15 anys de... la Guipa l'Opi i la Cartoixos a la Grallera.

Fa 15 anys poca informació tenia del Montsant i, ves per on, vam anar a parar en dues autèntiques relíquies que no fa ningú. Suposo que vam anar a parar aquí en busca de vies fàcils i ràpides sense tenir en compte la bellesa.

De fet, el record de la Cartoixos encara és prou interessant per l'interior d'unes enormes xemeneies que formen l'Agulla del Salt. Però el record de la Guipa l'Opi és d'un autèntic rostoll envaït per la vegetació i, on possiblement, vam acabar fent alguna variant no degitjada.

He fet una ressenya molt molt esquemàtica de la Cartoixos i, de la Guipa l'Opi prefereixo no fer-ne cap donades les circumstàncies.

Apa! Fins aviat i aquí queda... com un petit rastre en el núvol.

15 anys de... la Supernova a La Proa.

A l'ombra de la mundialment coneguda Siurana, hi ha les altives parets del Montsant. Jo no hi havia estat mai i fa 15 anys vaig anar-hi per primer cop. Sinó recordo malament, l'esportiva en el lloc encara no havia fet el 'boom' i la tranquilitat era molt més accentuada que actualment.

Vam decidir fer l'elegant, estètica i clàssica Supernova a l'anomenda Proa o Sac del Portaler, perfil característic que destaca només contemplar les parets. La via la recordo xula, variada i amb un mínim d'equipament per anar-la fent. Recordo que algun pas era picantó i recordo que la reunió cimera era una mica d'espavilat com puguis.

Apa! Fins aviat i bellíssim descens caminant pel grau de Barrots... tant o més que la via.

Nosferatu a la Falconera.

Dies de festa i dies amb molta gent a l'interior tarragoní. Per part meva han estat dies amb familia i dies d'escalada, primer esperant torn a Siurana i després al tranquil Montsant. Un indret preciós que em carrega les piles d'una manera extraodinària. Com que m'he quedat sense company a última hora (espero que estigueu millor) he anat a fer una solitària a la Falconera.

La Nosferatu és una bonica, variada i evidentíssima via que no té pèrdua. La podem dividir en dues part amb una feixa que permet escapar-nos cap el Grau de Barrots sense problemes. La part inferior segueix l'esperó esquerra de l'enorme diedre/xemeneia que ratlla la paret de dalt a baix. I la part superior ja no la defuig amb uns primers metres durs, difícils i obligats menjats per l'eura per acabar-ho d'enpitjorar, i un final aeri i sorprenent.

Via poc equipada amb reunions a reforçar. De material us caldrà els tascons (complert), friends fins C4, Aliens, cordinos i algunes bagues ben llargues (per fer el llençament de baga, ja ho veureu). Roca molt bona menys algun punt de la part inferior (compte a no tirar res que van directes al camí de Barrots). Eura a l'offwitch del L2 i un esbarzer molt emprenyador a l'R2.

Apa! Fins aviat i això si que és un pont de roca, el demés són tonteries (...recomano assajar el llençament de baga).

La Primavera a la Falconera.

Dins d'aquest pont de Tot Sants em pogut gaudir d'un dels indrets que més em va robar el cor el primer dia que el vaig visitar. Entre núvols i clarianes, entre vent i pluja i entre castanyes i panellets, hem caminat, hem passejat, hem descansat i no podia marxar sense escalar-hi.

La Serra Major del Montsant és una talaïa fabulosa de les terres del Priorat... paisatge sublim, bellíssim, fabulós i tots els adjectius que se li puguin otorgar. Si la talaïa és maca, els camins per arribar-hi són la cirereta del pastís: feixes altives, balmes de somni, graus ferrats que emanen l'astúcia dels ancestres.

La via que he fet és una clàssica del Montsant, la Primavera a la Roca de la Falconera. Semirestaurada amb un criteri estrany però suficient. Trams molt bonics i trams no tant (pocs). Els L2 i el L3 és poden empalmar sense problemes i compte en el L4, hi ha una sortideta en lliure entre xapes on cal apretar (ganxo ample recomenable per si de cas), ah! i en travessia, en lliure diuen 6b... ni se m'ha passat pel cap provar-ho.

 He passat amb tascons i friends (fins el C2 i aliens opcionals).  Totes les reunions (menys la del cim) amb parabolts i esquitxades d'ells en els llargs. Roca força dolenta al final del L3 i al final del L4, la resta entre molt bona i excel.lent amb uns forats increïbles (típics de la zona).

Apa! Fins aviat i l'aproximació per Barrots i el descens per Agnet.