Molts dies feia de l'última escalada i és que entre la pluja, la família i la feina això ha estat el llindar de la catàstrofe. Amb mal temps a muntanya, m'he decidit provar sort a la paret del Pont de Sant Llorenç de Montgai que encara no havia escalat mai i potser estaria (mig) eixuta.
La Isaac Gabriel a la Paret de l'Ós sempre ha estat una gran clàssica de Sant Llorenç de Montgai juntament amb la Jordi Andreu o la Directa al Cilindre, entre altres. Jo vaig fer-hi la meva repetició avui farà 15 anys i, certament, la via ha canviat força des d'aleshores.
I molt possiblement serà la via més llarga de la Paret Formiguera, aprofitant tot el desnivell, des de baix al camí de la ferrata fins a dalt el carener. Feia setmanes que m'he l'ha mirava i aquests darrers dies li he donat forma.
Matí fred on feia mandra sortir del bar però un cel blau i el sol lluminós prometia una temperatura suficientment bona per escalar. Per si de cas, no ens hem volgut complicar la vida i hem apostat per Los 50 del Guti a la Paret Formiguera de St. Llorenç de Montgai.
Dur 8 cintes + R. totes rapelables i còmodes. Roca molt bona en general. Ha combinar amb altres del sector, nosaltres ho hem fet amb la Joe Bonamassa, molt bona també.
La Viatge Astral a St. Llorenç de Montgai va ser la meva segona via a la Paret de l'Ós , per mi, una autèntica descoberta després de tants anys escalant. Recordo que un any abans (Des-08) vam fer una combinació rara amb la Issac Grabriel, però tal dia com avui de fa 15 anys, vam fer-la sencera.
Això sí que és escalar amb males companyies. I amb les inundacions de València encara latents, un no sap si la tragèdia ha passat o encara ha d'esdevenir (els meus condols més sincers). Sigui el que sigui, hem sortit de casa direcció a ponent confiant que la meteo ens respectes.
Tinc una teoria que diu que a Lleida no hi fa mai fred menys quan hi ha boira. Evidentment, no té cap base científica que l'avali però avui a St. Llorenç de Montgai he tornat a foter-me de calor tot escalant l'Oscar i la Directa Oscar al Barranc Fondo.
Doncs per ser dimarts 13 encara l'hem salvat prou dignament. Volíem anar a Camarasa per fugir del sol i hem acabat al Cilindre de St. Llorenç de Montgai refugiant-nos de la pluja. Ja té gràcia la cosa, i en ple mes d'agost, jejeje!!!
Després de molts dies d'absència, tornem a St. Llorenç de Montgai donades les pèsimes prediccions metereològiques d'avui, però per sort, la jornada ha estat prou bona i profitosa. Jo volia fer un parell de vietes a la Paret Formiguera, però amb la Zenit n'he tingut ben bé prou. Redéu quina via més folla!!!!
Quan vaig començar a escalar, ja vaig sentir a parlar d'una paret de bones dimensions al costat de Camarasa però la meva informació del lloc era moooolt minsa, així que va quedar aparcada en el temps. Fa poc més de 15 anys, una visita amb un amic va despertar les virtuds del lloc i calia tornar-hi ben aviat per no perdre els coneixements adquirits.
Així va ser com vam decidir-nos a repetir la clàssica Jordi Andreu a la Paret de l'Ós de St. Llorenç de Montgai. Una paret i una via que d'ençà de l'enrenou dels treballs de sanejament perque no caiguessin pedres a la carretera, no sé com estarà. Per tant, busqueu informació més recent de l'aquí ressenyada, sigueu previnguts i sort.
Apa! Fins aviat i ...s'agrairà aportacions i actualitzacions que pogueu fer, gràcies.
Sortim del fred (i humitat) de la comarca després del dia lleig d'ahir, per anar a buscar el sol i les temperatures càlides de ponent (abans no torni la boira). Avui dues vies que feia temps que volia repetir al Barranc Fondo de Sant Llorenç de Montgai: primer la Via del Peta i després la Mariola Free.
Vietes curtes però ben boniques (potser més la segona que la primera). La primera és una evident línia fisurada amb un L1 totalment equipat i la resta semiequipat. I la segona és en placa amb aquell tacte de poca freqüentació i amb passos força obligats (oh, yeah!!), la resta bastant més benèvol.
Amb l'arribada anunciada de l'anticicló hivernal, aprofito per anar a St. Llorenç de Montgai abans no s'intali la boira a ponent. Així, amb el poquet temps de que disposava, he premut l'accelerador per fer tres vietes a la paret Formiguera.
Primer la Savina Wall, després la Via del Barbes i per acabar La Colá. Totes tres ben boniques, ben equipades, més difícils com més amunt (sobretot la del Barbes on tindreu una bona apretadeta) i roca bona. Res més a destacar, només que vigileu en seguir els parabolts correctes sinó podeu començar per una i acabar per una altra.
Apa! Fins aviat i la ressenya que us devia... combineu-les així o amb altres del costat.
Tots els que llegiu aquestes paraules ja coneixeu el poder de desconnexió que té l'escalada i, avui, en un dia perfecte a la Normal de la Paret Formiguera, un nou fitxatge en la vertical ho ha experimentat en pròpia pell. Chapeau!!!
Aprofitem el que les obligacions ens deixen d'aquesta fantàstica jornada de tardor avançada per escalar, en la tranquilitat intersetmanal, de la Paret Formiguera a St. Llorenç de Montgai. Hem repetit la popular via Los Chichos: vieta comercial per passar-ho bé.
Destacar només el bonic mur del L4. La resta no té massa història. Nosaltres només hem col.locat un C.75 al L1 (imatge), la resta equipat i totes les reunions amb anelles per rapelar (si es vol). Roca bona menys un tramet d'esperó del L2 i res més.
Apa! Fins aviat i per acabar la ressenya.
Avui tenia ganes de sortir de la comarca i com que pel nord donaven dolent, doncs em anat cap a ponent on sempre fa més bo. I, a Sant Llorenç de Montgai, molta gent per tot arreu però almenys a l'objectiu del dia he estat ben tranquil.
