Avui ha passat una cosa extraodinària. Alguna cosa està canviant: diga-li pandèmia, diga-li inflació, diga-li tripartit, etç etç. Però avui, al monestir de Montserrat (o abadia, fot-li com vulguis) si respirava tranquilitat, gairebé gairebé solitud. Increïble!!! Després, al Puntal de l'Albarda ja és més normal... però al "monas"... per flipar.
Hem anat a repetir la clàssica Aresta Ribas en un dia espatarrantment bo. Molt bona via amb els llargs imparells ben assegurats i els llargs parell més justos. He sucumbit en dos passos d'A0 a la panxeta del L1 (personalment crec que bastant més de 6b), la resta de llarg, i de llargs, amb escalada fina on vas veien algun vestigi de "clavaderos" que ara s'aprofiten amb els Aliens (o tricams).
Via restaurada on cal dur un bon grapat de cintes pel L1 (unes 18), Aliens o Tricams, friends fins C2 i algun cordino per merlets. Roca molt bona (pressa petita en general) i algun tram comú o molt proper a la via veïna.
Apa! Fins aviat i descens entretingudet: primer fer un curt rapel per després crestejar uns 40m (III+) fins assolir el cim del Contrapuntal... i ja carenajant sense problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada