Escalar una mica, ha estat l'excusa per sortir de casa i, el fort vent (i les obligacions familiars) el motiu per tornar-hi. Així que he anat a la Mòra Comdal després de força temps de no fer-ho.
L'Esperó Nord al Gep dels Torms és una vieta curta i assequible amb l'únic interés d'assolir el cim de l'agulla. Roca dolenta però ben assegurada. Descens en rapel (preveure un tros de corda per abandonar).
Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de les proximitats, com aquesta i aquesta altra.
.jpg)
Després d'obrir la primera via en aquesta paret que encara no té nom, n'obro la segona amb unes característiques molt similars: ponts de roca i flotants a dojo, i les reunions equipades per rapelar. L'Esperó de Sant Jaume, una ben bonica i curteta via amb la idea que sigui combinable amb l'altra.
Darrerament la comarca està que bull amb tot un farcit de vies noves en parets conegudes i d'altres encara per coneixer. Avui, el company m'ha invitat a repetir un parell de vietes noves que ha equipat en una d'aquestes parets encara per batejar. Vietes curtes però guapíssimes.
Darrerament tinc diversos projectes a mig fer per l'Alt Urgell i convé anar-los enllestint. Així que aquest matí he tornat a St. Honorat a (gairebé) acabar la vieta que tenia a l'Agulla del Corb, només queda pendent posar un segon parabolt a la reunió cimera que avui he fet curt.
El carnaval s'acaba, les escalades tornen i els virus segueixen. I és que aquest any, quan agafes alguna d'aquestes pestes modernes, costa un ou recuperar-se'n (almenys a mi). Per això, no m'he volgut complicar la vida i he anat a repetir la Via de l'Aina a St. Honorat.
Vieta curta i equipada, roca millorant amb l'alçada i descens rapelant per la pròpia via. Realment, molt poca cosa a comentar. Porteu 10 cintes variades i reunió.
Apa! Fins aviat i a combinar amb altres de la zona.
I semblava que ja no es podien obrir més vies a la Roca dels Arcs a Vilanova de Meià i, últimament, no són pas poques les que hi han de noves. Avui hem repetit El Rei del Kanto a la part dreta de la paret.
Via semiequipada amb trams desplomats i cantelluts típics del lloc, en general resulta prou interessant. Ens ha sortit tota en lliure pujant un micarrona la dificultat (màx. 6a+). Com a nota discordant dir que en algun punt (potser) parasita alguna de les seves veïnes, especialment la Same, però com que no les he fet, tampoc ho puc afirmar amb rotunditat.
Aquest matí, mentre feia una escaladeta a la paret del Devessó a Malanyeu, he tingut la sensació de veure fotogrames encara per venir de la meva vida i, sense dubte, aquest tipus d'escalades encara no m'han arribat. Així que mentre els escaladors de bona vida, els que en parella se senten sols i els que ja necessiten pals per fer les aproximacions menys feixugues anàven cap a la paret, jo he plegat trastos i me n'he tornat cap a casa reflexionant en com endarrerir al màxim aquests esdeveniments.
La Tarannà Domèstic és una vieta fàcil ràpida i poc assegurada amb ponts de roca, bona per practicar amb els flotants i reforçar reunions. M'ha costat localitzar l'inici (una decena de metres a l'esquerra de Malalts de Roca) ja que el primer cordino queda molt amunt, però a partir d'aquí, ja sense problemes. Roca bona en general i flotants al gust i segons nivell.
Apa! Fins aviat i la ressenya, ah! descens recomanat per Aïna.
La via dels Gallifantes a Coll de Nargó és l'última proposta oberta a la paret del Grau, i abans no es massifiqui hem decidit anar-la a fer. De clientela no li'n faltarà, així que recomanable portar pla B per si de cas.
