Entrada destacada

dilluns, 30 de setembre del 2013

15 anys de... l'Anglada Guillamón del Faraó.

Després de perdre la por en la primera solitària a Montserrat, desitjava fer quelcom més interesant i vaig decidir perdrem (i mai millor dit) pels camins i canals del massís. La idea inicial era escalar l'Anglada Guillamón del Faraó entrant per la Temple del Sol del Faraonet i seguir cap el torrent del migdia per dormir a la bauma dels Plecs del Llibre i pujar al Montgròs l'endemà.


La integral va resultar molt agradable amb dos llargs més picantons que la resta: el L1 de la Temple per lo mantingut que és i l'artificial de l'Anglada per que només duia tascons i no sempre quedàven bé (algun friend no m'hagués anat gens malament). El problema va venir després.


Per resumir l'aventura us diré que no sabia quin camí havia d'agafar (embolic de corriols al Coll de Mosset), vaig acabar baixant de nit pel Joc de l'Oca, dormint a Can Jorba, pujant l'endemà pel camí dels francesos fins els Plecs, no vaig saber trobar el trencant (amb les lletres ben grosses) del Montgròs i reventat com estava, vaig tornar a baixar per anarmen cap a casa emprenyat com una teia per la caminada inútil i dient-m'he que mai més em tornaria a passar una cosa així.

Apa! Fins aviat i ...primera i única vegada que m'he perdut a Montserrat.

divendres, 27 de setembre del 2013

Els Guardians de Busa a la Presó de Busa.

Sempre he pensat que hi ha vies que només es repeteixen una vegada i Els Guardians de Busa a la Presó de Busa és una d'aquestes. Quan parlo malament d'una via, llavors em foten la bronca per fer-ho, però jo només escric les sensacions que he tingut i, les d'avui han estat: per haver-m'he matat.


La primera imatge de la fissura/diedre/xemeneia no reflexa el que després et trobes, bufa! Tot sigui dit, algun tram bo, bonic i exòtic també hi és, com ara el L2 i gairebé tot el L3.


Però m'he flipat tant en el L1 que en arribar a l'arbret de l'R1 he pensat que no m'aguantaria i he seguit amunt. En arribar a l'R2 no he sabut com muntar la reunió (encara ara no sé com ho van fer el oberturistes) i he seguit amunt.
Finalment, després de 80m al límit de la corda, he arribat a l'R3 amb els ulls sortits i col.locant tot lo petit que hem quedava per montar la reunió, menjant-m'he amb patates tot lo gran. Uf uf!! Quina agonia!! Encara estic taquicàrdic!!!


Així, el material que demanen els oberturistes i el que he fet servir jo, no te res a veure. Però podem arribar a un consens dient: Tascons, Friends (fins C3), aliens, alguna baga i alguns cordinos prims. La roca (la gran culpable de que aquesta via sigui xunga) és molt dolenta en el L1 (però molt), acceptabe amb algun tram bo en els L2 i L3, però al final d'aquest i el L4 torna a ser dolenta amb ganes.


Apa! Fins aviat i suposo que això em passa per anar en solitari, jeje!!

Nota (del 15 d'Octubre de 2023): L'objectiu NO era repetir aquesta via, ni molt menys, però m'he confós i ens hi hem posat per error (i quina rabia m'ha fotut, grrrrrr!!!). Com a referència dir-vos que hi ha hagut un desprendiment amb blocs enormes perfectament identificable just a l'esquerra.

Pel que fa a la via... segueix essent lo que era: sense millora, sense empitjorament i sense afectació pel desprendiment.

15 anys de... la Putes Mosques al Roc d'en Solà.

Una altra de les clàssiques, classiquíssimes, del Roc d'en Solà a Perles. Tant famosa com la seva veïna. Cita imprescindible del lloc. Repetida i piada fins la sacietat.


Fa 15 anys la vaig fer primer cop, després n'han vingut dues més (Gen-01 i Feb-06) i només la darrera vegada em va sortir tota en lliure per què el L1 sempre s'em resistia.


Apa! Fins aviat i combineu-la amb alguna altra.

Nota (del 3 d'Octubre de 2014): Repetim aquesta bonica via per quarta vegada, disfrutant del solet, la bona companyia i dels moviments... de la roca però no massa, que cada dia està més gastada.


Per cert. Han obert una via esportiva just a l'esquerra d'un sol llarg (fins l'R2), estigueu al cas de no colar-vos.

dijous, 26 de setembre del 2013

Via de l'Emili a la Sud del Pedraforca.

Jornada fantàstica a la Sud del Pedraforca, solet i temperatura genial i, a més a més, les dos cordades que ens hi hem trobat eren amigues,encara més genial. Així que, cadascú ha apretar a lo seu i nosaltres a la Via de l'Emili, buf!!


Via increïble amb una estètica fora de sèrie. Compacta fins a límits de la desesperació (típica de la Sud) i amb dos llargs inescalables i els hi donen de 7a+/A0 i 7c+ (digueu-m'he incrèdul però no m'ho crec). La resta més humà però sense regalar res, de fet ni en els artificial regalen res: diversos passos de ganxo en el primer i sortidetes en lliure entre pitó i pitó en el segon.


L'hem fet sense clavar augmentant el grau obligat. Mínim, els Tascons (discret), Friends (fins C3), aliens, ganxo/os (imprescindible), 1 xapa recuperable, bagues, 20 cintes variades i 9 mosquetons per reunions. L'equipament vellet però encara aguanta (claus amagats). Roca molt bona en general i mooooolt compacta.


Apa! Fins aviat i avui hem estrenat un nou aparell: el comprobador de ganxos, sublim!!!!


dimarts, 24 de setembre del 2013

La Directa Anna a la Roca Gran de Ferrús.

Ja tornem estar en un estiu d'aquells que s'estira com un xiclet. La temporada pirinenca ja la vaig tancar i ara aprofito per fer vies en aquelles parets que hi fa fred a l'hivern i calor a l'estiu. Avui, la Directa Anna a la Roca Gran de Ferrús.


Aquesta emotiva pedra i un espit sense xapa marca l'inici de la via. Una via molt poc equipada: burils a les reunions que cal reforçar i només un buril en el L1, un clau en el L3 i un tac de fusta en el L4. Ja us podeu imaginar que amb aquesta abundància de material, he navegat i dubtat molt sovint de si anava per on tocava o no, però tot i així m'ho he passat molt bé ...m'ha agradat.


Demanava portar claus, però he passat sense clavar, fent servir els tascons a fondo. Per tant, joc de tascons ben complert (i habilitat per col.locar-los), Friends (fins el C3), aliens i alguna baga llarga i algun cordino prim. La roca m'ha semblat molt bona, encara que algun tram del L3 i L4 cal prestar atenció. Herba a l'entrada i sortida de l'R3 (argelagues malparides) i augmentant amb l'alçada.


Apa! Fins aviat i ...per fer un  tastet per sopar ja n'em tingut prou, jeje!!



divendres, 20 de setembre del 2013

Ritual Extrem al Calderer.

Últimes batzegades de l'estiu i últimes escalades en els vessants nord. Avui em penso que he acabat la temporada estival a la Ritual Extrem del Pedraforca, enmig d'un sidral més que considerable.


Poques referències teníem de la via i, encara que tingués trams comuns amb altres vies del Calderer, m'ha agradat bastant. L'objectiu del dia eren dos: fer-la en lliure i fer-la sense clavar. El primer no ha pogut ser per culpa d'un tram que estava moll però el segon si que l'hem aconseguit. Així que claus i martell a casa, però habilitat per col.locar la resta de material.


Tascons, Friends fins C3, Aliens i algunes bagues. La roca gairebé sempre molt bona i molt compacta en alguns trams. L1 piquent i en fred. L2 difícil. L6 mullat amb freqüència i en lliure deu rondar el 6c per equipar. L7 en lliure deu ser 6b+.


Apa! Fins aviat i els dies 5 i 6 d'Octubre fan una trobada d'escaladors al Lluís Estasen, tingue-ho en compte.

dijous, 19 de setembre del 2013

Mussol Gris a Vilamala.

