Entrada destacada

dissabte, 30 de juliol del 2011

La Fissura Sorruda a la Paret del Pas Estret

La Vall de Lord està plena de petites i acollidores raconades, amb petites i acollidores parets que de mica en mica es van emplenants de vies, vietes i viots.


Avui hem fet la primera repetició d'aquesta via i... llàstima que sigui tant curteta però la via és bona, bona però amb matissos. Deixant de banda el primer llarg que és gairebé tot artificial, la resta es POT fer en lliure apretant de valent. En plan més clàssic li haurem de restar bellesa i sumar-li material.



S'ha de clavar obligatoriament en el L1 i protegir-nos convenientment en els altres dos. Les reunions estan equipades i els llargs amb alguna coseta. La roca... ai la roca!... en general és bona menys en el L1 (però com que el farem en artificial tampoc es massa problema) i la resta té algun tram o tramet dubtós.



Apa! Fins aviat i... l'oberturista ja afegirà quelcom més, jeje!

dijous, 21 de juliol del 2011

15 anys de... la Isabella a Canalda.

La torxa és una silueta atraïent de la paret de Canalda i suposo que amb la repetició d'aquesta via vaig entrar a la categoria de col.leccionista de vies canalderes. Ja no n'hi havia prou en fer les vies maques sinó que ja feia totes les que estaven dins el meu nivell.


Recordo passar molta calor i no trobar gran cosa en els llargs. Escalada d'autoprotecció i navegació. Tot i que de lluny és molt evident, quan estàs allà té trams indefinits, sobretot en el L3. Recordo també que la panxa del L4 era molt explosiva i que dubtaves d'on començar l'arrencada. És llarga però per les voltes que dónes per la paret. Les assegurançes estan col.locades de memòria, pot ser que alguna no hi sigui. Ah! i no us despisteu amb la Tabú.




Apa! Fins aviat i guardeu-vos del sol.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Via de la Zoe a la Sud del Pedraforca.

El Pedraforca, entre moltes altres coses, és una muntanya de desnivells. Amunt o avall, no hi ha terme mig. Per anar a la cara sud hi ha diverses aproximacions i hem restava conèixer la que parteix des del refugi. Així mentre tothom anava cap al Verdet, jo anava contracorrent.


Pujada sense pietat amb la suada reglamentaria, uf uf! Almenys les vistes diferents al normal han valgut la pena. No puc dir el mateix de la via, tot i no ser lletja, no amortitza la caminada. Trobar-la, seguir-la i acabar-la ha estat una autèntica odissea.



La via estar molt poc equipada i lo poquet que hi ha no aguanta ni el pes del mosquetó. Cal assegurar-se o reforçar-ho tot però com que la Ventura Highway passa per allà val la pena aprofitar les reunions. La primera R són dos ponts de roca gegants i a prova de bomba (porteu cordinos llargs o extrallargs, millor que en sobri que no que en falti). La resta és una incansable búsqueda de la via, evitant en lo possible l'herba i seguint la roca i la lògica.


Apa! Fins aviat i porteu els ulls ven oberts.

dissabte, 16 de juliol del 2011

Nova via. Si us Plau, la Clau al Santuari de Lord.

El lloc on s'alça el Santuari de Lord és un entorn dels més feréstecs de la meva comarca. Proper a St. Llorenç de Morunys però aïllat d'aquest per arrodonides crestes i profundes vallanques. Talaïa privilegiada sobre el bonic pantà de la Llosa del Cavall i la vall del Cardener.


Aquí us deixo l'última via oberta a la Rua del Roig, un formidable mur de conglomerat que no té res a envejar de les millors plaques montserratines.



 Si us Plau, la Clau són 70m d'escalada bonica, ben assegurada que permet apretar al gust de cadascú. Després de quatre dies en solitari i d'algun contratemps, avui amb companyia, l'hem reforçat, alliberat i encadenat.


