho amb alguna altra via per amortitzar l'excursió.

Aresta Integral Fredi Picazo a la Roca dels Aurons.

Molts dies sense trepitjar montserrat i la sensació de no trobar res on agafar-se s'ha fet palesa repetint la (no sé si) clàssica Aresta Integral Fredi picazo a la llunyana Roca dels Aurons. Bonic dia d'excursió i escalada amb una temperatura més que acceptable tot i escalar més al sol que a l'ombra.

Aresta 'antiBrucs' elegant i amb els llargs imparells més difícils, curts i equipats que els parells. En aquets darrers cal tenir el detector de metalls ben calibrat. Connexió amb la via normal de la roca (un altre època, una altra manera de fer) i rapel aconsellable, pel de segon, en la desgrimpada de 4m de l'Agulleta dels Aurons.

Restaurada i gairebé equipada amb assegurances justes i a lloc. No afegireu molt més però millor dur alguns microtascons, Aliens i friends fins C2 (alguna cosa potser no arribareu a col.locar-la però és per resumir). Estigueu atents a les (poques) possibilitats que ofereix la roca: més, com més amunt. Descens en rapel (mínim 30m justos) pel vessant sud i després pendent avall una mica a l'esquerra fins a trobar el camí alt d'Ecos (marques blaves).

Apa! Fins aviat i inici a 5m del camí, sense replà i amb molta vegetació caiguda... bastant incòmode en general. Podríem dir que el buril de l'antiga R0, s'ha comvertit en la primera assegurança del L1.

15 anys de... la Desiree al Cavall Bernat.

En la música, quantes vegades em escoltat allò de: un clàssic dels 70, o dels 80. En les vies d'escalada també podríem fer-hi aquesta similitud. I la Desiree del Cavall Bernat, feta avui fa 15 anys, la prodíem qualificar com una clàssica dels 80.

La recordo bonica, aèria i amb una escalada molt fina, típica de Montserrat. Recordo que l'artificial s'em va fer etern i nomès el famós pas de merlet, a la seva meitat, trencava una mica la rutina d'Ae. I també recordo que el darrer llarg és el que més em va agradar amb uns còdols ja més grans.

Apa! Fins aviat i us deixo amb la ressenya... de ben segur trobarem informació extensa per la xarxa.

15 anys de... la Xavi Teixidó al Serrat de Patriarques.

Quan vaig veure la ressenya de la Xavi Teixidó al Serrat de Patriarques de Montserrat, vaig pensar que seria una bona opció per fer en aquesta paret sense el patiment de la primera vegada. Així que quan els astres es van alinear, avui fa 15 anys, ens hi vam encaminar.

En guardo un bon record d'aquesta via i, evidentment, té els seus trams bruts i travessa algun que altre jardí però en conjunt la recordo prou xula i ben interessant. Recordo especialment un llarg de placa del mig que prou et feia escalar concentrat i l'estreta aresta final que apareix quan ja t'esperes una sortida del tot selvàtica.

Apa! Fins aviat i actualment crec que l'accés per la canal dels Avellaners està prohibit... així que malament per poder-la repetir.

Desideratum a la Nord d'Agulles.

Les circumstàncies han fet que avui tornés anar a Montserrat i, la casualitat a fet que em trobés companys que feia un munt de temps que no coincidiem i que generosament m'han acollit en la seva cordada: moltes gràcies cracks. Així, hem fet la Desideràtum just on la paret nord d'agulles canvia a oest (o a la inversa).

Vieta que no tenia ni molt menys a la llista de pendents i que m'ha deixat un bon gust de boca. Sense ser res de l'altre món, és ben interessant, ràpida i amb ombra assegurada que és de ben agraïr. Jo destacaria l'entrada fina del L1 (només començar) i l'últim llarg primer ben craustrofòbic i després ben aeri.

Assegurances justes i suficients: dur 12 cintes (només per l'últim llarg) amb alguna baga. Roca en general bona. Reunions còmodes i descens en rapel de 25m pel vessant est.

Apa! Fins aviat i  per cert, fa cim a l'Agulla dels Espeleòlegs.

15 anys de... l'Anglada Guillamón al Cavall Bernat.