Avui no tinc massa temps així que escaladeta ràpida al matí a Vilamala i cap a casa. La Mussol Gris és una vieta sense massa història, on l'únic que val la pena és l'excursioneta d'aproximació.


 Jo com que ja m'ho conec hi he anat per dalt per caminar una mica menys, per tant, no he disfrutat ni d'això. Però bé, per donar-li una mica de picant al l'escalada, he deixat la corda plegadeta a la motxilla.


Via equipada on caldrà tenir vista de linx per trobar els parabolts i les reunions, i roca en general bona. Multiples escapatòries cap a l'esquerra i poca cosa més.


Apa! Fins aviat i ja ho sé amics meus, però sinó són molt aborrides aquestes vies en solitari.

dimarts, 17 de setembre del 2013

La Magical Mistery Tour i el Perfil Sudest a la Roca de St. Martí i de St. Cugat.

Tornem a pujar a la Plantació després d'uns quants dies de no anar-hi, i per amortitzar la pujadeta, tornem a fer un parell de vies: primer la popular Magical Mistery Tour a la Roca de St. Martí i després l'oblidada Perfil Sudest a la Roca de St. Cugat.


La MMT fàcil de trobar (just al peu del Torrent dels Llorers) i fàcil de seguir. He fet en lliure la panxeta del L2 (V+ pujant per l'arbre) i la resta amb un grau benèvol. Destacar la bellesa del L4, molt xulo!!


I després la Perfil: més vertical, més difícil, més justa d'assegurances, més adrenalítica i més satisfacció al arribar a dalt. Bona via, si senyor!!!


Nosaltres duiem alguns friends i NO els hem posat, i en els llocs que ho haguéssim fet, tampoc hem vist on posar-los, així que cadascú faci el que vulgui. Roca molt bona en general, escampall de pedres a les feixes de la MMT i alguna crosta a la Perfil, ull!!


Apa! Fins aviat i ... sembla mentida que hi hagi gent tant porca!!


dissabte, 14 de setembre del 2013

TIM a la Paret de l'Aeri.

Hi ha vies que per molts anys que passin continuen mantenint la categoria, i això justament és el que li passa a la TIM de la Paret de l'Aeri. Flipant que poguessin pujar per allà a l'època que ho van fer, amb els mitjans que ho van fer i sense expansions, buf!!


La via TIM (Terra i Mar, acrònim de terrorífica i meravellosa) és una via... no no, una via no, és un viot... un moment, un moment, que busco les majúscules ... és un VIOT, ara sí. Dura, difícil i vertical, grau ajustat i mantingut, de fet, des del primer metre fins l'últim he estat apretant a fondo... feia moooolts dies que no m'exprimia tant, uf! uf!


Herba i matollar per un obrir una floristeria, diversos trams amb roca a estudiar, bastant assegurada amb material de totes les èpoques (reunions amb parabolts i rapelables), tot i així, te diversos trams obligats. L'hem fet sense clavar i gairebé tota en lliure (només tres passos d'A0). Tascons (mitjans/grans), Friends (fins C3), Aliens, diverses bagues i tres xapes recuperables.


Apa! Fins aviat i l'entrada es fa per la PanyFerrera.

dijous, 12 de setembre del 2013

Roy Brain a la Paret del Pont.

Porto dos dies amb els pèls eriçats, ahir per la Via Catalana (buf! increïble!) i avui per la fresca matinal a la Paret del Pont a Montserrat mentre feiem la Roy Brain. Menys mal que estàvem ben apretadets a les reunions.


En general la via no val massa la pena i no trobo que estigui massa ben oberta (amb tots els respectes per l'esforç dels oberturistes), tot els llargs tenen alguna pega o altra: el L1 queda massa desproporcionat respecte els altres i compte amb el fregament, el L2 amb una alegria per allà al mig força important (friends opcionals) i just en el tram més difícil del L3 (i de la via) la roca és dubtosa, llàstima.


Així que massa coses en contra per que sigui una bona via, ah! i de postres les reunions són incòmodes. Doncs res... una pena.


Apa! Fins aviat i    .cat

dimecres, 11 de setembre del 2013

15 anys de... l'Amistades Pelirojas al Roc d'en Solà.

Avui ho faig diferent, però fa 15 anys, aquesta era la millor manera que tenia de celebrar la Diada: anant a Perles a fer l'Amistades Pelirrojas, gran clàssica i molt repetida via, fins i tot jo ho he fet en dues ocasions més (Feb-06 i Oct-10).


Amb les dues anotacions que he fet abans ja us podeu imaginar que és una via imprescindible de l'Alt Urgell i de Catalunya, l'únic problema és la seva modesta longitud, així que combineu-la amb alguna altra per amortitzar la jornada.


Apa! Fins aviat i ...només cintes.

Nota (del 10 de Març de 2019): Després de tants anys hem venia de gust tornar-la repetir i com que no teníem massa temps ho hem fet en dues llargues tirades.


Es nota que és una clàssica perque la roca ja comença estar gastada en alguns punts, sobretot del L1. 

divendres, 6 de setembre del 2013

L'Aresta GER al Roc de Ponent.

Dia curiós, en un lloc curiós i amb una roca curiosa. No sóc un habitual de les terres del sud però de tant en tant m'hi vaig deixant caure. Avui a la Vall de Castellfollit, a prop de Poblet, a l'Aresta GER del Roc de Ponent.


Bonica via en un entorn privilegiat. Al no ser massa difícil et fa gaudir el doble de la roca: granit pirinenc a les muntanyes de Prades, espectacular!! Bones fissures, bons diedres, bons arbres en replans per montar les reunions i algun clauet en els punts més difícils.


Amb els tascons ja fareu, però si sou novells en vies poc equipades, un joc de friends i aliens no us farà cap mal. Tot dependrà del nivell i de la valentia que tingueu.


Apa! Fins aviat i mireu quin bé de Déu.


dimecres, 4 de setembre del 2013

Cavallers. Fi de temporada pirinenca 2013... o no.

Sembla que no pugui ser que al Setembre fagi dies tant bons, fins i tot he passat calor escalant a l'alta muntanya de Cavallers. Però anem a pams que hem fet quatre vies en tres dies i tenim els dits sense pell.


La ventatge que te Cavallers és que arribis a l'hora que arribis sempre pots acabar d'aprofitar el dia fent alguna coseta. Així que per escalfar motors, la Xaomin, vieta d'adherències increïbles camuflades amb graus fàcils.


L'endemà, la jornada estrella: empalmar l'Esperó de Mordor a la Paret de l'Estany amb la Noche de Acción al Pa de Sucre. Jornada llarga (gairebé 14h. de cotxe a cotxe) però molt, molt molt xula.


L'Esperó de Mordor és ja una clàssica de la zona. Bones fissures, bona roca, equipament mínim per esplaïar-se posant friends... molt bona via, si senyor. Els dos primers llargs i els dos darrers es poden empalmar.


I després caminadeta de 30min (més que menys) per empalmar amb la Noche de Acción a la cara sud del Pa de Sucre (fins que no veigueu el Mussol de Tumaneja, no us preocupeu per buscar la via).

Una altra futura clàssica per l'estètica de la via, el grau benèvol, i l'equipament just però suficient. La roca, per contra, tot i ser molt bona en general, te algun tram de llastres en que cal vigilar (L4).


I avui, per acabar de rebentar les puntes dels dits hem repetit La Rana de la Boca Grande. Bona i variada via amb algun tram lleig (L1 i L6) però amb d'altres de molt bons (L2 i sobretot L4). Descens en quatre rapels (45, 30 + "desjardí", 40 i 55m).


I per acabar, aquí us deixo les ressenyes de totes les vies i uns apunts dels horaris de la "Integral Nit de Mordor": Cavallers-Paret de l'Estany, 2h i mitja. Cim de la paret de L'estany-a peu de via del Pa de Sucre, 35min. Cim del Pa de Sucre-retorn a peu de via, 30 min. I retorn a Cavallers 3h. Aproximadament.




Apa! Fins aviat i no us oblideu un bon detector de fites, que n'hi ha però costen de veure.