Apa! Fins aviat i ...encara queden pedres pecioses.

divendres, 15 de juliol del 2011

Directa Enganxadits a les Agulles d'en Custodi.

És agradable sentir la fresca dels matins d'estiu, un estiu molt agradable de moment. El company hem va demanar si podiem fer una via de fisures i de seguida s'hem va encendre la llumeta. Vieta a l'ombra (al matí), vertical, roca bona, semiequipada, curta aproximació... ideal per una matinal.


La Directa Enganxadits la vaig obrir durant la segona meitat de 2003 en tres dies. Només arribar al cim, vaig veure que era una molt bona via i que valia la pena deixar-la arregladeta per que el personal la disfrutes. Així vaig afergir-hi algun espit i algun clau.


Després de la repetició d'avui (la segona, després de la de l'Abril de 2005), he vist que tinc que fer-hi uns petits retocs a les reunions, bàsicament canviar mallons per anelles, la resta segueix i seguirà com estar.


Apa! Fins aviat i ...passeu per l'ombra.

Nota (del 12 d'Agost de 2011): Avui hem repetit la via i s'han reforçat les reunions i arreglat el pitó del L2 (veure comentari de l'Axel del 6 d'Agost). Ara han quedat totes les reunions amb anelles podent baixar en dos llargs rapels o quatre de curts. El pitó s'ha reclavat i netejat per poder posar un tascó al costat, la resta segueix igual. 

dilluns, 11 de juliol del 2011

MªAntonia Estrems a Cabirols

Segons les vies que vas a fer al Pedraforca és com fer un viatge en el temps. Vas carregat amb el material més modern però el més important és l'instint dels pioners. Aquest sempre et porta pel camí més lògic, més fàcil, sense complicacions. És per allà on has d'anar i és per allà on trobaràs la glòria.


Avui hem fet la MªAntonia Estrems, una autèntica relíquia i amb fama de roca dolenta. Res més lluny de la realitat, només el L4 té mala roca i no pas més que altres vies del Pedra, la resta és bona i típica de la cara nord. Personalment m'ha agradat. Amb l'estil d'un altre temps però amb una elegància desbordant a cada llarg i amb la satisfació de veure com aguanten el pas del temps algunes assegurances.



En general és una via molt evident però amb un llarg perdedor, el L6, on el terreny és una mica indefinit i on s'ha d'anar cap a la dreta...us donaré una pista.



Per la resta, crec que amb la ressenya ja en tindreu prou. Gaudiu de la part superior que és molt bonica.

Apa! Fins aviat i si hagués pogut hauria tancat la porta...

...però per sort encara la tenim oberta.

divendres, 1 de juliol del 2011

Cavallers. El granit popular.

Pirineu, estiu i gent és un trinomi que va de bracet, calor, mosquits i picades també i, a Cavallers ho tenim tot, algunes poc soportables, almenys trobar velles amistats m'ha fet feliç.


Hem fet un parell de vies al contrafort de Comalestorres: El Click i Laura. Ja havia fet la part inferior de la primera (Jul-05) en un dia de calor insoportable i tenia ganes d'acabar-la i la segona m'he l'havíen recomenat i ha valgut la pena.


El Click és una via variable en tots aspectes, en equipament, roca, pasatges, verticalitat, bellesa, etç etç etç. En general és una bona via destacant el L3, L4, L11 i sobretot sobretot el L5, senzillament genial. Compte en el descens: anar a buscar amb calma el coll de l'Agulla Jordi Pujol i després xino xano per la Canal de les Llisses fins una vira evident a l'esquerra.


I la Laura... vertical (amb alguna feixeta), fisures patidores i grau apretat. Equipada per rapelar (posible en tres rapels) i alguns parabolts en llargs. Si és va justet de grau millor repetir el C3 i portar el C4. Compte en l'últim llarg no equivocar-se (no seguir la fisura de sobre la reunió). Per la resta, destacar el L5 per la seva bellesa.


Apa! Fins aviat i no us descuideu el afther sun.