Cada vegada picavem més amunt i Canalda ja havia deixat de ser una desconeguda. La Somni Pirata era ja un repte destacable i calia anar-hi ben esmorzat, no amb un simple got de llet com tenia el mal costum de fer. Al final del L3 ja estava reventat i, evidentment, el defalliment tenia que arribar i ho va fer a l'entrada de l'última reunió on no hi havia forma humana de superar la panxa tot i anar de segon, quin patir! Per acabar-ho d'adobar el ruixat primaveral va fer acte de presència i ens va deixar ben xops.
Del trauma que devia agafar... només l'he repetit un cop i de segon (Abr-00).
Apa! Fins aviat i... els esmorzars com Déu mana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada