Molts dies feia de l'última escalada i és que entre la pluja, la família i la feina això ha estat el llindar de la catàstrofe. Amb mal temps a muntanya, m'he decidit provar sort a la paret del Pont de Sant Llorenç de Montgai que encara no havia escalat mai i potser estaria (mig) eixuta.
He repetit la Via de l'Amadeu com podia haver estat qualsevol altra, i ben bé no sé quina idea treure'n: si aquesta ha de ser l'evolució de l'escalada, estem ben arreglats. Potser quan tingui més cabells blancs, veure les coses d'una altra manera però, ara com ara, no m'agrada aquesta evolució. Sigui el que sigui, almenys estava lo suficientment seca per poder-la escalar i fer-nos passar el cuquet.
Prepareu un grapat de cintes amb alguna de llarga. Compteu amb roca bona en els trams escalables, molts replans i poc ambient de paret.
Apa! Fins aviat i... seguim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada