Blas, que te Vas a La Granota.

La zona del Càmping a Montserrat, juntament amb Gorros, sempre ha estat la meva gran oblidada. Amb la intenció d'esmenar-ho, avui  hi he anat a fer la meva primera via tot repetint la Blas, que te Vas a La Granota.

Vieta ben bonica en general i prou ben assegurada per no passar por. Diversos detalls han encuriosit l'ascenció. Primer el pas d'entrada per la Que Pum que Pan: ni de conya V+ i per l'esquerra possible 6a+, lo més aconsellable és fer dos passets d'Ae i fora problemes. El segon detall, és la quantitat de vies que hi ha pels voltants, compte en no equivocar-vos. I l'últim, és l'elegant guarnida que li han fet a la bola somital amb una malla metàl.lica que facilita l'arribada al cim.

Cal dur cintes variades, mínim 10 i aconsellable 15 si s'empalmen els dos primers llargs. Roca molt bona en general i poc gastada. Ambient altiu a la part superior i descens recomanat seguint la ferrata que han muntat vers el funicular (el cim de l'agulla és un clavadero de parabolts sense xapa, cables i fixacions de la malla).

Apa! Fins aviat i com es nota que aquí hi ha pasta. 

Terra Lliure a la Magdalena Superior.

Jo he escalat molt poc per la zona de Gorros a Montserrat i encara no puc dir que m'he l'ha conegui, per això, avui hem anat a fer la Terra Lliure a la Magdalena Superior (el pla original era l'Amistat d'Estiu però ens hem equivocat) i la sensació constant ha estat de no saber ben bé que estàvem escalant. Ara, des de casa, cercant per internet, ja he vist el sidral que hi ha.

La via en si, és prou xula amb llargs ben interessants i una roca super bona. Espai just i suficient per que tingui identitat pròpia. Jo anava amb el xip de via equipada i l'he hagut de canviar ràpid. Llargs inicial amb poca cosa i llargs finals més arregladets. En general assegurances justes, uns friends fins C1, Aliens i algunes bagues fines per merletes us aniran d'allò més bé.

Apa! Fins aviat i espero que la ressenya us ajudi a navegar amb millor rumb.

 

Integral Hispano Suècia a la Prenyada.

Tenia ganes de tornar anar per la zona de St. Benet a Montserrat i com que l'any passat van restaurar la Ludwig Casanellas al contrafort de la Prenyada, doncs hi hem anat a treure el cap. Així doncs, el sumatori d'aquesta i l'Aresta GAM formen la clàssica Integral Hispano Suècia. Una manera ben bonica de pujar a la Prenyada des de baix.

La Ludwig i la GAM no tenen res a veure: la primera gairebé equipada i la segona gairebé desequipada. Només comparteixen l'elegància del traçat, algun pas picantó, la bona roca i la bellesa de l'entorn. Destacar que ha quedat alguna peça antiga entre parabolts (recomanable una xapa recuperable) i la falta (possiblement) d'algun clau a l'aresta.

Dur un bon grapat de cintes (només pel L2), tasconets discret, friends fins C3, Aliens i bagues primes per merlets. Es col.loca poc però variat i en funció del grau de cadascú podeu treure llast. Roca bona. Reunions bones i possible variant directa en el L1.

Apa! Fins aviat i  inici en el mateix camí, en una llastra caiguda característica.

L'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda.

Avui ha passat una cosa extraodinària. Alguna cosa està canviant: diga-li pandèmia, diga-li inflació, diga-li tripartit, etç etç. Però avui, al monestir de Montserrat (o abadia, fot-li com vulguis) si respirava tranquilitat, gairebé gairebé solitud. Increïble!!! Després, al Puntal de l'Albarda ja és més normal... però al "monas"... per flipar.

Hem anat a repetir la clàssica Aresta Ribas en un dia espatarrantment bo. Molt bona via amb els llargs imparells ben assegurats i els llargs parell més justos. He sucumbit en dos passos d'A0 a la panxeta del L1 (personalment crec que bastant més de 6b), la resta de llarg, i de llargs, amb escalada fina on vas veien algun vestigi de "clavaderos" que ara s'aprofiten amb els Aliens (o tricams).

Via restaurada on cal dur un bon grapat de cintes pel L1 (unes 18), Aliens o Tricams, friends fins C2 i algun cordino per merlets. Roca molt bona (pressa petita en general) i algun tram comú o molt proper a la via veïna. 

Apa! Fins aviat i descens entretingudet: primer fer un curt rapel per després crestejar uns 40m (III+) fins assolir el cim del Contrapuntal... i ja carenajant sense problemes.

Magic line al Gorro Frigi.

La regió de Gorros de Montserrat és una de les parts de la muntanya que menys he visitat (els motius són evidents per un ocell de bosc com jo) i els companyis (amb 'i' segons els cànons actuals, oi?) molt amablement m'han fet de guia per la Magic Line del Gorro Frigi.

