dimecres, 1 de juny de 2011

15 anys de... la Somni Pirata a Canalda.

Tenir uns bons costums alimentaris és molt important, segur que ja ho sabeu. Jo no en tenia gaires de bons costums i era de calaix que tard o d'hora ho tenia que pagar però ho vaig fer en un dia poc indicat.



Cada vegada picavem més amunt i Canalda ja havia deixat de ser una desconeguda. La Somni Pirata era ja un repte destacable i calia anar-hi ben esmorzat, no amb un simple got de llet com tenia el mal costum de fer. Al final del L3 ja estava reventat i, evidentment, el defalliment tenia que arribar i ho va fer a l'entrada de l'última reunió on no hi havia forma humana de superar la panxa tot i anar de segon, quin patir! Per acabar-ho d'adobar el ruixat primaveral va fer acte de presència i ens va deixar ben xops.


Del trauma que devia agafar... només l'he repetit un cop i de segon (Abr-00).

Apa! Fins aviat i... els esmorzars com Déu mana.