Xorrera Extension al Roc de Rumbau.

Feia dies que donava voltes a tornar a repetir alguna via al Roc de Rumbau: des de l'incendi de fa dos anys, l'estat de la roca era una incògnita i el melanoma en el terreny encara ben visible. Així, en aquest dia de boira llunyana, a la cubeta d'Oliana s'hi estava super bé (amb caloreta i tot, jeje!!).

La Xorrera Extension és de les més assequibles de la paret però no la més fàcil (el grau no ho és tot). La més que justa presència d'equipament l'ha fa una escalada on cal anar xino xano. En general costa d'assegurar en molts trams, però quan ho pots fer, els flotants queden perfectes. Destacar l'absència de la 'robusta sabina' que els oberturistes parlen a l'R3, l'incendi es va encarregar de fer-la desapareixer. Actualment, s'ha d'improvitzar una reunió a base de friends i una arrel (alerta!!).

Cal dur tascons (discret), friends fins C3, Aliens i un variat de cordinos. Potser un parell de pitonets per l'R comentada poden anar bé. Roca en general bona però amb diverses crostes i llastres aquí i allà (res alarmant). Escalada atenta i metòdica per assegurar-se convenientment.

Apa! Fins aviat i ...sí que sembla que hi va haver temperatura, sí.

La Picona als Esquerps d'Odèn.

Mica en mica va arribant el temps de les boires i la inversió tèrmica. Per això, m'he decidit en anar a buscar el solet de les cotes altes de la comarca com els Esquerps d'Odèn.

He repetit la Picona o almenys això crec, ja que la ressenya de que disposo és ben pobra i força incerta. El que he fet, és bastant xulo i amb alguna fisura prou decent. Roca bona i flotants al gust.

Apa! Fins aviat i a combinar amb altres del lloc.

Elemental a La Corriu.

Avui ha estat el típic dia que no donaries un duro per escalar: la barreja de boires i núvols era del tot desencoretjadora. Però res, em agafat un gersei de més i som-hi, a la vertical... aquest cop a La Corriu que feia molts dies que no hi anava.

He repetit l'Elemental, a la part esquerra de la paret. Una vieta on no val a badar i on cal obrir bé els ulls per trobar les poques xapes que hi ha. A mi m'ha agradat, però tingueu en compte que sóc un romàntic. El pas més foll és a l'inici, on a vista pot costar de trobar el forat clau. Feta tota en lliure i sense clavar amb alguna que altra petita variant.

Cal dur un grapadet de tascons, Aliens, friend fins el C1 i algunes bagues. Roca molt bona en general però amb líquen i molt poc tocada.

Apa! Fins aviat i assegureu-vos que estigui seca... sobretot l'entrada a l'R1. 

15 anys de... la Torrades amb All a la Paret de Catalunya.

La Torrades amb All sempre ha estat l'aneguet negre de la Paret de Catalunya i durant molt temps va tenir l'espasa de Democles al damunt. Finalment, sembla que els anys l'han ammistiat i ara llueix la seva etiqueta de 'la friki de Montrebei' amb prou dignitat.

Jo vaig fer la meva repetició avui farà 15 anys i bé, sense res a destacar: ben bonica i parabolada sense excés (11 cintes variades + R.). Roca bona i possiblement gastada en algun punt.

Apa! Fins aviat i porteu pla B... tot i que aquí el pla B comporta arrosegar tota l'artilleria.

Via del Jaumet al Sòcol del Montroig.

I semblava que la boira havia de marxar de Camarasa però no, no ha marxat i ens ha tocat escalar amb la seva freda i humida companyia durant tota la jornada. Què hi farem, aquestes coses passen en aquesta època de l'any... tot i així, pensava que seria pitjor.

La Via del Jaumet sense ser especialment bona, té trams prou xulos: potser el L1 és el més agraït, tot i que la malla metàl.lica li treu bellesa. La resta és la típica escalada de la paret, amb poc ambient i nombrosos replans. Feta tota en lliure amb un passet de 6a+ al penúltim llarg.

En conjunt podríem dir que està semiequipada, però en realitat, l'equipament va de més a menys així, els friends fins C3 i els Aliens són més necessaris en els darrers llargs que en els primers. Roca bona en general però amb diversos blocs a vigilar i replans amb pedres soltes i trams herbosos.

Apa! Fins aviat i tènue fletxa i 'S' a l'inici... 'S'?!?
 

15 anys de... l'Akhenaton a la Paret de Sta. Lis.

Poc abans d'arribar al concorregut Cap del Ras d'Àger, hi ha la Paret de Sta. Lis. Avui fa 15 anys vam anar a repetir l'única via que en molts anys hi va haver a la paret, l'Akhenaton, una molt bona via amb un espectacular darrer llarg que per si sol mereix la visita.

Vist des de la reunió i mirant la ressenya, intimida bastant. Però un cop t'hi poses, la roca és tant bona i les oportunitats d'assegurar-se també són tant bones, que rapidament et venen ganes d'apurar-lo en lliure. La resta sense ser tant bo, tampoc és del tot dolent... almenys per mi.

 

Apa! Fins aviat i pel descens hi ha diverses opcions... nosaltres ho vam fer per la dreta.

15 anys de... la Días de Furia a la Roca Gris.

Bons records guardo de la Días de Furia a la Roca Gris repetida avui fa 15 anys. I dic això perque jo, que sempre he estat un escalador mediocre, encadenar un 7a montserratí podia haver estat tota una proesa a no ser per un repòs absolutament necessari que vaig haver de fer... tot i així, bons records.

La via també la recordo ben xapada i només calia prestar atenció a una llastra sospitosa a la sortida del desplom del L4, de la resta, roca super bona i continuitat assegurada. Inici comú amb l'Stress.

Apa! Fins aviat i si us queden forces, combineu-la amb altres del sector.

15 anys de... la Segunda Oportunidad a la Paret Bucòlica

La Segunda Oportunidad és la via més occidental de la Paret Bucòlica i vaig repetir-la avui fa 15 anys. Només en guardo un record global de via interessant. Una alternativa a l'esportiva que tant m'avorreix.

Recordo que per acabar d'amortitzar la jornada vam fer una vieta d'esportiva penjada a dalt la vira de descens, Bacalao al Pil Pil s'anomena. Actualment crec que n'hi ha una altra al costat esquerra però no us ho puc assegurar amb certesa.

Apa! Fins aviat i ...al final, resulta un bon sumatori.

 

15 anys de... la Viatge Astral a la Paret de l'Ós.

La Viatge Astral a St. Llorenç de Montgai va ser la meva segona via a la Paret de l'Ós , per mi, una autèntica descoberta després de tants anys escalant. Recordo que un any abans (Des-08) vam fer una combinació rara amb la Issac Grabriel, però tal dia com avui de fa 15 anys, vam fer-la sencera.

Realment, una via molt bona amb una roca excel.lent i unes formes brutals, sobretot la famosa Fisura Gaudí, espectacular. També recordo el desplom del L4, ben atlètic amb bon canto. De la resta ja, poca cosa.

Apa! Fins aviat i... una altra candidata a ser repetida.