La via és un gran reserva vist el número de parabolts dels voltans. Nosaltres ens hem limitat a seguir els espits mimetitzats integrats plenament amb l'entorn i ha una distància raonable per no passar angúnies. Només destacar la falta d'un d'ells a la part difícil del L3 i que ens obligarà a posar un Alien per assegurar la jugada (crec que el verd o groc però per si de cas deixem-ho amb el semàfor).

Dur 8 cintes + R., el semàfor i poca cosa més. Roca molt bona i descens en rapel (25+50) pel vessant sudest. Precaució amb el pupurri d'assegurances en els llargs finals.

Apa! Fins aviat i per cert, possible variant d'entrada per evitar la piquent panxa d'inici del L1.

Camí de l'Alsina i la Pel Davant a la Miranda del Pas dels Francesos i a la Panxa del Bisbe.

Veure l'esplanada del Monestir de Montserrat i el seu entorn sense gent, sense turistes, sense cotxes ni autocars, sense practicament ningú és un fet extraodinari i tot un luxe. Després, posats a la paret, una intermitent processó de compatriotes de la Catalunya Central (o no) a estat constant però tampoc res de l'altre món donades les circumstàncies i el lloc.

Em fet dues clàssiques de St. Benet sense arribar al refugi. Primer el Camí de l'Alsina a la Miranda del Pas dels Francesos amb un L1 molt rabiós i en fred (jo diria que més aviat 6b que 6a+). I després la Pel Davant a la Panxa del Bisbe per la variant Canaletes, molt bonica tota ella i amb aquell rastre de temps antics on assegurar-se era un repte.

Dur un grapadet de cintes. Roca bona amb poca adherència en el L1 del Camí de l'Alsina i poc més a afegir. Informació extensa per la xarxa.

Apa! Fins aviat i... ja sé que per alguns no, però per mi la desescalada ja és pot quedar així.

La Tapia Jover i la Finesa Cinc al Contrapuntal del'Albarda Castellana.

Avui he fet dues vies al Contrapuntal de lAlbarda Castellana, un raconet de Montserrat on no hi havia escalat mai i que la companya m'ha ensenyat fins que ha tingut que marxar a migdia. Així, primer he fet la Tapia Jover i després, ja sol, la Finesa Cinc. Dues vies amb una lògica absolutament aplastant.

La primera és una via força bonica i variada. El L1 té la seva gràcia amb una roca que et fa estar atent de principi a fi, però el L3 és el realment bo de veritat per una placa que és fa curta, llàstima. La via està semiequipada i només caldrà dur els friends fins el C3 i els Aliens.

I la segona té un tarannà totalment diferent on cal tenir molt clar que NO es pot caure. Sort que la part superior és super bonica. Però insisteixo: prohibit caure!! Es fa difícil dir quin material dur perque no és pot col.locar gran cosa i un s'ha de buscar la vida, així que vosaltres mateixos.

Les dues vies tenen trams amb roca molt bona i trams amb roca molt dolenta, per tant, val més ser escalador tot terreny.

Apa! Fins aviat i felicitats al Patronat per aquesta fantàstica gestió de lamuntanya... a fe de Déu, hi ha coses que no les entenc.

Jornada completa a Sant Benet.

Bona campanya de vies porto aquest any a la regió de Sant Benet a Montserrat. Avui, amb bons amics retrobats, n'hem fet tres: la Broma de Satán al Mirador dels Ermitans, la Cerdà Pokorski a la Prenyada i la Yeti a la Mòmia.

La primera més que una broma era una vacil·lada amb la ressenya que dúiem. Ara consultant per internet veig una graduació més realista i més d'acord amb el que m'ha semblat (que consti que m'he pillat com una bèstia). Equipada i restaurada.

La segona clàssica i bonica. L'entrada original crec que no la fa ningú . Destacar el L4: atlètic i de col.locar-se bé. Assegurances antigues sobretot els claus (reforçables amb aliens).

I l'última on val la pena anar relaxat perquè les assegurances no estan precisament aprop. Equipada i restaurada, també.

Roca molt bona en general a la Broma de Satán i la Cerdà Pokorski i, alguna llastra dubtosa en el L2 de la Yeti, la resta cap problema.

Apa! Fins aviat i uf!!quin munt de "guiris" pel monestir!! ...sort que a la comarca no n'hi ha, hehe!!

Haus Estrems a la Mòmia.

-Verda!!!!!-... -Blava!!!!-... -Verda!!!!-... -Blava!!!!-.

I jo assegut al capdemunt de la llastra de la Haus Estrems de la Mòmia, més feliç que un gínjol, anava sentint els ecos resonant des de l'interior de la muntanya. Paraules algunes d'elles incomprensibles, dels meus dos amics, mentors i companys d'escalada de tota la vida. Un plaer que m'ensenyessin a escalar i un goig poder-los portar en aquesta històrica via de Montserrat.

Com tantes altres vegades he dit en vies tant clàssiques com aquesta: poc puc dir jo que no s'hagi dit ja. En arribar al cim tenia uns sentiments de felicitat, joia i satisfacció, però ara, des de casa tinc una sensació de buit espiritual.

La via està equipada i restaurada amb assegurances distants i trams obligats. De poder posar és pot posar, però tamany extra gran. A partir d'aquí, que cadascú sigui conscient del seu nivell i de les seves possibilitats.

Apa! Fins aviat i ...tants anys mitificant-la per res, jejeje!!!

L'Esperó Màgic a La Prenyada i l'Original a La Mòmia.

Dilluns volíem repetir l'Esperó Màgic a La Prenyada, però per motius que no venen al cas ens vam baixar, i el company em va dir que no estaria tranquil fins que no l'hagués fet. Doncs ja pots estar-n'he perque ja l'he repetit. Primer l'Esperó Màgic en companyia i com que m'he tornat a quedar sol, he anat a fer l'Original a la Mòmia que encara no l'havia escalat mai.

El seu nom ja ho diu tot: Esperó Màgic. De les millors vies en placa que hi ha al massís. Menys el L1, la resta és un festival de patates i merlets montserratins. Jo la posaria entre les imprescindibles. Escalada vertical i atlètica encara que per la graduació pugui semblar una altra cosa.

I després, l'Original de la Mòmia. Una altre recital d'escalada genuïnament montserratina. Viatge en el temps durant 20min. i retorn a la realitat després d'una migdiada al cim (també imprescindible amb el dia tant bonic que a fet, jeje!!).

Vies "restaurades" i gairebé equipades on alguns friends (fins C1), aliens i bagues per merlets us poden anar molt bé. Les assegurances costen de veure (les dues en tenen d'afegides). Roca excepcionalment bona i cantelluda. Descens en rapel (possible amb una sola corda de 60m).

Apa! Fins aviat i tranquilitat i força amic meu (...i Forza Italia, jajaja!!!)

15 anys de... diverses clàssiques a Sant Benet.

La regió de Sant Benet a Montserrat pot considerar-se el bressol de l'escalada esportiva a Catalunya. Però jo, fa 15 anys, no hi vaig pas anar a buscar frikis sinó repetir unes quantes clàssiques que tenia pendents. La idea era estar-hi dues jornades però una nevada primaveral va fustrar els meus plans i vaig quedar-me amb les ganes de repetir-n'he algunes que a dia d'avui encara no he fet.

Vaig començar per la Normal a la Momieta, després la Boy Roca a l'Elefant i per la tarda la Gómez Xalmet a la Prenyada. Us penjo les ressenyes que he fet i poc puc aportar d'aquestes vies que gairebé tothom a repetit. Recordo que després d'un dia esplèndit, un ventada fortíssima que gairebé m'arrenca del cim de la Prenyada va marcar l'inici del canvi de temps i en l'estona que vaig tardar en arribar al refugi ja s'havia posat a ploure i després a nevar (ni que estigues a la Patagònia!!!).

Apa! Fins aviat i no us les deixeu perdre.

La Terestel a la Cara de Mico i la Via de la Cabra a la Panxa del Bisbe.

Avui ens ha tocat el vent de valent, i les dues vegades sense esperar-nos-ho. El que si que m'esperava era la massificació del Monestir de Montserrat. Què hi farem... si no vols pols no vagis a l'era.

Tot i així, les parets d'aquesta zona ofereixen bones vies que val la pena fer, com les dues que hem fet avui. Primer la Terestel a la Cara del Mico (a tocar dels Gorros). Petita gran via sobretot pensant que va ser oberta sense els parabolts que reforcen diversos trams de l'escalada, quin nivell!! Ara no té cap problema, només hi ha alguna alegria en el L1, la resta està prou bé.

Després hem baixat fins la Panxa del Bisbe a fer la Via de la Cabra, bàsicament per escapar-nos del vent però tampoc ens ha servit de res. Aquesta via està equipada i restaurada. La ressenya deia que podíem baixar rapelant però a les reunions no tenen anelles per fer-ho, així que hem acabat pujant fins el cim i fent els descens normal cap a la canal del vessant nord (rapel de 30m).

Resumint, vies equipades, roca excel.lent i escalada fineta. Només s'ha de vigilar en no confondrés de via.

Apa! Fins aviat i almenys hem pogut amortitzar el peatge del pàrking.

15 anys de... La Chica de las Bragas de Oro + l'Aresta GAM a la Prenyada.

Poques vegades he anat a escalar a St Benet i ves per on fa quinze anys vaig fer una de les vies més rares que he fet a Montserrat.

No hem demaneu com vam anar a parar aquí per que no ho sé. Només recordo que anavem tres i que amb la calor que feia buscavem l'ombra desesperadament, a part d'això... res més.

Apa!Fins aviat i foc... a les rareses.