A finals de Novembre, el dia no dóna per encantar-se massa i, a la clàssica Anglada Guillamón del Cavall Bernat potser ens la vam agafar amb massa calma i per poc que no s'ens fa de nit. Recordo que vam arribar al cotxe que practicament no si veia, jeje!!!

De la via... doncs bastant artificial i bon ambient. Sobretot recordo l'últim llarg: en lliure molt bonic i sobre una roca fantàstica. Ah! I també recordo que les xapes dels parabolts tenien rebava de tants mosquetons que les havien xapat.

Apa! Fins aviat i... en aquesta via vaig entendre per que les xapes en els artificials acaben tant fetes malbé.

La Casas Chani al Serrat del Moro.

Tants anys escalant i encara tinc clàssiques per fer, jejeje!!! Avui hem anat a Montserrat a fer la Casas Chani al Serrat del Moro que juntament amb la Mas Brullet són la parella imprescindible del lloc i que prou et deixa un bon gust de boca.

Informació extensa per la xara denota la seva feqüentació, així que poc afegiré jo que no s'hagi escrit ja. Potser el més rellevant seria dir que alguns burils demanen una restauració a crits. Personalment crec que una clàssica com aquesta ja NO té que estar amb assegurances de museu i més després de la reobertura amb parabolts dels dos primers llargs pel desprendiment.

Cal dur alguns tascons, friends fins C3 (C4 o C5 recomanable per l'últim llarg) i alguna xapa recuperable. Equipament antic a partir de l'R2, i aquestes en bons arbres o acribillades de burils (amb algun espit). Roca bona i una mica gastada en algun tram i L4 amb una mica de terra.

Apa! Fins aviat i bon ambient a la part de dalt.

15 anys de... l'Esperó Ribes al Bastó del Frare.

Al vessant nord de Montserrat totes o gairebé totes les vies tenen el seu puntet piquent i, les de Frares Encantats també. Potser una de les que menys és l'Esperó Ribas al Bastó del Frare feta avui fa 15 anys.

Especialment bonica la seva part superior: un mur vertical de bona presa i assegurances justes que prou us farà escalar. Trobareu informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i ...precaució amb les cordes fixes per accedir a l'R0.

15 anys de... l'Anglada Cerdà a la Boleta Foradada.

Com ja he dit en alguna altra ocasió, hi ha vies que suposen un abans i un després. L'Anglada Cerdà de la Boleta Foradada de Montserrat va ser una d'aquestes vies, avui feta fa 15 anys.

Dic això perque fins llavors havia vist els burils com uns àngels salvadors, però a partir d'aquesta via i en concret del seu L6 els hi vaig agafar una mica de mania, i ara, ja no disfruto tant quan m'he de penjar d'aquestes relíquies i això que no n'he petat mai cap,  jeje!.

De la via només puc dir que és una clàssica imprescindible d'una elegància i bellesa dificilment igualable.

Apa! Fins aviat i actualment està semirestaurada (...quan la vam repetir, no).

L'Ancestra a l'Asiàtica.

Tornem a Montserrat però aquest cop al vessant nord de Frares, zona que feia bastants anys que no hi anava. Avui hem fet cordada de tres a l'Asiàtica per poder mirar i tocar aquesta raresa montserratina com és la famosa llastra de calcari de l'Ancestra.

Clàssica del vessant nord però amb diversos ingredients que la fan picant (i perque no dir-ho, perillosa). Via amb dues part ben diferenciades: la inferior bastant lletja, bruta i herbosa i la superior molt bonica, vertical i elegant (si una part compensa l'altra ja és a criteri de cadascú). Dic picant perque el grau és ajustat i dic perillosa perque hi ha un parell de trams amb cordes fixes en estat putrefacte... molta precaució!!!!.

Les assegurances hi són justes i calen tascons, friends fins C2, Aliens i algunes bagues. Algunes reunions reforçades amb un parabolt (de 8mm) i altres a reforçar amb el que es pugui. Roca dolenta al L1 i bona o molt bona a la resta. Herba i fullaraca al L2. Sol des de bon matí i fins la tarda (cara est, ull!!)

Apa! Fins aviat i ...per cert, l'últim llarg té la seva gràcia, no baixeu la guàrdia.